EL MUSEU DE LA CIENCIA I DE LA TÈCNICA

EL MUSEU DE LA CIENCIA I DE LA TÈCNICA

Mikel Zamora Genís Rusinés 16/10/2020

LA BURRA

LES CARBONERES

LES CALDERES

LA NAU INDUSTRIAL

LLUÍS MUNCUNILL

GOOGLE

PROCÉS TEXTIL

XEMENEIES

LA BURRA

LA BURRA

• Passeja't per la sala on hi ha la Burra, expliqueu Per què l'anomenaven així: Perquè feia funcionar tota la nau industrial igual que un burro que té que carregar amb el pes de totes les mercaderies i es deia així de forma col·loquial.
• És el cor de la fàbrica i expliqueu com funcionava la màquina de vapor i com donava servei a totes les màquines de la fàbrica. Per mitjà d'un conducte, el vapor produït a les calderes penetra en el cilindre de la màquina de vapor. L'entrada i la sortida del vapor es regulen mitjançant unes vàlvules. Al cilindre, el vapor acciona i empeny un pistó, amb la qual cosa creua un moviment d'anada i tornada. El pistó, unit a una biela i a un manubri, transmet el moviment al volant i el fa girar. Amb el gir, el volant acciona la gran corretja que està connectada amb la nau de producció. A l'interior de la nau, la gran corretja transmet,mitjançant rodes, corretges i embarrats, el moviment a les màquines, que tenen així la força mecànica perquè puguin funcionar.

LES CARBONERES

LES CARBONARES

Les carboneres: què eren? On estaven ? i que treballava? I en quines condicions? Les carboneres eren els espais on s’emmagatzemav el carbó, el combustible per fer funcionar la màquina de vapor. Les carboneres estaven situades justa a sota de la burra, osigui al soterrani. Al costat tenien les calderes i una mica més lluny la xemeneia.

LES CALDERES

LES CALDERES

On estaven? Quina funció feien ? i de quins materials estaven fetes?

Estaven a la part de sota de la fàbrica sota de la màquina de vapor i just al costat hi han les carboneres i la ximenia,A les calderes, la combustió del carbó escalfa l’aigua fins que es converteix en vapor, el qual, per mitjà d’un conducte, que va cap a la màquina de vapor per ferla funcionar, Estan fetes de ferro i envoltades de maó refractari per a mantenir les altes temperatures, no s’apagaven mai, ja que la fàbrica funcionava 24 hores del dia a dia.

LA NAU INDUSTRIAL

LA NAU INDUSTRIAL

Observeu la forma: La forma és com de onades. La funció que feia: Estava així ficat per que pugui passar llum natural. i els materials usats: Totxos i vigués de ferro per aguantar, i després unes finestre de vidre i envoltats de ferro. Així com la solució arquitectònica del sostre.

Com es va aconseguir la il.luminació natural de la nau? Està formada per totxos i vidres recoberts de ferro i la forma era com de ones que deixen un espai per que hi haguessin unes finestres que en tota la fabrica entres la llum natural. Valoreu les solucions enginyoses aconseguides en tractar-se d’un edifici industrial. Les solucions estan molt bé aconseguides, ja que és molt espaiosa i amb grans finestres per poder entrar llum.

LLUÍS MUNCUNILL

MASIA FREIXA

L’arquitecte va ser Lluís Muncunill. Va ser arquitecte municipal de la ciutat i deixeble de Gaudí,pertany per tant al Modernisme. Una de les construccions més emblemàtiques que va fer va ser la Masia Freixa, visiteu-la al menys per fora, feu-ne una fotografia i un selfie. Busqueu quina va ser la seva funció inicial, qui el va encarregar, quins altres usos ha tingut i valoreu l’estat de conservació. La masia va estar ideada, originalment, per a servir com a fàbrica de filatures i l'arquitecte Muncunill la va transformar després en la residència familiar de l'industrial tèxtil Josep Freixa i Argemí, està situat al parc de Sant Jordi, la Masia Freixa tenen la teulada sinuós, els arcs catenaris, la rotonda, la torre d'angle nord-est i interior

L'AJUNTAMENT

Busqueu un altre edifici fet per aquest arquitecte i feu-ne una fotografia. Indiqueu el nom de l’edifici, on està situat, quina funció tenia i té avui i avalueu el seu estat de conservació . En aquesta imatge surt a l'ajuntament de Terrassa, està situat al Raval de Montserrat, 14, 08221 Terrassa, Barcelona, l'edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb una façana de pedra arenisca procedent de la pedrera de Montjuïc profusament decorada, en la qual es combinen diversos elements arquitectònics i ornamentals propis de l'estil gòtic, la funció de l'ajuntament es assistir i proposar a les sessions de cabildo les mesures que estimen més convenients per atendre els assumptes municipals.

PROCÉS TEXTIL

PROCÉS TEXTIL

Estira i torça la metxa i després enrotlla el fil al fus de manera contínua: La Contínua de filar s'alimenta per unes bobines de metxa. Les metxes passen per un camp d'estiratge, que es compon de diversos cilindres, els quals estiren i paral·lelitzen les metxes fins a formar-ne una de més prima, que es torça, per mitjà d'un moviment giratori, fins a formar el fil que s'enrotlla a la fusada de manera contínua. El 1828, John Thorp va inventar la contínua de filar, que es va imposar ràpidament en gairebé totes les filatures del món.

PROCÉS TEXTIL

Prepara els fils d'ordit per a teixir en el teler Un cop tenim l'ordit del teixit. La següent operació és passar la pua. Aquest procés consisteix a mantenir l'ordre que s'ha donat als fils en ordir-los. Els fils d'ordit enrotllats al plegador es passen per sobre i per sota d'uns bastons fins a formar una creu. A continuació, es passen per les bagues dels lliços del teler i, finalment, per les palletes de la pua. Es una feina que requereix molta habilitat manual, i és per això que l'acostumaven a fer les dones. Després de passar tots els fils, el plegador, els lliços i la pua s'incorporen al teler. Quan un plegador d'ordit s'està a punt d'acabar, les nuadores nuen els extrems dels fils amb els d'un nou plegador per tal de no perdre l'ordre. Hi ha nuadores que han arribat a fer 1.000 nusos en una hora

PROCÉS TEXTIL

Enrotlla el fil en rodets : La madeixa obtinguda de l'aspi es col·loca en la debanadora, que gira a una velocitat controlada i fa que el fil provinent de la madeixa passi al rodet. Aquest procés es realitza mitjançant un guiafils i un tensor que, amb un moviment de vaivé, permet que el fil es reparteixi de manera regular en els rodets. El procés giratori de la debanadora ha donat lloc a la frase “Dóna més voltes que una debanadora".

10

PROCÉS TEXTIL

Forma d'entrellaçar els fils d'ordit amb els de trama : El lligament d'un teixit és la diferent manera d'entrecreuar els fils d'ordit amb els de trama. Existeixen tres lligaments fonamentals, el tafetà, la sarja, i el setí, i els anomenats derivats, que s'obtenen a partir d'aquests. Tècnicament els lligaments es representen en p per quadricular: les files dels quadrats verticals representen els fils d'ordit, i les horitzontals, els fils de trama.

11

PROCÉS TEXTIL

Enrotlla el fil a la bitlla : El fil de la fusada passa pel guiafils i s'enrotlla a la bitlla per mitjà d'un con truncat, que gira i permet que el fil es reparteix de manera regular la bitlla. Posteriorment Labitlla s'incorporarà la llançadora del teler.

GOOGLE

12

GOOGLE

L’estratificació social era una de les característiques del treball en una fàbrica. Quines diferències hi havia entre els diferents treballadors de la fàbrica? Cobraven el mateix homes i dones? Hi havia moltes diferències de salari si fos dona et donen menys diners que un home, que la dona treballés tot el dia no era cap novetat, però si era fer-ho Fur de l'llar per algú que no és el mateix casar-se. De tota formes és arriscat generalitzat, ja que és difícil va establir quines coses donen lloc a la varietat del règim de treball que salaris constaten, és a dir: Els que treballen tot el dia i qui no, qui feien per temporades i qui tot l'any, o qualssevol altres variables que expliquen les fortes diferències en la producció de les dones.

13

GOOGLE

Busqueu quants treballadors va arribar a tenir el vapor Aymerich , Amat i Jover ? Hi havia treball infantil ? A partir de quina edat es podia treballar? Esbrina les condicions laborals dels nens i les dones en relació als homes. Al Vapor de Aymerich, Amat i Jover sí que hi havia treball infantil, hi havia nens de 7 anys treballant allá i ni se n'anaven fins als 12 anys, es podia treballar al cap de 12 anys però hi havia nen de 7 anys perquè la família no estava en una època bona de diners i ells anaven a treballar per aconseguir diners, a la fàbrica treballaven homes, dones i nens en unes dures condicions laborals i amb mísers sous (unes 40 pts setmanals). Les dones cobraven la meitat que els homes i els nens la meitat que les dones.

XEMENEIES

14

XEMENEIES

Està situada just al costat del museu, o sigui dintre de les instal·lacions a la rambla d’Ègara. Va ser construïda el 1908, està feta de maó i mesura 42 m.

Està situada a la Pl. de l'Anònima - c. de Galileu, 303 - c. de Fra Bonaventura Gran. Va ser construïda el 1961, està feta de maó i mesura 36m.

15

XEMENEIES

La xemeneia està situada la Pl. de l'Assemblea de Catalunya - av. d'Àngel Sallent, La Maurina. Va ser construïda el 1956, està fet de maó i mesura 63,25 m.

Està situada a la Pl. Nova - c. de Sant Marian - c. de Baldrich. Va ser construïda el 1925, està feta de maó i mesura 15 m.

Valoració personal de la sortida i del que has après. Què t’ha agradat més i menys.

16

VALORACIÓ

Valoració personal de la sortida i del que has après. Què heu descobert que no sabies? Què t’ha agradat més i menys. El que hem descobert és que gràcies als invent com la burra, les xemeneies, els calderes ... Hem evolucionat a la vida gràcies als nens ia les dones, que estaven treballant podem veure la diferència de societat que havia abans, i mai vaig pensar que havia moltes coses boniques a terrassa. El que més ens ha agradat ha estat anar a buscar la xemeneies ja que hem hagut d'anar per tota terrassa, i hem anat a llocs que mai haviem visitat, i el que menys ens ha agradat a estat el de fer el power point però ja és costum fer aquests treball a si que no ha estat pesat

¡Gràcies!