Want to create interactive content? It’s easy in Genially!
CATALÀ (1R ESO)
arianechacon16
Created on January 10, 2021
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
View
Memories Presentation
View
Pechakucha Presentation
View
Decades Presentation
View
Color and Shapes Presentation
View
Historical Presentation
Transcript
BLOC 4
LLENGUA CATALANA I LITERATURA
INDEX
4. lÈXIC: MORFOLOGIA
1. lectura
2. literatura: el teatre
5. GRAMÀTICA: DETERMINANTS
3. lÈXIC: SENTIT PROPI I FIGURAT
- SECCIÓ 1 -
LECTURA
MERLÍ I EL JOVE ARTÚS, DE CARLES PONS
LECTURA: MERLÍ I EL JOVE ARTÚS
CARLES PONS
- MESTRE, ACTOR, DRAMATURG I GUIONISTA.- Autor d'obres com merlí i el jove artús (1997) o el llibre de la selva (1998). - fundador de la xula (1984)
merlí i el rei artús
argument
ARTÚS + COMPANYS + MERLÍ SUPEREN PARANYS DE MORDRED I MORGANA. ES CONVERTIRÀ EN EL NOU REI D'ANGLATERRA --> ÚNIC CAPAÇ D'ARRENCAR EXCALIBUR
PERSONATGES
QUÈ OPINEU DELS PERSONATGES QUE APAREIXEN EN L'ESCENA QUE HEM LLEGIT?
ARTÚS
LANCELOT
MERLÍ
GINEBRA
KAY
DADES IMPORTANTS
QUÈ ÉS EL VASSALLATGE?
I LES DAMES? I ELS CAVALLERS?
- SECCIÓ 2 -
Literatura
el teatre: definició, espai i gèneres
què és la literatura?
DEFINICIÓ
ART QUE USA LES PARAULES PER EXPRESSAR ALGUNA COSA EN UNA OBRA. FINALITAT PRODUIR PLAER, ENTRETINDRE I ENSENYAR AL LECTOR.
GÈNERES LITERARIS
- GÈNERE NARRATIU: CONTE I NOVEL·LA. - GÈNERE LÍRIC - GÈNERE DRAMÀTIC O TEATRAL
característiques
uN NEN, EMPAR MOLINER
t'estimo, EDISTHME
ROMEU I JULIETASHAKESPEARE
NARRACIÓ
CONTE
LÍRICA
TEATRE
P4. EP1. MIN 2:05-3:03
TEATRE
definició
-art i tècnica de representar obres.- SORGEIX D'UN TEXT LITERARI. - HISTÒRIA A TRAVÉS DEL DIÀLEG DELS PERSONATGES
QUI HI PARTICIPA?
TÈCNICS
actors/-rius
DIRECTOR/-A
AUTOR/-A
PÚBLIC
CARACTERÍSTIQUES OBRA DE TEATRE
ROMEU I JULIETA
ESTRUCTURA:- Acte - Escena CONSTA DE DIÀLEGS PERSONATGES + ACOTACIONS.
TEATRE ACTUAL
teatre grec
Escena
Escenari
Auditori
Amfiteatre
Amfiteatre
Prosceni
El teatre és un invent grec
Orquestra
Platea
Orquestra
los tres géneros teatrales
3. TRAGEDIA
- PROTAGONISTA = héroes con destino trágico.- PERSONAjes incapaces de controlar sus pasiones. - OBJEtivo: enseñanza moral.
los tres géneros teatrales
2. DRAMA
- PROTAGONISTA = Humano con problemas.- ARGUMENT0= complejidad vida humana (MOMENToS DIVERTIdoS + TRáGICoS). DESENLACE INCIERTO. - OBJETIVO: EMPATIZAR CON EL PROTAGONISTA.
los tres géneros teatrales
1. COMÈDIA
- PROTAGONISTA = CARICATURA vicio social.- EL ARGUMENTO ES UNA PARodia (BURLA) O SÁTIRA (RIDICULICACIÓN DEFECTOS). EL DESENLACE ES FELIZ. - OBJETIVO: BURLA DIVERTIDA.
EL TEATRE
GÈNERES
CARACTERÍSTIQUES
ESPAI TEATRAL
PERSONES QUE HI PARTICIPEN
Estructura
Amfiteatre: ?
Tragèdia: el protagonista és un heroi que s'enfronta al seu destí sense queixa. No poden controlar passions. L'objectiu és transmetre ensenyament. EX: ?
Actors: representen l'obra
Acte: ?
Platea: planta baixa pels espectadors
Escena: part breu en que intervenen mateixos personatges
Autors: escriuen l'obra
Orquestra: ?
Director: dirigeix interpretació actors + posada en escena
Escenari: on es representa l'obra
Text
Diàleg: intervencions personatges
Públic: espectadors obra
Drama: ?
Acotacions: ?
Comèdia: ?
Tècnics: ?
- SECCIÓ 3 -
LÈXIC I SEMÀNTICA
SENTIT PROPI I FIGURAT
- DEFINICIONS -
SENTIT PROPI: QUAN UNA PARAULA S'UTILITZA AMB EL SEU SIGNIFICAT ORIGINARI
SENTIT FIGURAT: quan una paraula s'utilitza amb un significat que ha adquirit a través de la comparació o la metàfora.
EXEMPLES
figurat
PROPI
FIGURAT
PROPI
CONFUSIONS ENTRE SENTIT PROPI I LITERAL?
CONFUSIONS ENTRE SENTIT PROPI I LITERAL?
- SECCIÓ 4 -
LÈXIC I SEMÀNTICA
MORFOLOGIA
LES PARAULES
les paraules estan formades per petites peces anomenades morfemes:carn-isser-es morfema lèxic+derivatiu+flexiu
TIPUS MORFEMES
lèxic: arrel. aporta significat bàsic. derivatiu: per formar noves paraules. flexiu: gènere (fem. o masc.) i nombre (sing. o pl.)
- famílies de paraules-
LES PARAULES QUE COMPARTEIXEN MORFEMA LÈXIC (ARREL) FORMEN UNA FAMÍLIA DE PARAULES: EX.: CLAR, CLAROR, CLARETAT, ACLARIR, CLARIANA, CLARIFICAR
QUIN MORFEMA LÈXIC COMPARTEIXEN?
+ DETALLS DELS MORFEMES
MORFEMES LÈXICS
MORFEMES DERIVATIUS
MORFEMES FLEXIUS
Part fixa de les paraules
Formen paraules noves (derivades)
Indiquen gènere i nombre
Poden experimentar canvis
Si no hi ha, vol dir que és masc. i sing: petit
Prefixos: davant arrel (infeliç) Sufixos: darrera arrel (duríssim)
amic, amical, amigable blau, blauet, blavor
gata, gats, gates
s'escriuen amb guionet
- PARAULES COMPOSTES -
pARAULES FORMADES PER DUES PARAULES SIMPLES: COMPRA + VENDA = COMPRAVENDA CEL + OBERT = CELOBERT FIL + FERRO = FILFERRO RENTA + PLATS = RENTAPLATS
penya-segatbusca-raons para-xocs sud-oest trenta-dos
- SECCIÓ 5 -
REPÀS
LÈXIC ,MORFOLOGIA I ARTICLES
sentit propi i figurat
SENTIT PROPI
SENTIT FIGURAT
Sentit que adquireix una paraula per metàfora o comparació
Primer sentit d'una paraula. Primera imatge que ens ve al cap
EXERCICI
En Felip va guardar el secret com una tomba En Joan és una paparra, no te'l treus de sobre La gallina és un animal espantadís El meu gos té paparres La teva germana sempre ens ajuda. És un cel!
+ FEU FRASE USANT LA PARAULA OMBRA EN SENTIT PROPI I FIGURAT
MORFOLOGIA
DERIVATIUS
FLEXIUS
FAMÍLIA DE PARAULES
MORFEMA LÈXIC
Serveixen per formar paraules noves 1. Prefixos: davant arrel --> infeliç 2. Sufixos: darrera l'arrel --> duríssim
Indiquen gènere i nombre. No canvien significat paraula. Ex: noies gata
Part fixa o invariable paraula. De vegades, pot sofrir canvis. Ex: amic, amical, amigable.
Comparteixen morfema lèxic. EX: clar, claretat, aclarir, clariana.
PARAULES COMPOSTES: UNIÓ DE DUES PARAULES --> compra + venda = compravenda
EXERCICI
preconstrucció agradable infelicitat amorosa rentaplats amigues
determinants
POSSESIUS
NUMERALS
ARTICLES
DEMOSTRATIUS
Indiquen possesió, pertinença. Ex: el meu germà /la meva motxilla Meu, teu, seu, nostre, vostre...
Indiquen si els noms són definits i indefinits i si són masculins o femenins Ex: la gata / un nen DEFINITS: COSA CONEGUDA INDEFINIT: COSA NO CONEGUDA
Quantitat ORDINALS: onzè, dotzè... CARDINALS: un, dos, tres...
Indiquen si l'objecte està lluny o a prop Ex: aquell nen / aquesta nena A PROP: aquest, aquesta, aquests, aquestes. LLUNY: aquell, aquella, aquells, aquelles.
EXERCICI
La nena es va comprar un gos en aquella botiga Vull sortir de festa amb la meva germana He quedat primer en aquesta competició El seu oncle és molt antipàtic: em cau millor aquest home Perds la força per la boca