Formulacio Inorgànica (sin soluciones)

FORMULACIÓN INORGÁNICA

4ºESO- 1º BACHILLER

ÍNDEX

1. utilitat de la nomenclatura química.2. NOMENCLATURA IUPAC 20053. COMBINACIONS BINÀRIES: 3.1. COMPOSTOS AMB OXIGEN A LA DRETA (ÒXIDS.) 3.2. COMPOSTOS SENSE OXIGEN U OXIGEN A L'ESQUERRA 4. COMBINACIONS TERNÀRIES: 4.1. HIDRÒXIDS 4.2. OXIÀCIDS 4.3. OXISALS NEUTRES 5. COMBINACIONS QUATERNÀRIES: 5.1. OXISALS ÀCIDES

1. UTILITAT DE LA NOMENCLATURA QUÍMICA

El seu Fi és proporcionar un sistema d'anomenar els compostos (amb fórmules i nomenclatures) que ens permeta descriure substàncies químiques sense ambigüetat. És a dir, que tots anomenem per igual els compostos i elements químics.

2. NOMENCLATURA IUPAC 2005

Aquella a la que s'ha arribat de forma consensuada, per tal de no arrastrar tantes nomenclatures.

3. COMBINACIONS BINÀRIES

COMBINACIÓ DE 2 ELEMENTS.

3.1. COMPOSTOS AMB OXIGEN A LA DRETA (ÒXIDS)

Estudiarem 2 NOMENCLATURES possibles de nombrar-los: - 1. Per PREFIXES MULTIPLICADORS (Nomenclatura SISTEMÀTICA): ES LLIG DE DRETA A ESQUERRA respecte de la fórmula. 1: MONO(sols si l'element té més d'una valència) 2: DI- 3: TRI- 4: TETRA- 5: PENTA- 6: HEXA-

1. -2. DI- 3. TRI- 4. TETRA- 5. PENTA- 6, HEXA-

ÓXIDO DE

NOM DE L'ELEMENT

TABLA PERIÒDICA VALÈNCIES.

3. COMBINACIONS BINÀRIES

COMBINACIÓ DE 2 ELEMENTS.

3.1. COMPOSTOS AMB OXIGEN A LA DRETA (ÒXIDS)

Estudiarem 2 NOMENCLATURES possibles de nombrar-los: - 1. Per PREFIXES MULTIPLICADORS (Nomenclatura SISTEMÀTICA): (L'element de la DRETA és el més electronegatiu, per tant, valència NEGATIVA, el de l'esquerra POSITIVA) N2O3: Trióxido de dinitrógeno Zn O: Óxido de zinc (no diguem monòxid perquè el Zn sols té una valència +2) CO2: Dióxido de carbono Mn2O3: Trióxido de dimanganeso Cu2O: Monóxido de dicobre (sí que diguem monòxid perquè el Coure pot tindre més d'una valència +1 +2) Trióxido de dihierro: Fe2O3 Monóxido de hierro: FeO Trióxido de manganeso: MnO3 Monóxido de carbono: CO

3. COMBINACIONS BINÀRIES

COMBINACIÓ DE 2 ELEMENTS.

3.1. COMPOSTOS AMB OXIGEN A LA DRETA (ÒXIDS)

Estudiarem 2 NOMENCLATURES possibles de nombrar-los: - 2. Per NOMBRES D'OXIDACIÓ (Nomenclatura STOCK): ÓXIDO DE (NOM DE L'ELEMENT) (valència de l'element en nombres romans, si té més d'una possible, sinó NO es posa) I com averigüem la valència de l'element (que no és l'oxigen)?

Els compostos tenen càrrega neutra, per tant: [(València element dreta, NEGATIVA)· nº àtoms dreta] = [(València element esquerra, POSITIVA)· nº àtoms esquerra]

3. COMBINACIONS BINÀRIES

COMBINACIÓ DE 2 ELEMENTS.

3.1. COMPOSTOS AMB OXIGEN A LA DRETA (ÒXIDS)

- 2. Per NOMBRES D'OXIDACIÓ (Nomenclatura STOCK): N2O3: Óxido de Nitrógeno (III) Zn O: Óxido de Zinc (no pose la valència del Zn perquè se sobrenten, sols té una) CO2: Óxido de Carbono (IV) Mn2O3: Óxido de Manganeso (III) Cu2O: Óxido de Cobre (I) Ag2O: Óxido de Plata (no pose valència perquè sols té una la plata) Òxido de manganeso (VI): MnO3 Óxido de hierro (III) Fe2O3 Óxido de hierro (II) FeO Óxido de carbono (II) CO Óxido de cobre (I) Cu2O

Hi han compostos binaris, que si actúen en medi aquós s'anomenen diferent (com que a la formulació no especifica l'estat, es pot nombrar com un binari comú):H2S(aq): ÀCIDO SULFHÍDRICO H2Se (aq): ÁCIDO SELENHÍDRICO H2Te (aq): ÁCIDO TELURHÍDRICO HF (aq): ÁCIDO SULFHÍDRICO HCl (Aq): ÁCIDO CLORHÍDRICO HBr (aq): ÁCIDO BROMHÍDRICO HI (aq): ÁCIDO YOHÍDRICO.

3. COMBINACIONS BINÀRIES

COMBINACIÓ DE 2 ELEMENTS.

3.1. COMPOSTOS SENSE OXIGEN U OXIGEN A L'ESQUERRA (HALURS + HIDRURS)

També 2 NOMENCLATURES possibles de nombrar-los: - 1. Per PREFIXES MULTIPLICADORS (Nomenclatura SISTEMÀTICA): ES LLIG DE DRETA A ESQUERRA respecte de la fórmula. 1: MONO(sols si l'element té més d'una valència) 2: DI- 3: TRI- 4: TETRA- 5: PENTA- 6: HEXA-

1: -2: DI 3: TRI NOM DE L'ELEMENT 4: TETRA 5: PENTA 6: HEXA

NOM ELEMENT DRETA acabat en -URO

DE

3. COMBINACIONS BINÀRIES

3.1. COMPOSTOS SENSE OXIGEN U OXIGEN A L'ESQUERRA (HALURS)

També 2 NOMENCLATURES possibles de nombrar-los: - 1. Per PREFIXES MULTIPLICADORS (Nomenclatura SISTEMÀTICA): ES LLIG DE DRETA A ESQUERRA respecte de la fórmula. OF2: Difluoruro de oxígeno PbI2: Diyoduro de plomo CCl4: Tetracloruro de carbono CaH2: Dihidruro de Calcio H2S: Sulfuro de DIhidrógeno Hidruro de Potasio: KH Hexafluoruro de Azufre: SF6 Dihidruro de Calcio: CaH2 Diyoduro de Magnesio: MgI2 Pentacloruro de Fósforo: PCl5

3. COMBINACIONS BINÀRIES

3.1. COMPOSTOS SENSE OXIGEN U OXIGEN A L'ESQUERRA:

Element DRETA: Valencia NEGATIVA Element ESQUERRA: Valencia POSITIVA

També 2 NOMENCLATURES possibles de nombrar-los: - 2. Per NOMBRES D'OXIDACIÓ (Nomenclatura STOCK): ES LLIG DE DRETA A ESQUERRA respecte de la fórmula. SENSE PREFIXES MULTIPLICADORS, i el de la dreta acabat en -URO (especifiquem la valència del de l'esquerra amb nombres romans, si té més d'una valència) FeCl3: Cloruro de Hierro (III) PbS2: Sulfuro de Plomo (IV) AlH3: Hidruro de Aluminio (no posem valència perquè l'alumini sols té una possible) MgI2: Yoduro de Magnesio NiH3: Hidruro de Níquel (III) Fluoruro de calcio: CaF2 Sulfuro de hidrógeno: H2S Sulfuro de plomo (IV): PbS2 Cloruro de hierro (III); FeCl3

3. COMBINACIONS BINÀRIES

COMBINACIÓ DE 2 ELEMENTS.

3.1. COMPOSTOS SENSE OXIGEN U OXIGEN A L'ESQUERRA:

HI han compostos binaris de molt d'ús que han adquirit una Nomenclatura "vulgar" i els hem de memoritzar:

Fosfina

Arsina

BH3: borano Comentar els PERÒXIDS com a excepció. Es distingueixen perquè NO están simplificats els sunbíndex. El més comú l'aigua oxigenada o peròxid d'hidrògen. H2O2

Exercicis compostos binaris

4. COMBINACIONS TERNÀRIES.

4.1. HIDRÒXIDS METAL+(OH -1)

1. Per PREFIXES MULTIPLICADORS (Nomenclatura SISTEMÀTICA):

1: MONO(sols si l'element té més d'una valència) 2: DI- 3: TRI- 4: TETRA- 5: PENTA- 6: HEXA-

1: - 2: DI- 3: TRI- 4: TETRA- 5: PENTA- 6: HEXA-

HIDRÓXIDO DE

NOM DEL METALL

Co(OH)2: Dihidróxido de Cobalto. Dihidróxido de Hierro: Fe(OH)2Fe(OH)3: Trihidróxido de Hierro. Hidróxido de Litio: Li(OH) NaOH: Hidróxido de Sodio Trihidróxido de Cromo: Cr(OH)3 Sn(OH)2: Dihidróxido de Estaño. Dihidróxido de Calcio: Ca(OH)2 Pt(OH)4: Tetrahidróxido de platino. Trihidróxido de Oro: Au(OH)3

4. COMBINACIONS TERNÀRIES.

4.1. HIDRÒXIDS METAL+(OH -1)

2. Per NOMBRES D'OXIDACIÓ (Nomenclatura STOCK):

SENSE PREFIXE MULTIPLICADOR

+ NOM DEL METALL (Valencia del Metall, si sols té 1 possible NO posar-la)

HIDRÓXIDO DE

Co(OH)2: Hidróxido de Cobalto (II) Hidróxido de Hierro (II) Fe(OH)2Fe(OH)3: Hidróxido de Hierro (iii) Hidróxido de Litio Li(OH) NaOH: Hidróxido de Sodio (sense valencia perquè sols té una possible) Cr(OH)3: Hidróxido de Cromo (III) Sn(OH)2: Hidróxido de Estaño (II) Hidróxido de Calcio: Ca(OH)2 Pt(OH)4: Hidróxido de Platino (IV) Hidróxido de Oro (III): Au(OH)3

4. COMBINACIONS TERNÀRIES

4.1. HIDRÒXIDS:

3- Per NOMBRE DE CÀRREGA DEL METALL:Igual que amb el Nombre d'Oxidació, però entre parèntesi posem la càrrega amb signe positiu o negatiu del metall (excepte si sols té una possible, en eixe cas NO s'indica). Ni(OH)2: Hidróxido de Níquel (2+) LiOH: Hidróxido de Litio Ca(OH)2: Hidróxido de Calcio Au(OH)3: Hidróxido de Oro (3+) Pb(OH)4: Hidróxido de Plomo (4+) Hidróxido de Cobalto (2+): Co(OH)2 Hidróxido de Sodio: NaOH Hidróxido de Platino (4+): Pt(OH)4 Hidróxido de Plata: AgOH

Exercicis Hidròxids

4. COMBINACIONS TERNÀRIES.

4.2. OXIÀCIDS (óxido No metálico + h20= HXO)

Es manté la Nomenclatura Tradicional (perquè està molt arraigada), pero s'ha d'anar canviant a les dos nomenclatures IUPAC (Adició i Nomenclatura d'Hidrògen).Per tant, es mantenen 3 NOMENCLATURES: 1. TRADICIONAL 2. D'ADDICIÓ 3. D'HIDRÒGEN

IMPORTANT NºH:Grups impars (13, 15, 17)1 i 3H: G.13: 3H G.15: 3H (excepte "N"té 1H) G.17: 1H Grups pars (14, 16) 2 i 4 H: G.14 ("C"): 2H G.14 ("Si"): 4H G.16 : 2H

4. COMBINACIONS TERNÀRIES.

4.2. OXIÀCIDS (óxido No metálico + h20= HXO)

1. Nomenclatura TRADICIONAL: S'asigna el nom en funció de la valència amb la que actúa l'element CENTRAL (X), tenint en compte que H (+1) i O(-2)

MENOR val.

HIPO (Nombre elemento central X) -OSO (Nombre elemento central X) - OSO (Nombre elemento central X) - ICO - 1val(X) PER (Nombre elemento central X) - ICO

ÁCIDO

3 val

4 val

2 val

MEMORITZAR (excepcions):HMnO4: Ácido Permangánico. H2MnO4: Ácido Mangánico H2CrO4: Ácido Crómico H2Cr2O7: Ácido Dicrómico

MAYOR val.

4. COMBINACIONS TERNÀRIES.

4.2. OXIÀCIDS (óxido No metálico + h20= HXO)

1. Nomenclatura TRADICIONAL: S'asigna el nom en funció de la valència amb la que actúa l'element CENTRAL (X), tenint en compte que H (+1) i O(-2) H2CO3: C(val. possibles +2. +4; actúa amb +4): Ácido Carbónico HNO2: N (val. possibles +3, +5; actúa amb +3): Ácido Nítroso HClO: Cl (val. possibles +1, +3, +5, +7, actúa amb +1): Ácido Hipocloroso HClO4: Cl (val. possibles +1, +3, +5, +7, actúa amb +7): Ácido Perclórico. H3BO3: B (val. possible sols +3). Ácido Bórico. H2SO4: S (val. possibles +2, +4,+6 actúa amb +6): ácido Sulfúrico. Normalment, sols hi ha 1 àtom de l'element central, però hi ha algun excepció que hem de tenir en compte: H2Cr2O7: Cr(val. possibles +2, +3, +6: actúa amb +6): Ácido dicrómico.

4. COMBINACIONS TERNÀRIES.

4.2. OXIÀCIDS (óxido No metálico + h20= HXO)

1. Nomenclatura TRADICIONAL: S'asigna el nom en funció de la valència amb la que actúa l'element CENTRAL (X), tenint en compte que H (+1) i O(-2) Ácido Hipocloroso: (Cl. té 4 val. possibles+1, +3, +5, +7 , ací actúa amb Hipo-Oso, per tant, amb +1): HClO Ácido Yódico: HIO3 Ácido Sulfuroso: H2SO3 Ácido Sulfúrico: H2SO4 Ácido Perclórico: HClO4 Ácido Iódico: HIO3 Ácido Carbonoso: H2CO2 Ácido Silícico: H4SiO4 Ácido permangánico: HMnO4 Ácido Mangánico: H2MnO4

4. COMBINACIONS TERNÀRIES.

4.2. OXIÀCIDS (óxido No metálico + h20= HXO)

2. Nomenclatura ADDICIÓ: Es tracta de a'anomenar el nombre de HIdròxids (OH) i oxígens (O, que no són del OH) mitjançant prefixes multiplicadors.

PREFIXE:1- - 2-DI 3-TRI 4-TETRA 5- PENTA 6- HEXA

PREFIXE:1- - 2-DI 3-TRI 4-TETRA 5- PENTA 6- HEXA

+ NOM L'ELEMENT CENTRAL (X)

+ ÓXIDO

+ HIDRÓXIDO

4. COMBINACIONS TERNÀRIES.

4.2. OXIÀCIDS (óxido No metálico + h20= HXO)

2. Nomenclatura ADDICIÓ: Es tracta de a'anomenar el nombre de HIdròxids (OH) i oxígens (O, que no són del OH) mitjançant prefixes multiplicadors (sense accents) H2SO4: nº (OH)=nºH=2 : dihidroxido nº (O) no són OH= 2 : dioxido HNO3: nº (OH)= 1 : hidroxido nº O= 2 dioxido H3PO4: Trihidroxidooxidofósforo HBrO4: Hidroxidotrioxidobromo. Hidroxidodioxidocloro: 1OH + 20 + Cl= HClO3 Dihidroxidodioxidoazufre: 2OH + 2O + S= H2SO4 Trihidroxidooxidofósforo: 3OH + 0 + P= H3PO4 Tetrahidroxidosilicio: 4OH + Si= H4SiO4 Hidroxidotrioxidomanganeso: OH + 3O + Mn= HMnO4

Dihidroxidodioxidoazufre

Hidroxidodioxidonitrógeno

4. COMBINACIONS TERNÀRIES.

4.2. OXIÀCIDS (óxido No metálico + h20= HXO)

3. Nomenclatura D'HIDRÒGEN: (sense accents)

PREFIXE:1-- 2. DI 3- TRI 4- TETRA 5- PENTA 6- HEXA

PREFIXE:1- - 2- DI 3- TRI 4- TETRA 5- PENTA 6- HEXA

OBRI PARÉNTESIS

+ OXIDO

+ NOM DE L'ÀTOM CENTRAL (X) -ATO

+ HIDROGENO

TANCA PARÉNTESIS

4. COMBINACIONS TERNÀRIES.

4.2. OXIÀCIDS (óxido No metálico + h20= HXO)

3. Nomenclatura D'HIDRÒGEN:

H2SO4: Dihidrogeno(tetraoxidosulfato)HNO3: Hidrogeno(trioxidonitrato) H3PO4: Trihidrogeno(tetraoxidofosfato) HBrO4: Hidrogeno(tetraoxidobromato) HClO3: Hidrogeno(trioxidoclorato) Hidrogeno(dioxidonitrato): HNO2 Trihidrogeno(trioxidofosfato): H3PO3 Dihidrogeno(heptaoxidocromato): H2CrO7 Dihidrogeno(tetraoxidomanganato): H2MnO4 Tetrahidrogeno(tetraoxidosilicato): H4SiO4

Exercici Formulació d'àcids.

4. COMBINACIONS TERNÀRIES.

4.2. OXISALS NEUTRES(METAL+X+O): l'àcid perd tots els h.

Nomenclatura STOCK:(S'utilitza aquesta habitualment)Per a formular aquestes sals el més important és saber de quin OXIÀCID provenen i a partir de ahí la regla a seguir és la següent: Oxiàcid. Ion (perd H) Oxisal KClO4 HClO4 (val. Cl (1, 3, 5, 7) actúa +7: Ácido perclórico) ClO4- (ion perclorato) Perclorato de potasio (no val. K perquè sols té una) Pb(NO2)2 HNO2 (val. N (3, 5) actúa 3: Ácido Nitroso) NO2- (ion nitrito) Nitrito de plomo (II) Sulfato de hierro (III) Acido Sulfúrico (H2SO4) Fe2(SO4)3 Fosfato de Níquel (III) Ácido Fosfórico (H3PO4) (val.P, 3,5; actúa 5)

(osito)

(icato)

Exercici Formulació Sals Neutres

Ni3(PO4)3

NiPO4

5. COMBINACIONS QUATERNÀRIES.

5.1. OXISALS ÀCIDES(METAL+H+X+O): l'àcid perd part dels h

Nomenclatura STOCK:(S'utilitza aquesta habitualment)Es formula igual que les neutres, però l'io s'anomena diferent, perquè al NO perdre tots els H afegim el prefixe "hidrogeno"+(io) o dihidrogeno + (io), segons nombres H. OXIÀCID ION OXISAL NaHCO3 H2CO3 (HCO3)1- Hidrogenocarbonato de sodio (no pose val. Na perquè es sobrentén, sols té 1) (Ác. Carbónico) (Hidrogenocarbonato) Cu(H2PO4)2 H3PO4 (H2PO4)1- Dihidrogenofosfato de cobre (II) (Ác. Fosfórico) (Dihidrogenofosfato) AlH2SiO4 H4SiO4 (H2SiO4)2- Dihidrogenosilicato de aluminio. (Ác. Silícico) Dihidrogenosilicato

Exercici Formulació Sals Àcides

La mente es como un paracaídas sólo funciona si se abre.

Albert Einstein.

Ejercicios Repaso Global de Formulación Inorgánica.

GANADORES CONCURSO (FORMULACIÓN INORGÁNICA: Comodín 0,75 ptos.

Nombre 01

Nombre 02

Nombre 03

GRàCIeS!