LA LITERATURA ALS SEGLES XVI-XVII-XVIII
1r Batxillerat B
LA LITERATURA ALS SEGLES XVI-XVII-XVIII
1. El concepte de Decadència
2. Causes
3. El Renaixement: Característiques generals La poesia renaixentista La prosa renaixentista El teatre renaixentista
.4. El Barroc: L’estètica barroca El Barroc català: característiques La poesia barroca EL teatre barroc
5. Neoclassicisme i il.lustració: Conceptes 5.1 Prosa 5.2 Teatre
El concepte de Decadència
Causes
Pèrdua de prestigi del català. Progressiva diglòssia.
Pèrdua d'importància dels països catalans dins la monarquia hispànica.
Vacil·lacions en l'ús d'una llengua literària moderna.
Vacil·lacions en l'ús d'una llengua literària moderna
Vull començar ab veu de amor quexosa,
y ab greus sospirs cantar de ma ventura del qu' e sufrit solicitant la cura per tenir ferm dins mi pens' amorosa. Pere Serafí
Com fon instituhida la fraternitat de l'orde dels cavallers de la Garrotera
»—Ja era passat l’any e lo dia, e les festes eren complides de solemnizar, com la magestat del senyor rey tramés a preguar a tots los stats que·s volguessen esperar alguns dies per ço com la magestat sua volia fer publicar una fraternitat, [...]. Tirant lo Blanc
Sí com lo taur se·n va fuyt pel desert quant és sobrat per son semblant qui·l força, ne torna may fins ha cobrada força per destruir aquell qui l’ha desert: tot enaxí·m cové lunyar de vós, car vostre gest mon esforç ha confús: no tornaré fins del tot haja fus la gran pahor qui·m toll ser delitós Ausiàs March
DON PEDRO: Aixó de la bolsa és de catalá. FÀBIO: No está mal tenir compte ab tot, perquè diu lo refran que mesura, dura, á despich de mala ventura". LÚCIO: Mas no se yo de que donau, señors, vosaltres culpa, que si lo poch he perdut, será per carta de menys i no per carta de mes. DON PEDRO: Prou sap lo meu ventrell la veritat de aixó, ara dicvos (tota mena de llagot apart ) que no trobe en la nacio Catalana la miseria en lo donar de menjar que tot lo mon publica [...][Col·loqui segon, JT 80-81]
Pèrdua d'importància dels països catalans dins la monarquia hispànica.
Segle XVIII 1700-1714: Guerra de Successió
1707: Decret de Nova Planta de València i Aragó.
1713-1783: domini anglès sobre Menorca.
1715: Decret de Nova Planta de Mallorca i les Pitiüses.
1716: Decret de Nova Planta del principat de Catalunya (desaparició de la Cancelleria Reial, abolició de les institucions i els furs i persecució de l'ús públic de la llengua).
1760: Memorial de Greuges presentat a Carles III pels diputats dels territoris de l'antiga corona d'Aragó.
Segle XVII 1618: inici de la Guerra dels Trenta Anys.
1640: Guerra dels Segadors.
1659: Tractat dels Pirineus (pèrdua de la Catalunya Nord).
Segle XV 1410: mort sense descendència de Martí l'Humà.
1412: Compromís de Casp.
1474: unió dinàstica de les cases reials de Castella i Aragó.
Segle XVI
1545-1563: Concili de Trento: Contrareforma de l'Església.
1556-1598: regnat de Felip II (regressió ideològica i centralització).
Pèrdua de prestigi del català.Progressiva diglòssia
L’escàndol que jo prenc en veure com s’abraça la llengua
castellana DON PEDRO: No sé jo per què, a la veritat, no és tan cobdiciada com això la llengua catalana, i
l’aragonesa és tinguda per millor, per semblar més a la castellana.
Y para que lo afectado de éste supla la senzillez del catalán idioma, evocando su universal jurisdicción al más dessabrido pecho, dexo industrioso por remissa
la lengua de mi querida nación y hurto lícitamente al enemigo la suya.
Siendo Catalan, y natural de Barcelona parece devia escrivir esta Obra en el
Catalan Idioma; pero para que se dilaten las noticias, y por los papeles, y libros que
en la Centuria de 1600 se han escrito en Idioma Castellano, desdorando algunas
acciones de Cataluña; deviendo manifestar si equivocacion, no puedo escusar la
respuesta en la Lengua castellana.
De la lengua catalana han fenecido las admisiones y aplausos, no sé si por
mal entendida o por mal recibida […]. Tan trocados miramos los tiempos, que si
ahora escribiera en lengua catalana aunque fuese un Salomón, no sería aplaudido.
Totas las nacions se enobliren ab art tant cèlebre, y se esméran en tenir
poetas en son propri ideoma; sols la nostra és la que menos los aprecia, esti mant
més als que se exercítan en llengua agena,
El Renaixement: Característiques
Racionalisme
Humanisme
Culte a la bellesa
Antropocentrisme
l’ordre
l’harmonia
“imitatio”
nova ordenació laicade la societat
cultura clàssica grecollatina
Poesia renaixentista
Pere Serafí
Cançó popular
I així suplic, angélica figura, que ab càntic dolç me vullau consolar, car, si no ho feu, per mi es port ordenar càntic de morts, per ma desaventura. Cant de amor - Pere Serfarí (tornada)
És d'Amor aquesta flama encesa del vostre gest, i quan més va més s'inflama puix que el remei no ve prest. I vós sou l'atiadora d'aquest foc que tant me pren. Via fora, via fora, vingue aigua, que jo em crem! Altra (cançó) - Pere Serafí
Joan Timoneda
Joan Pujol
Prosa renaixentista
Prosa religiosa
Prosa historiogràfica
Prosa epistolar
17
Teatre renaixentista
Tradicional Cortesà De propaganda religiosa
El Barroc: Característiques
El barroc català. La poesia barroca
La poesia barroca. Fc Vicenç Garcia
10
Dècimes: A UNA DAMA QUE, PATINT UNA GRAN SET, LI DONÀ SON GALAN UN GERRO D'AIGUA Sonets: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE SE PENTINAVA EN UN TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL A l’hermosura d’una donzella nomenada
Madrona, passejant-se per los camps de Barcelona, present son galant
A UNA DAMA DE LA QUAL SOLS AB LA FAMA DE SA HERMOSURA
ESTAVA ENAMORAT UN GALANT, I, VENT-LA LDIA DE SANT PERE,
PARLANT AB ELLA ADVERTÍ QUE SE TRAGUÉ DELS PITS
UNS PSALMS PENITENCIALS
Teatre barroc
11
1 3
1 2
El segle XVIII
1707
1716
Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya
Decret de Nova Planta de València i Aragó
1715
1700-1714
1760
Guerra de Successió
Decret de Nova Planta de Mallorca i les Pitiüses
Memorial de Greuges
Neoclassicisme i il·lustració
14
15
Prosa
"Entre totes les llengües, la que amb més perfecció deuen saber los Minyons és la llengua pròpia de sa Pàtria[,...]"
16
Poesia
Teatre
La literatura als segles XVI-XVII-XVIII copia
Dolors
Created on February 18, 2021
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Corporate Christmas Presentation
View
Snow Presentation
View
Winter Presentation
View
Hanukkah Presentation
View
Vintage Photo Album
View
Nature Presentation
View
Halloween Presentation
Explore all templates
Transcript
LA LITERATURA ALS SEGLES XVI-XVII-XVIII
1r Batxillerat B
LA LITERATURA ALS SEGLES XVI-XVII-XVIII
1. El concepte de Decadència
2. Causes
3. El Renaixement: Característiques generals La poesia renaixentista La prosa renaixentista El teatre renaixentista
.4. El Barroc: L’estètica barroca El Barroc català: característiques La poesia barroca EL teatre barroc
5. Neoclassicisme i il.lustració: Conceptes 5.1 Prosa 5.2 Teatre
El concepte de Decadència
Causes
Pèrdua de prestigi del català. Progressiva diglòssia.
Pèrdua d'importància dels països catalans dins la monarquia hispànica.
Vacil·lacions en l'ús d'una llengua literària moderna.
Vacil·lacions en l'ús d'una llengua literària moderna
Vull començar ab veu de amor quexosa, y ab greus sospirs cantar de ma ventura del qu' e sufrit solicitant la cura per tenir ferm dins mi pens' amorosa. Pere Serafí
Com fon instituhida la fraternitat de l'orde dels cavallers de la Garrotera »—Ja era passat l’any e lo dia, e les festes eren complides de solemnizar, com la magestat del senyor rey tramés a preguar a tots los stats que·s volguessen esperar alguns dies per ço com la magestat sua volia fer publicar una fraternitat, [...]. Tirant lo Blanc
Sí com lo taur se·n va fuyt pel desert quant és sobrat per son semblant qui·l força, ne torna may fins ha cobrada força per destruir aquell qui l’ha desert: tot enaxí·m cové lunyar de vós, car vostre gest mon esforç ha confús: no tornaré fins del tot haja fus la gran pahor qui·m toll ser delitós Ausiàs March
DON PEDRO: Aixó de la bolsa és de catalá. FÀBIO: No está mal tenir compte ab tot, perquè diu lo refran que mesura, dura, á despich de mala ventura". LÚCIO: Mas no se yo de que donau, señors, vosaltres culpa, que si lo poch he perdut, será per carta de menys i no per carta de mes. DON PEDRO: Prou sap lo meu ventrell la veritat de aixó, ara dicvos (tota mena de llagot apart ) que no trobe en la nacio Catalana la miseria en lo donar de menjar que tot lo mon publica [...][Col·loqui segon, JT 80-81]
Pèrdua d'importància dels països catalans dins la monarquia hispànica.
Segle XVIII 1700-1714: Guerra de Successió 1707: Decret de Nova Planta de València i Aragó. 1713-1783: domini anglès sobre Menorca. 1715: Decret de Nova Planta de Mallorca i les Pitiüses. 1716: Decret de Nova Planta del principat de Catalunya (desaparició de la Cancelleria Reial, abolició de les institucions i els furs i persecució de l'ús públic de la llengua). 1760: Memorial de Greuges presentat a Carles III pels diputats dels territoris de l'antiga corona d'Aragó.
Segle XVII 1618: inici de la Guerra dels Trenta Anys. 1640: Guerra dels Segadors. 1659: Tractat dels Pirineus (pèrdua de la Catalunya Nord).
Segle XV 1410: mort sense descendència de Martí l'Humà. 1412: Compromís de Casp. 1474: unió dinàstica de les cases reials de Castella i Aragó. Segle XVI 1545-1563: Concili de Trento: Contrareforma de l'Església. 1556-1598: regnat de Felip II (regressió ideològica i centralització).
Pèrdua de prestigi del català.Progressiva diglòssia
L’escàndol que jo prenc en veure com s’abraça la llengua castellana DON PEDRO: No sé jo per què, a la veritat, no és tan cobdiciada com això la llengua catalana, i l’aragonesa és tinguda per millor, per semblar més a la castellana.
Y para que lo afectado de éste supla la senzillez del catalán idioma, evocando su universal jurisdicción al más dessabrido pecho, dexo industrioso por remissa la lengua de mi querida nación y hurto lícitamente al enemigo la suya.
Siendo Catalan, y natural de Barcelona parece devia escrivir esta Obra en el Catalan Idioma; pero para que se dilaten las noticias, y por los papeles, y libros que en la Centuria de 1600 se han escrito en Idioma Castellano, desdorando algunas acciones de Cataluña; deviendo manifestar si equivocacion, no puedo escusar la respuesta en la Lengua castellana.
De la lengua catalana han fenecido las admisiones y aplausos, no sé si por mal entendida o por mal recibida […]. Tan trocados miramos los tiempos, que si ahora escribiera en lengua catalana aunque fuese un Salomón, no sería aplaudido.
Totas las nacions se enobliren ab art tant cèlebre, y se esméran en tenir poetas en son propri ideoma; sols la nostra és la que menos los aprecia, esti mant més als que se exercítan en llengua agena,
El Renaixement: Característiques
Racionalisme
Humanisme
Culte a la bellesa
Antropocentrisme
l’ordre
l’harmonia
“imitatio”
nova ordenació laicade la societat
cultura clàssica grecollatina
Poesia renaixentista
Pere Serafí
Cançó popular
I així suplic, angélica figura, que ab càntic dolç me vullau consolar, car, si no ho feu, per mi es port ordenar càntic de morts, per ma desaventura. Cant de amor - Pere Serfarí (tornada)
És d'Amor aquesta flama encesa del vostre gest, i quan més va més s'inflama puix que el remei no ve prest. I vós sou l'atiadora d'aquest foc que tant me pren. Via fora, via fora, vingue aigua, que jo em crem! Altra (cançó) - Pere Serafí
Joan Timoneda
Joan Pujol
Prosa renaixentista
Prosa religiosa
Prosa historiogràfica
Prosa epistolar
17
Teatre renaixentista
Tradicional Cortesà De propaganda religiosa
El Barroc: Característiques
El barroc català. La poesia barroca
La poesia barroca. Fc Vicenç Garcia
10
Dècimes: A UNA DAMA QUE, PATINT UNA GRAN SET, LI DONÀ SON GALAN UN GERRO D'AIGUA Sonets: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE SE PENTINAVA EN UN TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL A l’hermosura d’una donzella nomenada Madrona, passejant-se per los camps de Barcelona, present son galant
A UNA DAMA DE LA QUAL SOLS AB LA FAMA DE SA HERMOSURA ESTAVA ENAMORAT UN GALANT, I, VENT-LA LDIA DE SANT PERE, PARLANT AB ELLA ADVERTÍ QUE SE TRAGUÉ DELS PITS UNS PSALMS PENITENCIALS
Teatre barroc
11
1 3
1 2
El segle XVIII
1707
1716
Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya
Decret de Nova Planta de València i Aragó
1715
1700-1714
1760
Guerra de Successió
Decret de Nova Planta de Mallorca i les Pitiüses
Memorial de Greuges
Neoclassicisme i il·lustració
14
15
Prosa
"Entre totes les llengües, la que amb més perfecció deuen saber los Minyons és la llengua pròpia de sa Pàtria[,...]"
16
Poesia
Teatre