Tirant lo Blanc

Les novel·les de cavalleries al segle XV

Índex

1. Els cavallers

8. Curial i Güelfa

2. Antecedents

9. Tirant lo Blanc

3. Llegendes del rei Artús

10.Joanot Martorell

11. Característiques

4. La cavalleria

5. Les novel·les de cavalleries

12. Argument

6. Diferències

13. Personatges

7. Novel·les cavalleresques

14. Novel·la total

Antecedents

• Al voltant d'un personatge literari: el rei Artús es va generar l'anomenada Matèria de Bretanya tot un seguit de narracions que tingueren molt d'èxit i popularitat arreu d'Europa. Són les novel·les de cavalleries protagonitzades per personatges mítics en llocs exòtics i desconeguts amb molts elements meravellosos.

• Al llarg de l'Edat Mitjana es va desenvolupar una rica narrativa en llengües diferents al llatí .
• Entre les mostres més antigues destaquen les cançons de gesta dedicades a contar la vida d'un heroi mític com el Cantar de Mio Cid o la Chanson de Roland.

Versions de la Matèria de Bretanya

Excalibur (1981)

La Cavalleria

Institució paramilitar dels països cristians (s. X-XI), que sorgeix de la relació senyor/vassall Característiques: honor i glòria, lluites per a la defensa del senyor i conflictes personals (lletres de batalla), confiança en el judici diví Ressò en la literatura catalana d’aquesta institució: - Llibre de l’orde de cavalleria, de Ramon Llull, s. XIII - Tractat de cavalleria, de Pere el cerimoniós, s. XIV

Tílo 1

Les novel·les de cavalleries

S. XI. Primeres narracions èpiques/epopeies: Chanson de Roland, Poema del Mio Cid i la traducció de l’Eneida, traduïda a França Les novel·les/els llibres de cavalleries S. XII. Matèria de Bretanya (novel·les artúriques) Protagonistes: el rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona Recerca del Sant Graal Protagonista: cavaller errant ≠ realitat (força física, defensa de les dones, batalles justes i elegants) Espai i temps irreal Autor: Chrétien de Troyes (s. XII) Fantasia i inversemblança: mags, monstres, aparicions, paisatge fabulós, època imprecisa

Tílo 1

Novel·les cavalleresques

Tirant lo Blanc

—¡Válame Dios! —dijo el cura, dando una gran voz—. ¡Que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre; que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos (…) Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen, y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros de este género carecen. Miguel de Cervantes. El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, primera part.

D’aquesta manera aparegué una nova literatura de cavallers anomenada ‘Narrativa cavalleresca’ per oposició als primitius llibres de cavalleries. Tot i que està caracteritzada per la nostàlgia de l’esperit cavalleresc, al mateix temps, també s’adequarà als nous gustos literaris burgesos i questionarà l’ideal dels antics cavallers, allunyant-se cada vegada més d’aquest model. • La característica principal de les novel·les cavalleresques és la versemblança. Aquestes narrracions no contenen elements fantàstics, els fets ocorren en llocs reals i coneguts i en un temps recent pròxim al de l’autor. A més, els protagonistes, a diferència del que passava en els llibres de cavalleries, no són mai personatges desmesurats ni invencibles, sinó que realitzen gestes versemblants i vencen pel seu enginy, valor o intel·ligència. • També l’amor, que era un dels temes secundaris, passa a ser el centre de tota la trama novel·lesca. Les escenes bèl·liques són substituïdes per escenes sentimentals. • Pel que fa a l’aspecte formal, el vers de les narracions anteriors queda en desús i s’escriu en prosa, la qual cosa li donarà un impuls més realista i farà que cada vegada sigui més difícil diferenciar aquesta narrativa cavalleresca de les cròniques històriques. • Dues obres representatives de la nostra narrativa cavalleresca del segle XV són Curial i Güelfa d’autor desconegut, i Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

Curial e Güelfa

Curial i Güelfa és una novel·la cavalleresca del segle XV, d’autor anònim. Fou escrita probablement entre els anys 1435 i 1462, en ple període humanista.L’obra dividida en tres llibres, explica les aventures d’armes i d’amor d’un jove que fugí de casa, pobre i sense cap títol de noblesa, per entrar al servei del marquès de Montferrat, i així poder convertir-se en bon cavaller. Allí s’educà i va ser protegit per Güelfa, germana del marquès, una viuda de 15 anys que s’enamorà d’ell. Per culpa d’alguns envejosos de la cort i per aconseguir la fama i l’honor requerits per poder estar amb Güelfa, Curial hagué d’anar-se’n lluny d’allí per iniciar-se en el món cavalleresc. Després de moltes aventures i d’infortunis, aconseguí el guardó dels seus treballs: arribar a ser el millor cavaller del món i casar-se amb Güelfa, de la qual obté tota la seva fortuna.

Amor Cortés

El concepte d’amor medieval de l’obra s’inspira en l’amor cortès, propi de la lírica trobadoresca. Així Güelfa és la dòmina/senyora i Curial és el vassall/trobador. Aquesta relació de vassallatge es manté al llarg de tota la novel·la, ja que per molt que Curial se senta més atret per altres dames com Laquesis i Càmar que intenten seduir-lo, aquest manté el compromís de vassallatge amb la seva senyora fins al final.

Tirant lo Blanc

Joanot Martorell

Joanot Martorell va néixer a la ciutat de València entre el 1405 i el 1410. Era el segons de vuit fills de Francesc Martorell i Damiata Abelló, una família originària de Gandia i provinent de la petita noblesa, que havia tingut temps enrere poder i una considerable fortuna; una de les germanes, Isabel, es va casar amb el poeta Ausiàs Marc. El seu avi fou conseller reial i el seu pare cambrer del rei Martí l’Humà. Joanot Marorell és un cavaller convençut que acaba ensorrant el patrimoni familiar, de manera que acaba arruïnat. Hi ha una abundant correspondència cavalleresca de Martorell que ens revela que la seva vida fou plena de lluites i desafiaments, que viatjà per diverses ciutats europees ( Anglaterra, Portugal, Itàlia ). Fou un cavaller orgullós de la seva condició, que participà en les empreses militars d’Alfons el Magnànim i que va dirimir els litigis per la via de l’enfrontament armat.El 1460 va començar a escriure Tirant lo Blanc. Joanot Martorell mor el 1465 a València, solter i sense descendència, deixant la novel·la enllestida. Només va escriure aquesta obra, rica i complexa, insòlita i diferent, i és per això que el seu nom està entre els millors autors de la literatura valenciana i universal.

Es diu que Joanot Martorell no va poder acabar d’escriure l’obra i que aquesta va ser acabada per Martí Joan de Galba, que era un veí seu valencià, que feia de prestamista i li havia deixat molts diners. Com a penyora, Martorell va escriure un document on li diu que li va entregar el Tirant lo Blanc, i quan Martorell va morir el va portar a l’impremta. Galba no va poder veure el llibre imprès: es va imprimir el 1490 a València i el 1497 a Barcelona.

Característiques

1. La versemblança de tot el que es narra; la mentalitat dels burgesos que vivien a les ciutats era més pragmàtica i realista.
2. Situa les accions militars en llocs reals de l'època: Sicília, Constantinoble, Rodes, Anglaterra...
3. Un altre element per accentuar el realisme és que el nom d'alguns personatges o alguns fets de la novel·la van existir en la realitat.
4. Presenta un protagonista amb una personalitat rica i complexa, amb sentiments i actuacions de vegades contradictoris, sempre humans.
5. El tractament de l'amor. Al costat de l'amor cortés, el Tirant mostra de forma ben explícita, l'erotisme que impregna la major part de les relacions amoroses, i és ací on l'autor adopta un to més irònic i humorístic
6. Potser el sentit últim de la novel·la podria ser que els fonaments i l'esperit de la bona cavalleria no són més que un desig en el moment en què Martorell escriu, ja que aquells personatges que la practiquen moren al final, per deixar pas a altres que triomfen i regiren el món sense que ho hagen merescut, és a dir, sense haver fet actuacions heròiques ni virtuoses.

Escribe un título aquí

Argument:

Tirant a Anglaterra:

Tirant, un jove bretó es dirigeix a Anglaterra per assistir a les festes celebrades amb motiu de les noces del rei . Pel camí, troba un ermità. Guillem de Varoic, que l'aconsella sobre l'ofici de cavaller.A Londres és armat cavaller i és declarat el millor cavaller de les festes.

Tirant a Sicília i Rodes:

De retorn a Bretanya, Tirant rep la notícia del setge de Rodes per part dels turcs (fet real que ocorrogué l'any 1444) S'hi dirigeix acompanyat de Felip, fill del rei de França. Tirant aconsegueix alliberar l'illa dels turcs i passa a ser capità.

Tirant a l'Imperi Grec:

Tirant arriba a Constantinoble per ajudar l'emperador contra els turcs, a Constantinoble es desenvolupen els episodis amorosos entre Tirant i Carmesina, filla de l'emperador.

Tirant al Nord f'Àfrica:

La nau amb què viatja Tirant s'enfonsa i és fet captiu.

Tirant allibera l'imperi grec :

Tirant venç els turcs a Constantinoble, l'emperador li concedeix la mà de la seua filla, Carmesina, però Tirant agafa una pulmonia i es mor . En saber la notícia moren de dolor l'emperador i Carmesina.

Personatges

El tractament dels personatges és una novetat perquè es desvincula dels convencionalismes i de les estereotipades conductes de les figures de la literatura cavalleresca medieval. No són arquetips (per exemple, el cavaller no és el prototipus d'heroi fort i invencible), ni personatges amb una personalitat lineal (és a dir, que actuen sempre igual) sinó que són complexos psicològicament i evolucionen al llarg de la narració. Per exemple: la valentia en la batalla i, alhora, la timidesa en l’amor del protagonista; l’amor adúlter i alhora incestuós que l’emperadriu sent per Hipòlit; l’excentricitat i ridiculesa del rei...

Tirant

Tirant (26-27 anys) representa tots els valors de la cavalleria: l'honor, la lleialtat, el valor, la pietat, el sentit de la justícia, la defensa dels dèbils, la cortesia, la gentilesa.... Demostrant la seva vàlua, ha arribat a ser cavaller i, d'aquesta manera, ha aconseguit pujar d'escala social. Tirant cau de quatre potes en el tipus d'enamorament que havien exaltat els trobadors en els seus versos: un enamorament intens i magnífic, que fa perdre el seny. Tirant, abans d'enamorar-se, criticava els enamorats i considerava que aquesta mena d'amor tan intens era només un estat d'ofuscació mental. Ara és ell qui en pateix els símptomes (pèrdua de gana, abatiment, neguit...).

Carmesina

Carmesina és com la dama idealitzada de les cançons d’amor trobadoresques: d’una gran bellesa (rossa, blanca i de llavis vermells) però en el fons inassequible. Ha estat educada segons els dictats de l’església i les convencions socials, o sigui que no es deixa anar del tot. Carmesina té por per culpa de la ideologia que li han imbuït, però també perquè Tirant és un cavaller de condició social molt inferior a la seva i això no està ben vist. La solució que té per fer disminuir la diferència és proporcionar riquesa a Tirant, que de retruc li atorgaran poder.

Plaerdemavida

La donzella de Carmesina, és el personatge més seductor, vital i juganer. Benintencionada i activa, fa d’alcavota en els amors de la seva senyora i dóna consells als enamorats, els diu com han d’actuar. Per exemple, a Carmesina li insisteix que es deixi seduir i a Tirant li demana que sigui agosarat. A tots dos els recomana que aprofitin el temps, que visquin el present, sense mirar ni el passat ni el futur. Els parlament del personatge sempre van lligats a la satisfacció del desig. Per això el seu llenguatge és espontani, col·loquial, fresc, propi de la llengua oral, ple d’exclamacions, diminutius, frases fetes o eufemismes

Vidua Reposada

És la dida de Carmesina, una dona vella, de l’edat de l’emperadriu. És un personatge intrigant que actua amb astúcia i perversió i, alhora, és el personatge més dissortat. És l'únic personatge femení que és jutjat per l'autor però no ho és per la seva conducta, sinó per la seva maldat, que té efectes tràgics en altres personatges. S’enamora d’en Tirant i, en no ser corresposta, s’inventa argúcies per destruir l’amor de Tirant i Carmesina

Vidua Reposada

L'EMPERADRIU (MARE DE CARMESINA) I HIPÒLIT (COMPANY DE TIRANT)

L'emperadriu és una dona gran que es llança als braços d'un jove que podria ser el seu fill. És una dona luxuriosa que, com que està casada amb un home vell que no la satisfà, es busca un amant.

Diafebus i Estefania

Estefania és dama de la cort, filla del duc de Macedònia, donzella i amiga de Carmesina. Diafebus és cosí, company d’armes i confident d’amor de Tirant, gran conestable i comte de Sant Àngel. Ells dos són una de les parelles que funcionen més bé a la novel·la.

Tirant lo Blanc: Novel·la total

Segons Mario Vargas Llosa, Tirant lo Blanc és una novel·la total perque és: 1.Novel·la cavalleresca: Se centra en la biografia d’un cavaller, de qui descriu els combats i les estratègies militars. Un cavaller imaginari, però ni fantàstic ni idealitzat. 2. Novel·la social i de costums Hi representats els diferents estaments socials de l’època. Mostra els costums i usos típics de l’època, una societat que desembocarà en el Renaixement. 3. Sentimental i eròtica. Hi ha elements com desfloraments, adulteris, voyeurisme, lesbianisme presentats amb total normalitat i llibertat. Matrimonis secrets primerament entre Diafebus i Estefania i posteriorment entre Tirant i Carmesina. L’alcavoteria pràctica de Plaerdemavida 4. Psicològica Anàlisi profunda de personatges no responen a un arquetipus prefixat. Presència del món oníric, subconscient dels somnis ( Freud). 5. Una novel·la històrica ja que Martorell relata al seu llibre fets històrics reals. La majoria dels massatges són fidels a la història real contemporània de l’autor tot i que també podem trobar passatges on Martorell es pren la llicència de canviar algun que altre desenllaç de fets històrics reals. És el cas de l’alliberament de Constantinoble del setge musulmà per part de l’exèrcit cristià capitanejat pel Tirant quan històricament passà just el contrari.

Un altre element de modernitat és el to d'ironia i humor presents en la novel·la. Les cavalleries i els episodis militars són narrats seriosament però quan l'acció se centra en la vida quotidiana i les intrigues amoroses retrata l'ambient de la noblesa des d'una òptica pintoresca i divertida. La novel·la combina dos estils: 1- Un to solemne i culte amb el qual els personatges fan llargs parlaments, lamentacions i rèpliques com és el cas del plany de Carmesina sobre el cos mort del Tirant. 2- Un estil col·loquial, directe i ple d'expressions familiars , jocs de paraules i exclamacions en els diàlegs del personatges. Les intervencions desimboltes de la donzella Plaerdemavida en són una bona mostra

“Tirant, tot sol i sense cap llum, no sabia on anar i durant mitja hora va estar-se quiet, en camisa i descalç, sense saber què fer, mentre amb veu molt baixa cridava la donzella; però ella, tot i que el sentia prou bé, no volia respondre. Quan Plaerdemavida va creure que l’havia fet refredar prou, s’hi va acostar dient: — Així es castiguen els poc enamorats — i el va amonestar novament.”

“L’Emperador també es va despertar i amb l’espasa a la mà va entrar a l’habitació de la seva filla. I sabuda la resposta de Carmesina, va buscar la rata per tots els racons […] A la fi, l’Emperador, cansat de córrer en camisa per l’estança, es va retirar dient: — Anem, que aquí em refredo!” ≪ Pàg 190 ≫

Nombre autor/a