Regne moneres, protoctists i fongs

Regne moneres, protoctists i fongs

Regne moneres (bacteris)

• Primers éssers vius en poblar el planeta (fa 3500 milions d'anys)
• Organismes procariotes i unicel·lulars
• Poden ser:
• Bacteris
• Cianobacteris (pigment clorofil·la = fotosíntesis)
• Els trobem al terra, aigua (dolça i salada), aire, aliments, al nostre cos.
• Qualcuns viuen en condicions extremes de temperatura.

Classificació dels bacteris

• Segons la seva forma:
• Cocs: forma rodona (Streptococcus pneumoniae 🡆 causa pneumonia)
• Bacils: forma allargada (Salmonella 🡆 causa salmonel·losi)
• Vibrions: forma de coma (Vibrio cholerae 🡆 causa còlera)
• Espirils: forma d'espiral o helicoidal (Borrelia recurrentis 🡆 febre recurrent epidèmica)

Relació i reproducció dels bacteris

• Poden agrupar-se en colònies.
• Poden tenir cilis o flagels per desplaçar-se.
• Si hi ha canvis perjudicials en el medi poden envoltar-se d’una capa gruixuda formant una espora de resistència i aguantar fins que les condicions tornin a ser favorables..

• Es reprodueixen asexualment per bipartició

(es divideixen en dos).

Nutrició dels bacteris

• Heteròtrofs: l'aliment i energia provenen d'un altre ésser viu o restes d'ells.
• Paràsits: es nodreixen d’altres éssers vius (animals i vegetals) provocant-lis malalties infeccioses. Per exemple: el bacteri de la tuberculosi.
• Sapròfits: Són bacteris descomponedors de cadàvers i altres restes mortes. En són un exemple els bacteris del sòl.
• Simbiòtics: Es nodreixen d’altres éssers vius, però alhora els produeixen qualque benefici. Per tant tots dos en surten beneficiats. Per exemple: els bacteris que viuen al nostre intestí.

• Autòtrofs: fabriquen el seu aliment i energia mitjançant la fotosíntesi.

Regne protoctists

• Organismes eucariotes i unicel·lulars i pluricel·lulars
• Poden ser:
• Protozous
• Algues

Protozous

• Unicel·lulars i eucariotes
• Heteròtrofs
• Són microscòpics, però més grans que els bacteris
• Viuen a medis aquàtics (dolçs i salats)
• Es classifiquen segons com es desplacen:
• Flagel·lats: tenen 1 o 2 flagels. Ex: Tripanosoma
• Ciliats: els cilis els hi permeten mourer-se o captar nutrients. Ex: Parameci
• Rizòpodes: es mouen per pseudòpodes. Ex: Amebes
• Esporozous: no es mouen. Ex: Plasmodium

Algues

• Poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars, i són eucariotes
• Autòtrofs (fan la fotosíntesi perquè tenen clorofil·la)

• La majoria viuen a medis aquàtics (dolços i salats), però poden trobar-se sobre roques, plantes i animals.
• Es classifiquen segons els pigments extra que tenen:
• Algues verdes: predomina la clorofil·la. Són unicel·lulars i pluricel·lulars.
• Algues brunes: predomina un pigment marró.
• Algues vermelles: predomina un pigment vermell

Regne fungi/fongs

• Organismes eucariotes
• Poden ser:
• Unicel·lulars (llevats)
• Pluricel·lulars (floridures/moho, bolets)

• Les cèl·lules no es diferencien en vertaders teixits, sino que s'agrupen en uns filaments (hifes) i el conjunt és el miceli.

Funció de nutrició

• S'alimenten per absorció com les plantes.
• Heteròtrofs (necessiten matèria orgànica elaborada per altres organismes)
• No fan la fotosíntesi.
• Segons com obtenen l'aliment es classifiquen en:
• Descomponedors
• Paràsits
• Simbiòtics

• Descomponedors: viuen sobre restes vegetals o animals (o els seus excrements). Són molt importants perquè reclicen la matèria orgànica y la transformen en inorgànica que aprofitaran les plantes. Per exemple: les floridures (moho) i els bolets.

• Paràsits: obtenen la matèria orgànica d'altres éssers vius i causen malalties. Per exemple: la tinya.

• Simbiòtics: viuen associats a altres éssers vius (plantes o animals) per obtenir beneficis mutus.

• Els líquens, són associació d'una alga i un fong. El fong s'encarrega d'absorbir i retenir aigua i sals minerals que cedeix a l'alga. L'alga, a canvi, realitza la fotosíntesi i proporciona matèria orgànica al fong.

Funció de relació

Els fongs viuen fixos a el substrat sobre el qual es desenvolupen (sòl, fruites, plantes, etc.). Tot i que no poden desplaçar-se, els seus filaments poden créixer ràpidament per respondre a les necessitats de l'ambient, com per exemple, aconseguir aliment.

Funció de reproducció

Els fongs es reprodueixen per espores.

Tipus de fongs

• Els llevats són fongs unicel·lulars amb cèl·lules ovalades que es reprodueixen per gemmació. Solen viure associats a fruites o parts de vegetals riques en sucres als quals fermenten (oxiden parcialment) per obtenir energia. Com a resultat d'aquesta fermentació s'obtenen productes d'interès per als humans, com la fabricació de pa, o begudes alcohòliques, com vi, cervesa, sidra, etc.

Tipus de fongs

• Els floridures són fongs pluricel·lulars formats per filaments o hifes. Es reprodueixen mitjançant espores. Viuen sobre fusta i altres restes orgàniques, pa, fruites, etc., alimentant-se de la seva matèria orgànica, descomponent i possibilitant el reciclatge de la matèria.

Tipus de fongs

• Els bolets són fongs pluricel·lulars. El bolet només és l'aparell reproductor del fong, format per hifes que són les que produeixen les espores. El bolet surt a l'exterior però el miceli roman enterrat.

Utilitats dels fongs

• Poden ser aliments com els bolets, o les floridures que intervenen en la producció d'aliments com el pa, iogur, vi, etc.

• Qualcuns produeixen antibiòtics (per exemple la penicilina)