Antologia de poesia catalana
Aida Roca, Antonio Ignat, Albert Palau i Héctor Vila
Índex
A la vora de la mar
Cançoneta leu e plana
A Mallorca durant la guerra civil
A un auró
Gall
Cançoneta leu e plana
Guillem de Berguedà
Presentació del poeta
Guillem de Berguedà (1131-1196) va ser un trobador de l’Edat Mitjana del qual ens han arribat més textos.
Fidel seguidor de la poesia trobadoresca provençal.
En conservem 31 poesies.
Les seves obres estan dividides en 3 cicles de sirventesos:
1- Contra Pere de Berga
2- Contra Arnau de Preixens
3- Contra Ponç de Mataplana
Poema
Marques, qui en vos se fia ni a amor ni paria;
guardar se deu tota ves
qon qe.z an: an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.
Marques, ben es fols qui.s vana
c'ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.
Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de mon Marques
del traichor de Mataplana,
q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.
Marques, ben aion les peiras
a Melgur depres Someiras,
on perdetz de las dentz tres;
no.i ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.
Del bratz no us pretz una figa,que cabreilla par de biga e portatz lo mal estes; ops i auria ortiga qe.l nervi vos estendes .A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.
Comentari del poema
Contingut: Guillem de Berguedà ataca i ridiculitza en Ponç de Mataplana utilitzant els trets que defineixen la cavalleria.
Tema: ridiculització d’un rival.
Mètrica: isosil·làbica (estrofes de la mateixa llargada), 5 cobles de 5 versos heptasíl·labs amb un refrany final de 2 versos, rima consonant, versos d’art menor i sense cesura.
Recursos retòrics: Hipèrbaton: “No és de fill cristiana un costum tan poc cortès”. Sinestèsia: “Cançoneta leu e plana”. Comparació: “Pel braç no us dono una figa, sembla cabiró de biga”. Hipèrbole: en tot el poema, exagerant el mal físic del marquès. Paral·lelisme: “A, Marques, Marques, Marques, d’engan etz farsitz e ples.”
A la vora de la mar
Cançó popular (autor anònim)
Presentació del poeta
Autor desconegut → cançó popular
S. XVI-XVII (Edat Moderna)
Barroc → està recollida per Francesc Vicent Garcia, poeta de Tortosa, principal exponent d’aquest corrent literari
poema
Set anys ha que vaig pel mar per vós donzella; cent llegües dins de la mar, lluny de la terra.- -De tres germanes que som, só la més bella: l'una porta vestit d'or, l'altra de seda i jo, pobreta de mi, de sargil negre. L'una és casada amb un duc, l'altra és princesa i jo, pobreta de mi, só marinera.- -No sou marinera, no, que en sereu reina, que jo só lo fill del rei de l'Anglaterra.
-Vermelleta la vull jo,que és millor seda. Vermelleta la vull jo, que és per la reina.- -Pugeu a dalt de la nau, triareu d'ella.- -Ai no!, no hi puc pujar, no tinc moneda. Lo meu pare té les claus de l'arquimesa.- -No quedeu per diners, no, prou fio d'ella.- La donzella entra a la nau, tria al seda. Mentre va mercadejant, la nau pren vela.
Mariner es posa a cantar cançons novelles. Amb lo cant del mariner s'ha dormideta, i amb el soroll de la mar ella es desperta. Quan ella s'ha despertat ja no en veu terra: la nau és en alta mar, pel mar navega. -Mariner, bon mariner, torneu-ne en terra, que los aires de la mar me'n donen pena.- -Això sí que no ho faré, que heu de ser meva.
A la voreta del mar
n'hi ha una donzella
que en brodava un mocador,
la flor més bella.
Com ne fou a mig brodar
li manca seda.
Gira els ulls envers la mar:
veu una vela;
veu venir un galió
tot vora terra;
ne veu venir un mariner
que una nau mena.
-Mariner, bon mariner,
que en porteu seda?-
-De quin color la voleu,
blanca o vermella?-
Comentari del poema
Contingut: donzella que puja en una nau per aconseguir seda per brodar. El mariner, enamorat, se l’emporta mar endins. La donzella es lamenta de la seva desgràcia, en comparació amb les seves germanes, fins que el mariner li confessa que és un príncep d’Anglaterra.
Tema: amor, bellesa i fortuna.
Mètrica: 27 estrofes de 4 versos heptasíl·labs i tetrasíl·labs, amb rima assonant als versos parells i art menor als versos senars i major als parells.
Recursos retòrics: paral·lelismes i repeticions constants → donen musicalitat
A un auró
Josep Carner
Presentació del poema
Josep Carner (1884- 1907) el poeta més important del Noucentisme.
Poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.
Amb només 26 anys, el 1910, és proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals.
Durant la guerra civil espanyola es manté fidel a la República i no torna a residir mai més a Catalunya.
El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme.
I en l'alt escaig de la claror del dia,
quan als carrers la fosca, s'ajaçà,
dalt de ton cim els falciots fressegen
com dalt d'un campanar.
Sovint em veus entre papers i llibres,
arraconats de la cortina els plecs,
o cercant ton consol en la fatiga
o solament perplex.
Tu vas dir-me en hivern: —He de reviure;
tu no m'hauries d'envejar aquest do:
ara, en el fred i amb testa esblanqueïda,
encara dones flor—.
Oh noble amic sobre lilàs i hortènsies!
Si algú roba el meu nom, temps a venir,
que no retreguin una tasca incerta,
sinó el teu cor veí.
Farà aviat un any que cada dia
et veig per la finestra al meu costat,
oh noble auró d'un jardinet, que muntes
més alt que no el teulat!
T'he vist perdre la fulla, trasmudar-te
de gronxada pintura en fi dibuix:
gran pomell d'angles, dominant el ròssec
de fulles en garbuix.
T'he vist, en afermada primavera,
movent a flocs el teu ramatge espès,
i entaforant-hi mes de cinc finestres
i retallant-ne tres.
Ja encambres dues merles amoroses;
gais, pluja i vent vanen ton delit;
mous fulles fosques i arracades tendres
i el sol juga amb ta nit.
poema
Comentari del poema
Contingut: Carner fa comparacions de la seva vida amb un arbre (auró) → enveja la seva saviesa i coneixement. *Està relacionat amb el seu període d’exili i la seva enyorança cap a Catalunya, i utilitza com a exemples els arbres ja que s’arrelen a la terra, com fa el mateix poeta des de l’exili.
Tema: nostàlgia i enyorança de la pàtria.
Mètrica: 8 estrofes, de 4 versos hendecasíl·labs cada un exceptuant l’últim vers que és hexasíl·lab. Es combina art major amb art menor, i la rima és consonant en el versos parells, i en els versos senar trobem que la rima és lliure.
Recursos retòrics: paral·lelisme: “t’he vist”, exclamació: “oh noble auró d'un jardinet, que muntes més alt que no el teulat!”, personificació: “Tu vas dir-me en hivern”, hipèrbaton: “arraconats de la cortina els plecs”, comparació: “els falciots fressegen com dalt d’un campanar”, etc.
A Mallorca durant la guerra civil
Bartomeu Roselló-Pòrcel
Presentació del poeta
Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) fou poeta i traductor mallorquí.
Pertany a l'època contemporània i el podem situar en l’avantguardisme.
Es preocupa de la incorporació de la literatura balear als corrents peninsulars.
Mor de tuberculosi als 25 anys
Impacte de la seva obra breu, però densa, va ser considerable en els autors joves de la generació de la guerra (Salvador Espriu o Josep Palau i Fabre, entre més).
poema
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retalles les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
Comentari del poema
Contingut: poema escrit durant la guerra civil espanyola. Parla de l’enyor i del sentiment tant apassionat que sent l’autor cap a la seva terra i de la tristesa que porta dins. Es mostra contrari al conflicte que està passant a l’illa.
Tema: descripció sentimental del paisatge mallorquí. Motiu principal → l’enyorança.
Mètrica: El poema tracta de dues estrofes, la primera de disset versos i la segona de dos. Són versos lliures perquè no tenen rima i els versos d’art major i d’art menor es barregen. La mètrica és diferent a tots els versos.
Recursos retòrics: polisíndeton: “i duren aquelles arbredes i damunt el mateix atzur”, paral·lelisme: “la pluja difícil, la pluja blava”, antítesi: “entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre”, personificació: en tot el poema.
Gall
Joan Vinyoli
Presentació del poeta
Joan Vinyoli (1914-1984) fill adoptiu de Santa Coloma de Farners.
Va viure intensament en tots els ordres vitals: l’experiència amorosa, la de la mort, la de la natura, la creativa, la dels records… I, a partir d’aquí va transferir aquesta experiència vital en poesia.
Més de 500 poemes, distribuïts en 16 llibres.
Obra commovedora → autenticitat, capacitat comunicativa i força creativa.
Podem situar-lo en el realisme.
Gall que cimeges en la torre més alta,
heus-me aquí en la partió de la nit i l'aurora.
En la nit del temps crida sempre el teu cant.
Temps difunt, temps difunt, et veig
com un riu allargant-se en la fosca.
De la terra sóc hoste inexpert,
sempre en exili, dintre meu,
mirant les aigües entre murs
de la ciutat abandonada.
Gall que cimeges en la nit,
gall salvatge endinsat
en la boscúria espessa -qui no es mou
de la ribera trista, contemplant
el pas feixuc de l'aigua morta,
mai no et veurà ni sentirà el teu crit.
Poema
Però el bon caçador que es lleva
a l'hora greu entre la nit i l'alba,
sent la crida en el bosc,
ple de secretes aigües vives,
i pren el camí que duu
cap a la veu intacta.
Penell tocat per l'aurora,
al cim de tot de la flama,
pausadament gira el gall.
Comentari del poema
Contingut: El poeta no vol donar-se per vençut i apel·la als records de l'adolescència i explica la manera de desempallegar-se del "feixuc escafandre" per sortir-ne vencedor i conseguir la llibertat " el vol del gavià". El poeta mira d'enllaçar el penell de la seva infantesa amb el mar, record de la seva adolescència.
Tema: la vida i de la mort, la lluita per aconseguir "la llibertat".
Mètrica: Poema de 10 versos, d'art menor, excepte els versos 6 i 7, que són d'art major. La rima és assonant.
Recursos retòrics: hipèrbaton: vers 1. Sinalefa i elisions: versos 4 i 6. Metàfora "feixuc escafandre".
Videolit
Gràcies per la vostra atenció
Antologia de poemes
hectorvilaaribau
Created on April 14, 2021
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Smart Presentation
View
Practical Presentation
View
Essential Presentation
View
Akihabara Presentation
View
Pastel Color Presentation
View
Winter Presentation
View
Hanukkah Presentation
Explore all templates
Transcript
Antologia de poesia catalana
Aida Roca, Antonio Ignat, Albert Palau i Héctor Vila
Índex
A la vora de la mar
Cançoneta leu e plana
A Mallorca durant la guerra civil
A un auró
Gall
Cançoneta leu e plana
Guillem de Berguedà
Presentació del poeta
Guillem de Berguedà (1131-1196) va ser un trobador de l’Edat Mitjana del qual ens han arribat més textos. Fidel seguidor de la poesia trobadoresca provençal. En conservem 31 poesies. Les seves obres estan dividides en 3 cicles de sirventesos: 1- Contra Pere de Berga 2- Contra Arnau de Preixens 3- Contra Ponç de Mataplana
Poema
Marques, qui en vos se fia ni a amor ni paria; guardar se deu tota ves qon qe.z an: an de clar dia, de nuoitz ab vos non an ges. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. Marques, ben es fols qui.s vana c'ab vos tenga meliana meins de brajas de cortves; et anc fills de crestiana pejor costuma non mes. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.
Cansoneta leu e plana, leugereta, ses ufana, farai, e de mon Marques del traichor de Mataplana, q'es d'engan farsitz e ples. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. Marques, ben aion les peiras a Melgur depres Someiras, on perdetz de las dentz tres; no.i ten dan que las primeiras i son e non paron ges. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.
Del bratz no us pretz una figa,que cabreilla par de biga e portatz lo mal estes; ops i auria ortiga qe.l nervi vos estendes .A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.
Comentari del poema
Contingut: Guillem de Berguedà ataca i ridiculitza en Ponç de Mataplana utilitzant els trets que defineixen la cavalleria. Tema: ridiculització d’un rival. Mètrica: isosil·làbica (estrofes de la mateixa llargada), 5 cobles de 5 versos heptasíl·labs amb un refrany final de 2 versos, rima consonant, versos d’art menor i sense cesura. Recursos retòrics: Hipèrbaton: “No és de fill cristiana un costum tan poc cortès”. Sinestèsia: “Cançoneta leu e plana”. Comparació: “Pel braç no us dono una figa, sembla cabiró de biga”. Hipèrbole: en tot el poema, exagerant el mal físic del marquès. Paral·lelisme: “A, Marques, Marques, Marques, d’engan etz farsitz e ples.”
A la vora de la mar
Cançó popular (autor anònim)
Presentació del poeta
Autor desconegut → cançó popular S. XVI-XVII (Edat Moderna) Barroc → està recollida per Francesc Vicent Garcia, poeta de Tortosa, principal exponent d’aquest corrent literari
poema
Set anys ha que vaig pel mar per vós donzella; cent llegües dins de la mar, lluny de la terra.- -De tres germanes que som, só la més bella: l'una porta vestit d'or, l'altra de seda i jo, pobreta de mi, de sargil negre. L'una és casada amb un duc, l'altra és princesa i jo, pobreta de mi, só marinera.- -No sou marinera, no, que en sereu reina, que jo só lo fill del rei de l'Anglaterra.
-Vermelleta la vull jo,que és millor seda. Vermelleta la vull jo, que és per la reina.- -Pugeu a dalt de la nau, triareu d'ella.- -Ai no!, no hi puc pujar, no tinc moneda. Lo meu pare té les claus de l'arquimesa.- -No quedeu per diners, no, prou fio d'ella.- La donzella entra a la nau, tria al seda. Mentre va mercadejant, la nau pren vela.
Mariner es posa a cantar cançons novelles. Amb lo cant del mariner s'ha dormideta, i amb el soroll de la mar ella es desperta. Quan ella s'ha despertat ja no en veu terra: la nau és en alta mar, pel mar navega. -Mariner, bon mariner, torneu-ne en terra, que los aires de la mar me'n donen pena.- -Això sí que no ho faré, que heu de ser meva.
A la voreta del mar n'hi ha una donzella que en brodava un mocador, la flor més bella. Com ne fou a mig brodar li manca seda. Gira els ulls envers la mar: veu una vela; veu venir un galió tot vora terra; ne veu venir un mariner que una nau mena. -Mariner, bon mariner, que en porteu seda?- -De quin color la voleu, blanca o vermella?-
Comentari del poema
Contingut: donzella que puja en una nau per aconseguir seda per brodar. El mariner, enamorat, se l’emporta mar endins. La donzella es lamenta de la seva desgràcia, en comparació amb les seves germanes, fins que el mariner li confessa que és un príncep d’Anglaterra. Tema: amor, bellesa i fortuna. Mètrica: 27 estrofes de 4 versos heptasíl·labs i tetrasíl·labs, amb rima assonant als versos parells i art menor als versos senars i major als parells. Recursos retòrics: paral·lelismes i repeticions constants → donen musicalitat
A un auró
Josep Carner
Presentació del poema
Josep Carner (1884- 1907) el poeta més important del Noucentisme. Poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. Amb només 26 anys, el 1910, és proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals. Durant la guerra civil espanyola es manté fidel a la República i no torna a residir mai més a Catalunya. El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme.
I en l'alt escaig de la claror del dia, quan als carrers la fosca, s'ajaçà, dalt de ton cim els falciots fressegen com dalt d'un campanar. Sovint em veus entre papers i llibres, arraconats de la cortina els plecs, o cercant ton consol en la fatiga o solament perplex. Tu vas dir-me en hivern: —He de reviure; tu no m'hauries d'envejar aquest do: ara, en el fred i amb testa esblanqueïda, encara dones flor—. Oh noble amic sobre lilàs i hortènsies! Si algú roba el meu nom, temps a venir, que no retreguin una tasca incerta, sinó el teu cor veí.
Farà aviat un any que cada dia et veig per la finestra al meu costat, oh noble auró d'un jardinet, que muntes més alt que no el teulat! T'he vist perdre la fulla, trasmudar-te de gronxada pintura en fi dibuix: gran pomell d'angles, dominant el ròssec de fulles en garbuix. T'he vist, en afermada primavera, movent a flocs el teu ramatge espès, i entaforant-hi mes de cinc finestres i retallant-ne tres. Ja encambres dues merles amoroses; gais, pluja i vent vanen ton delit; mous fulles fosques i arracades tendres i el sol juga amb ta nit.
poema
Comentari del poema
Contingut: Carner fa comparacions de la seva vida amb un arbre (auró) → enveja la seva saviesa i coneixement. *Està relacionat amb el seu període d’exili i la seva enyorança cap a Catalunya, i utilitza com a exemples els arbres ja que s’arrelen a la terra, com fa el mateix poeta des de l’exili. Tema: nostàlgia i enyorança de la pàtria. Mètrica: 8 estrofes, de 4 versos hendecasíl·labs cada un exceptuant l’últim vers que és hexasíl·lab. Es combina art major amb art menor, i la rima és consonant en el versos parells, i en els versos senar trobem que la rima és lliure. Recursos retòrics: paral·lelisme: “t’he vist”, exclamació: “oh noble auró d'un jardinet, que muntes més alt que no el teulat!”, personificació: “Tu vas dir-me en hivern”, hipèrbaton: “arraconats de la cortina els plecs”, comparació: “els falciots fressegen com dalt d’un campanar”, etc.
A Mallorca durant la guerra civil
Bartomeu Roselló-Pòrcel
Presentació del poeta
Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) fou poeta i traductor mallorquí. Pertany a l'època contemporània i el podem situar en l’avantguardisme. Es preocupa de la incorporació de la literatura balear als corrents peninsulars. Mor de tuberculosi als 25 anys Impacte de la seva obra breu, però densa, va ser considerable en els autors joves de la generació de la guerra (Salvador Espriu o Josep Palau i Fabre, entre més).
poema
Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retalles les meves muntanyes. Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil, la pluja blava que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva! Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques i em torben, em fatiguen com en un tedi lent. El cor de la tardor ja s'hi marceix, concertat amb fumeres delicades. I les herbes es cremen a turons de cacera, entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre. Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca.
Comentari del poema
Contingut: poema escrit durant la guerra civil espanyola. Parla de l’enyor i del sentiment tant apassionat que sent l’autor cap a la seva terra i de la tristesa que porta dins. Es mostra contrari al conflicte que està passant a l’illa. Tema: descripció sentimental del paisatge mallorquí. Motiu principal → l’enyorança. Mètrica: El poema tracta de dues estrofes, la primera de disset versos i la segona de dos. Són versos lliures perquè no tenen rima i els versos d’art major i d’art menor es barregen. La mètrica és diferent a tots els versos. Recursos retòrics: polisíndeton: “i duren aquelles arbredes i damunt el mateix atzur”, paral·lelisme: “la pluja difícil, la pluja blava”, antítesi: “entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre”, personificació: en tot el poema.
Gall
Joan Vinyoli
Presentació del poeta
Joan Vinyoli (1914-1984) fill adoptiu de Santa Coloma de Farners. Va viure intensament en tots els ordres vitals: l’experiència amorosa, la de la mort, la de la natura, la creativa, la dels records… I, a partir d’aquí va transferir aquesta experiència vital en poesia. Més de 500 poemes, distribuïts en 16 llibres. Obra commovedora → autenticitat, capacitat comunicativa i força creativa. Podem situar-lo en el realisme.
Gall que cimeges en la torre més alta, heus-me aquí en la partió de la nit i l'aurora. En la nit del temps crida sempre el teu cant. Temps difunt, temps difunt, et veig com un riu allargant-se en la fosca. De la terra sóc hoste inexpert, sempre en exili, dintre meu, mirant les aigües entre murs de la ciutat abandonada. Gall que cimeges en la nit, gall salvatge endinsat en la boscúria espessa -qui no es mou de la ribera trista, contemplant el pas feixuc de l'aigua morta, mai no et veurà ni sentirà el teu crit.
Poema
Però el bon caçador que es lleva a l'hora greu entre la nit i l'alba, sent la crida en el bosc, ple de secretes aigües vives, i pren el camí que duu cap a la veu intacta. Penell tocat per l'aurora, al cim de tot de la flama, pausadament gira el gall.
Comentari del poema
Contingut: El poeta no vol donar-se per vençut i apel·la als records de l'adolescència i explica la manera de desempallegar-se del "feixuc escafandre" per sortir-ne vencedor i conseguir la llibertat " el vol del gavià". El poeta mira d'enllaçar el penell de la seva infantesa amb el mar, record de la seva adolescència. Tema: la vida i de la mort, la lluita per aconseguir "la llibertat". Mètrica: Poema de 10 versos, d'art menor, excepte els versos 6 i 7, que són d'art major. La rima és assonant. Recursos retòrics: hipèrbaton: vers 1. Sinalefa i elisions: versos 4 i 6. Metàfora "feixuc escafandre".
Videolit
Gràcies per la vostra atenció