Els Sistema Solar - Català

L'UNIVERS

UNA GUIA BÀSICA PER ENTENDRE EL NOSTRE SISTEMA SOLAR.

La Teoria del Big Bang

Una de les teories més exteses sobre la creació de l'Univers és la Teoria del Big Bang, que traduïda és la Teoria de la Gran Explosió. Aquesta teoria explica que l'Univers va néixer a partir d'una explosió immensa que va llançar milions i milions de partícules per l'espai que a l'anar xocant entre elles van anar formant les estrelles, planetes, asteròides i altres cossos celestes que coneixem avui en dia. No se sap del cert si aquesta teoria és verídica però és la més coneguda per la gent i la que els científics intenten demostrar.

Tot el que veiem al cel

De dia tot queda il·luminat i el cel és blau però al caure la nit milions de puntets de llum omplen el cel nocturn. Són els cossos celestes de l'univers. Aquests cossos celestes que veiem són: - Estrelles - Planetes - Satèl·lits - Cometes - Asteròides - Galàxes

ELS COSSOS CELESTES

Els COSSOS CELESTES són les diferents entitats físiques que hi ha a l'espai que s'han format de manera NATURAL, sense que l'ésser humà hi hagi intervingut. A l'univers n'hi ha de dos tipus:

SENSE LLUM PRÒPIA

AMB LLUM PRÒPIA

Planetes

Estrelles

Asteròides

Satèl·lits

ÍNDEX

1. Les Galàxies

5. Les Fases de la Lluna

2. El Sistema Solar

6. Altres Cossos Celestes

3. Els Planetes Nans

4. Els moviments dels Planetes

7. La Terra i la seva estructura

Les galàxies

Són agrupacions de milions de milions d'estrelles, planetes, asteròides i altres cossos celestes. Les galàxies es troben lluny de la Terra, per això som incapaços de veure-les de nit. Les que l'ésser humà ha descobert ho ha fet a partir de grans apartells com telescòpis o altres aparells d'obseració. La Terra forma part d'una Galàxia, la Via Làctea

Escribe untítulo aquí

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh.

Desert d'Atacama, Xile

El Sistema Solar

El Sistema Solar és una agrupació de cossos celestes que giren al voltant d'una estrella, en aquest cas, l'estrella s'anomena SOL. Al Sistema Solar els cossos celestes que giren són: - Els 8 Planetes i els seus satèl·lits. - Asteròides - Cometes i pols còsmica

La divisió dels Planetes

El Sistema Solar compta amb 8 planetes coneguts. Aquests planetes giren al voltant del Sol. Els planetes es poden dividir en:

Planetes Gasosos o Externs

Planetes Rocososo Interns

1. Júpiter
2. Saturn
3. Urà
4. Neptú

1. Mercuri
2. Venus
3. La Terra
4. Mart

EL SOL

El SOL és una estrella. És una esfera de gas calent que brilla, gira i emet calor. D'estrelles n'hi ha milions de milions a l'univers. N'hi ha de gegants i d'altres petites, que brillen més o menys intensitat. L'estrella més propera a la Terra és el Sol i la més propera al Sistema Solar és Alfa Centauri.Tots els cossos celestes del Sistema Solar giren al seu voltant.És la font d'energia més gran que existeix. Fa que a la Terra tinguem llum per il·luminar el dia i l'escalfor necessària per viure-hi.

MERCURI

És el planeta més proper al Sol i el més petit. Fa una volta al Sol cada 88 dies. Fa una volta sobre sí mateix en 58 dies. No té cap satèl·lit natural ni tampoc té cap atmosfera. Té una temperatura que pot anat dels -188ºC als 427ºC. L'ésser humà només hi ha enviat una sonda, va ser entre l'any 1974 i 1975.

VENUS

És el segon planeta més proper al Sol.Després de la Lluna és el cos celeste més proper a la Terra.Fa una volta al Sol cada 224 dies. Fa una volta sobre sí mateix cada 243 dies. No té cap satèl·lit natural ni tampoc té cap atmosfera. És visible al cel nocturn perquè és molt brillant Té una temperatura que pot anat dels -188ºC als 427ºC.

La Terra

És el tercer planeta més proper al Sol.Fa una volta al Sol cada 365,6 dies. Fa una volta sobre sí mateixa cada 23h i 56 minuts. Té només un satèl·lit, la Lluna i té atomesfera que permet la vida. És l'únic planeta (conegut) del Sistema Solar que està habitat. Se'l coneix com el Planeta Blau perquè, gairebé tot és blau. La temperatura pot anat des dels - 89,2ºC fins els 57.8ºC.

La Lluna

És el satèl·lit de la Terra i és un cos celeste sense llum pròpia. La veiem brillar perquè reflecteix la llum del Sol.Triga 28 dies en fer una volta al voltant de la Terra i mentre ho fa veiem les seves diferents fases. L'ésser humà ha trepitjat la Lluna en una ocasió, va ser l'any 1969. És l'únic cos celeste, a part de la Terra, que l'ésser humà ha trepitjat.

Mart

És el tercer planeta més proper al Sol.Fa una volta al Sol cada 1 any i 322 dies i sobre sí mateix cada 24h i 36 minuts. Té dos satèl·lits, Fobos i Deimos, que orbiten al seu voltant. Se'l coneix com el Planeta Vermell perquè, gairebé tot ell és vermell. La seva temperatura va des dels - 143ºC fins els 35ºC. És el planeta més investigat per l'ésser humà ja que només es triga entre 128 i 388 dies en arribar. Avui dia encara hi ha el Curiosity, una sonda enviada que continua investigant la superfície de Mart.

Fobos i Deimos

Són els dos satèl·lits de Mart.Són relativament petits en comparació amb la Lluna. Els dos estan formats per roca i gel i són massa petits per a tenir una forma esfèrica. Si es miren des del la superfície de Mart, es veuen com dos punts molt brillants.

El Cinturó d'Asteròides

El Cinturó d'Asteròides és una línia d'asteròides que envolta el Sol.Està situat entre Mart i Júpiter, separant els 4 Planetes Rocosos o Interns dels 4 Planetes Gasosos o Externs.

Júpiter

És el cinquè planeta del Sistema Solar i és el més gran de tots.Fa una volta al Sol cada 11 anys i 314 dies i sobre sí mateix cada 9h i 55 minuts. Està format de matèria gasosa, no té cap superfície definida. Té 79 satèl·lits coneguts, els més famosos són Io i Europa. Se'l coneix com el Gegant Gasós. La temperatura pot anat des dels - 163ºC fins els -75ºC.

Els 4 Satèl·lits més importants de Júpiter

Io: És el més proper a Júpiter. Té molta activitat volcànica. Europa: És el més petit de tots 4. Està envoltat de gel i es creu que a l'interior pot haver-hi un oceà d'aigua líquida amb oxigen. Actualment s'està investigant per enviar una sonda. Ganimedes: És el més gran de tot el Sistema Solar. A l'interior també té un oceà d'aigua líquida. Calisto: És el més llunyà i es creu que el més vell dels quatre.

Saturn

És el sisè planeta del Sistema Solar i és el que té anells.Fa una volta al Sol cada 29 anys i 168 dies i sobre sí mateix cada 10h i 33 min. Té un petit nucli rocós que està envoltat per capes de gasos. Té anells formats per aigua i heli que envolten el planeta sense tocar-lo. Fins ara s'han identificat 82 satèl·lits. La temperatura mínima és de -191ºC i la màxima és desconeguda.

Els Satèl·lits més importants de Saturn

Titan: És el més gran de tots els de Saturn i el segon més gran del Sistema Solar. És l'únic cos celeste, a part de la Terra, que s'han trobat líquids a la superfície. Encèdal: És un altre satèl·lit de Saturn format per una capa de gel. En els seus pols hi ha gèisers que expulsen vapor d'aigua.

Urà

És el sisè planeta del Sistema Solar i també té anells.Fa una volta al Sol cada 29 anys i 168 dies i sobre sí mateix cada 17h i 14 min. No té superfície definida ja que és només gasos i líquids. Té anells al voltant molt finets. El seu moviment de rotació és en vertical. Se'l coneix com el Gegant de Gel. La temperatura mínima és de -214ºC i la màxima és desconeguda.

Neptú

És el setè planeta del Sistema Solar.Fa una volta al Sol cada 165 anys i sobre sí mateix cada 16h. És l'últim planeta del Sistema Solar, el més llunyà al Sol. Està format de matèria gasosa, no té cap superfície definida. La temperatura mínima és de -223ºC i la màxima és de -217ºC. Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú.

Tritó, el satèl·lit més conegut de Neptú

És el satèl·lit més conegut de Neptú.Aquest satèl·lit és el més gran de tots el que té i és el més fred de tot el Sistema Solar. La seva òrbita al voltant de Neptú és diferent a la de tots els cos celestes del Sistema Solar, ja que la fa al contrari.

El Cinturó de Kuiper

Està situat més enllà de Neptú, s'anomena el Cinturó de Kuiper. Plutó, durant la seva òrbita al voltant del Sol, l'atravessa. Està format per milions d'asteròides que orbiten al voltant del Sol.

Els Planetes Nans del Sistema Solar

Els Planetes Nans són un grup de cossos celestes que no poden considerar-se planetes per diversos factors.

I per què no es consideren planetes?

Per considerar-los Planetes s'han de cumplit 3 requisists essencials:

3. Han d'orbitar al voltant del Sol per sí sols. Això vol dir que el seu camí està lliure i si hi ha algun cos o l'expulsen o l'atrapen.

2. Han de tenir forma esfèrica. Això és possible per la gravetat que té. Els Planetes són rodons per la força de gravetat que tenen. Ja que aquesta força ha comprimit els materials i els ha donat aquesta forma esfèrica.

1. Han d'orbitar al voltant del Sol. Això vol dir que han de tenir una òrbita clara i definida que sempre ha de ser al voltant del Sol, que és el centre del Sistema Solar

Plutó, el Planeta Nan

És un Planeta Nan situat després de Neptú.Fins fa uns anys es considerava el novè planeta però finalment el van posar dins la categoria de Planeta Nan. Està molt allunyat del Sol. Fa una volta al Sol cada 247 anys i 256 dies. Té activitat volcànica. No cumpleix el 3r requisit.

Caront, el satèl·lit gegant de Plutó.

És un satèl·lit gairabé tan gran com el planeta Pluto i sembla que siguin dos planetes que orbiten junts.La seva òrbita no és al voltant de Plutó sinó que orbiten alhora al voltant d'un punt fora del planeta. És de característiques semblants a Plutó.

Eris, descobert al 2006

És un Planeta Nan situat després de Plutó.Va ser descobert l'any 2006 i va posar en dubte si es podia considerar planeta o no. Està molt allunyat del Sol, gairabé al límit possible per a que la llum del Sol hi arribi. Fa una volta al sol cada 557 anys. Té 1 satèl·lit conegut. No compleix el 3 rrequisit.

Ceres, el més proper a la Terra

És un Planeta Nan situat dins del Cinturó d'Asteròides entre Mart i Júpiter. Sota la seva superfície es creu que hi ha un oceà d'aigua. Expulsa vapor d'aigua. No compleix el 3r requisit.

Haumea, dins del Cinturó de Kuiper

És un Planeta Nan situat dins del Cinturó de Kuiper.No té forma esfèrica. La seva rotació sobre sí mateix és de 3h 55 minuts. Té un petit anell format per roques i gel. No compleix ni el 2n ni el 3r requisit.

Makemake, dins del Cinturó de Kuiper

És un Planeta Nan situat dins del Cinturó de Kuiper. Té unes característiques semblants a les de Plutó. No compleix el 3r requisit.

Els moviments dels Planetes

Els cossos celestes es mouen per l'espai. Orbiten al voltant d'estrelles o planetes. Tots els planetes del Sistema Solar tenen dos moviments que causen fenòmens en ells. Aquests moviment a la Terra causen diferents fenòmens que ara veurem.

La rotació

Vol dir girar sobre sí mateixa.

La Terra gira sobre sí mateixa cada 23h 56 minuts. Aquesta rotació fa que hi hagi el cicle DIA i NIT. Quan gira ho fa pel seu eix de rotació, una línia recta que va des del Pol Nord fins al Pol Sud. L'Eix de la Terra no està vertical del tot, sinó que està lleugerament inclinat. Al girar, a la part que queda il·luminada pel Sol és de dia mentre que a la part que queda a les fosques és de nit. La Terra gira en sentit contrari a les agulles del rellotge. A Venus i a Urà el sentit de rotació és molt diferent al de la Terra!

La translació

Vol dir orbitar al voltant del Sol.

La Terra gira al voltant del Sol i triga 365,6h en fer una volta sencera, però no gira de forma regular sinó que ho fa en forma d'el·lípsi. Durant aquest camí, la Terra va canviant de posició en l'espai, a aquest canvi se'l coneix com a translació. Amb la translació en forma d'el·lipsi i la inclinació del seu eix, a la Terra s'originen les 4 estacions de l'any.

Les fases de la Lluna

La Lluna orbita al voltant de la Terra i es veu il·luminada gràcies a la llum reflectida del Sol. Per la seva òrbita al voltant de la Terra i l'ombra que projecta la Terra sobre la Lluna anem veient la Lluna en diferents formes. Aquestes formes s'anomenen les Fases de la Lluna. El Cicle Lunar dura 28 dies.

Lluna Nova o Noviluni

És la fase en la qual la Lluna no està il·luminada perquè la cara que enfronta a la Terra no rep llum del Sol. Si miressim l'espai veuriem que estan ordenats així: SOL - LLUNA - TERRA És la fase on es produeixen els eclipsis.

Quart Creixent

És la fase en la qual la Lluna està il·luminada parcialment perquè la cara que enfronta a la Terra rep una mica de llum del Sol. Si mirem la Lluna veiem que té forma de D. La part fosca que veiem és l'ombra de la Terra sobre la Lluna.

Lluna Plena o Pleniluni

És la fase en la qual la Lluna està il·luminada completament perquè la cara que enfronta a la Terra rep tota la llum del Sol Si miressim l'espai veuriem que estan ordenats així: SOL - TERRA - LLUNA

Quart Minvant

És la fase en la qual la Lluna està il·luminada parcialment perquè la cara que enfronta a la Terra rep una mica de llum del Sol. Si mirem la Lluna veiem que té forma de C. La part d'ombra que veiem és l'ombra de la Terra sobre la Lluna.

Les altres fases de la Lluna

Les 4 fases vistes anteriorment són les més conegudes però entre mig d'elles la Lluna es va il·luminant poc a poc des que és Lluna Nova fins que és Lluna Plena i desprès fa el camí al revés.

Els altres cossos celestes

A part dels cossos celestes que hem après abans, hi ha molt més que també coexisteixen a l'Univers. Alguns són comun i altres menys comuns.

Asteròides

És un cos celeste sense llum pròpia format bàsicament per roques i metalls. La gran majoria giren al voltant del Sol al Cinturó d'Asteròides o al Cinturó de Kuiper. Algun d'ells són petits i d'altres tan grans que tenen satèl·lits que orbiten al seu voltant.

Cometes

És un cos celeste sense llum pròpia semblant a un asteròide. Quan un cometa viatja per l'espai agafa velocitat i fa que tingui una cua de llum i pols que va deixant per l'espai, per això sembla que brillin. Algun d'ells són petits a l'apropar-se a la Terra es desintegren per l'atmosfera. D'altres són més gran i tenen òrbites al voltant del Sol però com es van desintegrant quan viatja, quan tornen no es veuen o es desintegren completament.

Nebulosa

Són formacions compostes principalment per gas i altres elements com pols còsmica. Són molt importants perquè es creu que les estrelles néixen d'aquestes acumulacions de gas i pols. D'altres vegades són restes d'estrelles que ja han mort.

Forats Negres

Són regions de l'espai dins dels quals hi ha una concentració de massa tan infinitament gran que tot allò que entra no pot sortir, ni tan sols la llum. Se sap molt poc dels forats negres. La primera fotografia presa d'un és de l'any 2019.

La Terra i la seva estructura

La Terra, com tots els altres planetes, està formada per capes. Alguns planetes tenen unes capes més denses, d'altres tenen capes fetes de gas. La Terra té dos tipus de capes: Les Capes Internet (a l'interior del Planeta) Les Capes Externes (a la superfície del Planeta)

Les capes internes

1. El nucli 2. El mantell 3. L'escorça

El nucli

No hi ha gaire informació del nucli ja que es troba a 6400 km de profunditat. És la capa més profunda de la Terra. Se sap que el nucli esta dividit en dues parts.: - El nucli intern - El nucli extern Es creu que el nucli pot estar en estat líquid, ja que es creu que està format per metalls fosos com el ferro i el níquel.

El mantell

És la capa del mig de la Terra, just per sobre del nucli. És la capa més extensa del planeta formada per roca i gel. Representa gairebé el 84% del total de la Terra.

L'escorça

És la capa sòlida exterior de la Terra. Els planetes rocosos tenen aquesta capa sòlida i compactada. La Terra és l'unic planera que té l'escorça dividida entre escorça sòlida (el terra, muntanyes, etc) i escorça líquida (mar i oceans)

Les capes externes

1. La litosfera 2. L'hidrosfera 3. La bioesfera 4. L'atmosfera

La litosfera

És la capa superficial feta de pedra i roca de la Terra. La litosfera és just la capa per sota de l'escorça i el seu moviment provoca els moviments sísmics de la Terra, originant així als terratremols. Gràcies a aquests moviments s'han creat les grans estructures de la Terra com les muntanyes, les valls, els continents, les illes, les fosses marines...

L'hidrosfera

És la capa superficial feta principalment d'aigua. L'hidrosfera és fàcil de distingir perquè comparteix espai amb l'escorça terrestre. Els mars, els oceans, els rius i tot allò relacionat amb l'aigua de la Terra forma part de l'hidrosfera, fins i tot aquella que no veiem perquè és subterrània.

La biosfera

És la capa de la Terra formada per totes les formes de vides possibles que hi ha al nostre planeta. Va des de les profunditats marines on hi viuen peixos i animals marins fins a 10 km en l'aire. És la part on la vida és possible i que hem de protegir.

L'atmosfera

És la capa més exterior de la Terra formada per l'aire i els gasos que hi ha la Terra. En aquesta capa és on es concentren els gasos necessaris com l'oxígen o el diòxid de carboni. També hi ha altres gasos com l'ozó, el metà, el monòxid de carboni, l'heli, etc. En aquesta capa és on estan els núvols i per on volen els avions. A l'atmosfera hi ha la capa d'ozó que és la capa que ens protegeix dels raigs del Sol.

Per practicar una mica...