1 ESO - UD3 - POESIA

UD 3 - PRIMER ESO - 2020/21

LA POESIA

Què aprendrem?

• Reconèixer i identificar la poesia
• Reconèixer i identificar les característiques del lleguatge poètic.
• Saber definir el concepte de poesia.
• Saber què és el llenguatge sintètic.
• Reconèixer i dintigir la poesia lírica de la poesia èpica.
• Conèixer i identificar les prinicpals figures literàries: comparació, metàfora, personificació i onomatopeia.
• Saber què és i com sorgeix la poesia popular.
• Conèixer i identificar altres figures literàries: sinècdoque, interrogarció retòrica, hipèrbole i paral·lelisme.
• Saber comptar les síl·labes d'un vers.
• Conèixer i aplicar el concepte de sinalefa.
• Reconèixer i distingir els versos blancs i els versos lliures.
• Saber classificar els versos segons el nombre de síl·lbe.
• Saber què és la rima i distingir l'assonant de la consonant.
• Saber que hi ha diferents tipus de rima: masculina, femenina, creuada i encadenada.
• Saber indicar correctament la rima de cada vers.
• Conèixer el concepte d'estrofa i saber identificar les estrofes principals: apariat, tercet, quartet i octava.
• Conèixer el concepte de ritme d'un vers.
• Distingir un quartet d'una quarteta.
• Saber identificar les estrofes: sextet, dècima i sonet.

Quines competències treballarem?

• C1: Llegir amb rapidesa i eficientment.
• C2: Identificar les característiques del text.
• C5: Utilitzar el tipus de text adequat a la situació comunicativa.
• C5: Respectar les normes morfològiques, sintàctiques i ortogràfiques.
• C10: Llegir i gaudir de la literatura.
• C11: Reconèixer i valorar les característiques del gènere al qual pertanyen els textos (poesia).
• C11: Relacionar els textos amb els grans temes literaris (tòpics, motius)
• C11: Reconèixer i valorar els recursos literaris que caracteritzen els textos poètics.

Què és la poesia?

Posem el cas de la poetessa catalana JOANA RASPALL.

1.- Definició de poesia

Segons les paraules de la Joana Raspall, per a ella, la poesia és:

• Fer estimar les petites coses
• Trobar un sentit de les coses que hem mirat des de lluny.
• Un sentit de vida pràctica.

• EMOCIÓ
• INTENCIÓ
• IL·LUSIÓ

És el que s'amaga darrera de la poesia.

1.- Definició de poesia

És un GÈNERE LITERARI

Lligat al CANT i a la RECITACIÓ

• Cançons d'amor
• Cançons de bressol

POESIA ÈPICA

POESIA LÍRICA

• Cançons de festa
• Cançons de treball

fets heroics de personatges reals o imaginaris

sentiments emocions pensaments

• Cançons d'exaltació dels herois (cançons de gesta)
• Cançons llegendàries
• Cançons patriòtiques

ús imaginatiu del llenguatge i regles mètriques (versos, rima, estrofes...)

JOGLARS

AEDES

RAPSODES

A l'antiga Grècia, els aedes cantaven els poemes acompanyats d'una cítara o una lira.

Esto es un párrafo listo para contener creatividad, experiencias e historias geniales.

Cantaven o recitaven les poesies dels trobadors.

2.- EL LLENGUATGE POÈTIC

El llenguatge poètic es caracteritza per la CONCENTRACIÓ EXPRESSIVA i per l'ús d'imatges o FIGURES LITERÀRIES.

com un arbre rabentarrelat dins el vent

El llenguatge és resumit o esquemàtic. Cal triar les paraules més suggestives. Paraules que desperten emocions a l'oient.

Poesia popular

El cèrvol té unes banyes tan llargues i ramificades que semblen un arbre; però, com que corre tant, sembla que estigui arrencat i que se l'endugui el vent.

Necessitat de la gent de comunicar-se i divertir-se a través del cant i de la recitació. Textos orals acompanyats de música, en trobades i celebracions.

2.2.- Les figures poètiques

També anomenades imatges literàries o recursos literaris. És una mirada especial cap a la realitat que dona peu als jocs de paraules, els canvis de sentit, etc. Són recursos que el poeta utilitza per crear un llenguatge imaginatiu i ric.

HIPÈRBOLE

METÀFORA

SINÈCDOQUE

ONOMATOPEIA

PREGUNTA RETÒRICA

PARAL·LELISME

PERSONIFICACIÓ

COMPARACIÓ

3.- LA MÈTRICA

• 3.1 Mesura
• 3.2 Rima
• 3.3 Ritme
• 3.4 Composició estrofes

És la tècnica que usen els poetes per donar forma als poemes

3.1.- Mesura

Un vers és una seqüència de síl·labes que, visualment, forma una sola ratlla

Les síl·labes són cops de veu. Per tant, quan parlem de síl·labes poètiques, a vegades no coincideixen amb les síl·labes gràfiques. Mireu:

1. Ahir, quan tothom dormia,
2. la lluna va anar a fer un volt.
3. Va trobar quatre estrelletes,
4. va sentir xutar un mussol
5. i es va gronxar amb quatre núvols
6. com si fossin un bressol

la lluna va anar a fer un volt.

nar

llu

va

na

un

fer

la

volt

Segons les síl·labes d'un vers

volt

llu

na

la

fer un

nar a

va a

09

04

06

10

05

11

08

07

ELISIÓ

Suprimim una vocal

Ajuntem dues vocals

SINALEFA

6//6

3.- LA MÈTRICA

• 3.1 Mesura
• 3.2 Rima
• 3.3 Ritme
• 3.4 Composició estrofes

És la tècnica que usen els poetes per donar forma als poemes

3.2.- RIMA

És la repetició d'uns mateixos sons al final de dos o més versos a partir de l'última vocal tònica.

Canta, bosqueta rossinyolera tu que ets parenta del rossinyol, ara que arriba la primavera canta i refila de sol a sol

rima en ERA. Rima consonant: quan totes les lletres coincideixen

rima en OL. Rima consonant: quan totes les lletres coincideixen

Mireu-la com tremola,la fulla d'alba: de part d'amunt negrenca, de sota blanca. Tal és la vida: porta en ses dues cares la nit i el dia.

rimen les A. Rima ASSONANT: quan només coincideixen les vocals

rimen la I i la A Rima ASSONANT: quan només coincideixen les vocals

3.- LA MÈTRICA

• 3.1 Mesura
• 3.2 Rima
• 3.3 Ritme
• 3.4 Composició estrofes

És la tècnica que usen els poetes per donar forma als poemes

3.3.- RITME

Combinació de síl·labes fortes (tòniques) i síl·labes fluixes (àtones). Dona musicalitat al poema. Els canvis de ritme poden destacar una expressió determinada.

a b c b

Un

vol

d'in

tons

fan

al

peu

de

ba

ri

la

bas

ni

taun

uet

zi

cim

del

na

d'u

nal