Criteris

Criteris per al disseny d'activitats de llengua i literatura en cada fase de la seqüència didàctica

Joan Marc Ramos

COMENCEM

ANÀLISI DEL TÍTOL

Criteris per al disseny d'activitats de llengua i literatura en cada fase de la seqüència didàctica

La seqüència didàctica es pot definir com un conjunt organitzat d’activitats d’ensenyament i aprenentatge, centrat al voltant d’una tasca precisa de producció oral o escrita, tot acompanyant els alumnes a apropiar-se d’un “objecte” determinat.

Seguint l'Escola de Ginebra

Quadre adaptat d'Ambròs i Ramos (2018)

PUNT DE PARTIDA

LA PARAULA DEL PROFESSOR

El professor organitza allò que succeeix a classe.

importància dels sabers

El domini de la matèria en facilita l'organització.

ANAR EN CONTRA o anar més enllà

Cal posicionar-se didàcticament.

importància dels processos

Materials didàctics que fomenten l'acompanyament.

ECLECTICISME

Cal ser flexible en una canal cada cop més hibrid.

Més enllà de... per arribar a...

Competències

Continguts

REPTE

Gramàtica

Producció escrita

Resolució de problemes

Memòria

Gust per la lectura

Sabers literaris

Avaluació de l'aprenentatge

Avaluació per a l'aprenentatge

Aplicació de regles

Metacognició

TRES FUNCIONS DE LES ACTIVITATS ≠ FASES

MOBILITzACIÓ SABERS

cONSTRUCCIÓ CONEIXEMENT

EXERCITACIÓ SABERS

SIS MIRADES

EXERCITACIÓ SABERS

MOBILITZACIÓ SABERS

CONSTRUCCIÓ DELS SABERS

LES LECTURES

PROJECTES

EXÀMENS

Propostes 1-5

Propostes 6-9

Propostes 10-11

Propostes 12-13

Propostes 14-18

Propostes 18-20

MOBILITzACIÓ SABERS

exercitació dels sabers

cONSTRUCCIÓ CONEIXEMENT

presentació de materials

1. EXPLORACIÓ DE CONEIXEMENTS PREVIS

Primera activitat d'una SD sobre la llegenda. Busquem que l'alumnat es qüestioni la realitat i la ficció en la llegenda. Projecte Eines, 2n d'ESO

2. cOM CARACTERITZEM UN GÈNERE DISCURSIU?

+ info

Aquesta presentació forma part d'un taller de formació destinat a identificar les característiques pròpies d'un gènene discursiu a partir d'una bateria de preguntes. L'objectiu és seleccionar, a continuació, els trets que orientaran la nostra acció didàctica. Adaptació teories Karl Canvat

3. apunts incomplets

+ info

Activitat que combina teoria incompleta i exercicis d'exercitació i reflexió. 1r de Batxillerat Basat en una idea de Joan Busquets Gasulla

4. Presentacions digitals

Presentacions on s'exposen les característiques lingüístiques d'un determinat text. El format H5P permet, a més a més, automatitzar interaccions per guiar el procés de construcció dels coneixements. Àmbit: CRE (Curs en línia de català per a joves residents a l'estranger)

Presentació locutada

+ info CRE

5. recerca guiada d'informació

Buscar informació a la xarxa és molt complicat i, per tant, cal acompanyar l'alumnat en aquest procés per tal que esdevingui eficient i crític. Activitat de reflexió sobre fonts d'informació. 4t d'ESO.

CERCAR A INTERNET

+ info

TFM ALEIX TUGAS

6. Activitats de comprensió lectora

Activitats de comprensió lectora. A banda de diversificar estratègies, la importància rau a anticipar dificultats i generar activitats que acompanyin la comprensió, activitats d'aprenentatge.

+ info

7. vídeo interactiu

+ info

Vídeo interactiu en el qual es busca que l'alumnat "escolti la forma" d'un sonet en anglès. Prèviament, ha llegit el text original i n'ha deduït aspectes formals. Estructura de joc repetitiu. Després n'analitarà el contingut a través de la traducció. Mòdul Literatura Universal GES (Educació en línia IOC)

8. el registre de lectura

Dinàmica de lectura per parts. Es busca que el lector s'adoni dels processos que fa mentre llegeix: anticipacions, formular i reformular hipòtesis, inferències... L'activitat conté una fitxa i la dinàmica sol tenir una sorpresa final molt interessant perquè abasta tots els nivells de lectura.

+ info

9. Cap al comentari de text

+ info

Per arribar a comentar textos calen molts anys d'exercitació trobant elements significatus dels textos i relacionant-los progressivament. A sota, una proposta de comentari en format audiovisual (Ambròs i Ramos)

Fem animacions amb poesia

10. EXERCITACIÓ DELS SABERS

+ info

Practicar el que s'ha après pot ser un exercici mecànic, però també un exercici reflexiu. La repetició pot ser una manera de consolidar aprenentatges. Selecció d'exercicis de molts nivells

11. gramàtica a punt

+ info

Recopilació d'activitats gramaticals. Es tracta d'un conjunt d'exercicis que cerca reprendre el que s'ha anat aprenent al llarg del curs. Exercici d'aprenentatge basat en les retroaccions. Curs de català per a joves residents a l'estranger.

TFM ALBERT MARTÍNEZ

12. EXÀMENS DE CONTINGUTS LINGÜÍSTICS

L'examen no només pot ser reproductiu. Pot concombinar l'avaluació de l'aprenentatge amb l'avaluació per a l'aprenentatge. 1r d'ESO(ortografia) i 4t d'ESO (gramàtica)

+ ortografia

13. L'examen com a procés de reflexió

Projecte d'escriptura conjunt, amb la matèria de Visual i Plàstica. Els alumnes visiten la residència d'avis veïna, es relacionen amb un avi o una àvia i el dibuixen. A llengua, en farem la descripció escrita. 4t d'ESO

examen creatiu

Activitat preparatòria, en petits grups, els alumnes analitzen la descripció que Baltasar Porcel va fer de Víctor Català. Ens fixem en la forma. Els alumnes fan la descripció a casa.

activitat

Examen. El dia que porten la redacció, han de fer un examen sobre la seva pròpia redacció. Presa de consciència dels errors i, si escau, reescriptura.

EXAMEN

14. consignes denses

Orientar la mobilització de sabers. Una consigna densa orienta l'alumnat i facilita l'avaluació del producte final. Infografia digital al Curs de Català per a joves residents a l'estranger Descripció del carrer (activitat amb Maria del Mar Olivé, IPM)

MODELITZACIÓ

15. densificació del text

descripció

La densificació consisteix a formular consignes de revisió o de millora de les produccions abans que el professor la "corregeixi". L'autor torna al text i el millora, si escau. Projecte Eines 3r d'ESO Seguint una idea de Joan Busquets Gasulla

16. Tríptic procés d'escriptura

en castellà

Els alumnes elaboren un arbre genealògic de les llengües. Un cop l'han explicat als companys, converteixen un DN3 en un tríptic i, seguint els passos de la presentació, elaboren progressivament el text expositiu corresponent.

17. la fitxa de metacognició

En acabar una seqüència didàctica podem potenciar que els alumnes reflexionin sobre què han fet, com ho han fet i què han après. En el cas que presentem, s'hi incorpora la reflexió sobre el treball en grup. Elaborada amb Maria del Mar Olivé per a 1r d'ESO (IPM)

18. La metacognició del perfil lector

consigna

+ info

En el perfil lector, l'alumnat produeix una infografia que el presenta com a lector, tot creant un text multimodal. Quan acaba, ha de realitzar un text escrit explicant el procés que ha seguit per fer la infografia, des de la idea inicial fins al muntatge. Exemple alumna Màster de Recerca.

19. Un projecte multimodal

consigna

Exposició d'infografies digitals. Cada alumne participa amb una infografia sobre un insult triat per ell mateix: l'il·lustra, l'explica, escriu un poema que el contingui, recita el poema i organitza la infografia. 4t d'ESO

20. de rutes literàries

Ruta literària elaborada amb Maria del Mar Olivé a partir de textos de Marià Manent i Guerau de Liost. Els alumnes elaboren el web a partir de l'experiència. 4t d'ESO

+ info

Ruta d'espais literaturitzats elaborada pels alumnes de l'Institut Premià de Mar. Cada grup escriu una llegenda per a un lloc de la seva vila que considera digne de tenir una llegenda. 2n d'ESO

idees finals

SIS MIRADES AMB CRITERI

EXERCITACIÓ SABERS

MOBILITZACIÓ SABERS

CONSTRUCCIÓ DELS SABERS

LES LECTURES

PROJECTES

EXÀMENS

Primera aproximació, òbviament, revisable a partir de noves aportacions

Didàctica, el meu bloc personal (una mica aturat)

PER SEGUIR NAVEGANT...

Sagetes didàctiques, una mostra d'exàmens i d'exercicis

Riguem a la catalana, un web amb reflexions sobre programació i seqüències didàctiques d'alumnes del Màster

Portafolis d'un professor, recull d'activitats (un pèl caòtic) empreat amb alumnes de 3r i 4t d'ESO

Bloc del Projecte Eines

“Una gran quantitat d’estudis mostren que els professors milloren durant els cinc primers anys de professió. Després de cinc anys, però, la corba de progressió és plana i, un professor que té vint anys d’experiència (com a mitjana) no és ni millor ni pitjor que un professor que en té deu. Sembla que la majoria de professors intenten millorar els seus mètodes fins que superen un llindar i els suposa molta més feina.”“Si ho pensem bé, com progressarem si ningú no avalua el que hem fet? Sense l’opinió dels altres, no sabríem què canviar per millorar.” “És molt interessant que una altra persona analitzi la nostra classe amb una altra mirada.”

Daniel T. Willingham: “Per què als nens no els agrada anar a l’escola?” Editorial Graó

grÀciEs