La civilització grega

La civilització grega

Història Antiga

Autor: Antoni Marques 2n ESO

El món grec

La civilització grega estava situada al sud de la península dels Balcans. Des d'allà es va estendre per les illes de les mars Egea i Jònica, les costes de l'Àsia Menor i la Mediterrània occidental

Degut a la seva geografia, Grècia mai no va constituir un estat unificat, sinó que cada vall i cada illa formaven un estat independent.

Però sí que tots aquests estats formaven una mateixa civilització: parlàven la mateixa llengua i adoraven els mateixos déus.

Història

Grècia es divideix en tres grans etapes:

• Època arcàica, segles IX i VI aC.
• Època clàssica: segles V aC i primera meitat s. IV
• Època hel·linística, mitjan s. IV fins segle I aC

Però quan comença tot en realitat?

Edat dels metalls

Enlace

Civilització cretenca

Es va originar a l'illa de Creta durant el tercer mil·lenni aC Va estar governada per reis molt poderosos com ara Minos, constructor de grans obres.

Civilització micènica

Neix el 1600 aC quan els aqueus es van instal·lar als Balcans i hi varen construir ciutats emmurallades com ara Micenes. La societat estava composta quasi bé tota per guerrers al servei d'un rei.

Època arcàica

El naixement de les polis

Quan acaba la civilització mecènica es produeix el que s'anomena l'època obscura, de la qual tenim molt poques dades fiables.

És a partir del s. VIII aC quan els grecs es comencen a agrupar en polis..., i que eren les polis?

Les polis estaven governades per caps locals, per tant, el poble participava relativament poc en la vida política. Després el poder va passar a mans dels més rics que eren una minoria privilegiada, aquests es varen anomenar a si mateixos aristoi, que vol dir els millors. D'aquí procedeix la paraula aristocràcia (govern dels millors)

L'expansió grega

Com hem vist, Grècia va viure un període de crisi entre els segles VIII i VI aC. la població va créixer molt i el sòl era poc fèrtil i no produia prou aliments. A part, les terres eren propietat d'una minoria rica i els pagesos vivien en la misèria. Això va fer que molts haguessin d'emigrar de Grècia i varen fundar moltes colònies per la Mediterrània.

Aquestes noves colònies eren comunitats independents, però conservaven els déus i els costums de Grècia, així com l'organització de la polis d'on provenia la colònia.

Aquestes colònies es solien establir prop de la costa per poder optar al comerç i al transport. També cercaven un turó prop d'un curs dd'aigua i amb terrenys fèrtils des del qual es pogués defensar bé la ciutat.

L'expansió es va desenvolupar en dues onades:

650-550 aC

750-650aC

Els grecs can anar cap a l'oest. Es varen establir a les illes i a la costa de la mar Jònica, Sicília, el sud d'itàlia, Frànça, Líbia i al sud de la Península Ibèrica.

En aquesta etapa es varen expandir cap a l'est i fundaren colònies a la costa de la mar Negra.

Aquesta expansió va propiciar la mescla amb altres pobles, com ara fenicis i etruscs o egipcis, alhora que s'extenia la civilització grega més enllà de les fronteres.

Època clàssica

Atenes i Esparta

Es desenvolupa durant el s. V aC i la meitat del s. I aC, on predominà la superioritat de les polis d'Esparta i Atenes.

Atenes constitueix l'exemple de polis democràtica, on es governava a través d'nstitucions que eren semblants a les actuals:

• L'assemblea, òrgan principal de decisió política.
• La Bulé o Consell dels Cinc-cents, que s'encarregava de preparar els afers que es discutien a l'assemblea.
• Els magistrats. Funcionaris que executaven les decisions de l'assemblea.
• Els tribunals de justícia, elegits per sorteig entre els ciutadans cada any.

Esparta. una polis aristocràtica

Esparta va ser una de les polis més extenses i poderoses de Grècia, però la seva estructura i forma de govern van ser una mica diferents a la resta de les polis. Els espartans dedicaven bona part del temps a preparar-se per la guerra, mentre els pobles que havien conquerit els feien la feina

Per això el sistema de govern va ser la oligarquia (govern d'uns pocs) i es basava en les institucions següents:

• Dos reis. Pertanyien a famílies diferents i exercien el poder militar i religiós.
• El Consell d'ancians, format pels ancians més nobles i els dos reis. Proposava i elaborava lleis i podia jutjar els reis.
• Els éfors. Cinc magistrats amb plens poders per executar les decisions del consell.
• L'assemblea. formada per tots els homes lliures majors de 30 anys. Tenia poder molt limitat i la seva funció principal era triar els membres del Consell

Les guerres mèdiques

A mitjan segle VI aC els perses van iniciar un axpansió territorial cap a Grècia i van sotmetre les polis de l'Àsia Menor i les illes properes a la costa. Però l'any 499 aC les polis ocupades es varen rebel·lar contra el perses ajudades per les altres polis encapçalades per Atenes. Això és el coneixem com les guerres mèdiques que varen acabar amb el triomf dels grecs i amb Atenes com a potència més important de Grècia.

Leer más

La guerra del Peloponès

La lliga de Delos

L'any 477 aC es va formar la Lliga de Delos: unió de polis gregues que aportaven fons per mantenir una flota per defensar-se de possibles atacs perses. Aquest diners es guardaven a l'illa de Delos, baix la protecció d'Atenes.

Però Atenes durant el sevle V aC havia adquirit molta importància econòmica i cultural fins al punt d'arribar a amenaçar els interessos d'altres polis, fins i tot Esparta que era l'altra ciutat més important. Això va provocar la divisió de les polis gregues en dos bàndols: els partidaris d'Atenes i els partidaris d'Esparta que va acabar amb la guerra del Peloponès.

L'època hel·linística

Felip II de Macedònia

Macedònia era un regne muntanyós situat al nord de Grècia i molt influenciat per la cultura grega.

Com ja hem vist, les polis gregues havien tingut molts problemes entre elles que provocaren dècades d'enfrontaments interns. Això ho aprofità el rei Felip II de Macedònia per enviar un poderós exèrcit que l'any 338 aC sotmeté totes les polis gregues menys Esparta. Felip II fou assessinat el 336 aC quan es disposava a conquerir el territori persa.

Leer más

Alexandre el Gran

A Felip el va succeir el seu fill Alexandre el Gran, que havia rebut una fèrria preparació militar per governar.

Va formar un gran exèrcit i es llançà a conquerir l'imperi persa. Des d'allà va emprendre una gran expedició que arribà fins a Orient i que el portà a conquerir Pèrsia, Mesopotàmia, Síria i Egipte. Morí el 323 aC quan es disposava a conquerir Aràbia.

El secret d'Alexandre l'hem d'atribuir al seu geni militar i al poderós exèrcit macedoni que aconseguí reclutar, el nucli principal del qual era la falange.

Leer más

L'hel·lenisme

Als territoris conquerits per Alexandre el Gran, el grec es convertí en la llengua oficial, de la mateixa manera que la cultura i l'art. A aquesta expansió de la cultura grega per Àfrica i el nord d'Àsia i a la seva fusió amb la cultura oriental és al que anomenem hel·lenisme

Aquest període va ser una etapa d'esplendor cultural, on varen florir l'art, la poesia i el teatre i es varen fer grans avenços científics. Podem destacar els matemàtics Arquimedes i Euclides i el geògraf Eratòstenes

Ens hem d'imaginar el món hel·linístic com un món de grans ciutats. Les que ja existien van créixer i se'n fundaren altres de noves, com Alexandria. Aquests nous assentament es feien sobre un planol regular, amb edificis importants com biblioteques, teatres museus..., A les ciutats de la costa es varen construir ports enormes que donaren una gran importància al comerç.

La societat i l'economia gregues

Una societat molt desigual

La societat grega es dividia en dos grups: els ciutadans i els no ciutadans. Els ciutadans eren una minoria. Participaven de la vida política i en l'exèrcit, gaudien de tots els drets i tenien l'obligació de pagar impostos. Hi havia persones molt riques i d'altres de molt més humils. Els no ciutadans eren la major part de la població. No podien participar en la política, però la seva situació no era igual per a tots

Els estrangers eren persones lliures. Pagaven impostos o podien formar part de l'exèrcit, però no podien posseir terres ni cases. Es dedicaven al comerç o a l'artesania. Els esclaus no eren persones lliures. Solien ser presoners de guerra o fills d'esclaus. Principalment feien feines en l'agricultura, les mines i el servei dimèstic. Les dones podien ser lliures o esclaves. Però en cap cas tenien drets. No podien inervenir en política, votar o assistir a espectacles púbics. Les dones riques s'encarregaven de la casa, mentre que les dones de les classes populars treballaven de pageses, venedores, dides o comares.

Ver

Les activitats econòmiques

El sòl grec era molt pobre, i l'agricultura es va especialitzar bàsicament en tres productes: cereals, vinya i olivera. La majoria d'explotacions eren petites i els pagesos eren gent molt humil

Molts habitants de les ciutats es dedicaven a l'artesania . La ceràmica era molt important i de gran qualitat i es va exportar arreu del món. També elaboraven teixits de llana, lli i fins i tot cotó. Però el comerç era l'activitat econòmica més important: els artesans venien els seus productes al taller, els pagesos anaven a la ciutat a vendre la collita i també ja hi havia petites botigues on es venien productes pel dia a dia. Aquests petits comerciant no tenien prestigi social.

Leer más

Els habitatges

Les cases de les famílies riques tenien una planta o dues, però sempre hi havia una part anomenada giniceu, reservada exclusivament a les dones i infants.

Com es vestien?

Com s'alimentaven?

Dones i homes portaven túniques de llana o de lli, i a l'hivern portaven un mantell damunt les espatlles.El calçat més comú eren les sandàlies a l'estiu i botes de pell a l'hivern.

L'alimentació es basava en cereals, ous, formatge fruita i verdura. Consumien oli d'oliva, llet de cabra i peix. La carn en canvi era un aliment més escàs i es reservava pels rics o pels dies festius.

Considereu que en 2500 anys la societat ha avançat tant?

Les creences dels grecs

Els déus i els herois

Els grecs eren politeistes i s'imaginaven els déus amb una aparença humana, tot i que eren immortals. Ells eren els responsables de l'ordre i l'equilibri del seu món i creien que intervenien en la vida dels éssers humans, i fins i tot, que s'hi relacionaven.

Els déus i les deeses més importants residien en el Mont Olímpic. Zeus, déu del cel, era el déu principal i governava per sobre de la resta dels altres déus, a més, actuava com a protector de les persones. Cada polis tenia la seva divinitat protectora i a la qual retien culte. Per exemple, Atena, deesa de la saviesa, era la protectora d'Atenes.

De la unió d'un Déu i un humà naixien els herois, com ara Aqui·les, Ulises o Orfeu. Els herois eren molt poderosos, però a diferència dels déus eren mortals. Eren considerats els fundadors de les ciutats i l'origen de les famílies més importants.

Els grecs també creien en l'existència de criatures fantàstiques, que anomenaven ciclops, que eren monstres d'un sol ull, o els centaures, cavalls amb cap i tors humà.

Arrel de les seves creences s'inventaren mites, que eren històries fabuloses i fantàstiques sobre els déus i els herois. Alguns exemples en són la Illiada que narra una part de la guerra de Troia o la Odisea que narra les aventures d'Ulises.

Com realitzaven els cultes religiosos?

El temple era la casa dels déus i els sacerdots i sacerdoteses n'eren el servents. S'encarregaven de dirigir els cultes i de dur ofrenes als déus. Què oferien als déus? L'aliment i les riqueses que els déus necessitaven I per què els retien cultes? Doncs per expressar-los agraiïent i per demanar-los ajuda, protecció o consells. I on es feien els cultes? Els cultes es feien a les cases, als temples i als santuraris.

A les cases, cada família tenia un altar dedicat a la deesa de la llar i als seus avantpassats.A més, tots els ciutadans participaven en el culte als déus protectors de les ciutats. Als santuaris es feien els ritus comuns per a totes les ciutats gregues: per exemple, oferien als déus representacions teatrals i competicions esportives, com ara els Jocs Olímpics.

Els grecs creien que els déus podien ajudar o perjudicar els humans. Per això els demanaven la seva opinió. Els déus es comunicaven mitjançant oracles, missatges que eren interpretats pels endevinadors. L'oracle més famós era el de Delfos, on anaven les persones per consultar el déu Apol·lo.

Quin déu grec seria?

Anem a descobrir ara quin déu grec seria...

Quan ho haguem descobert cercarem informació sobre el séu que ens ha tocat i ho compararem amb la nostra manera de ser. Ho farem al dossier. Ànims

L'arquitectura grega: el temple

Les divinitats residien als temples, fets en la seva majoria de marbre o pedra calcària. Es pintaven en colors, però s'han perdut amb el pas del temps. Tenien forma rectangular i es construien damunt una plataforma.

Temple d'Hefest (nord-est Atenes) s. V aC

coberta

plataforma

Els ordres arquitectònics grecs

Columna dòrica: Fust estriat; arestes vives; sense base. El capitell és llis.

Per aconseguir l'harmonia i la bellesa, els arquitectes grecs construiren segons unes estrictes regles matemàtiques, anomenades ordres, que determinaven la mida i la combinació d'elements arquitectònics. Inicialment hi havia dos ordres: el dòric i el jònic, més tard es va afegir el corinti.

Columna jònica. Fust estriat; amb arestes suaus que es recolza damunt una base. Capitell decorat amb volutes.

Columna coríntia: Fust estriat amb arestes suaus; es recolza damunt una base. Capitell decorat amb fulles d'acant

L'urbanisme grec

La ciutat grega

Entre les construccions més significatives hi havia el buleuteri, on es reunia el consell, el teatre i l'estadi o el gimnàs. També hi havia una biblioteca i jardins públics. A l'època hel·lenística, les ciutats van adquirir un gran desenvolupament i ja varen començar a disposar de carrers més amplis i rectes que creaven illes de cases quadrades i regulars.

Les cutats es solien situar prop del mar per facilitar les comunicacions i el comerç. Tenien carrers estrets i la vida s'organitzava en torn a l'àgora i l'acròpolis. L'agora era la plaça on es feia el mercat i el lloc on es reunia la població per passejar, parlar, i estar informada de tot el que passava. L'acròpolis era un recinte emmurallat que estava situat a la part més alta de la ciutat per defensar-la dels possibles atacs. És on hi havia els temples i alguns dels edificis més importants.

Acròpolis

Port

Teatre

Murades

Terres de conreu

Baleuteri

Oller (artesà)

Àgora

Comerciants

L'escultura

La majoria de les escultures tenien una funció religiosa i representaven déus o herois.Els escultors grecs es van interessar per mostrar la bellesa ideal del cos humà despullat. Consideraven que aquesta bellesa es basava en les proporcions hammonioses, i per aconseguir-ho varen establir un canon (regla per representar les proporcions humanes), el cap havia de ser una setena part del cos

Canon de Policlet

Els materials més emprats pel grecs foren el bronze i el marbre. Gaire, bé totes les escultures es pintaven amb colors vius, que no s'han conservat. Entre els principals escultors podem destacar: Miró, Policlet i Fídies en el segle V aC, i Lisip i Praxíteles en el IV aC

Escultures època arcàica

Són rígides i estàtiques. Els trets humans s'elaboren de manera esquemàtica. Es representen atletes nus i joves vestides.

Escultures època clàssica

Representa un atleta en el moment de llançar un disc. El cos insinua moviment.

Són més realistes i adquireixen una mica de moviment, tot i que equilibrat. ja no són escultures frontals i les cares són serenes. Es cerca representar la bellesa ideal del cos.

El rostre no reflecteix la tensió del llançament, més aviat serenitat.

Discòbol de Miró

Escultures època hel·lenística

S'omplen de moviment. Els rostres són molt expressius i moltes vegades representen actituds d'angoixa i turment. Les composicions són complexes i les figures es retorcen.

Obra: Laocont, anònima. Representa un sacerdot que prova d'alliberar els seus fills d'unes serps enviades per Apol·lo.

La filosofia, la ciència i la literatura

Com ja sabem, els pobles de l'Antiguitat, com els mesopotàmics i els egipcis, expicaven els fenòmens de la natura que no entenien a través dels mites. Tot i que els grecs també en van crear de mites, varen ser els primers qeu van cercar una explicació racional de l'Univers i dels comportaments humans. Per això podem dir que els grecs van inventar la filosofia i la ciència. Al principi, filosofia i ciència estaven unides. Es considerava que el filòsof era aquell que s'interessava per tots els camps de saber, des de l'astronomia a la música o a la medicina.

A partir del segle V aC, les ciències i la filosofia es varen començar a desevolupar amb independència de la filosofia, fet que es va consolidar en el període hel·lenístic. Així, Atenes es va convertir en el principal centre filosòfic i Alexandria, a Egipte, en el centre de pensament científic. Els filòsofs grecs més importants varen ser Sòcrates, Paltó i Aristòtil. Pel que fa a les ciències varen destacar Pitàgores, Arquímedes i Herodot.

La mort de Sòcrates és una obra de Jacques-Louis David realitzada el 1787

La literatura

Els grecs també van desenvolupar els fonaments de la poesia, la tragèdia i la comèdia tam i com les coneixem auvi. En el camp de la poesia destaca Homer, autor de la Illiada i l'Odissea. Un altre poeta destacat va ser Píndar, que va analtir els atletes vencedors en els Jocs Olímpics.

Esto es un párrafo listo para contener creatividad, experiencias e historias geniales.

Graderia. Es construira aprofitant el desnivell d'una muntanya. Tenien molt bona acústica

Escena, on acutaven els actors

Orquestra on hi actuava el cor