John Locke. Comentari de text

Laia Anguera Milà

COMENTARI DE TEXT

JOHN LOCKE

Segon Tractat del Govern Civil

INDEX

Introducció

Fragment a analitzar

Idees principals

Comentari

INTRODUCCIÓ

QUI VA SER JOHN LOCKE?

JOHN LOCKE VA SER UNA DE LES FIGURES MÉS IMPORTANTS DE L'EMPIRISME ANGLÈS I LES SEVES IDEES VAN EXERCIR UNA GRAN INFLUÈNCIA ENTRE ELS PENSADORS FRANCESOS DE LA IL·LUSTRACIÓ.

JOHN LOCKE

1. LOCKE DEFENSAVA EL LIBERALISME POLÍTIC I VA SER EL PRECURSOR DE LA SEPARACIÓ DE PODERS.
2. SE'L CONSIDERA L'INICIADOR DE LA REVOLUCIÓ BURGESA EN L'ÈPOCA EN QUÈ ELS ESTATS EUROPEUS ESTAVEN GOVERNATS PER MONARQUIES ABSOLUTES I LES UNIVERSITATS HAVIEN PERDUT IMPORTÀNCIA.

INFLUÈNCIES

FRAGMENT A ANALITZAR

Així, en un principi, el treball conferia el dret a la propietat a tothom qui desitgés d'esmerçar-lo damunt qualsevol porció d'allò que era comú, ja que en restava - i en resta encara- una mesura molt superior a la que la humanitat pot fer servir. La majoria dels homes, al començament, s'acontentaven a recòrrer, per a les seves necessitats, a allò que la natura els oferia espontàniament; però més endavant, en alguns indrets del món (allí on l'ús del diner augmentà la població i les provisions) la terra començà d'escassejar i, per tant, d'adquirir un cert valor, i les diverses comunitats establiren els límits dels diferents territoris, i, amb lleis interiors, regularen les propietats dels individus que hi convivien;i així,

mitjançant pactes i avinences, assentaren la propietat que el treball i la indústria havien iniciat, i, en totes les aliances que establiren, els diversos estats i regnes refusaren, ja fos explícitament o tàcitament, qualsevol dret sobre la terra pertanyent als altres, i renunciaren, de comú acord, a les seves pretencions al dret natural comú que originàriament posseïen respecte a aquells països. I així establiren entre ells, per assentiment positiu, una propietat damunt de distines porcions i parcel·les de la Terra. Això no obstant, hi ha per descobrir grans territoris (els habitants dels quals no s'han afegit encara a la resta del gènere humà en el conveni per a l'ús del diner comú) que romanen incultivats i, com que n'és molt més gran

l'extensió que no pas l'ús que en pot fer la gent que hi habita, són encara comunals; mentre que això difícilment pot passar en aquells sectors de la humanitat que s'han avingut a l'ús del diner.

Segon tractat sobre el govern civil. Capítol IV *45

IDEES PRINCIPALS

IDEES PRINCIPALS

Quan no hi ha límit de béns, no hi ha perill d'acumulació

El treball és la base de la propietat

L'aparició del diner obliga a la regulació de les propietats dels individus per tal de garantir que tothom en té una

COMENTARI DEL TEXT

ESTAT DE NATURA

DRETS FONAMENTALS:

• Conservació de la vida i la seva defensa
• Llibertat
• Propietat

• Guiats per la llei natural (Raó)
• Sense jutge; cadascú és el seu propi jutge i pot castigar si ho creu necessari
• Engendra les llavors per a formar l'estat de guerra

ESTAT DE GUERRA

DETONANT:

• Algú transgredeix els drets naturals d'una altra persona i es provoca una injustícia

• Violència
• Enemistat
• Malícia
• Mútua destrucció

Societat civil

SOCIETAT CIVIL

Els homes renuncien a una part de les seves llibertats i drets a favor d'un sol cos polític, on la majoria és qui té el dret d'actuar i de decidir.

OBJECTIU:

• Evitar l'estat de guerra
• Gran dificultat a l'hora d'aplicar la llei natural de forma imparcial

FINALITAT:

• Conviure amb benestar, pau i seguretat
• Gaudir tranquil·lament de les propietats
• Protegir-se d'aquells qui no formin part de la societat

LA PROPIETAT

• Dret fonamental

LA PROPIETAT

• S'adquireix el dret a una propietat mitjançant el treball.
• El treball d'una persona és propietat seva.
• La combinació d'una cosa de la naturalesa amb una altra cosa creada per ell mateix és converteix en la seva propietat.
• Qualsevol cosa es pot convertir en propietat d'una persona sempre i quan en quedi per la resta de la societat.

" El treball és la base de la propietat" L. 1

LA PROPIETAT

• En un inici tothom podia tenir una propietat perquè en quedaven moltes pels altres.
• Ningú tenia la necessitat d'agafar-ne més "per si de cas" s'acabaven.
• Cada persona feia servir el que li feia falta sense acumular.
• En aquelles societats en què el diner encara no ha aparegut, els territoris encara són comunals perquè n'hi ha molts més dels que s'habiten.

" Quan no hi ha límit de béns, no hi ha perill d'acumulació" L. 5-7

LA PROPIETAT

• L'aparició del diner va provocar un augment de població i conseqüentment un augment de provisions i de terres ocupades.
• Les terres van començar a escassejar i el seu valor va augmentar.
• Les societats van haver de delimitar els seus territoris.
• Dins de cada territori van haver de crear unes lleis que permetessin que tothom tingués accés a una propietat privada.
• La propietat és un dret fonamental.

" L'aparició del diner obliga a la regulació de les propietats dels individus per tal de garantir que tothom en té una " L. 10-13

CONCLUSIÓ

poder polític

preservar drets fonamentarls

dret a la revolta

cessió de drets i llibertats

dictar lleis

únic cos polític

govern de la majoria

el treball dona valor a la propietat

2n BAT A

GRÀCIES!

LAIA ANGUERA MILÀ