Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

la renaixença

10758801

Created on January 20, 2021

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Smart Presentation

Practical Presentation

Essential Presentation

Akihabara Presentation

Pastel Color Presentation

Winter Presentation

Hanukkah Presentation

Transcript

la renaixença

què és la renaixença?

La Renaixença és el nom que es dona al procés de recuperació de la llengua i literatura catalanes a partir de la segona meitat del segle XIX.

Segell de la Renaixença catalana dedicat a Wilfredo el Velloso.

Inicis de la renaixeça

La societat catalana del segle XIX era conscient de l'escassa qualitat i quantitat de literatura que sorgia en llengua catalana i, encara que la presa de consciència fora gradual, bastava perquè Bonaventura Carles Aribau ho mencionara en un dels poemes més cèlebres de la composició romàntica en llengua catalana: La Pàtria o més tard coneguda com a Oda a la Pàtria.

models lingüístics

model degradat y castellanitzat

model arcaïtzant i culte

  • Varietat medieval (llemosí)
  • Poetes de guant
  • El català d'ara
  • Obres de literatura popular
  • Premsa satírica
  • Poets d'espardenya

Poetes d'espardenya

Poetes de guant

Autors burgesos d'idees conservadores amb un visió idealitzada del nostre passat històric i de la tradició del poble. Utilització 'un llenguatge culte que emprava arcaismes. Per exemple Teodor Llorent i Vicent Querol

Autors de classes mitjanes d'idees progressistes, liberals, i republicanes amb una visió satírica amb intencionalitat política. Publicaven en la premsa satírica, utilitzaven llenguatge col·loquial ple de castellanismes i vulgarismes

La poesia de la renaixença

Característiques

Una de les característiques més sorprenents de la Renaixença és el gènere en què es començà a escriure la nova literatura catalana: la poesia. El canvi no va ser de sobte sinò que va ser gradual. Van haver tres segles sense poemes exclusivament en català. La llengua llemosina reemplaçà al castellà. El restabliment de la poesia va ser determinat per la reapertura del jocs florals: certàmens de poesia que s'organitzaven en l'edat mitjana que estaven organitzats per l'Academia de Bones Lletres però l'Ajuntament de Barcelona va prendre la iniciativa en 1859.

jocs florals

La poesia fou el gènere més utilitzat pels escriptors romàntics, ja que era considerada la manifestació més pura de l'esperit.

Els jocs florals

Eren la principal forma de difusió de la poesia.Van ser reinstaurats després de tres segles de Decadència, durant els quals no hi havia hagut cap mena de manifestació literària. Gràcies a la recuperació de la Festa es va revalorar la llengua com a vehicle de cultura. Des d'això, no han deixat de celebrar-se. En aquestos concursos participaven poetes de tot l'àmbit lingüístics i el seu lema era Pàtria-Fe-Amor.

Efectes en la literatura catalana:

Aparició de poetes

Prestigi social de la literatura

Indústria editorial i públic lector

La literatura en català va guanyar més prestigi en la societat.

Els jocs florals van fer que apareguen nous poetes, com Jacint Verdaguer i Miquel Costa i Llobera.

Van fomentar la creació d'una nova indústria editorial catalana i un públic lector.

Autors predominants

Vicent Wenceslao

Perspectiva dels compositora renaixentistes

  • Nostàlgica
  • Visió predominantment conservadora

Teodor Llorente

(València 1836-1911) és el màxim representant valencià de la poesia del segle XIX. Va estudiar Dret i es va dedicar al periodisme. Al principi va escriure poesia en castellà, però amb l'influència de Marià Aguiló es decantà a escriure en la seua llengua materna i a introduir-se en el moviment de la Renaixença. Va representar els interessos de la classe social a la qual pertanyia i mantingué el moviment en els estrictes limits literaris. Els reculls poètics Llibret de versos (1885) i Nou llibret de versos (1902) contenen poemes que plantegen el tema de l'enyorança del passat, la visió d'un món rural idealitzat i el cant el paisatge com a expressió del seus sentiments (paisatgisme sentimental).

Gràcies