Laura a la ciutat dels sants

Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants

Índex

1. Context històric i cultural

2. La novel·la europea

3. La novel·la a Catalunya

4. Miquel Llor, vida i obra

5. Laura a la ciutat dels sants

6. El narrador

7. Estructura

8. El temps i l'espai

9. Els personatges

10. Tècniques narratives

Context històric i cultural

Línies del temps

Context històric

1931

1909

1923

1914

1929

Context cultural a Catalunya

1890-1910Modernisme

1925

1939

1906-1920Noucentisme

Anys 30Represa de la novel·la

Vida de Miquel Llor

1894

1930

1966

1925

1958

La novel·la europea

Inicis del segle XX

Influència de les idees de Freud i de Bergson

Trencament del temps lineal

Principals innovacions en la novel·la al segle XX

Irrupció de les avantguardes i influència del cinema

Múltiples veus narratives i punts de vista

Superació del model realista-naturalista

La novel·la se centra en l'interior dels personatges

Renovadors de la novel·la europea

Marcel Proust (1871-1922) inicia el 1913 la publicació de A la recerca del temps perdut.

Franz Kafka (1883-1924), les seves grans novel·les, El castell, El procés, es va publicar pòstumament.erat volutpat.

Thomas Mann publica La Muntanya màgica el 1924

James Joyce (1882- 1941) publica la novel·la Ulisses el 1922.

La novel·la a Catalunya

Anys 20 i 30

Una generació sense novel·la

• Després del Modernisme, amb el Noucenstisme s'abandona el conreu de la novel·la.
• Hi influeix també la crisi generalitzada del gènere
• Es reconeix que una literatura plena necessita tots els gèneres

Debat sobre la novel·la (1925)

Josep M. de Sagarra

Carles Riba

VS

"Una generació sense novel·la"

"La por a la novel·la"

Recuperació d'autors del Modernisme

La liquidació del Noucentisme

Factors que ajuden a la represa de la novel·la a partir de 1925

Autors joves, formats en el Noucentisme i lectors de novel·la estrangera

Les traduccions de novel·les estrangeres

Aparició de noves editorials i col·leccions

Els premis literaris

Novel·les publicades a partir de 1925

• Prudenci Bertrana, Memòries d'un metge filòsof (1925)
• Joan Puig i Ferreter, Servitud (1926)
• Narcís Oller, Obres completes (1928-1930)
• Carles Soldevila, Fanny (1929), Eva (1931) Valentina (1933)
• Salvador Espriu, El doctor Rip (1931), Laia (1932)
• Miquel Llor, Tàntal (1928), Laura a la ciutat dels sants (1930)

• Víctor Català, La mare-balena (1920), Un film (3000 metres) (1926)
• Sebastià Juan Arbó, Terres de l'Ebre (1932)
• Mercè Rodoreda, Soc una dona honrada?(1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia de la vida d'un home (1934), Crim (1936), Aloma (1938)
• Franceca Trabal, Judita (1930), Vals (1936)
• Llorença Villalonga, Mort de dama (1931)

Característiques comunes d'aquestes novel·les

Ambientades en espais urbans, burgesos i refinats, lluny del ruralisme modernista.

Interès per la figura femenina. Les protagonistes en molts casos són

El centre d'interès es troba en la psicologia dels personatges.

Incorporació de noves tècniques narratives

Miquel Llor(1894-1966)

Biografia de Miquel Llor

1. Neix a Barcelona el 1894, de família menestral.
2. La seva mare mor quan ell tenia cinc anys.
3. Es va formar en l'època del Noucentisme estudiant idiomes i fent cursos de literatura de la Mancomunitat.
4. A causa d'una escoliosi, pateix una deformació de la columna.
5. Sensibilitat artística que comparteix amb la seva germana Esperança.
6. Membre de l'Ateneu Barcelonès, escriptor i traductor.
7. Va treballar en diverses feines. Funcionari de l'Ajuntament de Barcelona i antiquari.

Obra literària de Miquel Llor

Novel·la

• Història grisa (1925)
• Tàntal (1928)
• Laura a la ciutat dels sants (1931), Premi Joan Crexells (1930)
• El premi a la virtut o Un idil·li a la plaça Sant Just (1935)
• El somriure dels sants, escrita el 1941 i publicada primer en castellà (1943) i després en català (1947)
• Joc d'infants (1950)
• Un camí de Damasc, Premi Joanot Martorell (1958)

Narrativa curta

• L’endemà del dolor (1930)
• L’oreig al desert (1934)
• Tots els contes (1952)

Teatre

• Pas de núvols (1930, inèdita)
• Adaptació teatral de Laura a la ciutat dels sants

Laura a la ciutat dels sants

Novel·la d'introspecció, psicològica, centrada en la interioritat dels personatges.

Importància de les figures femenines de la Laura i la Teresa, contraposades als personatges masculins.

L'ambient provincià i conservador serveix de marc als conflictes dels personatges.

Juntament amb Vida privada de Sagarra (1932) i Mort de dama de Villalonga (1931), dona una imatge crítica de la societat del seu temps.

A Vic no va ser ben acollida perquè alguns personatges de la novel·la van ser identificats amb persones reals.

Retrata la hipocresia dels comportaments humans, sobretot a través dels mòbils econòmics i sexuals.

Precedents literaris

1885

1877

1857v

Referents dins de la literatura catalana

Euismod tincidunt ut laoreet

El narrador

Es tracta d'un narrador extern, omniscient, que focalitza el punt de vista en diferents personatges, sobretot la Laura.

Els diàlegs mostren les opinions i punts de vista dels altres personatges.

Nombre autor/a

A la segona part es posa èmfasi en els processos psicològics dels personatges i apareix el monòleg interior.

Estructura

La novel·la està dividida en dues parts, que duren un any cada una

Estructura de l'obra

Primera part

Segona part

El pas del temps

Comença amb la relació amb en Pere Gifreda i s'acaba amb la marxa de la Laura. Passa un any més.

Comença amb l'arribada de la Laura a Comarquinal, després del viatge de noces, al setembre i acaba amb la mort de la seva filla i l'arribada d'en Pere Gifreda, al novembre següent

El narrador ens fa saber que el temps passa. L'ordre lineal dels fets es trenca amb alguns flaixbacks i records de memòria involuntària.

L'espai: Comarquinal

La ciutat dels sants és una clara referència a la ciutat de Vic. Pàg. 34-37 de la introducció.

Nombre autor/a

La boira és un element característic, gairebé un personatge més.

Els personatges

Hi ha una mirada molt crítica del narrador cap als personatges.

La majoria de personatges es caracteritzen per ser uns hipòcrites, reprimits i mal pensats.

Nombre autor/a

Hi ha uns personatges principals, uns de secundaris i d'altres de perifèrics, que tenen poc paper en l'obra.

Personatges

Perifèrics

Protagonistes

Secundaris

Representen el conjunt de la societat de Comarquinal

• Cercle de la família de l'oncle Llibori
• Cercle eclesiàstic: canonge Grau i Mn. Joan Serra
• Pere Gifreda

• Laura
• Tomàs
• Teresa

Primera part

Segona part

Laura

Laura

Teresa

Tomàs

Pere Gifreda

Teresa

10

Tècniques narratives

Memòria involuntària: un estímul extern provoca un record.

Narrador omniscient focalitzat en el personatge de la Laura.

Les principals tècniques narratives que trobem a la novel·la.

Monòleg interior: pretén reflectir el fluir dels pensaments.

Diàlegs: ens fan conèixer el punt de vista de diversos personatges.

Tècnica epistolar: les cartes que escriu al Laura serveixen per conèixer directament el que pensa.

Estil indirecte lliure

Descripcions impressionistes: resum enumeratiu.

Noves tècniques narratives

Estil indirecte lliure

Estil indirecte

Estil directe

"I vam parlar de la virtut de les aigües. Ui!, la seva filla, tenia una malaltia estranya que no sabien d'on venia."

I vam parlar de la virtut de les aigües. Ell deia: “Ui, la meva filla, té una malaltia estranya que no saben d'on ve."

I vam parlar de la virtut de les aigües. Ell deia que la seva filla tenia una malaltia estranya que no sabien d'on venia."

Frase final

Compareu la frase final de la novel·la amb el final del conte "Els morts" de James Joyce, adaptat al cinema per John Hustonal film Dublinesos.