El relleu de Catalunya

El relleu de Catalunya

Les unitats de relleu i les costes

Què veurem?

Serralada Transversal

Pirineus

Depressió Central

Serralades costaneres

Costes catalanes

Delta de l'Ebre

Característiques generals:

Catalunya té una superfície de 31.904 km² i un territori molt accidentat i amb molts contrastos i varietat de paisatges.

+info

+info

Els Pirineus

La serralada dels Pirineus ocupa una tercera part del territori en direcció oest-est. Aproximadament 250 km dels 435 km del total de la serralada es troben en territori català. El seu origen el trobem en el moviment alpí (Cenozoic – Era Terciària), aproximadament fa uns 37 milions d’anys. Es divideix en dues unitats diferenciades: Pirineu Axial i Prepirineu.

El Pirineu Axial

El Prepirineu

Format per un seguit de blocs fallats i aixecats de roques antigues. Destaca la Pica d’Estats (3.143 m). Presenta una fisonomia de paisatge alpí, amb alternança de formes suaus, planes elevades, crestes de parets verticals antics circs glacials, valls glacials amb forma de V (per exemple les valls de les dues Nogueres).

Format per materials sedimentaris plegats i fallats de l’era Secundària aixecats al terciari, amb predomini de les roques calcàries. A Catalunya formen dues unitats:Serralades interiors: Cadí 2.6412 m, Pedraforca 2.490 m...Serralades exteriors: Montsec i Mont-Roig (situada al sud del Montsec) i separades per la conca de Tremp.

VS

+info

La Serralada Transversal

La formen una sèrie de relleus situats al peu dels Pirineus que uneixen el Prepirienus amb les serralades litorals. Són blocs tabulars o basculats: *Blocs elevats que formen muntanyes força elevades com el Puigsacalm (1.515 m). *Blocs enfonsats que formen la Plana d’Olot, el Pla del Bages i l’Empordà.

+info

Les Serralades costaneres

(o Sistema Mediterrani Català)

Aquest conjunt muntanyós està format per una doble serralada que corre paral·lela a la costa des de la desembocadura del riu Ter fins al delta de l’Ebre i separa les terres de la costa de les de l'interior. En el sector nord, des de Collserola fins a les Gavarres, hi ha muntanyes antigues, semblant a les de l’eix dels Pirineus, però més baixes, de formes suaus, molt desgastades per l’erosió. En el sector sud, a partir del riu Llobregat, hi ha muntanyes d’origen sedimentari i de plegament, semblants a les del Prepirineu amb predomini de roques calcàries.

+info

El Sistema Mediterrani Català inclou:

Serralada Prelitoral o d'Interior

Serralada Litoral o de Marina

Depressió Prelitoral

És tracta d’una fossa allargada d’aspecte ondulat, que ocupa les comarques de la Selva, els Vallès i Penedès. Formada per falles de blocs enfonsats de materials continentals aportats pels rius i el mar. Molt erosionada pel pas del temps, hi trobem turons i relleus suaus, que conformen un espai obert idoni per establir les principals comunicacions del territori i les poblacions..

Té altituds modestes: Montnegre (759 m), Collserola (512 m) i Montsià (762 m), amb extrems que s’acosten a la costa com el Garraf. Tota la carena va desapareixent vora el Vendrell, on la Serralada Interior arriba al mar. Es tracta de massissos antics formats per esquits, granits i calcàries.

És la més extensa. Té cims importants com: Guilleries, Montseny, Muntanyes de Prades i Ports de Beseit. Montserrat i el Montsant hi són incloses per proximitat, formats per materials acumulats d’antics rius, han format conglomerats que mostren la seva resistència a l’erosió respecte a les terres del seu voltant.

+info

La Depressió Central Catalana

És la part més oriental de la Depressió de l’Ebre, drenada pel Llobregat, Francolí, Ter i altres rius que no desguassen a l’Ebre. S’estén entre els Pirineus i les serralades de la costa, ocupada originàriament pel mar va emergir lentament a causa de la sedimentació de materials d’origen fluvial i marí. En tancar-se el mar, es formà un llac amb dipòsits de sal gemma i sals potàssiques (mines de Cardona, Súria, Balsareny i Sallent), dipòsits calcaris (Calaf, Almatret i Mequinensa) i guixos (Ponts). Té forma de gran amfiteatre, amb un pendent suau que baixa cap a Lleida, Tàrrega i Calaf. L’alternança de materials tous i durs ha dibuixat un relleu, excavat pels rius, d’altiplans, terrasses o tossals. Hi trobem àmplies zones d’agricultura al centre de la depressió (Segrià, Urgell i la Noguera).

+info

Les costes catalanes

El relleu costaner català és poc uniforme amb molt contrastos (deltes, petites planes litorals, costes acinglerades i costes abruptes). Amb deltes, com el de l’Ebre (el més important de tota la Península) i altres de menors (Llobregat, Besòs, i Tordera). Al nord del Tordera la Serralada Litoral arriba fins al mar i forma els penya-segats de la Costa Brava. És un espai amb elevada població, moltes activitats econòmiques i bones comunicacions.

+info

El delta de l'Ebre

El Delta de l’Ebre és la zona humida més gran de Catalunya, amb una superfície de 320 km². Constitueix un dels hàbitats aquàtics més importants del Mediterrani occidental. La seva creació ha estat fruit de la interacció de nombrosos processos geogràfics perllongats al llarg del temps, com ara la sedimentació fluvial, els corrents marins, els processos climàtics i l'acció humana. L’equilibri entre la seva riquesa natural i l’explotació per part de l’home no ha estat mai fàcil, per això, l’any 1983, la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre. En el delta conflueixen el medi marí i el continental, acollint una gran diversitat d’espècies de peixos i d’aus.

+info