Roma: de la Monarquia a la República
comencem
1. Quina era la llengua de Roma?
Italià
Llatí
1. Quina era la llengua de Roma?
Llatí
Correcte!
1. Quina era la llengua de Roma?
Italià
Incorrecte!
2. Quina era la base de l’economia dels romans? .
Agricultura i ramaderia
Comerç
2. Quina era la base de l’economia dels romans?
Agricultura i ramaderia
Correcte!
2. Quina era la base de l’economia dels romans?
Comerç
Repassa més!
3. Algunes tribus llatines es van asseure prou del riu Tibet. Més tard al segle VII a.C. es van protegir de les inundacions i enemics ocupant set turons. Quin noms rebien?
Quirinal, Viminal, Esquilí, Celi, Aventí, Palatí i Capitoli
Quirinal, Viminal, Esquilí, Celi, Vent, Palatí i Capitoli.
3. Algunes tribus llatines es van asseure prou del riu Tibet. Més tard al segle VII a.C. es van protegir de les inundacions i enemics ocupant set turons. Quin noms rebien?
Quirinal, Viminal, Esquilí, Celi, Aventí, Palatí i Capitoli
Correcte!
3. Algunes tribus llatines es van asseure prou del riu Tibet. Més tard al segle VII a.C. es van protegir de les inundacions i enemics ocupant set turons. Quin noms rebien?
Quirinal, Viminal, Esquilí, Celi, Vent, Palatí i Capitoli.
Ho sent!
4. Qui administrava la justícia i governava Roma?
EL REI
EL SENAT
4. Qui administrava la justícia i governava Roma?
Correcte!
EL REI
4. Qui administrava la justícia i governava Roma?
Ho sent!
EL SENAT
5. Roma tingué set reis: els quatre primers eren d’origen llatí i els tres últims, etruscs. Quins reis van ser els que van introduir grans reformes socials, econòmiques, religioses…?
Els reis etruscos van introduir importants reformes socials (exèrcit, impostos...) i van impulsar una política de construcció d'obres públiques de tipus civil (Circ Màxim), religiós (Capitoli), militar (muralles) i d'infraestructures com el clavegueram (Claveguera Màxima).
Els reis llatins van introduir importants reformes socials (exèrcit, impostos...) i van impulsar una política de construcció d'obres públiques de tipus civil (Circ Màxim), religiós (Capitoli), militar (muralles) i d'infraestructures com el clavegueram (Claveguera Màxima).
Roma tingué set reis: els quatre primers eren d’origen llatí i els tres últims, etruscs. Quins reis van ser els que van introduir grans reformes socials, econòmiques, religioses…?
Els reis etruscos van introduir importants reformes socials (exèrcit, impostos...) i van impulsar una política de construcció d'obres públiques de tipus civil (Circ Màxim), religiós (Capitoli), militar (muralles) i d'infraestructures com el clavegueram (Claveguera Màxima)..
Enhorabona!
5. Roma tingué set reis: els quatre primers eren d’origen llatí i els tres últims, etruscs. Quins reis van ser els que van introduir grans reformes socials, econòmiques, religioses…?
Els reis llatins van introduir importants reformes socials (exèrcit, impostos...) i van impulsar una política de construcció d'obres públiques de tipus civil (Circ Màxim), religiós (Capitoli), militar (muralles) i d'infraestructures com el clavegueram (Claveguera Màxima)..
Repassa!
6. Per què Roma passa d’una Monarquia a una República?
Les famílies aristocràtiques de Roma estaven en desacord amb la política autoritària del rei etrusc i el van fer caure
El rei deixà el seu poder en mans del Senat davant les contínues amenaces dels sabins
6. Per què Roma passa d’una Monarquia a una República?
Les famílies aristocràtiques de Roma estaven en desacord amb la política autoritària del rei etrusc i el van fer caure
Correcte!
6. Per què Roma passa d’una Monarquia a una República?
El rei deixà el seu poder en mans del Senat davant les contínues amenaces dels sabins
Incorrecte!
7. Roma passà d’una monarquia a una república a l’any 509 a.C. Qui fou l’últim rei de Roma?
Rei etrusc Tarquini el Superb
Virgili
7. Roma passà d’una monarquia a una república a l’any 509 a.C. Qui fou l’últim rei de Roma?
Rei etrusc Tarquini el Superb
Correcte!
7. Roma passà d’una monarquia a una república a l’any 509 a.C. Qui fou l’últim rei de Roma?
Virgili
La cosa no va bé!
8. Quins eren els grups socials de Roma als segles VI-I a.C.?
Artesans i comerciants
Patricis i plebeus
8. Quins eren els grups socials de Roma als segles VI-I a.C.?
Patricis i plebeus
Correcte!
8. Quins eren els grups socials de Roma als segles VI-I a.C.?
Artesans i comerciants
Incorrecte!
9. Qui eren els patricis?
Eren els descendents dels fundadors de Roma i controlaven el govern de la República. Formaven una classe privilegiada, gràcies a la possessió de grans latifundis i bestiar. Elaboraven i coneixen les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics.
El grup més nombrós format per llauradors, artesans i comerciants. No tenien drets polítics, encara que havien de pagar impostos i formar part de l’exèrcit.
9. Qui eren els patricis?
Eren els descendents dels fundadors de Roma i controlaven el govern de la República. Formaven una classe privilegiada, gràcies a la possessió de grans latifundis i bestiar. Elaboraven i coneixen les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics.
Correcte!
9. Qui eren els patricis?
El grup més nombrós format per llauradors, artesans i comerciants. No tenien drets polítics, encara que havien de pagar impostos i formar part de l’exèrcit.
Incorrecte!
10. Qui eren els plebeus?
El grup més nombrós format per llauradors, artesans i comerciants. No tenien drets polítics, encara que havien de pagar impostos i formar part de l’exèrcit.
Formaven una classe privilegiada, gràcies a la possessió de grans latifundis i bestiar. Elaboraven i coneixen les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics.
10. Qui eren els plebeus?
El grup més nombrós format per llauradors, artesans i comerciants. No tenien drets polítics, encara que havien de pagar impostos i formar part de l’exèrcit.
Correcte!
10. Qui eren els plebeus?
Formaven una classe privilegiada, gràcies a la possessió de grans latifundis i bestiar. Elaboraven i coneixen les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics
La cosa no va bé!
11. Nom del codi de lleis de la República de Roma creat a partir del 454 aC per posar fi al llarg enfrontament entre patricis i plebeus
La llei de les Dotze Taules
La llei Sàlica
11. Nom del codi de lleis de la República de Roma creat a partir del 454 aC per posar fi al llarg enfrontament entre patricis i plebeus
La llei de les Dotze Taules
Correcte!
11. Nom del codi de lleis de la República de Roma creat a partir del 454 aC per posar fi al llarg enfrontament entre patricis i plebeus
La llei Sàlica
Incorrecte!
12. Quina institució s encarregava de defensar els plebeus?
El tribú de la plebs
La tribu de Judà
12. Quina institució s encarregava de defensar els plebeus?
El tribú de la plebs
Correcte!
12. Quina institució s encarregava de defensar els plebeus?
La tribu de Judà
Repassa més!
13. Quines eren les tres institucions fonamentals durant la República?
Senat, magistrat i comicis
Rei, magistrat i comicis
13. Quines eren les tres institucions fonamentals durant la República?
Senat, magistrat i comicis
Correcte!
13. Quines eren les tres institucions fonamentals durant la República?
Rei, magistrat i comicis
Incorrecte!
14. El lema de la República era...
SPR (el Senat i el poble romà)
SPQR (el Senat i el poble romà)
14. El lema de la República era...
SPQR (el Senat i el poble romà)
Molt bé!
14. El lema de la República era...
SPR (el Senat i el poble romà)
Incorrecte!
15. Qui tenia estes funcions? - Dirigir la política exterior
- Disposar dels diners públics
- Ratificar les lleis aprovades en els comicis
Magistrats
Senat
Qui tenia estes funcions?
- Dirigir la política exterior
- Disposar dels diners públics
- Ratificar les lleis aprovades en els comicis
Senat
Fenomenal!
Qui tenia estes funcions?
- Dirigir la política exterior
- Disposar dels diners públics
- Ratificar les lleis aprovades en els comicis
Magistrats
No, no, no!
16. Què eren els comicis? I qui els integrava?
Els comicis eren assemblees formades per ciutadans que es reunien per votar les lleis i elegir els magistrats.
Estava integrat per un conjunt de magistrats que es dedicaven a recaptar els impostos.
16. Què eren els comicis? I qui els integrava?
Els comicis eren assemblees formades per ciutadans que es reunien per votar les lleis i elegir els magistrats.
Molt bé!
16. Què eren els comicis? I qui els integrava?
Estava integrat per un conjunt de magistrats que es dedicaven a recaptar els impostos.
Torna a repassar!
17. Quina població no participava en el govern de la República?
Dones, estrangers/es, esclaus i esclaves.
Cònsols, pretors, i censors.
17. Quina població no participava en el govern de la República?
Dones, estrangers/es, esclaus i esclaves.
Correcte!
17. Quina població no participava en el govern de la República?
Cònsols, pretors, i censors.
Pensa abans de contestar!
18. Quina fou la raó fonamental que facilità l’expansió de la República de Roma?
La importància de l’ús de la llengua del llatí en la literatura culta.
Disposar d’un poderós i eficaç exèrcit format per ciutadans d’entre dèsset i seixanta anys.
18. Quina fou la raó fonamental que facilità l’expansió de la República de Roma?
Disposar d’un poderós i eficaç exèrcit format per ciutadans d’entre dèsset i seixanta anys.
Molt bé!
18. Quina fou la raó fonamental que facilità l’expansió de la República de Roma?
La importància de l’ús de la llengua del llatí en la literatura culta.
Llig bé!
19. Quina era la unitat militar d'infanteria bàsica de l'antiga Roma?
Legionel•la
Legió
19. Quina era la unitat militar d'infanteria bàsica de l'antiga Roma?
Legió
Correcte!
19. Quina era la unitat militar d'infanteria bàsica de l'antiga Roma?
Legionel•la
No és cert!
20. Quina finalitat buscava la revolta dirigida pels germans Grac (segle II a.C.)?
Enriquir a la població amb els botins de guerra i el cobrament d’impostos.
Buscava el repartiment més equitatiu de la riquesa entre la població.
20. Quina finalitat buscava la revolta dirigida pels germans Grac (segle II a.C.)?
Buscava el repartiment més equitatiu de la riquesa entre la població
Perfecte!
20. Quina finalitat buscava la revolta dirigida pels germans Grac (segle II a.C.)?
Enriquir a la població amb els botins de guerra i el cobrament d’impostos.
Pensa més!
Fi del viatge per Roma.
Començar
Mayte Arnau
IES MOLI DEL SOL (Mislata)
Subtítulo aquí
Roma_Monarquia a República
Mayte Arnau
Created on January 22, 2021
Classes socials -sistema polític_característiques
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
Explore all templates
Transcript
Roma: de la Monarquia a la República
comencem
1. Quina era la llengua de Roma?
Italià
Llatí
1. Quina era la llengua de Roma?
Llatí
Correcte!
1. Quina era la llengua de Roma?
Italià
Incorrecte!
2. Quina era la base de l’economia dels romans? .
Agricultura i ramaderia
Comerç
2. Quina era la base de l’economia dels romans?
Agricultura i ramaderia
Correcte!
2. Quina era la base de l’economia dels romans?
Comerç
Repassa més!
3. Algunes tribus llatines es van asseure prou del riu Tibet. Més tard al segle VII a.C. es van protegir de les inundacions i enemics ocupant set turons. Quin noms rebien?
Quirinal, Viminal, Esquilí, Celi, Aventí, Palatí i Capitoli
Quirinal, Viminal, Esquilí, Celi, Vent, Palatí i Capitoli.
3. Algunes tribus llatines es van asseure prou del riu Tibet. Més tard al segle VII a.C. es van protegir de les inundacions i enemics ocupant set turons. Quin noms rebien?
Quirinal, Viminal, Esquilí, Celi, Aventí, Palatí i Capitoli
Correcte!
3. Algunes tribus llatines es van asseure prou del riu Tibet. Més tard al segle VII a.C. es van protegir de les inundacions i enemics ocupant set turons. Quin noms rebien?
Quirinal, Viminal, Esquilí, Celi, Vent, Palatí i Capitoli.
Ho sent!
4. Qui administrava la justícia i governava Roma?
EL REI
EL SENAT
4. Qui administrava la justícia i governava Roma?
Correcte!
EL REI
4. Qui administrava la justícia i governava Roma?
Ho sent!
EL SENAT
5. Roma tingué set reis: els quatre primers eren d’origen llatí i els tres últims, etruscs. Quins reis van ser els que van introduir grans reformes socials, econòmiques, religioses…?
Els reis etruscos van introduir importants reformes socials (exèrcit, impostos...) i van impulsar una política de construcció d'obres públiques de tipus civil (Circ Màxim), religiós (Capitoli), militar (muralles) i d'infraestructures com el clavegueram (Claveguera Màxima).
Els reis llatins van introduir importants reformes socials (exèrcit, impostos...) i van impulsar una política de construcció d'obres públiques de tipus civil (Circ Màxim), religiós (Capitoli), militar (muralles) i d'infraestructures com el clavegueram (Claveguera Màxima).
Roma tingué set reis: els quatre primers eren d’origen llatí i els tres últims, etruscs. Quins reis van ser els que van introduir grans reformes socials, econòmiques, religioses…?
Els reis etruscos van introduir importants reformes socials (exèrcit, impostos...) i van impulsar una política de construcció d'obres públiques de tipus civil (Circ Màxim), religiós (Capitoli), militar (muralles) i d'infraestructures com el clavegueram (Claveguera Màxima)..
Enhorabona!
5. Roma tingué set reis: els quatre primers eren d’origen llatí i els tres últims, etruscs. Quins reis van ser els que van introduir grans reformes socials, econòmiques, religioses…?
Els reis llatins van introduir importants reformes socials (exèrcit, impostos...) i van impulsar una política de construcció d'obres públiques de tipus civil (Circ Màxim), religiós (Capitoli), militar (muralles) i d'infraestructures com el clavegueram (Claveguera Màxima)..
Repassa!
6. Per què Roma passa d’una Monarquia a una República?
Les famílies aristocràtiques de Roma estaven en desacord amb la política autoritària del rei etrusc i el van fer caure
El rei deixà el seu poder en mans del Senat davant les contínues amenaces dels sabins
6. Per què Roma passa d’una Monarquia a una República?
Les famílies aristocràtiques de Roma estaven en desacord amb la política autoritària del rei etrusc i el van fer caure
Correcte!
6. Per què Roma passa d’una Monarquia a una República?
El rei deixà el seu poder en mans del Senat davant les contínues amenaces dels sabins
Incorrecte!
7. Roma passà d’una monarquia a una república a l’any 509 a.C. Qui fou l’últim rei de Roma?
Rei etrusc Tarquini el Superb
Virgili
7. Roma passà d’una monarquia a una república a l’any 509 a.C. Qui fou l’últim rei de Roma?
Rei etrusc Tarquini el Superb
Correcte!
7. Roma passà d’una monarquia a una república a l’any 509 a.C. Qui fou l’últim rei de Roma?
Virgili
La cosa no va bé!
8. Quins eren els grups socials de Roma als segles VI-I a.C.?
Artesans i comerciants
Patricis i plebeus
8. Quins eren els grups socials de Roma als segles VI-I a.C.?
Patricis i plebeus
Correcte!
8. Quins eren els grups socials de Roma als segles VI-I a.C.?
Artesans i comerciants
Incorrecte!
9. Qui eren els patricis?
Eren els descendents dels fundadors de Roma i controlaven el govern de la República. Formaven una classe privilegiada, gràcies a la possessió de grans latifundis i bestiar. Elaboraven i coneixen les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics.
El grup més nombrós format per llauradors, artesans i comerciants. No tenien drets polítics, encara que havien de pagar impostos i formar part de l’exèrcit.
9. Qui eren els patricis?
Eren els descendents dels fundadors de Roma i controlaven el govern de la República. Formaven una classe privilegiada, gràcies a la possessió de grans latifundis i bestiar. Elaboraven i coneixen les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics.
Correcte!
9. Qui eren els patricis?
El grup més nombrós format per llauradors, artesans i comerciants. No tenien drets polítics, encara que havien de pagar impostos i formar part de l’exèrcit.
Incorrecte!
10. Qui eren els plebeus?
El grup més nombrós format per llauradors, artesans i comerciants. No tenien drets polítics, encara que havien de pagar impostos i formar part de l’exèrcit.
Formaven una classe privilegiada, gràcies a la possessió de grans latifundis i bestiar. Elaboraven i coneixen les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics.
10. Qui eren els plebeus?
El grup més nombrós format per llauradors, artesans i comerciants. No tenien drets polítics, encara que havien de pagar impostos i formar part de l’exèrcit.
Correcte!
10. Qui eren els plebeus?
Formaven una classe privilegiada, gràcies a la possessió de grans latifundis i bestiar. Elaboraven i coneixen les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics
La cosa no va bé!
11. Nom del codi de lleis de la República de Roma creat a partir del 454 aC per posar fi al llarg enfrontament entre patricis i plebeus
La llei de les Dotze Taules
La llei Sàlica
11. Nom del codi de lleis de la República de Roma creat a partir del 454 aC per posar fi al llarg enfrontament entre patricis i plebeus
La llei de les Dotze Taules
Correcte!
11. Nom del codi de lleis de la República de Roma creat a partir del 454 aC per posar fi al llarg enfrontament entre patricis i plebeus
La llei Sàlica
Incorrecte!
12. Quina institució s encarregava de defensar els plebeus?
El tribú de la plebs
La tribu de Judà
12. Quina institució s encarregava de defensar els plebeus?
El tribú de la plebs
Correcte!
12. Quina institució s encarregava de defensar els plebeus?
La tribu de Judà
Repassa més!
13. Quines eren les tres institucions fonamentals durant la República?
Senat, magistrat i comicis
Rei, magistrat i comicis
13. Quines eren les tres institucions fonamentals durant la República?
Senat, magistrat i comicis
Correcte!
13. Quines eren les tres institucions fonamentals durant la República?
Rei, magistrat i comicis
Incorrecte!
14. El lema de la República era...
SPR (el Senat i el poble romà)
SPQR (el Senat i el poble romà)
14. El lema de la República era...
SPQR (el Senat i el poble romà)
Molt bé!
14. El lema de la República era...
SPR (el Senat i el poble romà)
Incorrecte!
15. Qui tenia estes funcions? - Dirigir la política exterior - Disposar dels diners públics - Ratificar les lleis aprovades en els comicis
Magistrats
Senat
Qui tenia estes funcions? - Dirigir la política exterior - Disposar dels diners públics - Ratificar les lleis aprovades en els comicis
Senat
Fenomenal!
Qui tenia estes funcions? - Dirigir la política exterior - Disposar dels diners públics - Ratificar les lleis aprovades en els comicis
Magistrats
No, no, no!
16. Què eren els comicis? I qui els integrava?
Els comicis eren assemblees formades per ciutadans que es reunien per votar les lleis i elegir els magistrats.
Estava integrat per un conjunt de magistrats que es dedicaven a recaptar els impostos.
16. Què eren els comicis? I qui els integrava?
Els comicis eren assemblees formades per ciutadans que es reunien per votar les lleis i elegir els magistrats.
Molt bé!
16. Què eren els comicis? I qui els integrava?
Estava integrat per un conjunt de magistrats que es dedicaven a recaptar els impostos.
Torna a repassar!
17. Quina població no participava en el govern de la República?
Dones, estrangers/es, esclaus i esclaves.
Cònsols, pretors, i censors.
17. Quina població no participava en el govern de la República?
Dones, estrangers/es, esclaus i esclaves.
Correcte!
17. Quina població no participava en el govern de la República?
Cònsols, pretors, i censors.
Pensa abans de contestar!
18. Quina fou la raó fonamental que facilità l’expansió de la República de Roma?
La importància de l’ús de la llengua del llatí en la literatura culta.
Disposar d’un poderós i eficaç exèrcit format per ciutadans d’entre dèsset i seixanta anys.
18. Quina fou la raó fonamental que facilità l’expansió de la República de Roma?
Disposar d’un poderós i eficaç exèrcit format per ciutadans d’entre dèsset i seixanta anys.
Molt bé!
18. Quina fou la raó fonamental que facilità l’expansió de la República de Roma?
La importància de l’ús de la llengua del llatí en la literatura culta.
Llig bé!
19. Quina era la unitat militar d'infanteria bàsica de l'antiga Roma?
Legionel•la
Legió
19. Quina era la unitat militar d'infanteria bàsica de l'antiga Roma?
Legió
Correcte!
19. Quina era la unitat militar d'infanteria bàsica de l'antiga Roma?
Legionel•la
No és cert!
20. Quina finalitat buscava la revolta dirigida pels germans Grac (segle II a.C.)?
Enriquir a la població amb els botins de guerra i el cobrament d’impostos.
Buscava el repartiment més equitatiu de la riquesa entre la població.
20. Quina finalitat buscava la revolta dirigida pels germans Grac (segle II a.C.)?
Buscava el repartiment més equitatiu de la riquesa entre la població
Perfecte!
20. Quina finalitat buscava la revolta dirigida pels germans Grac (segle II a.C.)?
Enriquir a la població amb els botins de guerra i el cobrament d’impostos.
Pensa més!
Fi del viatge per Roma.
Començar
Mayte Arnau
IES MOLI DEL SOL (Mislata)
Subtítulo aquí