cultures precolombines

Cultures precolombines

Cultures precolombines

Les cultures precolombines

i tu, què penses?

Les civilitzacions precolombines són aquelles cultures que es van desenvolupar al continent Americà abans de l'arribada del europeus als seus respectius territoris.

Els pobles que habitaven Amèrica abans de la conquesta europea tenien diverses formes de organització econòmica, social i política. Alguns havien desenvolupat societats urbanes i altres només practicaven una agricultura simple o eren caçadors i recol·lectors.

A Centreamèrica i Sud-amèrica trobem: Asteques, Maies, Inques, Chichimecas, Mixtecos, Huari, Huastecas, Olmeques, Tarascos, Zapotecas, Chimú, Chavín, Paracas, Quimbaya, Neixi, Nahua, Tlaxcalteques, Tolteques, Totonacas, Mochicas, Muiscas.

Els primers contactes entre europeus i indígenes.

ELS HOMES I LES DONES ARAWAK, nus, bruns i presos de la perplexitat, van emergir dels seus poblats cap a les platges de l'illa i es van endinsar en les aigües per a veure més de prop l'estrany vaixell. Quan Colón i els seus mariners van desembarcar portant espases i parlant de manera rara, els nadius arawak van córrer a donar-los la benvinguda, a portar-los aliments, aigua i obsequis. Després Colón va escriure en el seu diari

Nos trajeron loros y bolas de algodón y lanzas y muchas otras cosas más que cambiaron por cuentas y cascabeles de halcón No tuvieron ningún inconveniente en darnos todo lo que poseían.Nos trajeron loros y bolas de algodón y lanzas y muchas otras cosas más que cambiaron por cuentas y cascabeles de halcón No tuvieron ningún inconveniente en darnos todo lo que poseían.

Eran de fuerte constitución, con cuerpos bien hechos y hermosos rasgos. […] No llevan armas, ni las conocen Al enseñarles una espada, la cogieron por el filo y se cortaron al no saber lo que era. No tienen hierro. Sus lanzas son de caña. […] Serían unos criados magníficos. […] Con cincuenta hombres los subyugaríamos a todos y con ellos haríamos lo que quisiéramos.”

Colom i els altres exploradors europeus es van desil·lusionar amb el descobriment. A diferència d’Àfrica i Àsia, els habitants de les illes del Carib tenien molt poc per a comerciar amb els navegants espanyols. L’atractiu de les illes seria, per tant, la mà d’obra i la producció que s’hi podria realitzar per mitjà de la colonització. A més dels viatges de Colom, durant el primer terç del segle XVI es van realitzar d’altres viatges d’exploració i colonització del litoral americà, i seguidament es va emprendre la conquesta i colonització dels dos grans imperis americans, l’asteca (per Hernan Cortés, el 1521) i l’inca (per Francisco Pizarro, entre 1531 i 1533).

VÍDEO

LA CONQUISTA ESPAÑOLA DE AMERICA,NATIONAL GEOGRAPHIC

Els maies

Els senyors de la selva

Els senyors de la selva

La cultura maia ja estava configurada pels volts del segle IV, però un seguit de guerres i catàstrofes demogràfiques van provocar la seva decadència molt abans de l’arribada dels conqueridors espanyols

L’aigua és escassa i per aquest motiu s’ha de recórrer als pous per tal de fer-la emergir. En aquest context geogràfic va desenvolupar-se la cultura maia, que ocupava unes terres baixes de densos boscos tropicals.

Agricultors

Domini de l'aigua

domini i control dels sistemes hídrics i de gestió de l'aigua per mantenir amb vida enormes i majestuoses urbs. Els maies van ser capaços de crear un sistema de canalització i reg sorprenentment avançat i amb capacitat d'abastir grans i poblades ciutats.

Agricultura maia

productes

La seva producció agrícola era abundant

La població s’agrupava en ciutats-estat, que en ocasions els historiadors han comparat amb les polis gregues

Al capdavant de cadascuna d’aquestes ciutats-estat es trobava el que denominaven com a un “home vertader”, que governada amb l’ajuda d’un consell integrat per sacerdots i notables.

les ciutats d’un tamany mitjà podien viure uns 50.000 habitants, i a les més importants probablement van arribar als 200.000.

Les ciutats albergaven grans concentracions de població. El conjunt d’edificis públics (temples, palaus, piràmides, jocs de pilota, observatoris, plataformes per a balls, etc.) es disposava al voltant de places o patis. Al voltant d’aquest nucli on van aixecar bells temples i palaus (com els de Chichén Itzá i Palenque), es distribuïa la població que residia en granges disperses en una extensió que podia abraçar uns quants quilòmetres quadrats.

Els maies tenien uns coneixements astronòmics molt avançats que van permetre’ls de crear uns calendaris molt precisos; tenien un de caràcter sacre i un de caràcter civil.

D’altra banda, en el camp de les matemàtiques havien descobert la necessitat del nombre zero, arribant a un nivell de desenvolupament que no havien assolit a Europa ni els grecs ni els romans. A més, van arribar a inventar una complicada escriptura jeroglífica, la primera en el continent americà, que avui reconeixem gràcies al Popol Vuh, un llibre escrit en llengua maia després de la conquesta hispànica on es recullen les seves tradicions orals.

Religió

La seva religió era politeista i estava estretament relacionada amb les forces de la natura. Els maies creien en l’existència de quatre edats històriques, que havien estat destruïdes successivament per l’aire, l’aigua, la terra i el foc.

Dins de les seves pràctiques religioses realitzaven diverses cerimònies que incloïen purificacions a través del dejuni, les danses, les oracions i els sacrificis. Aquests sacrificis podien consistir en ofrenes d’aliments o bé en la matança d’animals o, fins i tot, de persones.

DATOS 01

E L S A S T E Q U E S

L'economia asteca es basava en tres qüestions: intercanvi de bestiar, pagament de tributs, i producció agrícola.

l'ORIGEN

El famós sistema de mercat asteca incloïa tant el comerç local com a llarga distància.

Els inques

Els inques van constituir l'Imperi més gran i poderós del continent americà.

cultura

religió

Societat