Pere Quart Corrandes d'exili

Pere Quart Corrandes d’exili

Yile Xu 1r Bat Científic

Sumari

Biografia

Estil

Obra i poema

Conclusió

Joan Oliver

O també com a

Pere Quart

Joan Oliver

Joan Oliver i Sallarès

Literari polifacètic català (poeta, dramaturg, traductor, periodista i narrador)

29/11/1899 - 18/6/1986

Una de les figures més importants de la literatura catalana del segle passat.

Una mica de la seva vida...

Guerra Civil... Pèrdua

Familia burgesa benestant...

Exil·li a França, Sud-amèrica

Rebel/inquiet - Colla de Sabadell

Tornada - pitjor moment de la vida

Tragèdia a Lil·liput 1923

Resistència - Vacances pagades 1959

Pere Quart - Les capitacions 1934

Arribada de la democràcia

Menys resumit

+info

Llocs on va "viatjar"

Tot un trajecte de 9 anys per tornar a casa destrossada per la guerra...

Estil

«Per dissort, encara som a la trinxera i les nostres armes són les paraules»

Joan Oliver, Teatre Romea, 1980

Home molt actiu, inquiet i inconformista. Destaca la ironia, la sàtira i la paròdia com la representació de la seva actitud crítica.

Home molt actiu, inquiet i inconformista. Destaca la ironia, la sàtira i la paròdia - representació de la seva actitud crítica.

Dividim la seva obra en dues parts

Avantguardisme

Poesia social

Denuniar la injustícia del franquisme

Intenció de canviar la realitat social del moment.

Exaltar el contingut de les obres i donar menys importància a l’estètica-bellesa.

Renovar la cultura en general - rebuig dels estil tradicionals

Llenguatge denotativa

Saló de tardor

Corrandes d'exili

Saló de tardor

Recull de poemes Publicat el 1947 a Santiago de Xile. To reflexiu. Temes: l’enyorança, el Dolor, la mort i l’exili per salvar-se la vida.

Corrandes d'exili

Mètrica

Tema

Significat del títol

8 estrofes heptasíl·abs d'art menor amb un ritme variat format per quatre quartetes i quarte quintetes.

Corranda: cançó popular curta Corranda d'exili: "la cançó de l'exili"

El conjunt de sentiments que presenta el poeta quan per força s’ha exiliat de la seva terra materna.

Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. “Com el Vallès no hi ha res”.

Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re … Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.

A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida. .

L’estimada m’acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya).

Que els pins cenyeixin la cala, l’ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que batega com una ala.

Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'anyorança ans d’enyorança viuré.

Perquè ens perdoni la guerra, que l’ensagna, que l’esguerra, abans de passar la ratlla, m’ajec i beso la terra i l’acarono amb l’espatlla.

Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa.

Tros 1 (Estrofes I - III)

Abans de travessar els Pirineus en busca d'una nova vida...

Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re …

Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,

abans de passar la ratlla, m’ajec i beso la terra i l’acarono amb l’espatlla.

que l’ensagna, que l’esguerra,

Tros 2 (Estrofes IV - V)

A França, l'enyorança li donarà les forces...

A Catalunya deixí el dia de ma partida l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida. .

mitja vida condormida;

Avui en terres de França i demà més lluny potser,

no em moriré d'anyorança ans d’enyorança viuré.

Tros 3 (Estrofes VI - VIII)

Com el Vallès no hi ha res, només el record més desitjat...

En ma terra del Vallès “Com el Vallès no hi ha res”.

tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra.

Que els pins cenyeixin la cala,

l’ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que batega com una ala.

Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa.

Opinió personal

Considero que aquest és un dels millors poemes catalans que he llegit. El sé recitar de memòria...

El poema ha sigut fàcil d’entendre, però no és fàcil conèixer la llàstima de Joan Oliver.

Sort que això és improbable que ens passi a nosaltres... Aprofitem la pau que tenim que el futur és incert... Carpe diem!

Gràcies

Lluís Llach / Silvia Pérez Cruz