Valentí Almirall

“Lo programa del catalanisme en totes ses manifestacions no pot ésser més que un: rompre les lligadures que tenen la nostra regió agarrotada i subjecta, substituint-les per los suaus i dolços llaços de l´afecte que la germanor fa nàixer”

Valentí Almirall (Lo catalanisme, cap. I)

WAHIBA BOUHDAID 2n BAT A

CRONOLOGIA

s.XIX

1868

1880

1885

1887

1841

1904

Joventud-Revista Republicano-Federal

Partit Republicà Democràtic Federal-Pacte Tortosa

1er Congrés Ctalansita

1er manifest polític del catalanisme- Lo Catalanisme

Unió Catalanista- crisi del 1898

Lliga de Catalunya- missatge a la Reina Regent

Últimes accions-mort

(1841)

Estimat diari, he pensat que abans de la meva mort volia deixar una petita biografia sobre la meva vida. Per començar, vaig néixer el 8 de març de 1841 a Barcelona, soc fill de Josep Almirall i Alier i de Josefa Llozer i Cebrià una família de comerciants del patriciat barceloní vinculada a l'advocacia, el clergat i la noblesa, amb moltes propietats tant urbanes com rurals. Al 1854 vaig començar a estudiar filosofia a l’Escola de Belles Arts de Barcelona d’on vaig haver de marxar ja que vaig criticar una de les obres de Claudi Loranzale. Vaig traslladar-me llavors a les aules de Dret a la Universitat de Barcelona, on em vaig llicenciar al 1863.

Al llarg de la meva vida he aprés a parlar grec, llatí, francès, anglès, Itàlia i alemany, fet que m’ha permès viatjar i conèixer l'activitat cultural i intel·lectual moderna europea. Sovint anava a les tertúlies de la rebotiga de l'escriptor Frederic Soler Pitarra on em trobava amb altres intel·lectuals com Anselm Clavé que defensaven l’ús del català ‘’que ara es parla’’. Per molt que em vaig llicenciar com a advocat, mai hi he exercit ja que sempre m’ha cridat més l’atenció la política, fet que em va portar a col·laborar en la Revista Republicano-Federal.

(1868)

(1868) Estimat diari, l’altre dia vaig explicar alguns aspectes de la meva vida més personal, ara em volia centrar una mica més en el meu inici a la política. Tot va començar quan vaig decidir, amb vint-i-set anys, al setembre de 1868, intervenir en la preparació i en les accions catalanes de la Gloriosa Revolució liderada per Prim, en els últims mesos de l'mateix any revolucionari, vaig participar en la fundació de el Partit Republicà Democràtic Federal a Catalunya i vaig ser escollit primer president del Club dels Federalistes. Les meves publicacions com "Guerra a Madrid", "Idea exacta de la federació" o "La veritat sobre la república fdederal" van fer que estigués implicat d'una manera o altra en els aixecaments federals, cosa que em va portar a participar al 1869 en l'alçament federal de barcelona, que em va portar a estar capturat a les Balears, fins que, més tard, vaig tornar a la ciutat comtal on vaig ser escollit regidor municipal. En aquest mateix any ja era una figura en la política revolucionària. Juntament amb Josep Anselm i representants de l’antiga corona d’Aragó vam firmar el Pacte de Tortosa, on es pretenien unir les forces d'aragonesos, catalans i valencians enfront de tot tipus de tirania, , units al republicanisme i a la causa de la revolució, informant que, en cap cas preteniem separar-nos de la resta d'Espanya.

(1880)

Estimat diari, continuem per on ho vam deixar l’altre dia. L’estat federal es va concretar durant la proclamació de la Primera República, però el fracàs d’aquesta va donar pas a la política de la Restauració quan Josep M. Vallés i Ribot va proposar un projecte de Constitució de l’Estat Catala dins de la Federació espanyola. La meva tasca propagandística durant el 1880 em va portar a promoure el Primer Congrés Catalanista que aplegava tendències diverses des del federalisme fins a la Jove Catalunya.

L’any següent em vaig distanciar de Pi Margall, el principal referent del Federalisme a Catalunya, i vaig decidir impulsar una acció política especificament catalana a partir del Diari Catalá, on vaig explicar la necessitat de que el catalanisme passés a ocupar-se dels interessos materials, és a dir, fer politica. A partird'aquesta idea vam formar el Centre Català al 1882, el qual vaig presidir. L’any següent es va convocar El Congrés Catalanista, on vam denunciar els partits dinástics, vam cridar als partits ctalans perquè els abandonessin i formessin organitzacions catalanes. Aquest projecte queda recollit a Lo Catalanisme, que explicaré més endavant.

(1885)

Estimat diari, no volia olvidar-me d’explicar que va pasar el 10 de març de 1885, quan vaig redactar el manifest ‘’ Memoria en defensa del interessos morals i materials de Catalunya’’ considerat el primer manifest polític del catalanisme, que vam presentar a Alfons XII una comissió de personalitats catalanes i jo. L’any següent vaig redactar Lo Catalanisme, l’obra que os vaig comentar l’altre dia, on definia Catalunya on justificava la personalitat llinguistica i cultural i les característiques específiques de la nova societat industrial catalana. La meva proposta d’una organització interclacista amb capacitat per intervenir a les eleccions va ser inviable ja que la burgesia i les classes populars catalanes creien que representava un catalanisme massa republicà . Aixó va conduir a l’escissió del moviment al 1887 i poc després el Centre Catalá va desaparèixer.

(1887)

Estimat diari, ara us explicaré un dels fets que més em va col·lapsar políticament parlant. Els catalans del Centre Catalá més conservadors van formar la Lliga de Catalunya el mateix any de la seva desaparició, que defensava l’oficialitat de la llengua i la defensa del dret civil català. Una de les seves iniciatives va ser el missatge a la reina regent al 1888, presentada a l’Exposició Universal, on demanaven autonomia per a Catalunya. L’any següent van promoure una campanya de defensa del manteniment del dret civil català que es discutia al Congrés de diputats de Madrid. Finalment, el govern va accedir a cambiar la redacció del codi civil i aquest fet va ser presentat com la primera victoria del catalanisme.

(s.XIX)

Estimat diari, aquesta història està arribant a la seva fi. A finals del segle XIX hi existien dues òptiques divergents a Catalunya, d’una banda la meva, amb la direcció de Vallés i Ribot del Federalisme Català redactat al ‘’Projecte de Constitució per a l’Estat Catalá’’ i d’altra banda l’Unió Catalansita, destacant Enric prat de la Riba, amb les ‘’Bases per a la Constitució regional catalana". La crisi de 1898 va comportar l’irrupció del catalanisme en la vida política. El meu fracàs es va atribuir al meu mal caràcter i la meva agressivitat, una apoplexia va minar la meva salut i la meva força intel·lectual, al 1887 va començar l’enfonsament de la meva personalitat.

(1904)

Estimat diari, cegat pel meu orgull com l’heroi grec de les tragèdies, ho vaig perdre tot. Aviat només van quedar fidels de segona fila, i els joves no estaven per esoltar batalletes del 73. Em vaig veure menyspreat i envoltat de silenci, la meva vanitat no va resistir tant dura prova. L’últim record que tinc és el meu últim èxit públic, quan em van escollir successor d’Àngel Guimerá al 1896, com a president de l’Ateneu Barcelonés. Al meu discurs vaig ser el primer president en parlar en català, vaig rebre més silencia del que esperava . Les eleccions de 1901 van ser les primeres en què el catalanisme polític va obtenir un notable èxit, cosa que no hagués estat possible sense el desastre de 1898. No obstant això, jo no vaig poder gaudir d'aquest èxit i vaig trobarme amb la mort tres anys després, a la meva ciutat natal , el 20 de juny de 1904, dos anys després d'haver publicat la meva obra cabdal, "El catalanisme en castellà" on vaig acusar als catalanistes en general d'haver convertit el moviment pel qual tant vaig treballar, en un conreador de l'odi i el separatisme de la resta d'Espanya.

PERQUÉ VALENTÍ ALMIRALL

Principalment tenia la idea d'escollir un personatge conegut, però després vaig pensar que seria bona idea escollir aquest personatge, ja que era el que tenia més recent perquè Valentí Almirall l'estàvem treballant a classe. He decidit formular el treball com si fos un diari personal d'Almirall en el qual he volgut plasmar les idees i accions més importants que va fer durant la seva vida que han aconseguit guanyar-se el nom de "pare del catalanisme". Al principi hi ha una petita introducció de qui és ell i com va viure la seva joventut. Seguidament seguint un ordre cronològic he anat explicant la seva introducció a la política a través de la seva col·laboració en la Revista Republicano-Federal que el va portar a fundar el Partit Republicà Democràtic Federal a Catalunya. Després de citar alguna de les seves obres, explico el Pacte de Tortosa. La seva acció política comença a partir del Diari Català que el va portar a formar el Centre Català que més tard desapareixerà. També cal destacar una de les seves obres "Lo Catalanisme". La creació de la Lliga Catalana va conduir al missatge a la Reina Regent el qual va ser entregat a l'Exposició Universal. La mort primerenca d'Alfons XII va obrir pas a la Regència de la seva esposa Maria Cristina d'Habsburg, això va significar la fi per a Almirall. Finalment va morir a Barcelona el 20 de juny de 1904.

WEBGRAFIA

https://www.ecured.cu/Valent%C3%ADn_Almirall_y_Llozer http://dbe.rah.es/biografias/6610/valentin-almirall-y-llozer https://www.upf.edu/bibtic/es/expo/almirall/biografia.html https://www.gencat.cat/drep/iea/pdfs/CF_antologiaVA.pdf https://ca.wikipedia.org/wiki/Valent%C3%AD_Almirall_i_Llozer https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/10/20/valenti-almirall-el-naixement-del-catalanisme-politic/