Els murs que divideixen el món

Mur fronterer entre els Estats Units i Mèxic Es tracta d'una tanca construïda pels Estats Units de més de 1.000 km per dificultar l'arribada dels migrants que arriben des de Mèxic. Es va començar a construir el 1994 i una de les grans promeses electorals de Donald Trump el 2016 era acabar-lo perquè abastés tota la frontera, tot i que no s'ha complert.

Mur al Sàhara Occidental El mur que separa el Sàhara Occidental mesura 2.700 km i va ser construït durant els anys vuitanta pel rei Hassan II del Marroc. El Marroc i el Sàhara Occidental estan enfrontats des de fa dècades. El 1973 va néixer el grup armat Front Polisario per reivindicar la independència del Sàhara Occidental enfront d'Espanya, que gestionava el territori com una colònia des del 1883. L'any 1975, el rei Hassan II va impulsar la Marxa Verda cap al Sàhara per reclamar aquest territori a Espanya, ja que el considerava seu. Espanya va cedir al Marroc, que havia estat colònia espanyola fins el 1956, el nord i centre del Sàhara Occidental i Mauritània del sud. Les tanques es van construir per protegir el territori ocupat pel Marroc. Està defensat per 100.000 soldats marroquins i en tot el recorregut s'hi poden trobar més de 10 milions de mines.

Tancament de fronteres a Europa Hongria, Sèrbia, Croàcia, Macedònia, Grècia o Bulgària són alguns dels països europeus que els darrers anys han tancat part de les seves fronteres per impedir l'arribada de refugiats que buscaven a Europa un futur millor.

La Línia Verda de Xipre És un mur que divideix l'illa de Xipre en dues meitats, entre la República Turca del Nord de Xipre i la República de Xipre. El 1974, Turquia va envair el terç nord de l'illa de Xipre i va proclamar la independència de la zona, però només Turquia la reconeix. La resta de governs i les Nacions Unides assenyala que tota l'illa forma part de la República de Xipre. Infranquejable fins l'any 2004, quan el país va entrar a la Unió Europea, avui en dia els ciutadans poden creuar lliurement d'un costat a l'altre. Això no obstant, la tensió segueix molt latent i no sembla que hi hagi una intenció política per reunificar l'illa.

Murs entre Israel i Palestina Israel està tancat en la majoria de les seves fronteres. Té barreres al nord amb el Líban, al sud amb Egipte i a l'est amb Síria. No obstant això, els murs més polèmics i coneguts són els que manté dins el país per aïllar el territori de Palestina. Entre Israel i Palestina hi ha un conflicte des de fa dècades, que es remunta a finals de segle XIX i principis del XX. Després de la Segona Guerra Mundial, on els jueus van ser perseguits pels règims feixistes, l'ONU va aprovar la partició en dos de Palestina perquè els jueus tinguessin territori propi, permetent-los ocupar part del territori àrab. Des de llavors, la tensió entre les dues poblacions no ha cessat.

Mur a Iran Es tracta d'un mur d'uns 2.000 km que separa l'Iran de l'Afganistan i el Pakistan per impedir el pas de droga i combatre els traficants.

Tanques de Ceuta i Melilla Ceuta i Melilla són dues ciutats autònomes d'Espanya situades al nord d'Àfrica. Com que són territori europeu a l'Àfrica, cada any centenars de migrants de tot el continent intenten arribar a les dues ciutats per, així, poder seguir la seva ruta cap a Europa. Ceuta i Melilla disposen de tanques per dificultar l'arribada de migrants que arriben des del Marroc, que al seu torn provenen d'altres regions del continent. La tanca de Ceuta té un perímetre de 8 km i una alçada de 10 metres i la de Melilla és de 12 km de llarg i 6 metres d'alçada.

Els murs de la pau Són barreres que separen els barris catòlics i protestants en ciutats d'Irlanda del Nord, especialment a Belfast (la capital), amb l'objectiu de limitar els enfrontaments entre aquestes dues comunitats. Són coneguts popularment com "Els murs de la pau". Irlanda de Nord, tot i trobar-se a l'illa d'Irlanda, pertany al Regne Unit. Els irlandesos tradicionalment han estat catòlics, mentre que els britànics són de religió protestant. Des del 1968 fins l'any 1998 hi va haver un conflicte obert a Irlanda del Nord entre persones protestants, que defensaven la pertinença d'Irlanda del Nord al Regne Unit, i persones catòliques, que volien que la regió fos independent o passés a formar part de la República d'Irlanda. Les tensions entre els dos bàndols van deixar milers de ferits i centenars de morts.

Barrera de Caixmir Caixmir és una zona en disputa entre l'Índia i el Pakistan des de fa dècades. L'Índia i el Pakistan van ser colònia britànica fins l'any 1947; ja des d'abans, els dos països es disputaven la regió. El Regne Unit va donar l'opció al govern local de triar si volia formar part de l'Índia o del Pakistan. Va triar l'Índia i aquesta acció va fer esclatar una guerra que va durar dos anys, tot i que van haver-hi més conflictes després. La religió majoritària de la zona és l'islam i els seus practicants preferirien formar part del Pakistan, on és religió majoritària, a diferència de l'Índia. La barrera que separa els dos països va ser construïda pel govern de l'Índia amb el propòsit d'impedir el contraban d'armes per part de militants separatistes pakistanesos. Té una longitud de 550 km i va ser acabat en l'any 2004.

Barrera entre l'Índia i Bangla Desh Es tracta d'una barrera que està construint l'Índia i que pretén recórrer els 3.286 quilòmetres que formen la frontera entre els dos països. L'objectiu és aturar la immigració i el contraban. Índia i Bangla Desh eren el mateix país fins que el Regne Unit va donar la independència a la seva colònia. Índia, Bangla Desh i el Pakistan es van convertir en tres països diferents. Des de llavors han existit tensions entre els territoris. .

La frontera entre Corea del Nord i Corea del Sud El paral·lel 38 és la frontera que divideix les dues Corees des del 1953. Encara que és denominada la Zona desmilitaritzada de Corea (ZDC), es tracta d'una franja de seguretat de 238 km de longitud i 4 km d'ample amb un control militar permanent per part dels dos països. Les dues Corees havien sigut un mateix país, però van ser dividides després del final de la Segona Guerra Mundial. El nord va ser ocupat per la Unió Soviètica i el sud pels Estats Units. Les dues regions reclamaven la península com a pròpia, el que va conduir a la guerra de Corea l'any 1950. Va finalitzar el 1953 amb un armistici, però, oficialment, els països segueixen en guerra perquè mai van signar un tractat de pau. Corea del Nord és un país socialista, amb un govern autoritari, mentre que Corea de Sud és un país democràtic amb una economia més oberta a l'àmbit internacional.