FAL·LÀCIES

FAL·LÀCIES

Judit Alcazar, Judit Batlles, Estel Codina i Eugènia Macías

COMENÇAR

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ1. CARICATURITZAR I EL LLENGUATGE EMOTIU 2. FAL·LÀCIA DEL MONSTRE 3. GENERALITZACIÓ EXCESSIVA 4. OBLIT D'ALTERNTIVES (I VARIACIÓ)5. FAL·LÀCIA AD HOMINEM6. FAL·LÀCIA AD POPULUM (I VARIACIONS)7. FAL·LÀCIES AMB LA CAUSALITAT 8. FAL·LÀCIA D'AFIRMACIÓ DEL CONSEQÜENT 9. FAL·LÀCIA DE NEGACIÓ DEL CONSEQÜENT 10. FAL·LÀCIA AD HITLERUM 11. FAL·LÀCIA DE LA FAL·LÀCIA 12. FAL·LÀCIA AD VERECUNDIAM O D'AUTORITAT 13. ALTRES

Introducció

Una fal·làcia és una mentida que prové d'una veritat. Utilitzant la retòrica, l'art de convèncer a algú sobre el que a tu et convingui mitjançant la llengua. Aquesta utilitza els arguments, la raó que recolza la nostra opinió o el fet. Ja que no pots defensar sense el treball previ de la investigació.Segons Aristòtil la retòrica era: buscar la veritat i no intentar persuadir. Tots aquells que ho fessin utilitzarien la mala retòrica, com per exemple és sofistes. Que el feien era ensenyar a qui els pagues a persuadir amb les paraules.

1. Caricaturitzar i el llenguatge emotiu

S'utilitza la desqualificació caricaturitzant , exagerant una característica tant que les altres queden com insignificants.També s'utilitzen paraules ja conegudes amb alguna connotació. Tenint en compte aquesta percepció de la paraula s'asseguren que si algú a l'hora de debatir les opcions per contradir-los siguin limitades , així aconseguí una associació de la idea original amb la percepció de la paraula .

EXPLICACIÓ

Quan només ens expliquen la part en que la Malèfica maleeix l'Aurora, però no ens expliquen que li havien tallat les ales abans. D'aquesta manera només centrar-se en la característica de que està amargada i enfadada, i no que està trista també.

2. Fal·làcia del monstre

Identificar l'opinió del contrari amb una cosa ja coneguda que sigui dolenta. Així aconseguint que la seva idea sembli irracional tot i que potser no hi tenen res a veure. L'associació de lo dolent amb l'opinió de contrari també ajuda al fet que la teva es vegi més "atractiva". Perquè per molt dolenta que la teva pugui ser la del contrari sempre serà pitjor , d'aquesta manera fent quedar la teva opinió com a més vàlida o menys descavellada .

EXPLICACIÓ

Quan el senyor diu que una dona gran hauria de pagar una cosa que ni pot utilitzar, com si impliques que la obliguessin. Tenint en compte que qualsevol persona que obligar a fer alguna cosa a una persona gran és veu com una mala persona. Fent així que la seva quedi millor.

3. Generalització excessiva

Agafant una opinió i generalitzar-la , aconseguint que digui una cosa completament diferent de l'inicial .Tergiversant aquesta afirmació per aconseguir una percepció de la realitat partir de la generalització. En el fet de generalitzar s'aconsegueix associar i posar altres idees completament diferents sota una mateixa . Aconseguint una varietat d'idees englobades en una de sola .

EXPLICACIÓ

Quan el pare diu que els han abandonat., implicant que tots ho havien fet. Tot i que nomès els havia abandoat el germà del pare.

4. Oblit d'alternatives

Reduir les opinions en grans blocs , eliminat així diverses opinions entremig. Ignorant qualssevol altres possibilitats i només centrar-se en les que et convenen.Així facilitar l'associació d'idees amb el grans blocs , poden així canviar o reagrupar opinions. Aquestes seran vistes com a més possibilitats dintre de les quals tu pots escollir , fent la decisió més fàcil de controlar .

EXPLICACIÓ

escriu

variació

4.1. Variació del fals dilema

Reduir els grups d'opinions a dues molt dramàtiques. Una el contrari de l'altre , un "ultimàtum" si no ets una ets l'altre. Aconseguint així que hi hagui una decisió per la menys problemàtica , encara que les dues ho siguin. D'aquesta manera per molt que no hi estiguin d'acord o no pensin el mateix no tenen suficient temps per pensar una solució viable.

EXPLICACIÓ

Quan la noia rossa li diu al noi que: o deixa de ser amic del Cory o ells deixen de ser novios. Així només deixant-li dues opcions molt dramàtiques on ella sap que te l'avantatge.

FAL·LÀCIA 4

5.

5. Fal·làcia ad hominem

Contestes a una afirmació sòlida basant-te en atacs a l'altre persona ja que no tens bases en les que recolzar-te i per tant no pots tenir una opinió fiable.En comptes de donar arguments lògics, invalides a l'altre i el fas sentir inferior per coses sense importància. És una fal·lacia perque potser el que estas dient és veritat però no té res a veure amb el tema que estàs tractant, no té sentit que treguis el tema ja que no demostra si el que ha dit l'altre és veritat o no.

EXPLICACIÓ

Aquest vídeo seria un clar exemple de la fal·làcia ad hominem. Podem observar com en Rosendo Naseiro li diu a Joan Tardá que es morirà abans que ell perquè està gordo. Que estigui gordo no té res a veure amb els arguments presentats pel diputat català i no li contesta a la pregunta feta per aquest. Només fa que degradar-lo pel seu físic.

6. Fal·làcia ad populum

Es produeix quan et deixes guiar per la opinió general o sentit comú, que no sempre pot ser correcte, en comptes de dir el que tu penses. És una fal·làcia ja que el que digui o pensi una part de la població no té influència en els arguments de l'altre persona i per tant els teus raonaments no són vàlids.

traducció

EXPLICACIÓ

El vídeo que acabem de veure és clarament una fal·làcia Ad populum ja que en Donald Trump diu que milers d'americans estan intentant entrar a escoltar el seu discurs. Diu això per fer creure a la gent que és un candidat a la presidència molt fort, però que la gent cregui que ho és no fa el fet veritat.

variacions

6.1. Variació ad lazarum

6.2. Variació ad crimenan

6.3. Variació ad antiquitatem

6.4. Variació apelació a la novetat

FAL·LÀCIA 6

7.

6.1. Variació ad lazarum

Consisteix a recolzar sempre al més dèbil o pobre ja que es considera que les persones pobres són més sàbies i que per tant sempre tenen raó, tot i que no sigui així. No només és per la seva sabiesa sinó que també és causat per la seva situació socioeconòmica el que fa que els recolzin.Si A, que és pobre, diu B, B és cert.

EXPLICACIÓ

El Papa diu que hem d'ajudar als pobres perquè ens fa més humils i ens enriqueix, això és una fal·làcia ja que ajudar a algú que es pobre precisament pel seu estatus socioeconòmic no ens fa més bones persones ni ens "lliura de l'egoisme".

6.2.

6.

7.

6.2. Variació ad crumenam

És la fal·làcia completament oposada a la variació ad lazarum perquè aquesta es basa en la riquesa de l'individu fent l'afirmació. Es considera que les coses riques i abundants són lo correcte, que són la veritat. Ja que els arguments exposats no tenen influència sobre els raonaments de l'altre individu, és igual si és ric o no, estem parlant d'una fal·làcia

EXPLICACIÓ

El gat li diu al gos que tonto però el gos li contesta que ell cobra més. És un clar exemple d'Ad crumenam ja que es basa en que si cobra més no pot ser més tonto que el gat.

6.1.

6.3.

6.

7.

6.3. Variació ad antiquitatem

Aquesta fal·làcia té les seves bases en la tradició. És així perquè les tradicions són costums que es porten fent tota la vida, però que s'hagi fet durant molt temps no vol dir que sigui veritat o correcte.És utilitzada molt sovint per la gent que es sent intimidada pel canvi, per la novetat.

EXPLICACIÓ

En aquest vídeo podem veure com la noia li pregunta al noi si ell creu que és normal un event que acaba de succeïr i ell li respon dient-li que és la tradició. És un exemple evident de l'argument Ad antiquitatem ja que apel·la a la tradició o costum per justificar els fets.

6.2.

6.4.

6.

7.

6.4. Variació apelació a la novetat

Aquesta variació depèn de la novetat i per tant és la contrària de l'anterior.Els que fan servir aquesta falacia creuen que lo nou és millor i que per tant és més correcte que lo anterior, quan no sempre pot ser així. Són les més efectives i utilitzades al món modern pel constant canvi i evolució de la tecnologia, ciència, etc. a la societat.

EXPLICACIÓ

Podem observar com es diu al vídeo que la nova generació serà millor que l'actual, potser serà millor però no perque sigui nova. La novetat no fa que quelcom sigui millor ni pitjor.

6.3.

6.

7.

7. Fal·làcies amb la causalitat

Cum hoc, ergo propter hoc

Consisteix en culpar una cosa si amb aquesta passa quelcom alhora.És una fal·làcia perquè podria haver un fet que provoqués ambdos events o que l'event sigui la causa de la cosa.

EXEMPLE

EXPLICACIÓ

Post hoc, ergo propter hoc

Està basat en la suposició de que si una cosa causa un event, l'event és la conseqüència de la causa.El fet de que passi abans no és suficient per justificar la causalitat amb seguretat.

EXPLICACIÓ

8. Fal·làcia afirmació del conseqüent

Consisteix a vincular dues idees de manera que quan es dona una es dona també l'altra i afirmar així que si es dona la segona es donarà també la primera.És més freqüent quan una idea s'inclou en l'altra. Per exemple, una idea A queda inclosa dins d'un conjunt d'idees B, aleshores, seguint el raonament que si una cosa és A també serà B, s'afirma que si una cosa és B serà també A. És una fal·làcia perquè, com que B és una idea genèrica, inclou més idees a part de A i, per tant, B no és únicament A, hi podria haver moltes idees que fóssin B però que no fóssin A.

EXPLICACIÓ

EXEMPLE

9. Fal·làcia de negació del conseqüent

Consisteix en associar dues idees de manera que quan es dona una és dona l'altra i afirmar que, si no es dona una, l'altra tampoc es donarà.És més comú quan una idea s'inclou en l'altra. Per exemple, una idea A està inclosa dins d'un col·lectiu d'idees B, llavors seguint el raonament de que A és B, es diu que si una idea no és A vol dir que no és B. És una fal·làcia perquè, al ser B una idea genèrica, inclou moltes altres idees i no només A, per tan hi podria haver una idea que no fós A que també quedés inclosa per B.

EXPLICACIÓ

EXEMPLE

10. Fal·làcia ad Hitlerum

Consisteix a relacionar una persona coneguda i dolenta amb alguna qualitat seva. Així, algú altre que comparteixi aquesta qualitat amb ell, al relacionar-los, serà tractat també com a dolent malgrat no haver fet res.És una fal·làcia perquè s'anul·la l'opinió d'una persona només per tenir alguna semblança amb algú conegut, però això no és una prova que el que està dient sigui mentida. Seria també una fal·làcia si s'utilitzés a la inversa, és a dir, remarcant com a bona la opinió d'algú només perquè té alguna semblança amb algú conegut i admirat per tothom.

EXPLICACIÓ

Es vincula aquest home amb Franco perquè ambdós tenen la veu aguda. És una fal·làcia, perquè l'acusen de feixista només per compartir aquesta qualitat amb el dictador Franco.

11. Fal·làcia de la fal·làcia

Consisteix a acusar algú que diu una fal·làcia que, com que el que està dient és una fal·làcia, el seu argument és fals i per tant no és vàlid.És una fal·làcia perquè el fet que algú utilitzi una fal·làcia per justificar un argument, no vol dir que aquell argument sigui fals, només que no l'està defensant de la millor manera. El fet de desqualificar l'argument pel simple fet de ser una fal·làcia és, d'aquesta manera, també una fal·làcia.

EXPLICACIÓ

És aquesta fal·làcia perquè el de la dreta afirma que la fal·làcia que ha dit l'altre és una mentida sense pensar que podria ser igualment veritat.

12. Fal·làcia ad verecundiam o d'autoritat

Consisteix a vincular un argument amb el d'algú amb certa autoritat i determinar si l'argument és vàlid o no tenint en compte simplement l'autoritat d'aquesta persona.És una fal·làcia perquè el grau d'autoritat d'una persona no determina la validesa dels seus arguments, ja sigui de manera positiva o negtiva. Així, no es pot afirmar que un argument és cert o vàlid únicament perquè l'hagi dit algú amb autoritat, igual que no es pot desmentir un argument pel simple fet que la persona que l'ha dit no té autoritat.

EXPLICACIÓ

Part de la població va confiar en la recomanació de Trump d'injectar-se lleixiu només perquè és el president del país, és a dir, té molta autoritat.

13. Altres fal·làcies

13.1. Fal·làcia ad buculum

13.2. Fal·làcia ecológica

13.3. Argument ad odium

13.1. Fal·làcia ad buculum

Centrar-se només en les conseqüències negatives que pot arribar a tenir si es nega l'opinió .No deixar cap altre alternativa que no pas la que s'està donant , reduint les opcions a només una .Fent que sembli l'única opció viable la que has donat , per por a les conseqüències que pot arribar a tenir si no ho fas .Utillitzant així el poder que tu tens sobre algu per cohibir-lo fent-li pensar que només hi ha una opció.

EXPLICACIÓ

Quan l'Shreck diu que convencerà al Artur amb els seus punys.

13.2.

13.

13.2. Fal·làcia ecológica

Aquesta atribueix la veritat o la falsedat d'un enunciat, a partir de l'atribució equivocada d'alguna característica d'un col·lectiu humà. Com poden ser la mala interpretació de dades estadístiques a qualsevol dels seus individus sense distinció, per tant fomentant estereotips i prejudicis.

EXPLICACIÓ

EXEMPLE

13.1.

13.3.

13.

13.3. Argument ad odium

Aquest argument és l'apelació a l'odi i consisteix en realitzar raonaments que generin o facin sortir a la llum sentiments d'odi de l'altre. Té la finalitat d'interferir els arguments de l'altre i amb la capacitat de raonament. Primer s'exposen els sentiments d'odi i després s'involucra al causant d'aquest odi. És una fal·làcia perque no comporta cap argument lògic sinó emocional.

EXPLICACIÓ

Aquest és un argument ad odium, en Teodoro descriu als diputats d'EH Bildu com a "Etarras" així cridant a l'odi cap a la banda terrorista ETA i creant aversió cap al partit polític vasc.

13.2.

13.