LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
1874 - 1931
Manresa, 2021
Geografia i Històra
Clara Betoret - 4t ESO B
Representa el triomf de l'opció liberal moderada. La intenció dels partits poítics liberals era construir i consolidar un estat polít16ca i jurídicament fort, i que garantia els interessos dels propietaris. Volien neutralitzar les ideologies republicanes, nacionalistes, marxistes i anarquistes.
CORRUPCIÓ ELECTORAL
Els conservadors, amb líder Cànovas, i els liberals, amb líder Sagasta, van acordar alternar-se el govern.CACIC. Persones amb cert poder a les eleccions per poder manipular els vots.
ALFONS XIII
ALFONS XII
Fill d'Alfons XII.El seu regnat va començar al 16 anys, fins llavors regnava la reina regent, la seva mare, Maria Cristina.
Fill d'Isabel II.El seu regnat va suposar el retorn de la casa de Borbó a Espanya.Va morir amb 37 anys de tuberculosi.
FETS IMPORTANTS
De 1874 - 1912
01
02
03
1876
1879 - 1880
1880
CONSTITUCIÓ CONSERVADORA
GUERRA CHIQUITA
PRIMER CONGRÉS CATALANISTA
04
05
06
1888
1891 - 1892
1895
EXPOSICIÓ UNIVERSAL A BARCELONA
UNIÓ CATALANISTA I ASSAMBLEA DE MANRESA
GUERRA DE CUBA
07
08
09
1898
1909
1912
DERROTA MILITAR I PAU DE PARÍS
SETMANA TRÀGICA
LA GUERRA DEL RIF
FETS IMPORTANTS II
De 1914 - 1930
10
11
12
1914
1917
1918 - 1921
LA MANCOMUNITAT CATALANA
VAGA GENERAL
TRIENNI BOLXEVIC
13
14
15
1919
1921
1923 - 1930
LA VAGA CANADENCA I EL PISTOLERISME
DESASTRE D'ANNUAL
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
16
17
18
1923 - 1925
1925 - 1930
1930
DIRECTORI MILITAR
DIRECTORI CIVIL
PACTE DE SANT SEBASTIÀ
FETS IMPORTANTS III
De 1930 - 1931
19
20
21
1931
1931
Title here
ELECCIONS MUNICIPALS
2A REPÚBLICA
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur
CONSTITUCIÓ CONSERVADORA
1876
Es reconeixien les llibertats polítiques, però les lleis ordinàries van ser restringides. Es va proclamar la confessionaloitat de l'Estat i es va permetre el culte privat d'altres religions.Aquesta va ser vigent fins la dictadura de Primo de Rivera, ja que aquest la va suspendre i en va elaborar una de nova sense èxit.
La Constitució Espanyola de 1876 va ser publicada per Cánova del Castillo, el president del Consell de Ministres, al aconseguir la restauració borbònica.Aquesta proclama la sobirania compartida entre les Corts Generals i el rei, i instaura una monarquia constitucional amb importants influències per part de la Corona i un Estat molt centralitzat.
ÍNDEX
LA GUERRA CHIQUITA
1879 - 1880
La Guerra Chiquita va ser el segon dels tres conflictes de les guerres de Cuba per la independència d'Espanya.És la continuació de la Guerra dels Deu Anys (1868 - 1878) i la predecessora a la Guerra d'Independència Cubana (1895 - 1898). Va començar al 26 d'agost de 1879 i va finalitzar a finals de 1880 amb la victòria d'Espanya. La Guerra dels Deu Anys va ser un fracàs, ja que va acabar amb el Pacte de Zanjón, cosa que va frustar als cubans independentistes. Aquest descontent va portar a alguns cubans a realitzar un nou alçament.
"¡Independencia o muerte!
PACTE DE ZANJÓN.Aquest es el document que estableix la rendició del Exèrcit Libertador devant les tropes espanyoles, posant fi a la Guerra dels Deu Anys. Aquest acord no garantitzava cap dels dos objectius fundamentals d'aquesta guerra: la independència de Cuba i l'ebolició de l'esclavitud.
ÍNDEX
EXPOSICIÓ UNIVERSAL A BARCELONA
1888
L'Exposició Universal de 1888 va tenir lloc a Barcelona del 8 d'abril al 9 de desembre d'aquell any, i va rebre un total de 400.000 de visitants procedents de tot el món. Va ser la primera de les dues exposicions que s'han celebrat fins ara a Barcelona (la segona va tenir lloc al 1929).
Les Exposocions Universals són unes exposicions que es celebren desde la segona meitat del segle XIX per tot el món. Es caracteritzen per països que presenten el millor dels seus productes naturals, culturals i folklòrics i els seus avenços tecnològics.
PRIMER CONGRÉS CATALANISTA
1880
que proposava la celebració d'un Congrés Catalanista que unís les diferents tendències polítiques i pogués participar en l'activitat política amb veu pròpia.
El Primer Congrés Catalanista fou una assamblea celebrada a Barcelona del 9 d'octubre fins al 14 de novembre de 1880 per fixar l'ideari catalanista.La iniciativa va sorgir per un article que escrigué Valentí Almirall "Lo Primer Congrése Catalanista",
ÍNDEX
UNIÓ CATALANISTA I ASSAMBLEA DE MANRESA
1891 - 1892
Aquest, més conegut com a Bases de Manresa va ser un document que reconeixia la plena sobirania de Catalunya, reclamava que es reestablissin les antigues institucions del país i proclamava el català com a llengua oficial.
Al 1891 es va constituir la Unió Catalanista, amb l'objectiu de crear una federació de tots els grups, centres, ateneus, publicacions i associacions. La seva finalitat era de propagar les idees regionalistes i elaborar un pla comú per a tots els grups catalanistes. Un dels primers actes d'aquesta va ser la celebració a Manresa al 1892 d'una assamblea de delegats per aprovar un programa polític que va rebre el nom de les Bases per a la Constitució Regional Catalana.
ÍNDEX
Soldats Cubans
Enfonsament del Maine al port de La Habana
Soldats Espanyols
Espanya cedeix Cuba als Estats Units
LA GUERRA DE CUBA (1895)
CAUSES
PAU DE PARÍS
ESTATS UNITS
GUERRA D'INDEPENDÈNCIA
L'enfonsament del cuirassat Nord-Americà Maine va causar l'entrada directe dels EE.UU a la guerra.La seva superioritat militar en tropes va obligar als espanyols a rendir-se al 1898.
Degut a l'incompliment dels compromisos del Conveni de Zanjón, el suport dels Estats Units i el nou aranzel, va fer que el conflicte cubà resorgís a la localitat de Baire.
En aquest tractat, Espanya es obligada a cedir les seves colònies d'ultra mar (Cuba, Puerto Rico i Filipines) els Estats Units.
La Guerra del 95 és com es coneix a l'última de les tres guerres del cubans contra el domini espanyol per aconseguir la seva independència. Va durar de 1895 fins a 1898.
ÍNDEX
SETMANA TRÀGICA (1909)
La Setmana Tràgica es com es coneixen les revoltes populars que van tenir lloc a Barcelona i altres ciutats industrials catalanes entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. Van ser vagues de protesta contra la Guerra del Marroc. Ja que van obligar a enviar soldats reservistes per sufocar les rebel·lions cabiles.
Desastre del Barranco del Lobo
Barricada de Torrent de l'Olla i Travessera de Gràcia
ÍNDEX
Soldats Espanyols
Fort de les Mines de Uixàn
Presoners Rifenys
Cadàvers trobats a Monte Arruit
LA GUERRA DEL RIF (1912)
CAUSES
CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
COMBATS I PÈRDUA DE TERRITORI
GUERRA DEL MARROC
L'exèrcit espanyol intenta controlar el territori a través de petits forts, els cuals no tenen accés a aigua, i en els viatges dels soldats per buscar-ne els rifenys aprofitaven per atacar-los. Així van anar perdent territori.
Al 1912 es va establir el protectorat hispano-francès al Marroc. Durant el procés de colonització les tropes espanyoles es van trobar amb diverses rebelions.
La guerra va ser molt malt vista per la societat espanyola, ja que les joves rics conseguien lliurar-se del servei militar, cosa que va reforçar la idea de que eren els podres els que eren enviats a morir a la guerra.
La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra d'Àfrica o del Marroc, va ser un conflicte derivat del aixeca,ment de les tribus que vivien a la zona del Rif contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès.
ÍNDEX
VAGA GENERAL
1917
provocada per la Primera Guerra Mundial, que havia enriquit als comerciats però va provocar una inflació que va perjudicar a la majoria de població.
La vaga general de 1917 va ser convocada a l'agost d'aquell mateix any. Va estar provocada per la crisi política d'aquell any juntament amb l'enpitjorament de les condicions laborals i la situació econòmica
LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
1914
La Mancomunitat Catalana va ser el primer òrgan administratiu català, fundada al 1714, i la institució administrativa que va assumir les competències de les quatre diputacions provincials catalanes, fins la dictadura de Primo de Rivera al 1923.
ÍNDEX
Movilització d'obrers i jornalers a Còrdova al 1919
+info
TRIENNI BOLXEVIC
1918 - 1921
Van ser promogudes principalment per grups anarquistes i socialistes. Les revoltes incloïen l'ocupació de les terres, la reacció de comitès pagesos i la presa de l'ajuntament.La reacció del govern va ser la declaració de guerra, l'empresonament dels líders pagesos i l'il·legalització de les organitzacions obreres.
Entre 1918 i 1921 es van produir una sèrie de mobilitzacions al sur d'Espanya, sobretot a Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura. Aquest període va rebre el nom de Trienni Bolxevic, ja que, seguint l'exemple de la Revolució Russa, els pagesos exigien un repartiment de terres.
ÍNDEX
EL PISTOLERISME
VAGA DE LA CANADENCA
El conflicte es va originar quan una empresa fillial de Barcelona Traction Light and Power (coneguda com La Canadenca) va fer canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que suposava la disminució de sous. Els treballadors van demanar assessorament i suport a la Confederació Nacional del Treball, aleshores la direcció de l'empresa va respondre acomiadant a vuit treballadors afectats. Aixó va desembocar una vaga general que va durar 44 dies.
El pistolerisme va ser una època fosca a la història d'Espanya, en la qual el govern espanyol, juntament amb els agents de l'autoritat (polícia), van permetre que els empresaris (principalment) fessin ús d'assassins a sou (pistolers) per eliminar a líders sindicals i de moviments obrers.
Assoliments dels Treballadors
ÍNDEX
DESASTRE D'ANNUAL
1921
La Batalla d'Annual, més conegut com a Desastre d'Annual, va tenir lloc el 22 de juliol ded 1921 durant la Guerra del Rif. Va ser la lluita de les tropes colonials espanyoles contra les tropes irregulars liderades per el líder Abd el-Krim en el barranc que separa Igueriben d'Annual (situat al Rif).En la batalla les tropes espanyoles van patir 8.000 baixes, una de les quals va ser el general Silvestre que era qui comandava als espanyols. A la península juntament amb el descontentament que ja hi havia contra la Guerra del Rif, s'hi van sumar crítiques a l'exèrcit i a l'administració militar.
EXPEDIENT PICASSO
Hi va haver grans protestes i diputats van reclamar l'abandonament del Marroc i la petició de responsabilitat pels fets. Això va conduir a una comisió d'investigació, presidida pel general Picasso. Aquests documents, més coneguts com a Expedient Picasso, van exposar grans irregularitats, corrupció i ineficàcia en l'exèrcit espanyol.
Campament de Monte Arruit
ÍNDEX
Primo de Rivera juntament amb el rei Alfons XIII.
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
1923 - 1930
El 13 de setembre de 1923 va tenir lloc un cop d'Estat Militar per part de Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, amb l'acceptació del rei Alfons XIII. Va justificar la seva acció culpant al desgovern del polítics i als partits tradicionals, va declarar la seva intenció de regenerar la política nacional, eliminar el caciquisme i la corrupció i recuperar l'ordre públic, entre altres coses.La majoria de la població va reaccionar amb indiferència o sent favorable al cop d'Estat, ja que van acceptar la dictadura com a una solució a la crisi i una esperada solució dels problemes del país, que l'antic sistema no va poder resoldre.
Miguel Primo de Rivera (1870 - 1930)
ÍNDEX
Directori Militar
Directori Civil
DIRECTORI MILITAR
DIRECTORI CIVIL
1923 - 1925
1925 - 1930
Un cop resolts els problemes de l'ordre públic i la qüestió marroquina, a finals del 1925 es va establir un Directori Civil, i del qual ara hi formaven part civils. Aixó va mostrar que la Dictadura no seria temporal, sinò que Primo de Rivera pretenia quedar-se al poder.Aquest projecte d'institucionalització va fallar i va durar fins el final de la dictadura, al 1930.
Alfons XIII va nomenar Primo de Rivera president d'un nou govern, conegut com a Directori, que estava format únicament per militars. Les primeres mesures van ser declarar l'estat de guerra a tot l'estat, la suspensió de la Constitució, la dissolució del Parlament i la il·legalització dels partits polítics i les organitzacions obreres.
ÍNDEX
FI DE LA DICTADURA I PACTE DE SANT SEBASTIÀ
1930
La crisis mundial de 1929 també va acabar afectant a Espanya, va provocar un creixement de l'atur i un descontentament social creixent. La dictadura va anar perdent gradualment el seu suport inical. Finalment al 1930 Primo de Rivera va presentar la seva dimissió al rei, de qui ja havia perdut el suport. Alfons XIII va intentar tornar al règim constitucional, així que va nomenar al general Berenger cap del govern, i més tard a Joan Bautista Aznar-Cabañas. Els governs d'ambdós van ser breus.
PACTE DE SANT SEBASTIÀ
L'oposició republicana movilitzar-se va signar a l'agost de 1930 el Pacte de Sant Sebastià.Aquest va ser un acord oral per poder posar fi a la monarquia, i al qual s'hi van afegir els socialistes, els republicans i els nacionalistes catalans.
Participants del Pacte
ÍNDEX
PROCLAMACIÓ 2A REPÚBLICA I FUGIDA D'ALFONS XIII
14 D'ABRIL DE 1931
El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola i el Comitè Revolucionari presidit per Niceto Alcalà Zamora es a convertir en un govern provisional. Aquest mateix dia el rei va abandonar Espanya cap a l'exili.
Resultats eleccions 12 d'abril
ELECCIONS MUNICIPALS
12 D'ABRIL DE 1931
El febrer de 1931 l'Almirall Aznar va crear un nou govern i va convocar eleccions municipals per al 12 d'abril del mateix any. Van ser les primeres a Espanya en que les dones també van poder votar. En aquestes van guanyar les candidatures republicanes.
Manifestacions del 14 d'abril a la Puerta del Sol de Madrid (adalt) i a la Plaça Sant Jaume de Barcelona (abaix).
Dona votant el 12 d'abril
ÍNDEX
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
cbetoret11
Created on March 10, 2021
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Higher Education Presentation
View
Psychedelic Presentation
View
Vaporwave presentation
View
Geniaflix Presentation
View
Vintage Mosaic Presentation
View
Modern Zen Presentation
View
Newspaper Presentation
Explore all templates
Transcript
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
1874 - 1931
Manresa, 2021
Geografia i Històra
Clara Betoret - 4t ESO B
Representa el triomf de l'opció liberal moderada. La intenció dels partits poítics liberals era construir i consolidar un estat polít16ca i jurídicament fort, i que garantia els interessos dels propietaris. Volien neutralitzar les ideologies republicanes, nacionalistes, marxistes i anarquistes.
CORRUPCIÓ ELECTORAL
Els conservadors, amb líder Cànovas, i els liberals, amb líder Sagasta, van acordar alternar-se el govern.CACIC. Persones amb cert poder a les eleccions per poder manipular els vots.
ALFONS XIII
ALFONS XII
Fill d'Alfons XII.El seu regnat va començar al 16 anys, fins llavors regnava la reina regent, la seva mare, Maria Cristina.
Fill d'Isabel II.El seu regnat va suposar el retorn de la casa de Borbó a Espanya.Va morir amb 37 anys de tuberculosi.
FETS IMPORTANTS
De 1874 - 1912
01
02
03
1876
1879 - 1880
1880
CONSTITUCIÓ CONSERVADORA
GUERRA CHIQUITA
PRIMER CONGRÉS CATALANISTA
04
05
06
1888
1891 - 1892
1895
EXPOSICIÓ UNIVERSAL A BARCELONA
UNIÓ CATALANISTA I ASSAMBLEA DE MANRESA
GUERRA DE CUBA
07
08
09
1898
1909
1912
DERROTA MILITAR I PAU DE PARÍS
SETMANA TRÀGICA
LA GUERRA DEL RIF
FETS IMPORTANTS II
De 1914 - 1930
10
11
12
1914
1917
1918 - 1921
LA MANCOMUNITAT CATALANA
VAGA GENERAL
TRIENNI BOLXEVIC
13
14
15
1919
1921
1923 - 1930
LA VAGA CANADENCA I EL PISTOLERISME
DESASTRE D'ANNUAL
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
16
17
18
1923 - 1925
1925 - 1930
1930
DIRECTORI MILITAR
DIRECTORI CIVIL
PACTE DE SANT SEBASTIÀ
FETS IMPORTANTS III
De 1930 - 1931
19
20
21
1931
1931
Title here
ELECCIONS MUNICIPALS
2A REPÚBLICA
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur
CONSTITUCIÓ CONSERVADORA
1876
Es reconeixien les llibertats polítiques, però les lleis ordinàries van ser restringides. Es va proclamar la confessionaloitat de l'Estat i es va permetre el culte privat d'altres religions.Aquesta va ser vigent fins la dictadura de Primo de Rivera, ja que aquest la va suspendre i en va elaborar una de nova sense èxit.
La Constitució Espanyola de 1876 va ser publicada per Cánova del Castillo, el president del Consell de Ministres, al aconseguir la restauració borbònica.Aquesta proclama la sobirania compartida entre les Corts Generals i el rei, i instaura una monarquia constitucional amb importants influències per part de la Corona i un Estat molt centralitzat.
ÍNDEX
LA GUERRA CHIQUITA
1879 - 1880
La Guerra Chiquita va ser el segon dels tres conflictes de les guerres de Cuba per la independència d'Espanya.És la continuació de la Guerra dels Deu Anys (1868 - 1878) i la predecessora a la Guerra d'Independència Cubana (1895 - 1898). Va començar al 26 d'agost de 1879 i va finalitzar a finals de 1880 amb la victòria d'Espanya. La Guerra dels Deu Anys va ser un fracàs, ja que va acabar amb el Pacte de Zanjón, cosa que va frustar als cubans independentistes. Aquest descontent va portar a alguns cubans a realitzar un nou alçament.
"¡Independencia o muerte!
PACTE DE ZANJÓN.Aquest es el document que estableix la rendició del Exèrcit Libertador devant les tropes espanyoles, posant fi a la Guerra dels Deu Anys. Aquest acord no garantitzava cap dels dos objectius fundamentals d'aquesta guerra: la independència de Cuba i l'ebolició de l'esclavitud.
ÍNDEX
EXPOSICIÓ UNIVERSAL A BARCELONA
1888
L'Exposició Universal de 1888 va tenir lloc a Barcelona del 8 d'abril al 9 de desembre d'aquell any, i va rebre un total de 400.000 de visitants procedents de tot el món. Va ser la primera de les dues exposicions que s'han celebrat fins ara a Barcelona (la segona va tenir lloc al 1929).
Les Exposocions Universals són unes exposicions que es celebren desde la segona meitat del segle XIX per tot el món. Es caracteritzen per països que presenten el millor dels seus productes naturals, culturals i folklòrics i els seus avenços tecnològics.
PRIMER CONGRÉS CATALANISTA
1880
que proposava la celebració d'un Congrés Catalanista que unís les diferents tendències polítiques i pogués participar en l'activitat política amb veu pròpia.
El Primer Congrés Catalanista fou una assamblea celebrada a Barcelona del 9 d'octubre fins al 14 de novembre de 1880 per fixar l'ideari catalanista.La iniciativa va sorgir per un article que escrigué Valentí Almirall "Lo Primer Congrése Catalanista",
ÍNDEX
UNIÓ CATALANISTA I ASSAMBLEA DE MANRESA
1891 - 1892
Aquest, més conegut com a Bases de Manresa va ser un document que reconeixia la plena sobirania de Catalunya, reclamava que es reestablissin les antigues institucions del país i proclamava el català com a llengua oficial.
Al 1891 es va constituir la Unió Catalanista, amb l'objectiu de crear una federació de tots els grups, centres, ateneus, publicacions i associacions. La seva finalitat era de propagar les idees regionalistes i elaborar un pla comú per a tots els grups catalanistes. Un dels primers actes d'aquesta va ser la celebració a Manresa al 1892 d'una assamblea de delegats per aprovar un programa polític que va rebre el nom de les Bases per a la Constitució Regional Catalana.
ÍNDEX
Soldats Cubans
Enfonsament del Maine al port de La Habana
Soldats Espanyols
Espanya cedeix Cuba als Estats Units
LA GUERRA DE CUBA (1895)
CAUSES
PAU DE PARÍS
ESTATS UNITS
GUERRA D'INDEPENDÈNCIA
L'enfonsament del cuirassat Nord-Americà Maine va causar l'entrada directe dels EE.UU a la guerra.La seva superioritat militar en tropes va obligar als espanyols a rendir-se al 1898.
Degut a l'incompliment dels compromisos del Conveni de Zanjón, el suport dels Estats Units i el nou aranzel, va fer que el conflicte cubà resorgís a la localitat de Baire.
En aquest tractat, Espanya es obligada a cedir les seves colònies d'ultra mar (Cuba, Puerto Rico i Filipines) els Estats Units.
La Guerra del 95 és com es coneix a l'última de les tres guerres del cubans contra el domini espanyol per aconseguir la seva independència. Va durar de 1895 fins a 1898.
ÍNDEX
SETMANA TRÀGICA (1909)
La Setmana Tràgica es com es coneixen les revoltes populars que van tenir lloc a Barcelona i altres ciutats industrials catalanes entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. Van ser vagues de protesta contra la Guerra del Marroc. Ja que van obligar a enviar soldats reservistes per sufocar les rebel·lions cabiles.
Desastre del Barranco del Lobo
Barricada de Torrent de l'Olla i Travessera de Gràcia
ÍNDEX
Soldats Espanyols
Fort de les Mines de Uixàn
Presoners Rifenys
Cadàvers trobats a Monte Arruit
LA GUERRA DEL RIF (1912)
CAUSES
CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
COMBATS I PÈRDUA DE TERRITORI
GUERRA DEL MARROC
L'exèrcit espanyol intenta controlar el territori a través de petits forts, els cuals no tenen accés a aigua, i en els viatges dels soldats per buscar-ne els rifenys aprofitaven per atacar-los. Així van anar perdent territori.
Al 1912 es va establir el protectorat hispano-francès al Marroc. Durant el procés de colonització les tropes espanyoles es van trobar amb diverses rebelions.
La guerra va ser molt malt vista per la societat espanyola, ja que les joves rics conseguien lliurar-se del servei militar, cosa que va reforçar la idea de que eren els podres els que eren enviats a morir a la guerra.
La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra d'Àfrica o del Marroc, va ser un conflicte derivat del aixeca,ment de les tribus que vivien a la zona del Rif contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès.
ÍNDEX
VAGA GENERAL
1917
provocada per la Primera Guerra Mundial, que havia enriquit als comerciats però va provocar una inflació que va perjudicar a la majoria de població.
La vaga general de 1917 va ser convocada a l'agost d'aquell mateix any. Va estar provocada per la crisi política d'aquell any juntament amb l'enpitjorament de les condicions laborals i la situació econòmica
LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
1914
La Mancomunitat Catalana va ser el primer òrgan administratiu català, fundada al 1714, i la institució administrativa que va assumir les competències de les quatre diputacions provincials catalanes, fins la dictadura de Primo de Rivera al 1923.
ÍNDEX
Movilització d'obrers i jornalers a Còrdova al 1919
+info
TRIENNI BOLXEVIC
1918 - 1921
Van ser promogudes principalment per grups anarquistes i socialistes. Les revoltes incloïen l'ocupació de les terres, la reacció de comitès pagesos i la presa de l'ajuntament.La reacció del govern va ser la declaració de guerra, l'empresonament dels líders pagesos i l'il·legalització de les organitzacions obreres.
Entre 1918 i 1921 es van produir una sèrie de mobilitzacions al sur d'Espanya, sobretot a Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura. Aquest període va rebre el nom de Trienni Bolxevic, ja que, seguint l'exemple de la Revolució Russa, els pagesos exigien un repartiment de terres.
ÍNDEX
EL PISTOLERISME
VAGA DE LA CANADENCA
El conflicte es va originar quan una empresa fillial de Barcelona Traction Light and Power (coneguda com La Canadenca) va fer canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que suposava la disminució de sous. Els treballadors van demanar assessorament i suport a la Confederació Nacional del Treball, aleshores la direcció de l'empresa va respondre acomiadant a vuit treballadors afectats. Aixó va desembocar una vaga general que va durar 44 dies.
El pistolerisme va ser una època fosca a la història d'Espanya, en la qual el govern espanyol, juntament amb els agents de l'autoritat (polícia), van permetre que els empresaris (principalment) fessin ús d'assassins a sou (pistolers) per eliminar a líders sindicals i de moviments obrers.
Assoliments dels Treballadors
ÍNDEX
DESASTRE D'ANNUAL
1921
La Batalla d'Annual, més conegut com a Desastre d'Annual, va tenir lloc el 22 de juliol ded 1921 durant la Guerra del Rif. Va ser la lluita de les tropes colonials espanyoles contra les tropes irregulars liderades per el líder Abd el-Krim en el barranc que separa Igueriben d'Annual (situat al Rif).En la batalla les tropes espanyoles van patir 8.000 baixes, una de les quals va ser el general Silvestre que era qui comandava als espanyols. A la península juntament amb el descontentament que ja hi havia contra la Guerra del Rif, s'hi van sumar crítiques a l'exèrcit i a l'administració militar.
EXPEDIENT PICASSO
Hi va haver grans protestes i diputats van reclamar l'abandonament del Marroc i la petició de responsabilitat pels fets. Això va conduir a una comisió d'investigació, presidida pel general Picasso. Aquests documents, més coneguts com a Expedient Picasso, van exposar grans irregularitats, corrupció i ineficàcia en l'exèrcit espanyol.
Campament de Monte Arruit
ÍNDEX
Primo de Rivera juntament amb el rei Alfons XIII.
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
1923 - 1930
El 13 de setembre de 1923 va tenir lloc un cop d'Estat Militar per part de Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, amb l'acceptació del rei Alfons XIII. Va justificar la seva acció culpant al desgovern del polítics i als partits tradicionals, va declarar la seva intenció de regenerar la política nacional, eliminar el caciquisme i la corrupció i recuperar l'ordre públic, entre altres coses.La majoria de la població va reaccionar amb indiferència o sent favorable al cop d'Estat, ja que van acceptar la dictadura com a una solució a la crisi i una esperada solució dels problemes del país, que l'antic sistema no va poder resoldre.
Miguel Primo de Rivera (1870 - 1930)
ÍNDEX
Directori Militar
Directori Civil
DIRECTORI MILITAR
DIRECTORI CIVIL
1923 - 1925
1925 - 1930
Un cop resolts els problemes de l'ordre públic i la qüestió marroquina, a finals del 1925 es va establir un Directori Civil, i del qual ara hi formaven part civils. Aixó va mostrar que la Dictadura no seria temporal, sinò que Primo de Rivera pretenia quedar-se al poder.Aquest projecte d'institucionalització va fallar i va durar fins el final de la dictadura, al 1930.
Alfons XIII va nomenar Primo de Rivera president d'un nou govern, conegut com a Directori, que estava format únicament per militars. Les primeres mesures van ser declarar l'estat de guerra a tot l'estat, la suspensió de la Constitució, la dissolució del Parlament i la il·legalització dels partits polítics i les organitzacions obreres.
ÍNDEX
FI DE LA DICTADURA I PACTE DE SANT SEBASTIÀ
1930
La crisis mundial de 1929 també va acabar afectant a Espanya, va provocar un creixement de l'atur i un descontentament social creixent. La dictadura va anar perdent gradualment el seu suport inical. Finalment al 1930 Primo de Rivera va presentar la seva dimissió al rei, de qui ja havia perdut el suport. Alfons XIII va intentar tornar al règim constitucional, així que va nomenar al general Berenger cap del govern, i més tard a Joan Bautista Aznar-Cabañas. Els governs d'ambdós van ser breus.
PACTE DE SANT SEBASTIÀ
L'oposició republicana movilitzar-se va signar a l'agost de 1930 el Pacte de Sant Sebastià.Aquest va ser un acord oral per poder posar fi a la monarquia, i al qual s'hi van afegir els socialistes, els republicans i els nacionalistes catalans.
Participants del Pacte
ÍNDEX
PROCLAMACIÓ 2A REPÚBLICA I FUGIDA D'ALFONS XIII
14 D'ABRIL DE 1931
El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola i el Comitè Revolucionari presidit per Niceto Alcalà Zamora es a convertir en un govern provisional. Aquest mateix dia el rei va abandonar Espanya cap a l'exili.
Resultats eleccions 12 d'abril
ELECCIONS MUNICIPALS
12 D'ABRIL DE 1931
El febrer de 1931 l'Almirall Aznar va crear un nou govern i va convocar eleccions municipals per al 12 d'abril del mateix any. Van ser les primeres a Espanya en que les dones també van poder votar. En aquestes van guanyar les candidatures republicanes.
Manifestacions del 14 d'abril a la Puerta del Sol de Madrid (adalt) i a la Plaça Sant Jaume de Barcelona (abaix).
Dona votant el 12 d'abril
ÍNDEX