descartes

René descartes

(1596-1650)

el racionalisme

• renaixement

antecedents

• humanisme

context històric

• invenció impremta

• nova ciència: Copèrnic, galileu i kepler

• El barroc

rené descartes

biografia

1596. Neix a La Haye (Turena) en el si d'una família benestant "Des Cartes". 1605. Ingressa al col·legi de Jesuïtes de La Flèche 1618. Va voluntari a la guerra. Primer lluita amb els protestants; l'any següent amb els catòlics. 1619. Té una visió nocturna (Ulm). Necessitat de trobar un mètode universal que doni consistència a tot el saber. 1620-1628. Es dedica a viatjar per tota Europa. 1629. Es retira a Holanda on es acusat d'ateisme i condemnada la seva filosofia. 1635. Neix la seva filla Francine, fruit de la unió amb Helena Jans. 1640. Mor Francine d’escarlatina. 1649. Va a Suècia convidat per la reina Cristina (23a). 1650. Mor a Estocolm d’una pulmonia.

rené descartes

obres

1630-1633. Le Monde, ou Traité de la lumière (en francès), No es va publicar fins al 1664. En català, es coneix com El món. 1637 Le Discours de la méthode (en francès), En català, es coneix com a Discurs del mètode. Constituïa el prefaci de tres assaigs: la Dioptrique. En català, es coneix com a Diòptrica. les Météores. En català, es coneix com Els meteors. Geometria (Descartes) la Géométrie. 1641. Meditationes de prima philosophiae (en llatí), En català, es coneix com a Meditacions metafísiques. 1644. Principia philosophiae (en llatí). La primera edició en francès és del 1647. En català, es coneix com Els principis de la filosofia. 1647. Les Passions de l'âme (en francès). En català, es coneix com Les passions de l'ànima

racionalisme cartesià

necessitat d'establir les bases de la raó

el crani de descartes

el crani de descartes

El cos de Descartes va romandre a Suècia 16 anys. Quan, finalment, les seves restes mortals van arribar a França, reclamades pels seus admiradors i amigues, es va obrir el taüt i es va descobrir que faltava el crani. Segons va arribar a afirmar Cristina de Suècia en les seves Memòries, el va sostreure un oficial anomenat Isaac Planstrom...

racionalisme continental (xvii- xviii)

característiques del racionalisme

Confiança plena en la raó humana. La raó és considerada como l'única font que pot conduir al coneixement Fundada en l'època moderna por Descartes. El problema de la certesa del nostre coneixement es converteix en un tema fonamental per la Filosofia Moderna. Leibniz, Spinoza i Malabranche

racionalisme cartesià

característiquesdel racionalisme cartesià

Confiança plena en la raó humana Recerca d'un nou mètode Mecanicisme El nou mètode haurà d'inspirar-se en allò qu sigui evident; que en tinguem una certesa absoluta, les matemàtiques, la geometria

"«entenc per mètode regles certes i fàcils, mitjançant les quals el que les observi exactament no prendrà mai res fals per vertader, i, no emprant inútilment cap esforç de la ment, sinó augmentant sempre gradualment la seva ciència, arribarà al coneixement vertader de tot allò que és capaç.»"

discurs del mètoderené descartes

El discurs del mètode

el mètode cartesià

el mètode

rené descartes

Problema: com avançar amb seguretat pel camí del coneixement? Com evitar els errors? La causa no pot ser la raó perquè aquesta és sempre la mateixa i és una eina valuosa i eficaç. La causa ha de trobar-se en l’ús de la raó. Solució: cal utilitzar un MÈTODE segur i rigorós com el de les matemàtiques, perquè a través d’elles s’obté un coneixement segur. Aquest mètode és el DEDUCTIU, sense necessitat de recórrer a l’experiència (font d’enganys). Aplicació: a la Filosofia = Ciència

el mètode

rené descartes

Mètode significa un ordre Exercici quotidià que permet pensar ordenadament. S'ha d'establir un conjunt de regles de coneixement pràctic. Ha de ser, d'alguna manera, un mètode que reculli allò que intuïm i allò que deduïm

regles del mètode

I. evidència

ii. anàlisi

iii. síntesi

iv. enumeració

Dividir les idees complexes en idees simples. Acceptant les més evidents com a vertaderes.

Conduir per ordre els pensaments, dels més simples als més complexos.

Revisar tot el procés per estar segurs de no haver omès res.

Cal no admetre res que pugui ser dubtós i només acceptar com a vertader allò clar i distint.

el dubte metòdic

el mètode cartesià

el mètode

rené descartes

"El coneixement és com un arbre del qual l'arrel és la metafísica, la física el tronc i les altres ciències són les branques que creixen del tronc". Principis de Filosofia 1677

el dubte metòdic

L’aplicació de la REGLA DE L’EVIDÈNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per així assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber.

el dubte metòdic

la filosofia haurà de fonamentar-se en idees clares i distintes, en evidències absolutesCom hi podem arribar?... per Descartes l'únic camí que ens pot portar a la certesa és el dubte: un dubte radical per veure si queda alguna cosa que es pugui resistir a qualsevol dubte, i per tant, sigui absolutament certa. el dubte serà el principi de l'escepticisme de descartes

característiques del dubte

iii. universal

ii. provisional

I. metòdic

No escèptic. serà fonamental per evolucionar en el coneixement. Deliberat i voluntari .

És el pas previ al coneixement vertader.

Experiència anterior: criteri d’autoritat i tradició Present, món exterior

teorètic

pràctic

Física Matemàtiques Filosofia

Moral Religió Costums Política

el dubte i la primera veritat

I. INCERTESA sentits

ii. ERRORS DEL RAONAMENT

iii. del somni

iv. del geni maligne

Els sentits ens poden enganyar. Les coses no són sempre el que semblen. .

Dels coneixements adquirits Del saber escolàstic basat en demostracions racionals.

impossibilitat de destriar el somni de la vigília.

Universalitat del dubte Hipòtesi metodològica .

cogito ergo sum

funcions

intuïció

justifica la idea d'un jo pensant diferent del cos principi modèlic

INDUBTABLE EVIDENT CLARA DISTINTA

el dubte i la primera veritat

rené descartes

"Però immediatament després, vaig advertir que, mentre desitjava pensar d'aquesta manera que tot era fals, era absolutament necessari que jo, que ho pensava, fos alguna cosa. I adonant-me que aquesta veritat: penso, per tant sóc, era tan ferma i segura que totes les més extravagants suposicions dels escèptics no eren capaços de fer-la trontollar, vaig jutjar que podia admetre-la sense escrúpol com el primer principi de la filosofia que jo indagava.". Discurs del mètode, 1637

res cogitans

Del dubte metòdic s’extreu que: sóc JO qui dubta haig d’EXISTIR per poder dubtar el dubte és una forma de PENSAMENT.

res cogitans

és indubtable que existeixo Es dubtòs que tingui cos la meva existència és independent del meu cos no puc tenir la certesa que existeixo si no penso la meva existència depén del meu pensament, per tant, puc estar segur que sóc ànima, ment o intel·lecte

res cogitans

substància pensant

"Què sóc, llavors? una cosa que pensa. I què és una cosa que pensa? És una cosa que dubta, que entén, que afirma, que nega, que vol, que no vol, que imagina també, i que sent. Sens dubte no és poc, si tot això pertany a la meva naturalesa. I per què no li hauria de pertànyer?..." Meditacions metafísiques

i què penso? idees o judicis

què penso?

no pensem coses, pensem les idees de les coses

I. Idees

II. judicis

judicis -estimar, tenir por, afirmar, negar-, que afegeixen alguna cosa a les idees.

els pensaments són de dos tipus: les idees -ésser humà, cel, Déu,- que són com imatges de coses i els desitjos .

tipus d'idees

(OBJECTIVES O SUBJECTIVES)REGLA DE L'ANÀLISI

II. ADVENTÍCIES

III. FACTÍCIES

I. INNATES

Provenen de la nostra ment i emergeixen de la pròpia facultat de pensar. Són clares i distintes. DÉU, PERFECCIÓ, SUBSTÀNCIA, JO, món, EXTENSIÓ, NOMBRE, CAUSA, .

sembla que Provenen dels sentits. CASA, ARBRE, NATURA...

Provenen de la imaginació UNICORN, CENTAURE, CONTES... .

TRES SUBSTÀNCIES

De l’anàlisi de les idees Descartes dedueix l’existència de tres substàncies o coses (res). La substància és una realitat que existeix de tal manera que no necessita cap altra realitat per existir. Meditacions metafísiques, III.

tres substàncies

II. res infinita

III. res extensa

I. res cogitans

Substància imperfecta, però dotada de raó. Correspon al pensament, a tot el que no és material, a la ment, ànima o esperit... .

Substància perfecta. Correspon a Déu o a la idea de quelcom perfecte de tal manera que no és possible que no existeixi, essent l'existència la màxima perfecció; això no vol dir, però que existeixi tot allò del qual nosaltres en tenim pensament o idea fora de la nostra ment. Demostrar l'existència de Déu no es fàcil i al final Descartes afirma que Déu ha d'existir si més no per tal d'avalar el nostre coneixement.

Substància finita i creada. Correspon a tot el que és material i extens: el conjunt dels cossos del món material. Descartes distingeix entre qualitats primàries (tamany, figura, moviment...) i qualitats secundàries (colors, sons, olors...). .

res infinita

Demostrar l’existència de Déu és important per invalidar la hipòtesi del Geni Maligne i garantir l’existència de la veritat.

res inifinta

prova gnoseològica

Entre les idees innates, hi ha la idea de Déu com a ésser perfecte i infinit. És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Déu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita.

res inifinta

prova cosmològica

Origen del meu ésser imperfecte (contingència, duració i conservació) no pot ser un altre que un ésser perfecte. Déu com a causa del meu ésser i de tot el que existeix. .

res inifinta

prova ontològica

Descartes dóna un altra prova que és una nova versió de l’argument ontològic, el més famós i controvertit de tots els intents de demostració de l’existència de Déu. Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’existència de Déu partint de la idea mateixa de Déu.

res infinita

prova ontològica

“... tornant a examinar la idea que posseïa d’un ésser perfecte, trobava que l’existència hi era compresa, de la mateixa manera que en la idea de triangle s’hi comprèn que els seus tres angles són iguals a dos rectes, o a la d’una esfera en què totes les parts són equidistants a un centre, i fins i tot de manera encara més evident; i, en conseqüència, és tan cert, almenys, que Déu, que és l’Ésser perfecte, és o existeix, com ho pugui ser qualsevol demostració de geometria”.Meditacions metafísiques "Si només existís en el pensament en podríem pensar un de més gran que ell, que tIndria la perfecció de l’existència. En conseqüència Déu ha d’existir en la Realitat." Sant Anselm

res infinita

déu com a garantia de la veritat

Un cop demostrada l’existència de Déu com a ésser perfecte i bondadós es pot rebutjar la hipòtesi del geni maligne: un ésser perfecte no ens ha pogut donar una facultat de coneixement que ens condueixi a error. “Quan la nostra raó reconeix alguna cosa de forma clara i nítida, no s’equivoca. Perquè un Déu perfecte no ens enganyaria” (J. Gaarder: El món de Sofia). Déu és en el sistema cartesià GARANTIA DE LA VALIDESA DEL CONEIXEMENT: l'existència de Déu m'assegura que les idees clares i distintes que tenim sobre la realitat exterior són veritables.

res infinita

déu com a garantia de la veritat

Fins ara ha arribat, de forma racional, a la conclusió que ell és una substància pensant i que existeix un ésser perfecte. Només a través de la raó es pot conèixer l'existència de l'ànima i de Déu; aquells filòsofs que es basen en les coses sensibles i només creuen en allò que poden tocar i veure, difícilment podran assolir aquest coneixement..

res extensa

realitat material mecanicista

Descartes es proposa examinar si existeixen les coses materials o món exterior. Fins ara ha demostrat que és una cosa que pensa i que hi ha una substància infinita o Déu que garanteix el pensament. Però també té la idea clara i distinta de ser un cos extens i no pensant. Com en pot estar segur?.

res extensa

Déu garanteix l’existència de la res extensa

"Ara bé, no sent Déu capaç d'enganyar, és patent que no m'envia aquestes idees immediatament per si mateix, ni tampoc per mitjà d'una criatura que posseeixi la realitat d'aquestes idees....Doncs no havent-me donat Déu cap facultat per a conèixer que això és així, sinó molt al contrari, una poderosa inclinació a creure que les idees parteixen de les coses materials, no hi veig com podria disculpar-se l'engany si, en efecte, aquestes idees partissin d'un altre punt o fossin productes d'altres causes i no de les coses materials.“ Meditacions metafísiques,IV

dualisme cartesià res finita i res cogitans cos i ànima

dualisme cartesià

extensa

cogitans

cos matèria mecanicisme determinisme

llibertat pensament esperit

dualisme cartesià

la glàndula pineal

Descartes va considerar la glàndula pineal, «una petita glàndula situada cap a la meitat de la substància del cervell», com el nexe d'unió entre l'ànima i el cos, que a través de la sang i els nervis relacionen la res cogitans amb el cos o res extensa, orienta el moviment i influeix sobre l'ànima. (En l'actualitat se sap que la glàndula pineal o epífisi conté cèl·lules pigmentàries que reaccionen als canvis lumínics, i és la responsable de la segregació de l'hormona melatonina, que regula els ritmes vitals i els estats de son).

moral cartesiana

quatre regles, lliure voluntat

ii. fermesa

iii. vèncer els desitjos

I. Viure en pau amb els altres

iv. veritat

respectar lleis, costums i religió del país, opinions moderades

Decisions fermes, ser determinants

l'ordre del món ens ha de guiar, acció lliure i presa per voluntat

dedicar la vida al coneixement de la veritat

i Meditació

dubte punt de partida, fonament ciències

Dubtar de l’existència dels objectes sensibles

Dubtar de les essències matemàtiques

Constatació de la falsedat de certes opinions

Dubte hiperbòlic

ii Meditació

primera veritat indubtable:soc una cosa que pensa

allò que soc és el meu pensament

què és una cosa quie pensa

com sortir del dubte?soc i existeixo

Un exemple: l’estudi del tros de cera, un objecte sensible

iii Meditació

de l'existència de déu

Estudi del contingut de les meves idees

Estic cert que sóc una cosa que pensai què penso

Estudi dels meus pensaments.

D’on provenen les meves idees?1. innates 2 adventicies 3. facticies

Examen de la idea de DéuI la idea d’infinit II estudi de la causa de la meva existència iii

iv Meditació

de la veritat i de la falsedat

Com explicar que jo m’enganyi?.

a partir de la idea de Déu és possible descobrir un camí per al coneixement.

L’error és un judici fals.

Com evitar l’error?

I l’error és la marca de la meva imperfecció. existència ii l’error prové del desajustament entre les dues ‘potencies’ de la ment, l’enteniment finit i la voluntat infinita.

Meditacions Metafísiques

llegat cartesià

Dóna importància al SUBJECTE (pensament, llibertat i autonomia) per sobre de l’OBJECTE (extensió, determinat i mecànic). Canvia el punt de vista de l’Edat Mitjana (de la certesa de Déu a la certesa de la Raó). En canvi Descartes parteix de la certesa de la raó per arribar a la certesa de Déu. El seu atreviment per qüestionar-ho tot i l’èmfasi en la importància de la RAÓ el van convertir en el pare de la FILOSOFIA MODERNA.