ANATOMIA DENTAL
OBJECTIUS
- Conèixer l’anatomia dental
- Emplenar la fitxa dentària del pacient
- Analitzar les característiques dels diferents tipus de dents
- Conèixer els principals músculs masticatoris
ANATOMIA DENTAL
Aparell estomatològic conjunt dels elements que formen part de la boca, les funcions del qual son: Masticació, deglutició, la fonació, respiració i el sentit del gust
APARELL MASTICATORI
- Aparell masticatori:
- Maxil·lars (on s’implanten les dents)
- Músculs d’obertura i tancament.
- Articulació tempomandibular (ATM)
ESQUELET OSSI
Neurocrani: És un conjunt de vuit ossos destinats a protegir el cervell i el tronc cerebral.
Esplecnocrani: És un conjunt d’ossos que participen en les funcions vegetatives (respiració, sentit del gust i masticació) i de relació (fonació).
Neurocrani:
Per a l’estudi de l’esquelet ossi de la cavitat bucal, sempre s’ha de considerat l’existència de dos ossos: Un os doble format pels maxil·lars superiors i inferiors I la mandíbula. PERÒ estos ossos no es troben aïllats, sino que es relacionen amb la resta d’ossos de la cara i hi formen una unitat funcional.
MAXIL.LAR SUPERIOR
Maxil·lar superior Forma part de la porció superior de la boca i conforma, amb l’os palatí, l’arcada superior.
Destaquem: Una Apòfisis palatina Os alveolar, on es troben les dents. Os palatí Depressions on s’insereixen els músculs de la cara
MAXIL·LAR SUPERIOR
MAXIL.LAR SUPERIOR
Apòfisis palatina: làmina triangular que s’uneix en la línia mitja amb el costat oposat per formar l’envà nassal, que separa la cavitat bucal de les fosses nassals.
MAXIL.LAR SUPERIOR
Os palatí: És un os doble que s’uneixen per formar, juntament amb el maxil·lar, l’esquelet ossi del paladar, també anomenat volta palatina.
MAXIL.LAR SUPERIOR
Os alveolar : És la part de l’os maxil·lar en què es troben localitzades les dents.
MANDÍBULA
És un os únic, mòbil gràcies a l’articulació que estableix amb el crani i que es denomina articulació temporomandibular (ATM). S’hi distingeixen una zona central o cos, dues branques horitzontals i dues branques ascendents.
MANDÍBULA - COS
Símfisi mentoniana: resultat de la soldadura de les dues meitats de l’os. Eminència mentoniana: elevació de la part inferior. Orifici mentonià: pas del nervi mentonià
MANDÍBULA - branques
Còndil: zona allargada situada al lloc on la mandíbula s’uneix al crani i que permet el moviment gràcies a l’articulació tempomandibular
Articulació incongruent: que no coincideix en la forma, per tant necessiten d’un altre element per encaixar.
MANDÍBULA - branques
Escotadura sigmoïdal: Zona enfonsada entre dues elevacions
Apòfisi coronoides: Lloc on s’insereixen fibres del múscul masticatori temporal
Articulació temporomandibular
Articulació mòbil que està formada per dues superfícies articulars, com són la cavitat de l’os temporal i el còndil de la mandíbula, enmig es situa el menisc. L’estructura es manté unida per la càpsula articular i dos lligaments laterals.
Articulació tempomandibular
Exercicis
1. Fes un esquema de l’esquelet ossi de la boca i els seus accidents 2. Què és un os doble o parell? Quins dels ossos estudiats són parells? 3. Defineix: Còndil mandibular Apòfisis coronoides Escotadura sigmoidal
Anatomia de la boca – Esquelet tou
L'estructura dura de la boca la formen els ossos que ja hem estudiat (maxil·lar superior, os palatí i mandíbula). Aquests estan recoberts de teixits tous que conformen diverses estructures. Entre aquests teixits tous es situen els vasos sanguinis, els nervis i també les glàndules salivals
Esquelet tou- Glàndules salivals
Glàndules salivals: són les encarregades de produir la saliva
Glàndula: conjunt de cèl·lules la funció de les quals és sintetitzar algun compost químic
Saliva: Composició - majoritàriament aigua - proteïnes (enzims, Immunoglobulines, mucines..) - ions Funció - Digestió i gust - Protecció (enzims antibacterians) - Neteja i manteniment del pH de la boca
Esquelet tou- Glàndules salivals
Glàndules salivals - Majors Glàndules paròtides 🡪 saliva serosa. Conducte Stenon Glàndules submaxil·lars o submandibulars 🡪 saliva serosa i mucosa. Conducte Wharton. Glàndules sublinguals🡪 saliva mucosa - Menors Estan distribuïdes per tota la boca, encara que hi ha zones en que es troben en major quantitat, com es el llavi, el paladar, la llengua i les galtes
Esquelet tou- Glàndules salivals
Esquelet tou – els límits de la boca
Límits de la cavitat bucal
- Paret anterior: llavis.
- Els llavis son dos replegaments musculo-membranosos un de superior i un altre d’inferior, adaptats a la convexitat dels arcs dentaris.
- Paret posterior:
- - Vel del paladar: constitueix una estructura fibro-musculosa recoberta d’una mucosa i determina, amb la faringe, un orifici anomenat istme de la gola, per on entra l’aliment a l’organisme.
- Istme de la gola / fauces
- - Úvula o campaneta
- - Amígdales palatines localitzades als costats de la úvula.
Esquelet tou – els límits de la boca
Límits de la cavitat bucal - Paret superior: Paladar dur i Paladar tou - Paret inferior: llengua i el sòl de la boca - Parets laterals: galtes. Les galtes són parets fibromusculoses, llises, riques en glàndules salivals menors, on trobem la desembocadura del conducte de Stenon
Esquelet tou – la llengua
Esquelet tou – la llengua
Estructura dentària
Localització Es troben situades en els alvèols del maxil·lar superior i als alvèols de la zona central i branca horitzontal de la mandíbula. Les dents s’uneixen als alvèols pel lligament periodontal o periodonci d’inserció Per sobre de l’os hi ha les genives o periodonci de protecció, que també subjecta les dents.
Estructura dentària
ESMALT: És el teixit mes extern de la corona dentaria. Característiques: translucidesa, permet percebre el color de la dentina, per la qual cosa apareix com blanc groguenc. La seva superfície es llisa i brillant. La seva duresa és la major de l’organisme.
Estructura dentària
DENTINA: És el que ocupa major part de la dent, el seu gruix augmenta amb l’edat i dins d’una mateixa dent. És més elàstic que l’esmalt degut a que té més quantitat d’aigua i de matèria orgànica que l’esmalt. Forma juntament amb la polpa el complex dentino-pulpar, encara que són dos teixits diferenciats, es comporten com si fossin un de sol.
Estructura dentària
CIMENT: Es troba en la porció radicular, cobrint la dentina. És un teixit dur de la dent, però menys que l’esmalt.
POLPA: És l'únic lloc de la dent on apareixen cèl·lules: l’odontoblast, que emet prolongacions que s’introdueixen en la dentina per la qual cosa es considera la polpa i la dentina com a dentino-pulpar. La funció de l’odontoblast és la de formar dentina. Per això, aquesta capa augmenta de gruix amb l’edat.
Exercicis
- Fes un dibuix d’on es troben localitzats els diferents gustos a la boca
- Quines diferències hi ha entre les glàndules majors i menors?
- Fes un esquema dels límits de la boca
Les cares de les dents
La cavitat bucal es troba dividida en dues parts:
- Part anterior externa 🡪 PART VESTIBULAR
- Part posterior interna🡪 CAVITAT BUCAL
Les cares de les dents
CARES VESTIBULARS: s’orienten cap al vestíbul de la boca CARES PALATINES : miren cap a la cavitat bucal al maxil·lar superior CARES LINGUALS: miren cap a la cavitat bucal a la mandíbula
Les cares de les dents
Les cares de les dents
Cares oclusals: en els premolars i molars s'encarreguen de la masticació Extrem incisal en canines i incisives
Les cares de les dents
Les cares de les dents
Elements arquitectònics de les dents
- Cúspides: estructures en forma de piràmide quadrangular, amb la base soldada en al cos de la dent. Les cares laterals s’anomenen facetes
- Tuberculs supernumeraris: petites cúspides ubicades a la corona
Elements arquitectònics de les dents
Elements arquitectònics de les dents
Arestes: es troben delimitant les diferents facetes de la cúspide Crestes: relleu definit i voluminós, semblant a les arestes, però de major grandària. La cresta és roma, no té vora tallant
Elements arquitectònics de les dents
Tipus de dentició
Difiodont 🡪 que té dues denticions al llarg de la vida. Una temporal i l’altra definitiva
DENTICIÓ TEMPORAL
10 peces a cada arcada
Tipus de dentició
Difiodont 🡪 que té dues denticions al llarg de la vida. Una temporal i l’altra definitiva
DENTICIÓ PERMANENT
16 peces a cada arcada
Dentició permanent
GRUP DE LES INCISIVES
Una dent central i una lateral a cada hemiarcada Uniradiculars Funció principal: tallar, però també rosegar Número total: 8 (4 per arcada)
Dentició permanent
GRUP DELS CANINS
Uniradiculars Funció principal: tallar Número total: 4 (2 per arcada)
Dentició permanent
GRUP DELS PREMOLARS
Només els trobem en la dentició permanent 2 premolars en cada hemiarcada Uniradiculars * (excepció del primer molar superior) Funció principal: mastegar Número total: 8 (4 per arcada)
Dentició permanent
GRUP DELS MOLARS
Augment de tamany respecte les altres peces 3 peces en cada hemiarcada Multiradiculars * Funció principal: mastegar Número total: 12 (6 per arcada)
Exercicis
- Quines diferències trobem entre la dentició temporal i permanent?
- Fes un esquema dels canins, marca les cares de les dents
- Fes un esquema dels molars, marcant cada una de els cares de les dents.
- Quines diferències trobem entre els molars i els premolars?
- Quines diferències trobem entre els incisius i els molars?
Nomenclatura dentària
4 models
- Sistema digito-dos i de la federació dental internacional (FDI)
- Sistema crucial o de Zsigmondy-Palmer
- Sistema universal o de Thompson
- Sistema Haderup
Sistema digito-dos i de la federació dental internacional (FDI)
Esquerra
Dreta
Els quadrants es numeren de l’1 al 4 en dentició definitiva i del 5 al 8 en dentició temporal
Sistema crucial o de Zsigmondy-Palmer
Esquerra
Dreta
La dentició definitiva es marca amb números de l’1 al 8 i la temporal amb lletres minúscules de la “a” a la “e”
Sistema universal o de Thompson ADA
Mètode acceptat per la ADA (American Dental association) Dentició definitiva números del 1 al 32 Dentició temporal lletres majúscules
Sistema Haderup
Numeració del 1 al 8 començant per l’incisiu Dentició temporal s’afegeix un 0 + / - per situar superior i inferior
Descripció de la dent
Sistema FDI
Sistema ADA
Crucial
Haderup
35
82
11
28
1r molar inf. D perm.
Incisiva central sup. D temp
Canina inf. E temp.
3r molar inf. E perm.
1er premolar sup. E
ODONTOGRAMA – REGISTRES DENTALS
- Descripció precisa de l’estat dental del pacient.
- Base de l’avaluació del tractament
- Instrument de diagnòstic
- Document legal
ODONTOGRAMA – geomètric
ODONTOGRAMA – anatòmic
Exercicis
Exercicis
- Fes un esquema d’un molar i assenyala les següents parts: (tenint en compte que es troba en el quadrant 1
1. Terç apical 2. Distal –oclusal 3. cervical mesial 4. cervical - mig
- Fes un esquema d’un incisiu i assenyala les següents parts: (tenint en compte que es troba en el quadrant 2
1. Terç apical 2. Distal –incisal 3. cervical mesial 4. cervical - mig
Odontograma
- A la consulta arriba un pacient de 34 anys per realitzar-se un estudi bucodental. El dentista realitza una exploració i troba les següents característiques:
- Absència del 1.8
- Càries mesio – ocluso – distal del 1.7
- Obturació ocluso distal del 1.6
- Absència del 1.2
- Càries de coll al 1.1 i 1.2
- Migració distal del 2.1
- Absència del 2.2
- Endodòncia al 2.4 amb corona
- Absència del 2.6
- Obturació oclusal del 2.7 i 2.8
- Absència del 3.8
- Càries oclusal en el 3.6 distal del 3.7 (vist en radiografies)
- Lingualització u mesiorotació del 3.2 i 3.1
- Pont fix al 4.4 i 4.7
- Absència del 4.8
Exercici - article
- Fes un breu resum del text
- Què és un odontograma?
- Creus que es podria trencar el secret professional en el cas del que parla el text?
- Per què és difícil la identificació de cadàvers en els casos dels que parla el text? Saps quins són? Podries posar algun exemple d’algun esdeveniment més recent
PERIODONTOGRAMES
- Valora l’aspecte de la geniva, l’aspecte de la tosca o càlcul, l’estat del lligament periodontal i l’òs alveolar.
- Les mesures es prenen a tres punts diferents de les dents.
- Tres per vestibular: distal, central i mesial (DV, V, MV)
- Tres per lingual (DL, L , ML)
PERIODONTOGRAMES
- Identificació de les dents: les dents absents es maquen de color negre
- Aspecte gingival: Color, aspecte, consistència, contorn
- Profunditat de sondatge: 3 MESURES
- Sagnat al sondatge: Es dibuixa un cercle vermell
- Exsudat: lletra E sobre la profunditat de sondatge
- Marge gingival: posició de la geniva respecte el límit lamelo cementari (LAC)
- Nivell d’inserció
- Lesions de furca
https://www.youtube.com/watch?v=pWpA7qmMvNs
PERIODONTOGRAMES
- Mobilitat
- Altres troballes
- Placa
- Tosca
RESERVORI _ Anatomofisologia de l'aparell estomatonàtic
Elena
Created on January 19, 2021
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Randomizer
View
Timer
View
Find the pair
View
Hangman Game
View
Dice
View
Scratch and Win Game
View
Create a Word Search
Explore all templates
Transcript
ANATOMIA DENTAL
OBJECTIUS
ANATOMIA DENTAL
Aparell estomatològic conjunt dels elements que formen part de la boca, les funcions del qual son: Masticació, deglutició, la fonació, respiració i el sentit del gust
APARELL MASTICATORI
ESQUELET OSSI
Neurocrani: És un conjunt de vuit ossos destinats a protegir el cervell i el tronc cerebral.
Esplecnocrani: És un conjunt d’ossos que participen en les funcions vegetatives (respiració, sentit del gust i masticació) i de relació (fonació).
Neurocrani:
Per a l’estudi de l’esquelet ossi de la cavitat bucal, sempre s’ha de considerat l’existència de dos ossos: Un os doble format pels maxil·lars superiors i inferiors I la mandíbula. PERÒ estos ossos no es troben aïllats, sino que es relacionen amb la resta d’ossos de la cara i hi formen una unitat funcional.
MAXIL.LAR SUPERIOR
Maxil·lar superior Forma part de la porció superior de la boca i conforma, amb l’os palatí, l’arcada superior.
Destaquem: Una Apòfisis palatina Os alveolar, on es troben les dents. Os palatí Depressions on s’insereixen els músculs de la cara
MAXIL·LAR SUPERIOR
MAXIL.LAR SUPERIOR
Apòfisis palatina: làmina triangular que s’uneix en la línia mitja amb el costat oposat per formar l’envà nassal, que separa la cavitat bucal de les fosses nassals.
MAXIL.LAR SUPERIOR
Os palatí: És un os doble que s’uneixen per formar, juntament amb el maxil·lar, l’esquelet ossi del paladar, també anomenat volta palatina.
MAXIL.LAR SUPERIOR
Os alveolar : És la part de l’os maxil·lar en què es troben localitzades les dents.
MANDÍBULA
És un os únic, mòbil gràcies a l’articulació que estableix amb el crani i que es denomina articulació temporomandibular (ATM). S’hi distingeixen una zona central o cos, dues branques horitzontals i dues branques ascendents.
MANDÍBULA - COS
Símfisi mentoniana: resultat de la soldadura de les dues meitats de l’os. Eminència mentoniana: elevació de la part inferior. Orifici mentonià: pas del nervi mentonià
MANDÍBULA - branques
Còndil: zona allargada situada al lloc on la mandíbula s’uneix al crani i que permet el moviment gràcies a l’articulació tempomandibular
Articulació incongruent: que no coincideix en la forma, per tant necessiten d’un altre element per encaixar.
MANDÍBULA - branques
Escotadura sigmoïdal: Zona enfonsada entre dues elevacions
Apòfisi coronoides: Lloc on s’insereixen fibres del múscul masticatori temporal
Articulació temporomandibular
Articulació mòbil que està formada per dues superfícies articulars, com són la cavitat de l’os temporal i el còndil de la mandíbula, enmig es situa el menisc. L’estructura es manté unida per la càpsula articular i dos lligaments laterals.
Articulació tempomandibular
Exercicis
1. Fes un esquema de l’esquelet ossi de la boca i els seus accidents 2. Què és un os doble o parell? Quins dels ossos estudiats són parells? 3. Defineix: Còndil mandibular Apòfisis coronoides Escotadura sigmoidal
Anatomia de la boca – Esquelet tou
L'estructura dura de la boca la formen els ossos que ja hem estudiat (maxil·lar superior, os palatí i mandíbula). Aquests estan recoberts de teixits tous que conformen diverses estructures. Entre aquests teixits tous es situen els vasos sanguinis, els nervis i també les glàndules salivals
Esquelet tou- Glàndules salivals
Glàndules salivals: són les encarregades de produir la saliva
Glàndula: conjunt de cèl·lules la funció de les quals és sintetitzar algun compost químic
Saliva: Composició - majoritàriament aigua - proteïnes (enzims, Immunoglobulines, mucines..) - ions Funció - Digestió i gust - Protecció (enzims antibacterians) - Neteja i manteniment del pH de la boca
Esquelet tou- Glàndules salivals
Glàndules salivals - Majors Glàndules paròtides 🡪 saliva serosa. Conducte Stenon Glàndules submaxil·lars o submandibulars 🡪 saliva serosa i mucosa. Conducte Wharton. Glàndules sublinguals🡪 saliva mucosa - Menors Estan distribuïdes per tota la boca, encara que hi ha zones en que es troben en major quantitat, com es el llavi, el paladar, la llengua i les galtes
Esquelet tou- Glàndules salivals
Esquelet tou – els límits de la boca
Límits de la cavitat bucal
- Paret posterior:
- - Vel del paladar: constitueix una estructura fibro-musculosa recoberta d’una mucosa i determina, amb la faringe, un orifici anomenat istme de la gola, per on entra l’aliment a l’organisme.
- Istme de la gola / faucesEsquelet tou – els límits de la boca
Límits de la cavitat bucal - Paret superior: Paladar dur i Paladar tou - Paret inferior: llengua i el sòl de la boca - Parets laterals: galtes. Les galtes són parets fibromusculoses, llises, riques en glàndules salivals menors, on trobem la desembocadura del conducte de Stenon
Esquelet tou – la llengua
Esquelet tou – la llengua
Estructura dentària
Localització Es troben situades en els alvèols del maxil·lar superior i als alvèols de la zona central i branca horitzontal de la mandíbula. Les dents s’uneixen als alvèols pel lligament periodontal o periodonci d’inserció Per sobre de l’os hi ha les genives o periodonci de protecció, que també subjecta les dents.
Estructura dentària
ESMALT: És el teixit mes extern de la corona dentaria. Característiques: translucidesa, permet percebre el color de la dentina, per la qual cosa apareix com blanc groguenc. La seva superfície es llisa i brillant. La seva duresa és la major de l’organisme.
Estructura dentària
DENTINA: És el que ocupa major part de la dent, el seu gruix augmenta amb l’edat i dins d’una mateixa dent. És més elàstic que l’esmalt degut a que té més quantitat d’aigua i de matèria orgànica que l’esmalt. Forma juntament amb la polpa el complex dentino-pulpar, encara que són dos teixits diferenciats, es comporten com si fossin un de sol.
Estructura dentària
CIMENT: Es troba en la porció radicular, cobrint la dentina. És un teixit dur de la dent, però menys que l’esmalt.
POLPA: És l'únic lloc de la dent on apareixen cèl·lules: l’odontoblast, que emet prolongacions que s’introdueixen en la dentina per la qual cosa es considera la polpa i la dentina com a dentino-pulpar. La funció de l’odontoblast és la de formar dentina. Per això, aquesta capa augmenta de gruix amb l’edat.
Exercicis
Les cares de les dents
La cavitat bucal es troba dividida en dues parts:
Les cares de les dents
CARES VESTIBULARS: s’orienten cap al vestíbul de la boca CARES PALATINES : miren cap a la cavitat bucal al maxil·lar superior CARES LINGUALS: miren cap a la cavitat bucal a la mandíbula
Les cares de les dents
Les cares de les dents
Cares oclusals: en els premolars i molars s'encarreguen de la masticació Extrem incisal en canines i incisives
Les cares de les dents
Les cares de les dents
Elements arquitectònics de les dents
Elements arquitectònics de les dents
Elements arquitectònics de les dents
Arestes: es troben delimitant les diferents facetes de la cúspide Crestes: relleu definit i voluminós, semblant a les arestes, però de major grandària. La cresta és roma, no té vora tallant
Elements arquitectònics de les dents
Tipus de dentició
Difiodont 🡪 que té dues denticions al llarg de la vida. Una temporal i l’altra definitiva
DENTICIÓ TEMPORAL
10 peces a cada arcada
Tipus de dentició
Difiodont 🡪 que té dues denticions al llarg de la vida. Una temporal i l’altra definitiva
DENTICIÓ PERMANENT
16 peces a cada arcada
Dentició permanent
GRUP DE LES INCISIVES
Una dent central i una lateral a cada hemiarcada Uniradiculars Funció principal: tallar, però també rosegar Número total: 8 (4 per arcada)
Dentició permanent
GRUP DELS CANINS
Uniradiculars Funció principal: tallar Número total: 4 (2 per arcada)
Dentició permanent
GRUP DELS PREMOLARS
Només els trobem en la dentició permanent 2 premolars en cada hemiarcada Uniradiculars * (excepció del primer molar superior) Funció principal: mastegar Número total: 8 (4 per arcada)
Dentició permanent
GRUP DELS MOLARS
Augment de tamany respecte les altres peces 3 peces en cada hemiarcada Multiradiculars * Funció principal: mastegar Número total: 12 (6 per arcada)
Exercicis
Nomenclatura dentària
4 models
Sistema digito-dos i de la federació dental internacional (FDI)
Esquerra
Dreta
Els quadrants es numeren de l’1 al 4 en dentició definitiva i del 5 al 8 en dentició temporal
Sistema crucial o de Zsigmondy-Palmer
Esquerra
Dreta
La dentició definitiva es marca amb números de l’1 al 8 i la temporal amb lletres minúscules de la “a” a la “e”
Sistema universal o de Thompson ADA
Mètode acceptat per la ADA (American Dental association) Dentició definitiva números del 1 al 32 Dentició temporal lletres majúscules
Sistema Haderup
Numeració del 1 al 8 començant per l’incisiu Dentició temporal s’afegeix un 0 + / - per situar superior i inferior
Descripció de la dent
Sistema FDI
Sistema ADA
Crucial
Haderup
35
82
11
28
1r molar inf. D perm.
Incisiva central sup. D temp
Canina inf. E temp.
3r molar inf. E perm.
1er premolar sup. E
ODONTOGRAMA – REGISTRES DENTALS
ODONTOGRAMA – geomètric
ODONTOGRAMA – anatòmic
Exercicis
Exercicis
- Fes un esquema d’un molar i assenyala les següents parts: (tenint en compte que es troba en el quadrant 1
1. Terç apical 2. Distal –oclusal 3. cervical mesial 4. cervical - mig- Fes un esquema d’un incisiu i assenyala les següents parts: (tenint en compte que es troba en el quadrant 2
1. Terç apical 2. Distal –incisal 3. cervical mesial 4. cervical - migOdontograma
Exercici - article
PERIODONTOGRAMES
PERIODONTOGRAMES
https://www.youtube.com/watch?v=pWpA7qmMvNs
PERIODONTOGRAMES