Les funcions sintàctiques

Les funcions sintàctiques

Els complements del verb (repàs)Pronominalització Proposicions subordinades: substantives relatives sense antecedent

Dolors Ramírez Juanola

Oració

Subjecte

Predicat

Atribut

Complement predicatiu

Complement agent

Complement directe

Complement del nom

Complement indirecte

Complement de l'adjectiu

Complement del nom

Complement de règim verbal

Complement de l'adjectiu

Adjunt (CC)

Complement de l'adverbi

L'oració transitiva. El complement directe

L'oració transitiva

Les oracions transitives són aquelles que contenen un verb transitiu, és a dir, un verb que selecciona un argument intern, el complement directe

Quins sintagmes poden fer de Complement Directe

1. Un sintagma nominal (SN) : Vam contemplar amb emoció la plana de l'Empordà. 2. Un pronom (SN) : Em pentino. La venedora de llibres t'odia. Ens estimem molt. El recordo. 3. L'oració subordinada substantiva: Li va dir que no vindria. Prefereixen dormir a casa seva. 4. L'oració subordinada relativa sense antecedent: Va explicar el que va voler.

ATENCIÓ!!! Excepcionalment, en alguns casos, el CD pot ser un SP introduït per la preposició a

Tipus de Complements Directes

Una oració subordinada amb funció de CD

Un Sintagma Nominal: Pronom

Un Sintagma Nominal:(det.) Nom (CNom) Atenció!! EXEMPLES: En Pere caça perdius. En Joan abraça la seva germana.

Pronoms que poden fer de CD:Em: Em pentino Et : Et veig Es : S'estimen Ens: Ens odiem Us : Us recordo El ,la els, les : El compro En : En regalo Ho : Ho vaig dir Això, tots, tothom, res, ningú: Compra això. No he vist res Què, qui: Què vols?

Introduïda per la conjunció que: Em va dir que vindria. Recordo que no hi eres.

Amb un verb en infinitiu: L'Anna desitja tornar a viatjar.

Introduïda per un pronom relatiu o un pronom interrogatiu: No sé què vols Es va creure el que va voler

Substitució pronominal. El CD

1. El Complement Directe es substitueix pels pronoms EL, LA ELS, LES quan És un SINTAGMA NOMINAL determinat ( introduït per un article o un determinant demostratiu): La Rosa comprava les plantes més cares de la botiga = La Rosa les comprava. Les fàbriques contaminen aquest planeta = Les fàbriques el contaminen. 2. El Complement Directe es substitueix pel pronom EN quan És un SINTAGMA NOMINAL indeterminat ( No introduït ni per article ni per demostratiu) A la fleca venen panets de llavors de sèsam torrat = A la fleca en venen. Van divisar dos vaixells a la deriva = En van divisar dos. 3. El Complement Directe es substitueix pel pronom HO quan és una ORACIÓ SUBORDINADA DE CD: La junta d'accionistes va proposar que tothom cobrés beneficis. = La junta d'accionistes ho va proposar. Tots els polítics del país han decidit dimitir = Tots els polítics del país ho han decidit. Li va dir el que volia sentir = Li ho va dir Van enxampar els que havien robat = Els van enxampar

Com identifiquem un C Directe

1. ES TRACTA D'UN SINTAGMA NOMINAL Vam veure el mar des de lluny. (cosa vista) La Claùdia canta una cançó de forma melodiosa. (cosa cantada) L'Aleix menja un pastís. (cosa menjada). La Laura veu/mira/estima/odia/besa/ la Maria (persona vista, estimada, odiada). 2. COMPROVEM LA PRONOMINALITZACIÓ (EL, LA,ELS, LES / EN) La pronominalització és una ajuda, no és determinant perquè l'Atribut també es pot substituir pels mateixos pronoms . Veig la Maria = La veig Collia prunes = En collia 3. SI ES TRACTA D'UNA PROPOSICIÓ SUBORDINADA, comprovem que realment l'oració faci la funció de CD, mitjançant la pronominalització pel pronom HO (EL/LA/ELS/LES si es tracta d'una relativa de persona) Comprova si funciona = Comprova- ho / Proposo que tohom pagui el mateix. = Ho proposo. Mira el que has fet! = Mira-ho ! / Admiro a qui no s'enfada mai = L'admiro

Com identifiquem un atribut

1. IDENTIFIQUEM EL VERB: SER, ESTAR O SEMBLAR La majoria de les oracions copulatives o quasicopulatives contenen el verb SER, ESTAR o SEMBLAR QUEDAR-SE, ROMANDRE, RESTAR, CONTINUAR, SEGUIR, MANTENIR-SE, ESDEVENIR, TORNAR-SE, POSAR-SE, FER-SE, ... també són verbs quasicopulatius que necessiten un atribut. 2. COMPROVEM QUE ES TRACTA D'UN COMPLEMENT IMPRESCINDIBLE. * La seva fita era *En Joam sembla *Es va quedar 3. La pronominalització ens ajudarà a distingir de quin tipus d'atribut es tracta (identificació, caracterització, locatiu, temporal) 4. SI ES TRACTA D'UNA PROPOSICIÓ SUBORDINADA, comprovem que realment l'oració faci la funció d'atribut i no de subjecte, perquè són fàcils de confondre. Exemples:

Subordinades de subjecte És molt fàcil guanyar amb mentides. És problema teu, que t'hagis barallat amb tohom.

Subordinades d'atribut La seva fita era guanyar la lliga La realitat no és el que t'inventes. En Joan sembla haver vist un fantasma. El teu principal defecte és que no saps callar.

Substitució pronominal. L'atribut

Per fer la substitució pronominal de l'atribut ens hem de fixar en com està construït i si es tracta d'un atribut d’identificació, de caracterització, locatiu o temporal.: ELS ATRIBUTS D'IDENTIFICACIÓ I DE CARACTERITZACIÓ AMB ELS VERBS SER, ESTAR O SEMBLAR 1. Se substitueixen pel pronom HO quan És un S. ADJECTIVAL : La Maria és molt simpàtica = La Maria ho és S. NOMINAL indeterminat : En Joan sembla un treballador molt eficient.= En Joan ho sembla. PROPOSICIÓ SUBORDINADA : La seva intenció era ajudar-lo amb els exàmens.= La seva intenció ho era 2. Se substitueixen pels pronoms EL, LA ELS, LES quan És un SINTAGMA NOMINAL determinat ( introduït per un article o un determinant demostratiu): La Rosa és la presidenta de la companyia = La Rosa l'és. Les plantes són els pulmons del planeta = Les plantes els són. El seu cosí és aquest noi = El seu cosí l'es.

Substitució pronominal. L'atribut

Per fer la substitució pronominal de l'atribut ens hem de fixar en com està construït i si es tracta d'un atribut d’identificació, de caracterització, locatiu o temporal: ELS ATRIBUTS LOCATIUS I ELS QUE APAREIXEN AMB ELS ALTRES VERBS QUASICOPULATIUS 1. Se substitueixen pel pronom HI Ja no és a casa = Ja no hi és S'està prop del mar = S'hi està Es va quedar aturat = S'hi va quedar Pararàs boja = Hi pararàs

El complement indirecte

Quins sintagmes poden fer de Complement Indirecte

1. Un sintagma preposicional (SP) introduït per la preposició A o PER A que fa referència a éssers vius. Els convidats van portar tot tipus de regals als nuvis. Va comprar flors per al seu germà. A la Marta, li va agradar molt la pel·lícula. 2. Un pronom : Em rento la cara. La seva novel·la els va agradar molt. Li interessa tot. 3. L'oració subordinada relativa sense antecedent: Estructura A QUI / AL QUE ... Va donar la mà a qui s'hi va acostar. Dona suport als que s'ho mereixen.

Tipus de Complements Indirectes

Un Pronom

Una oració subordinada relativa sense antecedent amb funció de CI

Un Sintagma Preposicional: A/ PER A + SN ESTRUCTURA 1 (molt comuna) Van tornar els llibres al bibliotecari verb trans. CD CI destinatari ESTRUCTURA 2 Avui el menú no agradarà a en Pau v. intrans. CI Això no importa a la gent. v. intrans. CI .

Pronoms que poden fer de CI:Em: Em va dir la veritat. Et : T'interessa la veritat. Es : Es mira el melic. Ens: Ens va donar la mà. Us : Us agrada la nata. Li (hi), els : Telefona-li Els vaig donar la mà Prep+ Pronom fort: a mi, a tu,.: A mi, no m'interessa. Prep + qui: a qui, per a qui : A qui vas vendre la moto? Per a qui compres les roses?

ESTRUCTURA: (Subj.)+ Verb principal +(CV) + pronom relatiu (a qui, als que, a tothom qui, a tots els que, ...) Repartiren mantes a qui les necessitava. Ha posat un excel·lent als que s'ho mereixien. Apuja el sou a tothom qui treballa

Substitució pronominal. El CI

1. El Complement Indirecte es substitueix pels pronoms LI, ELS LI quan és singular (tant si és masculí com femení): Va robar els estalvis a la seva àvia. Li va robar els estalvis. CI singular = Li Llogarà un dels seus pisos a l'advocat. Li llogarà un dels seus pisos. CI singular = Li ELS quan és plural (tant si és masculí com femení): Va oferir tota la seva fortuna a les veïnes del replà. Els va oferir tota la seva fortuna. CI plural = Els Confessarà tots els secrets als investigadors. Els confessarà tots els secrets CI plural = Els 2. En la combinació LI+EL, LA, ELS, LES , LI esdevé HI en català oriental: Va robar els estalvis a l'àvia. Els hi va robar CD = els CI = li == els hi

Com identifiquem un C. Indirecte

1. ES TRACTA D'UN SINTAGMA PREPOSICIONAL INTRODUÏT SEMPRE PER LES MATEIXES PREPOSICIONS ( A/PER A) Han promès honestedat als seus electors. Va escriure el conte per a la seva neboda. 2. COMPROVEM LA PRONOMINALITZACIÓ (LI) TANT SI ES TRACTA D'UN SP O D'UN PRONOM FEBLE DUBTÓS La pronominalització és determinant si la pensem en singular, ja que el pronom LI només pot fer de CI Li han promès honestedat Em compro un pastís cada dia (li compro un pastís cada dia) Li va escriure un conte Es va veure els peus (li va veure els peus) 3. SI ES TRACTA D'UNA PROPOSICIÓ SUBORDINADA, sempre presenta una estructura semblant i també es pot pronominalitzar pel pronom LI (pensant en singular) Els polítics prometen honestedat a tothom que els voti.

El complement de règim verbal

Quins sintagmes poden fer de Complement de Règim Verbal

1. Un sintagma preposicional (SP) introduït per les preposicions A, DE, EN, AMB, PER S'ha acostumat a la bona vida. Aquesta nit he pensat en tu. Confiava en tu. No em recordo de res. No es refia de ningú En Joan no s'avé amb la seva cunyada. Col·labora amb una ONG. Es preocupa per tot. 2. Un pronom : EN i HI S'hi ha acostumat. Aquesta nit hi he pensat molt. Hi confiava. No me'n recordo. No se'n refia. En Joan no s'hi avé. Hi col·labora. 3. L'oració subordinada substantiva i la relativa sense antecedent : S'ha acostumat a viure bé / S'ha acostumat que tothom el mimi. Confiava a arribar a l'hora acordada // Confiava que hi aniries. No em refio de qui no no és puntual // No em refio dels que sempre arriben tard.

Substitució pronominal. El CRV

1. El Complement de Règim Verbales substitueix pel pronom EN quan Està introduït per la preposició DE: No et descuidis d'avisar-me = No te'n descuidis. Es burlaven d'ell = Se'n burlaven. 2. El Complement de Règim Verbal es substitueix pel pronom HI quan Va introduït per la resta de preposicions. S'arrisca a morir = S'hi arrisca. Es relaciona amb tothom= S'hi relaciona. Es complau en el seu dolor= S'hi complau

Com identifiquem un C. Règim Verbal

1. ES TRACTA D'UN SINTAGMA PREPOSICIONAL INTRODUÏT SEMPRE PER LES MATEIXES PREPOSICIONS, EXIGIDES PEL VERB (no sempre). No s'adona de la seva sort (adonar-se de...) Renuncia als diners (renunciar a...) Dubta de les seves possibilitats (dubtar de...) S'entossudeix en les seves idees (entossudor-se en ...) S'avé amb tothom (avenir-se amb...) 2. LA PRONOMINALITZACIÓ NO ENS AJUDA GAIRE PERQUÈ ES POT CONFONDRE AMB UN ADJUNT, QUE TAMBÉ ES SUBSTITUEIX PELS MATEIXOS PRONOMS. 3. A DIFERÈNCIA DELS CC, NO INDICA NI TEMPS, NI MODE, NI LLOC, NI INSTRUMENT,.... 3. SI ES TRACTA D'UNA PROPOSICIÓ SUBORDINADA, S'HA D'APLICAR LA COMMUTACIÓ I LA PRONOMINALITZACIÓ EL MÈTODE DE LA COMMUTACIÓ

Canvi i caiguda de preposicions als CRV

CANVI DE PREPOSICIONS ORACIÓ SIMPLE DAVANT D'INFINITIU DAVANT QUE (conjunció) Es mantenen igual. Cauen TOTES les preposicions. A S'acostuma a la bona vida S'acostuma a viure bé. S'acostuma que tot li vagi bé. DE S'oblida de tot. S'oblida de recollir la roba. S'oblida que és el seu anirversari. Se substitueixen per A/DE EN Confia en tothom. Confia a arribar a l'hora. Confia que no arribarà tard. AMB Compta amb tu. Compta de tenir-ho tot a punt. Compta que tot estarà fet. .

CAIGUDA DE PREPOSICIONS

El complement predicatiu

El Complement Predicatiu apareix amb un verb predicatiu (no copulatiu) i modifica dos elements de l'oració: l'un és el verb i l'altre o bé és el subjecte o bé el CD.

Quins sintagmes poden fer de Complement Predicatiu

1. El sintagma nominal (SN) : Han nomenat la Júlia presidenta de l'associació. (concorda amb el CD) 2. El sintagma adjectival (SAdj) : Les nenes dormien ben tranquil·les. (concorda amb el Subjecte) 3. El sintagma preposicional (SPrep): En Jaume presideix l'acte com a alcalde de la població. 4. L'oració subordinada substantiva: L'he vist que passava. El tenen pel que és, un covard.

Com identifiquem un C. Predicatiu

1. PER LA DOBLE PREDICACIÓ: ÉS UN COMPLEMENT QUE AFECTA EL VERB I ALHORA EL SUBJECTE/CD ELS DOS NENS CAMINAVEN DECIDITS PER LA PLATJA C. Predicatiu

Ens diu com caminaven, tal com ho faria un CCM

CAMINAVEN DECIDITS (COM)ELS DOS NENS ESTAVEN DECIDITS (QUALIFICA NENS)

Ens diu com estaven, tal com ho faria un Atribut

2. NO L'HEM DE CONFONDRE AMB UN C.C.MANERA perquè el CCManera sempre és un S.Adverbial HAN DINAT TRANQUILS // HAN DINAT TRANQUIL·LAMENT C. Predicatiu (adjectiu) CC Manera (adverbi) 3. NO L'HEM DE CONFONDRE AMB UN C.NOM. Quan el predicatiu afecta el CD es pot confondre amb el CN. Però el CN està unit al nom i no es pot moure, en canvi, el C. Predicatiu té més mobiitat. HA BEGUT EL VI CALENT (calent = com estava el vi) HA BEGUT UN VI CALENT (vi calent = un tipus de vi) HA BEGUT CALENT EL VI (correcta) *HA BEGUT UN CALENT VI (oració incorrecta) HAN COMPRAT EL QUADRE CAR HAN COMPRAT UN QUADRE CAR HAN COMPRAT CAR EL QUADRE HAN COMPRAT UN CAR QUADRE

Substitució pronominal. El predicatiu

1. El Complement Predicatiu se substitueix pel pronom HI : Aquesta noia va massa bruta. ----- Aquesta noia hi va. Caminaven decidits. ---- Hi caminaven Tothom pren l'Antoni per boig. --- Tothom hi pren l'Antoni. EXCEPCIONS: Els verbs "fer-se", "dir-se", "elegir" i "nomenar" se substitueixen pel pronom EN: S'ha fet soci del Porqueres. --- Se n'ha fet. Es diu Rosamaria. -------- Se'n diu.