Les 4 grans cròniques

Les quatre grans cròniques

La primera crónica

La Crònica de Jaume I o Llibre dels fets.[2] Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció i l'obra degué ésser quasi acabada poc abans de la mort de Jaume I. Malgrat això, les còpies que en tenim són posteriors (el manuscrit més antic conservat és de 1343). Narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València). La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276). Encara que fou dictada pel mateix Jaume, l'obra fou redactada per escrivans.

Introducció

Les quatre grans Cròniques són quatre obres escrites en català a la fi del segle xiii i durant el xiv. Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic. Les quatre grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de l'Europa medieval.[1] Les obres de Jaume I i Pere el Cerimoniós són, d'altra banda, les úniques autobiografies de monarques medievals.

La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats. Escrita per Bernat Desclot el 1288. Narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran, tot i que el nucli principal d'aquesta crònica se centra en aquest darrer.

La segona crònica

La quarta crònica

La Crònica de Pere el Cerimoniós. Redactada per iniciativa de Pere el Cerimoniós, però no escrita per ell, explica alguns fets importants del seu regnat. Els objectius principals que volia aconseguir eren afermar la monarquia i donar-li prestigi, així com justificar la seva actuació com a rei. Tot i que la Crònica va ser escrita pels secretaris de la Cancelleria, s'hi nota la intervenció del monarca, principalment quan explica els seus records, les seves aspiracions, els seus sentiments i les seves reflexions.

La tercera crònica

La Crònica de Ramon Muntaner. Va ser redactada entre el 1325 i el 1328. És la més llarga de la literatura catalana i se centra en el regnat de Jaume II el Just, que va regnar entre el 1291 i el 1327, però també es refereix a períodes anteriors basant-se en cançons de gesta i en cròniques anteriors. Ramon Muntaner va ser un militar, un diplomàtic i l'home de confiança dels reis del Casal de Barcelona. Va participar en la companyia catalana d'orient, comandada per Roger de Flor. L'obra és didàctica, escrita perquè futurs governants que es trobin en situacions similars sàpiguen el que faria un bon monarca. L'exaltació patriòtica i religiosa i la fidelitat incondicional al Casal de Barcelona impregnen l'obra de cap a peus. L'estil és directe, amb refranys i girs populars; l'obra va ser escrita per ser llegida en veu alta.