Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

CATALÀ (1R ESO)

arianechacon16

Created on January 10, 2021

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Vaporwave presentation

Animated Sketch Presentation

Memories Presentation

Pechakucha Presentation

Decades Presentation

Color and Shapes Presentation

Historical Presentation

Transcript

BLOC 4

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

INDEX

4. lÈXIC: MORFOLOGIA

1. lectura

2. literatura: el teatre

5. GRAMÀTICA: DETERMINANTS

3. lÈXIC: SENTIT PROPI I FIGURAT

- SECCIÓ 1 -

LECTURA

MERLÍ I EL JOVE ARTÚS, DE CARLES PONS

LECTURA: MERLÍ I EL JOVE ARTÚS

CARLES PONS

- MESTRE, ACTOR, DRAMATURG I GUIONISTA.- Autor d'obres com merlí i el jove artús (1997) o el llibre de la selva (1998). - fundador de la xula (1984)

merlí i el rei artús

argument

ARTÚS + COMPANYS + MERLÍ SUPEREN PARANYS DE MORDRED I MORGANA. ES CONVERTIRÀ EN EL NOU REI D'ANGLATERRA --> ÚNIC CAPAÇ D'ARRENCAR EXCALIBUR

PERSONATGES

QUÈ OPINEU DELS PERSONATGES QUE APAREIXEN EN L'ESCENA QUE HEM LLEGIT?

ARTÚS

LANCELOT

MERLÍ

GINEBRA

KAY

DADES IMPORTANTS

QUÈ ÉS EL VASSALLATGE?

I LES DAMES? I ELS CAVALLERS?

- SECCIÓ 2 -

Literatura

el teatre: definició, espai i gèneres

què és la literatura?

DEFINICIÓ

ART QUE USA LES PARAULES PER EXPRESSAR ALGUNA COSA EN UNA OBRA. FINALITAT PRODUIR PLAER, ENTRETINDRE I ENSENYAR AL LECTOR.

GÈNERES LITERARIS

- GÈNERE NARRATIU: CONTE I NOVEL·LA. - GÈNERE LÍRIC - GÈNERE DRAMÀTIC O TEATRAL

característiques

uN NEN, EMPAR MOLINER

t'estimo, EDISTHME

ROMEU I JULIETASHAKESPEARE

NARRACIÓ

CONTE

LÍRICA

TEATRE

P4. EP1. MIN 2:05-3:03

TEATRE

definició

-art i tècnica de representar obres.- SORGEIX D'UN TEXT LITERARI. - HISTÒRIA A TRAVÉS DEL DIÀLEG DELS PERSONATGES

QUI HI PARTICIPA?

TÈCNICS

actors/-rius

DIRECTOR/-A

AUTOR/-A

PÚBLIC

CARACTERÍSTIQUES OBRA DE TEATRE

ROMEU I JULIETA

ESTRUCTURA:- Acte - Escena CONSTA DE DIÀLEGS PERSONATGES + ACOTACIONS.

TEATRE ACTUAL

teatre grec

Escena

Escenari

Auditori

Amfiteatre

Amfiteatre

Prosceni

El teatre és un invent grec

Orquestra

Platea

Orquestra

los tres géneros teatrales

3. TRAGEDIA

- PROTAGONISTA = héroes con destino trágico.- PERSONAjes incapaces de controlar sus pasiones. - OBJEtivo: enseñanza moral.

los tres géneros teatrales

2. DRAMA

- PROTAGONISTA = Humano con problemas.- ARGUMENT0= complejidad vida humana (MOMENToS DIVERTIdoS + TRáGICoS). DESENLACE INCIERTO. - OBJETIVO: EMPATIZAR CON EL PROTAGONISTA.

los tres géneros teatrales

1. COMÈDIA

- PROTAGONISTA = CARICATURA vicio social.- EL ARGUMENTO ES UNA PARodia (BURLA) O SÁTIRA (RIDICULICACIÓN DEFECTOS). EL DESENLACE ES FELIZ. - OBJETIVO: BURLA DIVERTIDA.

EL TEATRE

GÈNERES

CARACTERÍSTIQUES

ESPAI TEATRAL

PERSONES QUE HI PARTICIPEN

Estructura

Amfiteatre: ?

Tragèdia: el protagonista és un heroi que s'enfronta al seu destí sense queixa. No poden controlar passions. L'objectiu és transmetre ensenyament. EX: ?

Actors: representen l'obra

Acte: ?

Platea: planta baixa pels espectadors

Escena: part breu en que intervenen mateixos personatges

Autors: escriuen l'obra

Orquestra: ?

Director: dirigeix interpretació actors + posada en escena

Escenari: on es representa l'obra

Text

Diàleg: intervencions personatges

Públic: espectadors obra

Drama: ?

Acotacions: ?

Comèdia: ?

Tècnics: ?

- SECCIÓ 3 -

LÈXIC I SEMÀNTICA

SENTIT PROPI I FIGURAT

- DEFINICIONS -

SENTIT PROPI: QUAN UNA PARAULA S'UTILITZA AMB EL SEU SIGNIFICAT ORIGINARI

SENTIT FIGURAT: quan una paraula s'utilitza amb un significat que ha adquirit a través de la comparació o la metàfora.

EXEMPLES

figurat

PROPI

FIGURAT

PROPI

CONFUSIONS ENTRE SENTIT PROPI I LITERAL?

CONFUSIONS ENTRE SENTIT PROPI I LITERAL?

- SECCIÓ 4 -

LÈXIC I SEMÀNTICA

MORFOLOGIA

LES PARAULES

les paraules estan formades per petites peces anomenades morfemes:carn-isser-es morfema lèxic+derivatiu+flexiu

TIPUS MORFEMES

lèxic: arrel. aporta significat bàsic. derivatiu: per formar noves paraules. flexiu: gènere (fem. o masc.) i nombre (sing. o pl.)

- famílies de paraules-

LES PARAULES QUE COMPARTEIXEN MORFEMA LÈXIC (ARREL) FORMEN UNA FAMÍLIA DE PARAULES: EX.: CLAR, CLAROR, CLARETAT, ACLARIR, CLARIANA, CLARIFICAR

QUIN MORFEMA LÈXIC COMPARTEIXEN?

+ DETALLS DELS MORFEMES

MORFEMES LÈXICS

MORFEMES DERIVATIUS

MORFEMES FLEXIUS

Part fixa de les paraules

Formen paraules noves (derivades)

Indiquen gènere i nombre

Poden experimentar canvis

Si no hi ha, vol dir que és masc. i sing: petit

Prefixos: davant arrel (infeliç) Sufixos: darrera arrel (duríssim)

amic, amical, amigable blau, blauet, blavor

gata, gats, gates

s'escriuen amb guionet

- PARAULES COMPOSTES -

pARAULES FORMADES PER DUES PARAULES SIMPLES: COMPRA + VENDA = COMPRAVENDA CEL + OBERT = CELOBERT FIL + FERRO = FILFERRO RENTA + PLATS = RENTAPLATS

penya-segatbusca-raons para-xocs sud-oest trenta-dos

- SECCIÓ 5 -

REPÀS

LÈXIC ,MORFOLOGIA I ARTICLES

sentit propi i figurat

SENTIT PROPI

SENTIT FIGURAT

Sentit que adquireix una paraula per metàfora o comparació

Primer sentit d'una paraula. Primera imatge que ens ve al cap

EXERCICI

En Felip va guardar el secret com una tomba En Joan és una paparra, no te'l treus de sobre La gallina és un animal espantadís El meu gos té paparres La teva germana sempre ens ajuda. És un cel!

+ FEU FRASE USANT LA PARAULA OMBRA EN SENTIT PROPI I FIGURAT

MORFOLOGIA

DERIVATIUS

FLEXIUS

FAMÍLIA DE PARAULES

MORFEMA LÈXIC

Serveixen per formar paraules noves 1. Prefixos: davant arrel --> infeliç 2. Sufixos: darrera l'arrel --> duríssim

Indiquen gènere i nombre. No canvien significat paraula. Ex: noies gata

Part fixa o invariable paraula. De vegades, pot sofrir canvis. Ex: amic, amical, amigable.

Comparteixen morfema lèxic. EX: clar, claretat, aclarir, clariana.

PARAULES COMPOSTES: UNIÓ DE DUES PARAULES --> compra + venda = compravenda

EXERCICI

preconstrucció agradable infelicitat amorosa rentaplats amigues

determinants

POSSESIUS

NUMERALS

ARTICLES

DEMOSTRATIUS

Indiquen possesió, pertinença. Ex: el meu germà /la meva motxilla Meu, teu, seu, nostre, vostre...

Indiquen si els noms són definits i indefinits i si són masculins o femenins Ex: la gata / un nen DEFINITS: COSA CONEGUDA INDEFINIT: COSA NO CONEGUDA

Quantitat ORDINALS: onzè, dotzè... CARDINALS: un, dos, tres...

Indiquen si l'objecte està lluny o a prop Ex: aquell nen / aquesta nena A PROP: aquest, aquesta, aquests, aquestes. LLUNY: aquell, aquella, aquells, aquelles.

EXERCICI

La nena es va comprar un gos en aquella botiga Vull sortir de festa amb la meva germana He quedat primer en aquesta competició El seu oncle és molt antipàtic: em cau millor aquest home Perds la força per la boca