Tirant lo Blanc

Llengua catalana i literatura prof. Montserrat Capdevila

Joanot Martorell

Tirant lo Blanc

Començar >

Índex

Orígens

Introducció

Novel·la cavalleresca

Llibres de cavalleries

Tirant lo Blanc

Joanot Martorell

Estructura i trama

Personatges

Per saber-ne més

Novel·la total

La novel·la cavalleresca

Orígens

La narrativa medieval en llengua romànica neix a França el segle XII, de poetes anònims coneixedors de la retòrica i la llengua llatina. Destinataris: lectura per a grups reduïts a la cort (nobles i clergues). Forma: noves rimades (octosíl·labs apariats).

1. Llibres de cavalleries novel·la cavalleresca

• Les ordres de cavalleria eren institucions amb gran prestigi, però al segle XV entren en crisi i perden vigència. Com a classe es manté per uns codis que són forçats i artificials en una societat que ha evolucionat.
• Suport literari al gran mite (ex: novel·les artúriques: rei Artús i els cavallers de la taula rodona).
• Una de les característiques destacades dels llibres de cavalleries és el seu caràcter meravellós, amb això la novel·la catalana és una excepció (novel·la cavalleresca, amb gran realisme i versemblança).
• Aquest fet va portar a fer una distinció entre llibres de cavalleries i novel·la cavalleresca.

Llibres de cavalleries novel·la cavalleresca (1)

1. Als llibres de cavalleries hi apareixen personatges arquetípics que són invencibles; a la novel·la cavalleresca són psicològicament més complexos: són valents però amb virtuts i capacitats de mesura humana. 2. El temps narratiu als llibres de cavalleria és llunyà i poc concret. Època situada en un passat remot. A la novel·la cavalleresca sol ser proper al lector de la novel·la, època coetània. 3. Escenaris:

• cavalleria: exòtics, llunyans i imaginaris.
• cavalleresca: llocs concrets, paisatges coneguts i localitzables. Realisme.

4. Història:

• cavalleria: no apareixen personatges ni episodis històrics.
• cavalleresca: poden aparèixer episodis reals i històrics.

Llibres de cavalleries novel·la cavalleresca (2)

5. Elements de la història:

• cavalleria: sovint hi apareixen mags, dracs, fades, encantaments i fets sobrenaturals com a part important de la història.
• cavalleresca: no hi acostumen a aparèixer fets fantàstics, només de manera esporàdica (exemple al Tirant: episodi de l'ambaixador Espèrcius que naufraga a una illa on hi ha un drac-princesa).

6. L’amor:

• cavalleria: humor i erotisme. Amor cortès. Idealització de la dama. Sense elements còmics ni eròtics.
• cavalleresca: amor cortesà, però també burgès. Aparició d'elements còmics i eròtics, sobretot en les trames amoroses.

Llibres de cavalleries novel·la cavalleresca (3)

7. Llengua i estil

• cavalleria: culte, elevat, to seriós i greu. Tots els personatges igual.
• cavalleresca: diferents registres depenent dels personatges i les situacions. To, en concret al Tirant lo Blanc, humorístic i irònic (menys en el tema de la cavalleria i la guerra).

8. Personatges-cavallers:

• cavalleria: amb qualitats sobrehumanes, amb força i valors increïbles.
• cavalleresca: com a homes normals, sense virtuts extraordinàries.

9. Llenguatge:

• cavalleria: retòric.
• cavalleresca: senzill i col·loquial.

Síntesi

2. Joanot Martorell

(València -o Gandia-, 1405-1465)

• Era fill d'una família de la petita noblesa valenciana lligada a la cort ducal de Gandia i, sobretot, a la cort reial de Martí l'Humà.
• Era cavaller (com Tirant), per això coneixia el món que retratava.
• De família prestigiosa que es va arruïnar. La seva germana, Isabel Martorell, es va casar amb Ausiàs March, poeta coetani i amic.
• Va viatjar per Anglaterra, Portugal i Itàlia (col·laborà a la cort d'Alfons el Magnànim).
• Escriu lletres de batalla amb diferents cavallers (el seu cosí Joan de Montpalau -per una qüestió d’honor: haver deshonrat la seva germana Damiata-, Golçalbo d'Híxar i Felip de Bohil, ...).

2. Joanot Martorell (2)

• És un cavaller bregós i destre en les armes (té conflictes per la pèrdua de possessions i honor).
• S'empobreix i fins i tot practica el bandidatge.
• El 1453 és a Nàpols durant la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs.
• Joanot Martorell va escriure el Tirant lo Blanc quan tenia uns 50 anys. No va veure publicada la novel·la. Va morir solter i sense descendència.
• El 1490 Martí Joan de Galba la va publicar a València. Durant molts anys es va considerar coautor de l'obra, ja que era dipositari del manuscrit que Martorell li va donar com a fiança pels diners que li havia deixat.

+ INFO

3. Tirant lo Blanc

És una de les obres amb més renom i més prestigi, coneguda arreu del món. Fins i tot el Quixot se'n fa ressò amb l'elogi que en fa quan es cremen els llibres i aquest se salva de la crema. El seu prestigi es deu a diverses raons:

• La categoria de novel·la total que té l'obra (cavalleresca, històrica, eròtica...) amb una trama argumental rica i complexa.
• El realisme: hi apareixen personatges creïbles, psicològicament complexos.
• Diferents registres de parla.
• Humor i desmitificació, la ironia i les escenes amoroses jocoses i desvergonyides. Importància del món femení.

Booktrailer

4. Estructura i trama del Tirant

Segona part: Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes

Primera part: Tirant a Anglaterra

Tercera part: Tirant a l'imperi Grec

Quarta part: Tirant al Nord d'Àfrica

Cinquena part: Tirant torna a l'imperi Grec

Resum

Itineraris del Tirant lo Blanc

Característiques

• Es veu clarament el seu caràcter total (alternança d'episodis èpics, amorosos, irònics i dramàtics).
• Encara que parli de la vida de l'heroi, els episodis tenen certa autonomia argumental entre ells.
• Cal destacar la barreja de fets històrics i ficció i la importància del món de les dones.
• Tirant és simplement un home fort i valent que molts cops rep greus ferides i que després d’aconseguir el seu triomf militar i amorós mor d’una pulmonia corrent... i abans de morir redacta el seu testament (com qualsevol altre home de l’època).

Característiques

• L'autor escriu amb molt coneixement del món de la cavalleria de l'època, el respecta i el glorifica en ocasions, però no es priva, de tant en tant, amb detalls grotescos i divertits, de ridiculitzar-lo.
• Contrasta l'amor juvenil passional amb un llenguatge moltes vegades recargolat i retòric (típic de l’època).
• No hi ha casualitat a la trama del Tirant, on en realitat no existeix la intriga.
• Sí que hi ha algunes escenes amb hipèrboles (p.ex. l'escena de la mort de Tirant).
• Els personatges del Tirant porten noms de persones reals de l’època, per tant es pot interpretar una intenció política (dolents = noms de nobles sicilians i napolitans... els bons porten noms del fidels al rei Ferran).

Personatges rellevants

Ricomana Felip

Parelles literàries al Tirant

+ INFO

5. Tirant lo Blanc: novel·la total

1. Novel·la cavalleresca>

• Se centra en la biografia d’un cavaller.
• Descriu els seus combats i les estratègies militars (el propi Martorell aprofita la seva experiència).
• No és un cavaller idealitzat tot i que és imaginari.
• Els esdeveniments s’expliquen a través de la raó i sempre dins dels límits de la versemblança.

2. Novel·la social i de costums>

• Representa diferents estaments socials de l’època.
• Mostra costums i usos típics de la societat que desembocarà en el Renaixement.

3. Novel·la pragmàtica> Té elements de tractat i de manual: Del usos i costums dels cavallers:

• Com presentar-se a la cort.
• Com tractar les dames.
• Com escriure una carta amorosa.
• Com lluitar i comportar-se en un torneig festiu, d’estratègies de combats, de les armes, rituals de les batalles.

• Com escriure una lletra de batalla.
• Com fer un discurs en públic.

4. Sentimental i eròtica>

• Hi ha elements com desfloraments. Adulteris, voyeurisme, lesbianisme presentats amb tota normalitat i llibertat.
• Matrimonis secrets primerament entre Diafebus i Estefania i posteriorment entre Tirant i Carmesina (bodes sordes).
• Alcavoteria pràctica de Plaerdemavida = Celestina.

5. Psicològica>

• Anàlisi profunda de personatges que no responen a arquetipus prefixats.
• Presència del món oníric: subconscient dels somnis (el somni de Plaerdemavida).

6. Històrica>

• S'identifica la geografia d'Anglaterra i del nord d'Àfrica. Relació amb fets reals.
• Documenta alguns personatges reals contemporanis a l'autor com Ciprés de Partenó.

Parelles literàries

Lectures del Tirant

Cavalleria

Amor

Relacions amoroses

Altres lectures

Connexions literàries

Parelles literàries al Tirant

Síntesi

Martorell Cavaller bregós, arruïnat, culte (format a la cort)

Tirant lo Blanc: novel·la contemporània

Estil: erotisme i joc

Personatges brillants: . Plaerdemavida . Viuda Reposada

Martorell Cultura literària: admira el que és modern

Episodis: . Somni al castell de Malveí . Bany de Carmesina

Per saber-ne més

Àudios dels capítols

Alguns episodis

Gràcies

Més informació a Cervantes Virtual