Charles Baudelaire

CharlesBaudelaire

Com, en allò que sempre s'ha considerat roí,Baudelaire hi troba plaer i bellesa

començar

(BIGAS, Joan Congelades dins Associació Fotogràfica Jaume Oller)

Índex

Biografia

Introducció

Bibliografia

A internet

Cites

Poemes comentats

Introducció

L’obra Les flors del mal va ser censurada en alguns poemes. Jordi Llovet en la seva nova versió catalana els ha reunit tots. Cliqueu per llegir els fragments que hem seleccionat de la seva introducció al poemari.

Biografia

1821

1827

1842

1845

1857

1845: crisi que el porta a voler suïcidar-se

9 d'abril neix Charles-Pierre Baudelaire a París

10 de febrer: mor el seu pare.Tindrà un padastre amb qui es portarà molt malament

1857: surten a la venda Les fleurs du mal, serà jutjat per aquest llibre i se l'obligarà a la supressió de sis poemes.Deu anys més tard, mor el 31 d'agost a París

S'enamora de la mulata Jeanne Duval. Tirada irreprimible i dandi a envoltar-se de mobles i objectes luxosos, que el fan endeutar-se

Bibliografia

Cites

Oh fangosa grandesa! Ignomínia sublim! (Spleen i ideal XXV)

El poeta és semblant a aquest príncep dels núvols que coneix la tempesta i es mofa de l’arquer; exiliat pel terra, enmig de les xiulades, les ales de gegant no el deixen caminar. (L’albatros)

Vull explicar-te, oh blana encantadora!, tot allò bell que adorna la teva joventut; jo vull pintar-te la bellesa en què s’uneixen infància i maduresa. (El vaixell airós)

La meva joventut va ser només una tempesta foscatravessada, aquí i allà, per lluminosos sols; la pluja i la tronada van fer-hi tal destrossa, que el meu jardí és desert de fruits assaonats. (L’enemic)

Quina explosió de calor dins d’una fosca Sibèria! (Cançó de la tarda)

Per aixecar un pes tan feixuc, Sísif, caldria el teu coratge! encara que hi posem molt de mestratge, immens és l’Art, el Temps és curt. (La mala sort)

faríeu, arrecerats en reservat palau, néixer sonets a mils al cor de molts poetes: als vostres ulls submisos, molt més que cap esclau. (A una dama criolla)

Cites 2

Màscara o ornament, salut! Adoro ta bellesa. (L’amor per la mentida)

horror, crim i follia! –Pàl·lida margarida! ¿no ets, com ho sóc jo, un sol tardoral, tu, la tan blanca, la freda Margarida! (Sonet de tardor)

A tocar del cementiri, la taverna (Una taverna alegre)

Sovint la música m’agafa com ho faria un mar! (La música)

¿ Què em fa que siguis assenyada? Sigues bonica i trista! Les llàgrimes donen encant al rostre teu, com el riu fa més bell un paisatge, fa joves les flors la maltempsada. (Madrigal trist)

Jo sóc ferida i sóc punyal, la galta i la plantofada. Sóc el cos i sóc el mal, la víctima i el botxí! (L’heautontimoroumenos)

Entén això: cal estimar, sense manies, el pobre, el pèrfid, el boig i l’esguerrat, per poder fer a Jesús, quan passarà, catifa triomfal amb molta caritat. (El rebel)

El cor se’m va espantar de sentir enveja d’aquella gent corrent cap a un abisme estès i que, embriacs de pròpia sang, en suma s’estimaven més que la mort, la pena; l’infern més que el no-res. (El joc)

Poemes

Al lector

Tristeses de la lluna

Els cecs

Recolliment

A internet

11 grandiosos poemas de Charles Badelaire analizados

Los cinco poemas más representativos de Baudelaire

Charles Baudelaire

Introducció al simbolisme