maleta diversitat familiar

MALETA DE DIVERSITAT FAMILIAR

CRP Ciutat de BadalonaInfantil i Primària

INTRODUCCIÓ

Les famílies han canviat. Actualment, la família heteroparental ja no és l'únic model familiar acceptat, ni tampoc, en molts contextos, és el majoritari. En els darrers anys ens hem allunyat de la idea de família tradicional (família heteroparental) en contraposició de famílies desestructurades (famílies que no responien al model heteroparental), per parlar de diversitat familiar, en que les famílies per elecció, o per transicions ecològiques, podem tenir estructures molt diverses. Després de moltes lluites socials i canvis legals la diversitat familiar és una realitat, però encara ens queden molts reptes importants per resoldre, tant a nivell social com en la criança en les diferents etapes del desenvolupament.

Entre la diversitat familiar present a la nostra societat, podem tenir en compte diferents aspectes: Com i quan s'ha accedit a la parentalitat: Biològiques, donació reproductiva, adoptives, d'acollida. Com és l'estructura familiar: Individuals, monomaternal o monopaternal. Parelles: Heteroparental, Homomaternal ,Homopaternal. Grups: Triparentalitat, parentalitat oberta, cocriança, centres d’acolliment, reconstituïdes o enllaçades. A més, aquestes diferents opcions es poden creuar entre elles. Així, la diversitat familiar obre un escenari social més ric, però també més complex.

Índex

1. Introducció

8. Con Tango son tres

2. Mishiyu

9. L'Aitor té dues mares

3. En família

10. Quin embolic de famíllia

11. Coco y pío

4. Benvingut a la família

5. No et vull veure més!

12. Quan marxaran, aquests?

6. Guji guji

13. Anem a veure el pare

7. Hola! Hola!

14. El senyor Bello i l'elixir blau

Mishiyu, talment com altres nenes, va apendre a caminar, a enraonar i a tenir por de la soletat entre les parets d'un ofernat. Quan no s'ho esperava pas, va aparèixer una dona disposada a adoptar-lo. Es deia Isabel i es va presentar com si fos la seva nova mare. Per a Mishiyu, però, no deixava de ser una estranya.

EN FAMÍLIA

En Biel de vegades es barralla amb la Lisa, la seva germana. La Mia no té germans, però ho té tot repetit. En Jonàs té un tres quarts de pare, que s'estima amb bogeria. La Carla i en Max tenen dues mares i dos pares. La Júlia està trista i no vol tenir cap més mare. La Paula celebra l'aniversari i el dia que va arribar a casa dels seus pares. El pare d'en Max li diu <<titu>>. La Laura té la mateixa veu que la seva mare. Però tots tenen una cosa en comú: tothom forma part d'una família, i cada família és única i irrepetible.

Tens una mare i un pare, una madrastra, uns pares adoptius o, tal vegada, dos pares o dues mares?... Descobreix les maneres diferents de formar una família. I potser en trobis una com la teva.

NO ET VULL VEURE MÉS!

La Júlia està molt enfadada amb el seu pare perquè ha marxat de casa. I el pare està molt trist perquè troba a faltar la Júlia. Tot i el distanciament, finalment trobaran la manera d'acostar-se l'un a l'altre.

Un cocodril neix per accident en el niu d’una família d’ànecs. En Guji Guji és tan feliç que no s’adona que és molt diferent dels seus germans. Però un dia en Guji Guji troba tres malvats cocodrils que l’intenten convèncer de que no és un ànec i li demanen que enganyi a la seva família per a poder devorar-la a l’endemà. Però en Guji Guji se sent incapaç de fer-ho i elabora un intel·ligent pla per a salvar a la seva família. En Guji Guji es convertirà en un heroi i seguirà visquent feliç la seva vida de “cocoànec”. Chih-Yuan Chen va començar a escriure Guji Guji arran d’una conversa amb un amic d’origen coreà adoptat per una família d’EUA, en la qual li explicava les seves dificultats al créixer entre dues cultures tan diferents.

HOLA! HOLA!

Contra la invasió i l'abús d'aparells electrònics com els telèfons mòbils, els videojocs, el televisor i els ordinadors en l'àmbit familiar.Una nena prova de comunicar-se amb els seus pares i el seu germà, però la seva família està massa ocupada amb els seus aparells electrònics? Hola, món! Adéu, aparells!

Con Tango son tres és la història real d'una parella de pingüins barbijo als quals el cuidador del zoo de Central Park, a Nova York, Rob Gramzay, els va donar l'oportunitat dipositant un ou en el seu niu per tenir una cria després d'observar que covaven infructuosament una pedra. Així va néixer Tango, que va ser la primera pingüí a tenir dos pares.

L'AITOR TÉ DUES MARES

L'Aitor, un nen de nou anys que se sent rebutjat i discriminat donat que li fan sentir que és diferent, viu amb les seves dues mares. L'Aitor aprèn que existeixen altres famílies com la seva i que el més important és l'estimació i no quantes mares o pares tens. Un relat sobre les anomenades "noves famílies" i l'assetjament escolar.

Un nen ens explica, amb una mirada positiva i tendra, la reconstrucció de la seva família després de la separació dels pares.

COCO I PIU

Dos petits ous s'esquerden un al costat de l'altre i d'ells neixen un cocodril i un ocell. "Hola, germà", se saluden. D'ara endavant Coco i Piu aprenen a fer tot junts: menjar, volar, surar com troncs en l'aigua, cantar-li al sol naixent i tenir cura l'un l'altre ... Fins que un dia el corrent del riu els porta a un llac ple de cocodrils i a un bosc ple d'ocells ...

Quan els nens van anar a visitar el seu pare, no s'ho podrien creure: ja no vivia sol! Estava amb una princesa i els seus fills. Aquells petits prínceps i princesetes eren molt avorrits, de manera que els germans van tramar un pla per desfer-se d'ells ràpidament.

ANEM A VEURE EL PARE

“No he vist el meu papà en un any, vuit mesos i vint-i-dos dies. Ho sé perte què conto cada dia des que ell se’n va anar a un altre país a treballar”, escriu al seu diari la protagonista. L'espera acaba quan el pare diu que ha arribat el moment que la família es reuneixi amb ell. Anem a veure el pare! és una emotiva història sobre separacions i retrobaments, sobre la tristesa de deixar enrera el que és propi i l'emoció de trobar-se amb el que es desconeix. El fet d'emigrar narrat en un llenguatge directe i poètic per dos autors que han viscut l'experiència de traslladar-se a viure en un altre país.

En Max viu sol amb el seu pare. Per al seu dotzè aniversari només desitja una cosa: tenir un gos. Un bon dia topen amb en Bello, un gos vagabund, i el pare, accedeix a acollir-lo durant uns dies. Però tot es complica quan en Bello llepa el líquid blau que una velleta ha portat a la farmàcia del pare i, de cop, es transforma en... el senyor Bello, un individu estrafolari que parla d’una manera molt especial i provoca situacions força complicades.

CONTES FAMILIARS

¡MOLTES GRÀCIES!