TEMA 3
La sobirania alimentària: pedagogia crítica sobre alimentació
2.1 Context. Problemes de l’actual sistema alimentari industrialitzat
Maria, estiu 1970
2.1.1 La Transició Alimentària
Es caracteritza per:
- Una seqüència de modificacions, tant quantitatives com qualitatives, en l'alimentació, relacionades amb canvis econòmics, socials i demogràfics.
- Les dietes tradicionals han sigut reemplaçades ràpidament per altres amb una major densitat energètica.
- Augment de la ingesta de carn, major consum de sucres, major presència dels greixos i olis vegetals acompanyats d'un important creixement del consum d'aliments refinats i processats.
- «Occidentalització» de la dieta al voltant del món, aquesta mateixa globalització ens permet incorporar aliments i sabors exòtics als països industrialitzats i diversificar aparentment la dieta. desintegra les particularitats culinàries locals i les torna a reintegraren nous mosaics culinaris o en nous productes culturals homogeneïtzats per al consum massiu.
Clara, estiu 2020
Contenido creado por Justicia Alimentaria
Com es pot observar en la gràfica, en els últims seixanta anys s'ha produït un augment en el consum de carns, sucres, peixos, lactis i fruites. El que més crida l'atenció es l'espectacular creixement de les carns i el sucre en detriment de les hortalises i les llegums. Pel que fa al consum, en l'àmbit mundial, les vendes de productes ultraprocessats han augmentat un 43,7% de 2000 al 2013 i, en conseqüència, cada vegada mengem menys aliments frescos i menys variats i equilibrats. A l'Estat espanyol s'ha incrementat el d'aquests (sucre, sal i greixos) entre un 40-70% , i la causa alarmant d'aquest alarmant percentatge és que ell 70% del que mengem es basa en aliments processats.
Contenido creado por Justicia Alimentaria
2.1.2 Problemes d'una mala alimentació
En el cas de l'Estat espanyol al voltant de 90.000 persones moren a l'any per malalties relacionades amb l'alimentació insana. De fet, se li poden atribuir entre un 40-55% de les malalties cardiovasculars, un 45% dels casos de diabetis i entre un 30-40% d'alguns tipus de càncer, com el d'estómac i còlon. La suma d'aquestes tres malalties dóna com a resultat 6 milions de persones malaltes a tot el món, el principal factor de risc dels quals ha sigut seguir un patró alimentari basat en productes no saludables.
En el cas del País Valencià, segons un informe realitzat pel Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CODINuCoVa) l’any 2018, la puntuació obtinguda respecte dels hàbits alimentaris és d’un 6 sobre 10 en habitants de la Comunitat Valenciana. Aquesta valoració se subdivideix en sis franges d'edat, on gairebé la meitat dels enquestats ha valorat com a “dolenta” l'alimentació de xicalla i adolescents valencians, un 9,3% consideren que és “molt dolenta” i un 43,3%, “regular”.
Dolències cardiobasculars fins al 55%
C.V
Obessitat fins al 60%
Segons les dades de l'institut Health Metrics and Evaluation, a l'Estat espanyol hi ha 6 milions de persones amb malalties que es poden atribuir a una mala alimentació
Diabetis fins al 45%
Càncer fins al 40%
Contenido creado por Justicia Alimentaria
Aquest problema afecta a totes les persones per igual?
Són molts i variats els estudis que certifiquen que existeix un
gradient de mala salut associada a una mala alimentació entre les classes socials populars i les altes. Aquestes diferències, a més, no són iguals per a homes que per a dones, amb el que cal afegir a la capa de causes socioeconòmiques de la classe social, la de gènere. Podríem dir que, per als dos determinants socials, existeix consens. Les
desigualtats en la salut són el reflex de les desigualtats en l'exposició a determinats factors de risc, que estan més presents en els grups socioeconòmics més baixos. Entre les implicacions d'aquesta mena de desigualtat està la necessitat, per tant, de reduir la desigualtat socioeconòmica.
Els factors explicatius de l'impacte diferencial de la salut de les dones estan relacionats amb la doble i a vegades la triple jornada de treball que suporten les dones a conseqüència de la seua incorporació al mercat laboral, l'assumpció del rol reproductor que continua exercint quasi en exclusivitat, i en el qual s'inclouen les cures familiars.
Contenido creado por Justicia Alimentaria
2.1.3 Impactes ambientals, socials i econòmics del sistema alimentari industrialitzat.
Impactes ambientals de la indústria alimentària
Entre el 44% i el 57% de totes les emisions de gassos amb efecte d'hivernacle provenen del sistema alimentari: Deforestació: La FAO diu que expandir la frontera agrícola és responsable de 70-90% de la desforestació mundial, de la qual almenys la meitat ocorre per produir un grapat de mercaderies agrícoles d'exportació. Processos agrícoles i ramaders: En els processos agrícoles industrials es produeix un ús de fertilitzants i plaguicides químics, els quals són responsable d'una part de l'emissió de GEI. a més cal sumar, la benzina que implica el transport, la maquinària d'irrigació i l'excés d'excrement generat per la cria intensiva d'animals. Transports: Gran part del nostre menjar, produït en condicions industrials a llocs llunyans, viatja milers de quilòmetres abans d'arribar al nostre plat. Processament i embalatge: La transformació
dels aliments en plats llestos per a consumir, en entrepans i begudes requereix una enorme suma d'energia, sobretot en forma de carboni.
El mateix ocorre amb l'embalatge i l'enllaunat d'aquests aliments. Refrigeració i venda al menudeig: La refrigeració és el pivot dels moderns
sistemes globals de producció i distribució d'aliments en supermercats i cadenes de menjar fem. On vaja el sistema alimentari industrial, ahí va també la “cadena de fred”. Desperdicis: El sistema alimentari industrial descarta quasi la
meitat de tot el menjar que produeix. Molt d'aquest desaprofitament es podreix en les piles de fem i abocadors,
produint sumes substancials de GEI.
Contenido creado por Justicia Alimentaria
Impactes socials de la indústria alimentària
ÚLTIMA HORA!
A més dels impactes que hem pogut veure en les anteriors diapositives, hi ha altres de tipus social i laboral: Precarietat i situacions de semi-esclavatge en les persones que treballen en els processos productius, sobretot en el cas dels temporers. Descompensacions en els percentatges de benefici dins de la cadena alimentària, els intermediaris es queden un percentatge molt més alt que els productors. Per exemple, per un quilo de tomates el llaurador reb 0,55€ mentre que el consumidor el compra a 1,99€. Competència deslleial: Aquest problema es veu molt clar amb els cítrics i en concret amb el cas de la taronja, en el territori valencià. L’origen d'aquesta situació es troba a Brussel·les, en 2016, any en què es va signar el macroacord de lliure comerç entre Europa i Sud-àfrica, Namíbia, Botswana, Swazilàndia i Lesotho. Aquest acord va ampliar en un mes i mig el període d’importació de cítrics sense aranzels. Fet que produí que les importacions de països extrangers augmentaren i es rebutjara la producció pròpia.
Contenido creado por Justicia Alimentaria
2.1.4 Hàbits i educació alimentària
L'educació en alimentació és fonamental per a construir una societat sana i és necessària molta pedagogia des de tots els àmbits, inclosa l'administració, per a ajudar a la població i acompanyar-la amb eines i recursos que els permeten destriar i triar productes nutritius productes locals, frescos i de temporada. Coincidint amb les reivindicacions de les persones expertes en nutrició i alimentació, podem adonar-nos de la importància que té educar i reclamar una alimentació saludable i sostenible per a totes les persones i com l’àmbit educatiu és un espai clau per a treballar en aquest sentit.
Veure el Manifest de Escoles que Alimenten
El primer pas per a transformar aquesta situació d'injustícia i desigualtat és conscienciar sobre els problemes que genera un sistema alimentari injust, insostenible i deslocalitzat i generar un pensament crític envers el model agroalimentari industrialitzat que siga capaç de reclamar un sistema alimentari just, saludable i sostenible. Com bé sabem l’escola pública és una eina important per generar oportunitats d’igualtat entre la població. No només per la seua tasca promotora de l’accés a la cultura i el coneixement, sinó perquè ha de ser capaç de fomentar una cultura democràtica en la qual l’accés als drets humans siga un compromís global. I en aquest punt es troba la reivindicació del dret a una alimentació saludable i sostenible, es a dir de un model basat en la sobirania alimentaria.
Contenido creado por Justicia Alimentaria
2. 2 La sobirania alimentària
Una alternativa sana i sostenible
2.2.1 Què és la sobirania alimentària?
De forma resumida és posar la vida en el centre. Com és això?
La SOBIRANIA ALIMENTÀRIA es defineix com: "Dret dels pobles a definir les seues pròpies polítiques i estratègies sostenibles de producció, distribució i consum d'aliments que garantisquen el dret a l'alimentació per a tota la població, amb base en la xicoteta i mitjana producció, respectant les seues pròpies cultures i la diversitat de les maneres llauradores, pesqueres i indígenes de producció agropecuària, de comercialització i de gestió de els espais rurals, en els quals la dona exerceix un paper fonamental” (Nyéléni, Selingue, Mali. 2007).
La alimentació sostenible com a garantia de futur
Entenem la Sobirania Alimentària com la via per a erradicar la fam i la malnutrició i garantir la seguretat alimentària duradora i sostenible per a tots els pobles, per tant, és el model alimentari cap al qual necessitem caminar si volem acabar amb tots els problemes dels quals hem començat aquest temari parlant. És a dir, caminar cap a l'objectiu núm. 2 de l'Agenda 2030: Posar fi a la Fam, aconseguir la Seguretat Alimentària i la millora de la Nutrició, i promoure l'Agricultura Sostenible.
GIF
2.2.2 L'ODS núm. 2
L'objectiu núm. 2 de l'Agenda 2030: Posar fi a la Fam, aconseguir la Seguretat Alimentària i la millora de la Nutrició, i promoure l'Agricultura Sostenible, no és poc ambiciós i només ens queden 10 anys si volem complir amb els terminis, així que tenim molt a fer. Per descomptat, que els ODS no poden entendre's com a metes estanques, els 17 OBJECTIUS estan interrelacionats. La FAO i moltes organitzacions afirmen que transformar la manera de consum i producció d'aliments és necessari per a garantir l'abast de la resta dels ODS. Tots els objectius de desenvolupament sostenible estan directament o indirectament connectats a una alimentació sostenible i saludable.
De fet, analitzant els indicadors relacionats amb cadascun dels 17 objectius globals, és possible veure com l'alimentació interconnecta aspectes econòmics, ambientals i socials: fam, desnutrició, desertificació, ús sostenible de l'aigua, pèrdua de biodiversitat, consum, obesitat, salut pública, igualtat de gènere, etcètera.
Per a saber més: La alimentación y la agricultura, FAO http://www.fao.org/3/a-i7454s.pdf
Reprenent el concepte de sobirania alimentària, el que diu és que totes les dones, els homes i la xicalla tenen dret a una alimentació i nutrició adequades. Tenint en compte que menjar forma part de la nostra vida diària, la selecció d'aliments que col·loquem en el nostre plat i el que deixem en ell es torna una responsabilitat individual i col·lectiva, perquè afecta a la comunitat i al medi ambient, en 2050 serà necessari produir aliments per a alimentar a 10 mil milions de persones. I, no solament això, hem de fer-ho preservant el medi ambient i oferint opcions sanes i assequibles a tots i totes.
IIl·lustració de la Revista Soberanía Alimentaria
El professorat pot participar en la seua consecució sensibilitzant a la població des de l'etapa escolar, generant agents de canvi amb esperit crític i coneixedor de la nostra dependència intrínseca amb la naturalesa i els seus canvis.
Societat: No malgastar aliments i apuestar per una alimentació sostenible, és a dir, de proximitat, temporada i agroecològica.
Iniciativa privada: Utilitzar pràctiques sostenibles en la producció d'aliments.
Acadèmia: Enfortir la investigació, col·laborar per a crear solucions innovadores i recolzar en dimensionar l'impacte. Introduir en el currículum formatiu elements per a conscienciar i sensibilitzar cap a una manera de vida més sostenible.
Goberns: Assegurar l'accés de totes les persones a una alimentació sana, nutritiva i suficient durant tot l'any.
Caminant cap a un procés de transformació de model de producció i consum. Atesos els principis de la sobirania alimentària, basant-nos, i reiterem, en la premissa obligatòria de posar la vida en el centre.
Com ho aconseguirem?
2.2.3 El sistema alimentari i el nostre poder de canvi
Si analitzem les conseqüències que té la nostra manera de consumir aliments, se'ns revela de forma immediata que el nostre sistema alimentari actual no posa en el centre la vida.
El nostre sistema actual basat en les agroindústries, pesca massiva, ramaderia i granges a gran escala, etcètera, té uns efectes col·laterals en el medi ambient, les condicions de vida de moltes persones i, per tant, no podem obviar el potencial que té un canvi de sistema alimentari, ja que influeix en molts aspectes de la vida. Com a consumidores i consumidors tenim un gran poder a l'hora de triar quins productes consumir, on o a qui realitzar les compres. Si pensem a nivell individual, potser no ens sembla tenir molta repercussió, però com a eixemple pensem en un menjador escolar i el nombre de comensals o tots els menjadors que depenen del pressupost dedicat a la compra pública alimentària...
El potencial de canviar la nostra alimentació des de l'entorn educatiu
L'actual pandèmia ens serveix com a exemple per a considerar les conseqüències del sistema alimentari industrial. Segons experts i investigadors d'ecologia, l'eliminació d'hàbitats afavoreix la zoonosi, el salt d'agents infecciosos d'una espècie animal a una altra (inclosa l'espècie humana). I, per tant, algunes de les epidèmies més greus dels últims anys han arribat així, entre elles la COVID 19.
L'alimentació és la base de la nostra salut. Així mateix, la manera en què produïm el menjar també es veurà reflectit en la salut del nostre territori i, en conseqüència, del nostre planeta. Hem de començar a veure la nostra forma de consum d'una forma holística, amb un enfocament sistèmic.
ARTÍCULO: Comer en tiempo de pandemias
ARTÍCULO: La alimentación sostenible en las aulas para garantizar un futuro
"Temas como la sostenibilidad, la soberanía alimentaria y la agroecología suponen inevitablemente cuestionar el modelo de sistema agroalimentario global e incorporar conceptos como la justicia social en la alimentación, la producción y la distribución de alimentos, analizar la brecha norte-sur o el papel de la mujer en el mundo rural.La pregunta es: ¿cómo se relacionan los contenidos de las asignaturas curriculares básicas con problemáticas actuales como el impacto del sistema alimentario o la crisis climática? Más allá de comer en el comedor escolar, ¿cómo se aprende acerca de la alimentación en los espacios educativos?”Estas temáticas pueden aplicarse a diversidad de asignaturas, como ciencias naturales o sociales; al introducir la alimentación sostenible se estudia de dónde vienen los alimentos, qué son los productos de temporada, de proximidad, ecológicos o conceptos como ecodependencia o interdependencia.El profesorado de esta forma podría incitar al alumnado a profundizar y reflexionar, además, sobre los Objetivos de Desarrollo Sostenible. O lo que es igual, participar en promover una educación transformadora que camina hacia el hambre cero en el mundo, la igualdad de género o promover una producción y un consumo responsables”.
Com s'aprén sobre l'alimentació en els espais educatius?
EXPERIENCIES
Des de CERAI hem investigat i experimentat que un canvi d'alimentació en els centres educatius, un model de menjador escolar sostenible o la'introducció d'un hort escolar com a ferramenta pedagògica, pot ser un activador de canvis a escala sistèmica, perquè són molts els actors que interactuen: mares i pares, professorat, personal de cuina, de monitoratge, pagesia, entre altres. En treballat per a generar un espai de formació, tallers i activitats per a ensenyar a tots aquestos actors el vincle entre l'alimentació, la producció d'aliments i l'entorn des d'un enfocament social i ambiental en diferents centres amb projectes com:
L'alimentació és una necessitat bàsica i que embolica i marca el ritme de les nostres vides, no podem obviar tots els braços que mou el sistema alimentari. I el primer pas, com sempre, per a tot és l'educació, el coneixement.
En resum, una formació en alimentació sostenible desde petits pot contribuir a educar persones crítiques i amb un enorme potencial transformador cap a un model en el qual es pose en el centre a les persones i el seu dret a l'alimentació.
En el PDF d'aquest bloc trobaràs tota la info ampliada de cadascun dels apartats.
Què podem fer des dels centres educatius?
- INCLOURE LA TEMÀTICA D'ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE DINS DE LES ASSIGNATURES
- EXPLICAR ELS IMPACTES A LA NOSTRA SALUT, AMBIENTALS, SOCIALS I ECONÒMICS DEL SISTEMA ALIMENTARIA ACTUAL
- PARLAR DE TEMES COM LA SOBIRANIA ALIMENTARIA I AGROECOLOGIA, LA BRETXA NORTE-SUR A L’AULA
- INTRODUIR CONCEPTES COM ALIMENTACIÓ DE TEMPORADA, DE PROXIMITAT I ECOLÒGICA
- TRACTAR LA DESIGUALTAT DE GÈNERE A PARTIR DE TEORIES COM L'ECOFEMINISME
- APLICAR NOVES FERRAMENTES PEDAGÒGIQUES A L’AULA QUE AJUDE A TRASLLADAR A L’EXPERIÈNCIA ELS CONCEPTES TEÒRICS
...
- PARTICIPAR EN EL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ CAP A MENJADORS ESCOLARS MÉS SANS I SOSTENIBLES
https://escolesquealimenten.org/
Moltes gràcies!
Amb la col·laboració en la redacció de continguts i gràfiques de:
CURSO 003 CEFIRE
Anna Munyòs
Created on January 27, 2021
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Newspaper Presentation
View
Audio tutorial
View
Pechakucha Presentation
View
Desktop Workspace
View
Decades Presentation
View
Psychology Presentation
View
Medical Dna Presentation
Explore all templates
Transcript
TEMA 3
La sobirania alimentària: pedagogia crítica sobre alimentació
2.1 Context. Problemes de l’actual sistema alimentari industrialitzat
Maria, estiu 1970
2.1.1 La Transició Alimentària
Es caracteritza per:
Clara, estiu 2020
Contenido creado por Justicia Alimentaria
Com es pot observar en la gràfica, en els últims seixanta anys s'ha produït un augment en el consum de carns, sucres, peixos, lactis i fruites. El que més crida l'atenció es l'espectacular creixement de les carns i el sucre en detriment de les hortalises i les llegums. Pel que fa al consum, en l'àmbit mundial, les vendes de productes ultraprocessats han augmentat un 43,7% de 2000 al 2013 i, en conseqüència, cada vegada mengem menys aliments frescos i menys variats i equilibrats. A l'Estat espanyol s'ha incrementat el d'aquests (sucre, sal i greixos) entre un 40-70% , i la causa alarmant d'aquest alarmant percentatge és que ell 70% del que mengem es basa en aliments processats.
Contenido creado por Justicia Alimentaria
2.1.2 Problemes d'una mala alimentació
En el cas de l'Estat espanyol al voltant de 90.000 persones moren a l'any per malalties relacionades amb l'alimentació insana. De fet, se li poden atribuir entre un 40-55% de les malalties cardiovasculars, un 45% dels casos de diabetis i entre un 30-40% d'alguns tipus de càncer, com el d'estómac i còlon. La suma d'aquestes tres malalties dóna com a resultat 6 milions de persones malaltes a tot el món, el principal factor de risc dels quals ha sigut seguir un patró alimentari basat en productes no saludables. En el cas del País Valencià, segons un informe realitzat pel Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CODINuCoVa) l’any 2018, la puntuació obtinguda respecte dels hàbits alimentaris és d’un 6 sobre 10 en habitants de la Comunitat Valenciana. Aquesta valoració se subdivideix en sis franges d'edat, on gairebé la meitat dels enquestats ha valorat com a “dolenta” l'alimentació de xicalla i adolescents valencians, un 9,3% consideren que és “molt dolenta” i un 43,3%, “regular”.
Dolències cardiobasculars fins al 55%
C.V
Obessitat fins al 60%
Segons les dades de l'institut Health Metrics and Evaluation, a l'Estat espanyol hi ha 6 milions de persones amb malalties que es poden atribuir a una mala alimentació
Diabetis fins al 45%
Càncer fins al 40%
Contenido creado por Justicia Alimentaria
Aquest problema afecta a totes les persones per igual?
Són molts i variats els estudis que certifiquen que existeix un gradient de mala salut associada a una mala alimentació entre les classes socials populars i les altes. Aquestes diferències, a més, no són iguals per a homes que per a dones, amb el que cal afegir a la capa de causes socioeconòmiques de la classe social, la de gènere. Podríem dir que, per als dos determinants socials, existeix consens. Les desigualtats en la salut són el reflex de les desigualtats en l'exposició a determinats factors de risc, que estan més presents en els grups socioeconòmics més baixos. Entre les implicacions d'aquesta mena de desigualtat està la necessitat, per tant, de reduir la desigualtat socioeconòmica.
Els factors explicatius de l'impacte diferencial de la salut de les dones estan relacionats amb la doble i a vegades la triple jornada de treball que suporten les dones a conseqüència de la seua incorporació al mercat laboral, l'assumpció del rol reproductor que continua exercint quasi en exclusivitat, i en el qual s'inclouen les cures familiars.
Contenido creado por Justicia Alimentaria
2.1.3 Impactes ambientals, socials i econòmics del sistema alimentari industrialitzat.
Impactes ambientals de la indústria alimentària
Entre el 44% i el 57% de totes les emisions de gassos amb efecte d'hivernacle provenen del sistema alimentari: Deforestació: La FAO diu que expandir la frontera agrícola és responsable de 70-90% de la desforestació mundial, de la qual almenys la meitat ocorre per produir un grapat de mercaderies agrícoles d'exportació. Processos agrícoles i ramaders: En els processos agrícoles industrials es produeix un ús de fertilitzants i plaguicides químics, els quals són responsable d'una part de l'emissió de GEI. a més cal sumar, la benzina que implica el transport, la maquinària d'irrigació i l'excés d'excrement generat per la cria intensiva d'animals. Transports: Gran part del nostre menjar, produït en condicions industrials a llocs llunyans, viatja milers de quilòmetres abans d'arribar al nostre plat. Processament i embalatge: La transformació dels aliments en plats llestos per a consumir, en entrepans i begudes requereix una enorme suma d'energia, sobretot en forma de carboni. El mateix ocorre amb l'embalatge i l'enllaunat d'aquests aliments. Refrigeració i venda al menudeig: La refrigeració és el pivot dels moderns sistemes globals de producció i distribució d'aliments en supermercats i cadenes de menjar fem. On vaja el sistema alimentari industrial, ahí va també la “cadena de fred”. Desperdicis: El sistema alimentari industrial descarta quasi la meitat de tot el menjar que produeix. Molt d'aquest desaprofitament es podreix en les piles de fem i abocadors, produint sumes substancials de GEI.
Contenido creado por Justicia Alimentaria
Impactes socials de la indústria alimentària
ÚLTIMA HORA!
A més dels impactes que hem pogut veure en les anteriors diapositives, hi ha altres de tipus social i laboral: Precarietat i situacions de semi-esclavatge en les persones que treballen en els processos productius, sobretot en el cas dels temporers. Descompensacions en els percentatges de benefici dins de la cadena alimentària, els intermediaris es queden un percentatge molt més alt que els productors. Per exemple, per un quilo de tomates el llaurador reb 0,55€ mentre que el consumidor el compra a 1,99€. Competència deslleial: Aquest problema es veu molt clar amb els cítrics i en concret amb el cas de la taronja, en el territori valencià. L’origen d'aquesta situació es troba a Brussel·les, en 2016, any en què es va signar el macroacord de lliure comerç entre Europa i Sud-àfrica, Namíbia, Botswana, Swazilàndia i Lesotho. Aquest acord va ampliar en un mes i mig el període d’importació de cítrics sense aranzels. Fet que produí que les importacions de països extrangers augmentaren i es rebutjara la producció pròpia.
Contenido creado por Justicia Alimentaria
2.1.4 Hàbits i educació alimentària
L'educació en alimentació és fonamental per a construir una societat sana i és necessària molta pedagogia des de tots els àmbits, inclosa l'administració, per a ajudar a la població i acompanyar-la amb eines i recursos que els permeten destriar i triar productes nutritius productes locals, frescos i de temporada. Coincidint amb les reivindicacions de les persones expertes en nutrició i alimentació, podem adonar-nos de la importància que té educar i reclamar una alimentació saludable i sostenible per a totes les persones i com l’àmbit educatiu és un espai clau per a treballar en aquest sentit.
Veure el Manifest de Escoles que Alimenten
El primer pas per a transformar aquesta situació d'injustícia i desigualtat és conscienciar sobre els problemes que genera un sistema alimentari injust, insostenible i deslocalitzat i generar un pensament crític envers el model agroalimentari industrialitzat que siga capaç de reclamar un sistema alimentari just, saludable i sostenible. Com bé sabem l’escola pública és una eina important per generar oportunitats d’igualtat entre la població. No només per la seua tasca promotora de l’accés a la cultura i el coneixement, sinó perquè ha de ser capaç de fomentar una cultura democràtica en la qual l’accés als drets humans siga un compromís global. I en aquest punt es troba la reivindicació del dret a una alimentació saludable i sostenible, es a dir de un model basat en la sobirania alimentaria.
Contenido creado por Justicia Alimentaria
2. 2 La sobirania alimentària
Una alternativa sana i sostenible
2.2.1 Què és la sobirania alimentària?
De forma resumida és posar la vida en el centre. Com és això?
La SOBIRANIA ALIMENTÀRIA es defineix com: "Dret dels pobles a definir les seues pròpies polítiques i estratègies sostenibles de producció, distribució i consum d'aliments que garantisquen el dret a l'alimentació per a tota la població, amb base en la xicoteta i mitjana producció, respectant les seues pròpies cultures i la diversitat de les maneres llauradores, pesqueres i indígenes de producció agropecuària, de comercialització i de gestió de els espais rurals, en els quals la dona exerceix un paper fonamental” (Nyéléni, Selingue, Mali. 2007).
La alimentació sostenible com a garantia de futur
Entenem la Sobirania Alimentària com la via per a erradicar la fam i la malnutrició i garantir la seguretat alimentària duradora i sostenible per a tots els pobles, per tant, és el model alimentari cap al qual necessitem caminar si volem acabar amb tots els problemes dels quals hem començat aquest temari parlant. És a dir, caminar cap a l'objectiu núm. 2 de l'Agenda 2030: Posar fi a la Fam, aconseguir la Seguretat Alimentària i la millora de la Nutrició, i promoure l'Agricultura Sostenible.
GIF
2.2.2 L'ODS núm. 2
L'objectiu núm. 2 de l'Agenda 2030: Posar fi a la Fam, aconseguir la Seguretat Alimentària i la millora de la Nutrició, i promoure l'Agricultura Sostenible, no és poc ambiciós i només ens queden 10 anys si volem complir amb els terminis, així que tenim molt a fer. Per descomptat, que els ODS no poden entendre's com a metes estanques, els 17 OBJECTIUS estan interrelacionats. La FAO i moltes organitzacions afirmen que transformar la manera de consum i producció d'aliments és necessari per a garantir l'abast de la resta dels ODS. Tots els objectius de desenvolupament sostenible estan directament o indirectament connectats a una alimentació sostenible i saludable. De fet, analitzant els indicadors relacionats amb cadascun dels 17 objectius globals, és possible veure com l'alimentació interconnecta aspectes econòmics, ambientals i socials: fam, desnutrició, desertificació, ús sostenible de l'aigua, pèrdua de biodiversitat, consum, obesitat, salut pública, igualtat de gènere, etcètera.
Per a saber més: La alimentación y la agricultura, FAO http://www.fao.org/3/a-i7454s.pdf
Reprenent el concepte de sobirania alimentària, el que diu és que totes les dones, els homes i la xicalla tenen dret a una alimentació i nutrició adequades. Tenint en compte que menjar forma part de la nostra vida diària, la selecció d'aliments que col·loquem en el nostre plat i el que deixem en ell es torna una responsabilitat individual i col·lectiva, perquè afecta a la comunitat i al medi ambient, en 2050 serà necessari produir aliments per a alimentar a 10 mil milions de persones. I, no solament això, hem de fer-ho preservant el medi ambient i oferint opcions sanes i assequibles a tots i totes.
IIl·lustració de la Revista Soberanía Alimentaria
El professorat pot participar en la seua consecució sensibilitzant a la població des de l'etapa escolar, generant agents de canvi amb esperit crític i coneixedor de la nostra dependència intrínseca amb la naturalesa i els seus canvis.
Societat: No malgastar aliments i apuestar per una alimentació sostenible, és a dir, de proximitat, temporada i agroecològica. Iniciativa privada: Utilitzar pràctiques sostenibles en la producció d'aliments. Acadèmia: Enfortir la investigació, col·laborar per a crear solucions innovadores i recolzar en dimensionar l'impacte. Introduir en el currículum formatiu elements per a conscienciar i sensibilitzar cap a una manera de vida més sostenible. Goberns: Assegurar l'accés de totes les persones a una alimentació sana, nutritiva i suficient durant tot l'any. Caminant cap a un procés de transformació de model de producció i consum. Atesos els principis de la sobirania alimentària, basant-nos, i reiterem, en la premissa obligatòria de posar la vida en el centre.
Com ho aconseguirem?
2.2.3 El sistema alimentari i el nostre poder de canvi
Si analitzem les conseqüències que té la nostra manera de consumir aliments, se'ns revela de forma immediata que el nostre sistema alimentari actual no posa en el centre la vida.
El nostre sistema actual basat en les agroindústries, pesca massiva, ramaderia i granges a gran escala, etcètera, té uns efectes col·laterals en el medi ambient, les condicions de vida de moltes persones i, per tant, no podem obviar el potencial que té un canvi de sistema alimentari, ja que influeix en molts aspectes de la vida. Com a consumidores i consumidors tenim un gran poder a l'hora de triar quins productes consumir, on o a qui realitzar les compres. Si pensem a nivell individual, potser no ens sembla tenir molta repercussió, però com a eixemple pensem en un menjador escolar i el nombre de comensals o tots els menjadors que depenen del pressupost dedicat a la compra pública alimentària...
El potencial de canviar la nostra alimentació des de l'entorn educatiu
L'actual pandèmia ens serveix com a exemple per a considerar les conseqüències del sistema alimentari industrial. Segons experts i investigadors d'ecologia, l'eliminació d'hàbitats afavoreix la zoonosi, el salt d'agents infecciosos d'una espècie animal a una altra (inclosa l'espècie humana). I, per tant, algunes de les epidèmies més greus dels últims anys han arribat així, entre elles la COVID 19. L'alimentació és la base de la nostra salut. Així mateix, la manera en què produïm el menjar també es veurà reflectit en la salut del nostre territori i, en conseqüència, del nostre planeta. Hem de començar a veure la nostra forma de consum d'una forma holística, amb un enfocament sistèmic.
ARTÍCULO: Comer en tiempo de pandemias
ARTÍCULO: La alimentación sostenible en las aulas para garantizar un futuro
"Temas como la sostenibilidad, la soberanía alimentaria y la agroecología suponen inevitablemente cuestionar el modelo de sistema agroalimentario global e incorporar conceptos como la justicia social en la alimentación, la producción y la distribución de alimentos, analizar la brecha norte-sur o el papel de la mujer en el mundo rural.La pregunta es: ¿cómo se relacionan los contenidos de las asignaturas curriculares básicas con problemáticas actuales como el impacto del sistema alimentario o la crisis climática? Más allá de comer en el comedor escolar, ¿cómo se aprende acerca de la alimentación en los espacios educativos?”Estas temáticas pueden aplicarse a diversidad de asignaturas, como ciencias naturales o sociales; al introducir la alimentación sostenible se estudia de dónde vienen los alimentos, qué son los productos de temporada, de proximidad, ecológicos o conceptos como ecodependencia o interdependencia.El profesorado de esta forma podría incitar al alumnado a profundizar y reflexionar, además, sobre los Objetivos de Desarrollo Sostenible. O lo que es igual, participar en promover una educación transformadora que camina hacia el hambre cero en el mundo, la igualdad de género o promover una producción y un consumo responsables”.
Com s'aprén sobre l'alimentació en els espais educatius?
EXPERIENCIES
Des de CERAI hem investigat i experimentat que un canvi d'alimentació en els centres educatius, un model de menjador escolar sostenible o la'introducció d'un hort escolar com a ferramenta pedagògica, pot ser un activador de canvis a escala sistèmica, perquè són molts els actors que interactuen: mares i pares, professorat, personal de cuina, de monitoratge, pagesia, entre altres. En treballat per a generar un espai de formació, tallers i activitats per a ensenyar a tots aquestos actors el vincle entre l'alimentació, la producció d'aliments i l'entorn des d'un enfocament social i ambiental en diferents centres amb projectes com:
L'alimentació és una necessitat bàsica i que embolica i marca el ritme de les nostres vides, no podem obviar tots els braços que mou el sistema alimentari. I el primer pas, com sempre, per a tot és l'educació, el coneixement.
En resum, una formació en alimentació sostenible desde petits pot contribuir a educar persones crítiques i amb un enorme potencial transformador cap a un model en el qual es pose en el centre a les persones i el seu dret a l'alimentació.
En el PDF d'aquest bloc trobaràs tota la info ampliada de cadascun dels apartats.
Què podem fer des dels centres educatius?
Moltes gràcies!
Amb la col·laboració en la redacció de continguts i gràfiques de: