EDAT MITJANA
PROJECTE 4 LES EMPREMTES DEL PASSAT
EDAT MITJANA i EDAT MODERNA. ALUMNES DE 5è de PRIMÀRIA
EDAT MODERNA
EIX CRONOLÒGIC
EIX CRONOLÒGIC
Index
Edat Mitjana
Edat Moderna
EDAT MITJANA
REPÀS DEL CURS ANTERIOR
Edat Mitjana
2. Com es vivia a Europa?
1. Quant va durar l’edat mitjana?
3. L’arribada dels visigots i dels musulmans
4. Els nous regnes cristians
5. Una època de guerra i convivència
1. Quant va durar l’edat mitjana?
Baixa edat mitjana
Alta edat mitjana
Des del segle XII, es va desenvolupar el comerç i van sorgir grans ciutats, anomenades burgs. Ací es va originar un nou grup social, la burgesia, format pels comerciants i els artesans. Al final d’aquest període, els avanços científics i les exploracions van impulsar un gran desenvolupament cultural i el descobriment d’Amèrica el 1492. Aquest fet assenyala el final de l’edat mitjana.
El burg medieval s’organitzava al voltant d’una església o una catedral, i la plaça del mercat.
Aquesta etapa va començar el segle v. Després de la caiguda de Roma, el territori europeu va quedar organitzat en regnes fundats pels pobles germànics.
Aquests pobles vivien de l’agricultura i la ramaderia. La societat estava formada per uns pocs nobles, propietaris de les terres, i una majoria de camperols que les treballaven. Aquesta organització social es coneix com a sistema feudal.
El noble vivia al castell, que vigilava les seues terres, i els camperols vivien als pobles del voltant.
Les invasions dels pobles germànics van provocar la caiguda de l’Imperi romà i l’inici del període medieval a Europa, que es va estendre entre els segles v i xv. Al llarg de l’edat mitjana, els pobles germànics van crear regnes amb trets culturals comuns, i que es consideraven cristians. Els cristians creuen en un únic déu, predicat per Jesús de Natzaret, i en un llibre sagrat: la Bíblia.
Per a estudiar millor aquest llarg període de deu segles, els historiadors solen dividir-lo en dues etapes:
2. Com es vivia a Europa?
1. A vanvi de terres els nobles es convertien en vassals del Rei
Piràmide Social
2. El clero es dedicava a la cura dels malalts i l'ensenyament. (tenia molt de poder)
Als regnes cristians europeus es va desenvolupar un sistema d’organització política, social i econòmica basat en la possessió de feus o grans extensions de terres. En el sistema feudal la societat es dividia en grups anomenats estaments, entre els quals hi havia grans desigualtats. Els nobles i el clero eren els estaments privilegiats, perquè rebien terres del rei o d’un altre noble, a canvi de la seua fidelitat i de suport militar. Els camperols i els burgesos eren els no privilegiats, ja que no posseïen terres i pagaven impostos.
4. Els camperols no tenien privilegis i vivien en condicions molt dures
3. Els burgesos eres artesans i comerciants
3. L’arribada dels visigots i dels musulmans
Què va ser el regne visigot de Toledo?
Els visigots van ser un dels pobles germànics que va envair una part de l’Imperi romà i es van instal·lar a Hispània. A causa del seu contacte amb Roma i amb la població hispanoromana, els visigots van adoptar la llengua llatina i el cristianisme.
Els regnes cristians formats pels pobles germànics a Europa van créixer durant l’edat mitjana. Així, a mitjan segle vi, els visigots van fundar a Hispània el regne de Toledo. No obstant això, una nova cultura va posar fi al regne visigot al començament del segle VIII: l’islam.
A continuació visualitza el següent vídeo dels visigots. Recorda utilitzar la fulla "Cornell" per a extraure les idees principals.
3. L’arribada dels visigots i dels musulmans
Què va ser al-Àndalus?
L’islam és la religió dels musulmans. Aquests creuen en un únic déu, Al·là, i en el seu profeta Mahoma. El seu llibre sagrat és l’Alcorà. Després de la mort de Mahoma, un imperi islàmic es va estendre des de l’Índia fins al nord d’Àfrica, i l’any 711, va arribar a la península Ibèrica. Els musulmans van véncer el regne visigot i van crear al-Àndalus, un gran territori des del sud peninsular fins a les muntanyes del nord.
Si vols ampliar informació pots visualitzar aquest vídeo.
4. Els nous regnes cristians
Com es van formar els regnes cristians?
Després de la invasió musulmana, alguns nobles visigots van fugir a les muntanyes del nord de la península Ibèrica. Allí, juntament amb els pobladors asturs, van iniciar un procés de més de set segles de durada durant el qual els regnes cristians van avançar cap al sud i van ocupar els territoris andalusins. Va ser l’anomenada Reconquesta.
En aquest procés van sorgir els anomenats regnes cristians, que van experimentar una complexa evolució.
5. Una època de guerra i convivència
Quines cultures hi convivien?
Les tres cultures més esteses a la península Ibèrica en l’edat mitjana eren els musulmans, els cristians i els jueus. Les tres es respectaven perquè compartien una gran religiositat, creien en un sol déu i tenien un llibre sagrat.
- A al-Àndalus, la població musulmana arribada d’Àfrica i Àsia convivia amb els muladís, que eren els hispanoromans i visigots convertits a l’islam. També convivien amb els cristians, anomenats mossàrabs, i amb els jueus. A les ciutats cristianes conquerides a al-Àndalus residien els cristians amb jueus i musulmans, anomenats mudèjars.A al-Àndalus, la població musulmana arribada d’Àfrica i Àsia convivia amb els muladís, que eren els hispanoromans i visigots convertits a l’islam. També convivien amb els cristians, anomenats mossàrabs, i amb els jueus.
- A les ciutats cristianes conquerides a al-Àndalus residien els cristians amb jueus i musulmans, anomenats mudèjars.
Per què va acabar la convivència?
A pesar de la convivència durant segles, també va haver-hi moments de tensió entre les tres grans cultures, provocats en molts casos pel desconeixement, i en d’altres pels interessos econòmics i polítics. Amb el temps va créixer especialment la desconfiança dels cristians cap als musulmans i els jueus, als quals van arribar a acusar en molts casos de contagiar malalties i d’empobrir els cristians.
Aquesta desconfiança i el procés de la Reconquesta van posar fi a la convivència de les tres cultures:
- El 1492 els exèrcits dels reis Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, els Reis Catòlics, van prendre l’últim regne musulmà de la península Ibèrica: el regne nassarita de Granada. La presa de Granada marcà la fi de la Reconquesta i de la convivència entre regnes cristians i musulmans.
- També el 1492, els Reis Catòlics van decretar l’expulsió dels jueus dels seus territoris.
EDAT MODERNA
EDAT MODERNA
2. ELS REIS CATÒLICS
1. INTRODUCCIÓ EDAT MODERNA
4. LA DECADÈNCIA POLÍTICA
3. IMPERI DE CARLES I
6. LA SOCIETAT A L’EDAT MODERNA
5. ELS BORBÓ
7. L’HUMANISME i RENAIXEMENT
8. L’ART BARROC
9. LA REFORMA i LA CONTRAREFORMA
10. AVANÇOS CIENTÍFICS I TÈCNICS
EIX CRONOLÒGIC
EIX CRONOLÒGIC
Intruducció en l'Edat Moderna
més
Vídeo de l'Edat Moderna
Vídeo introductori de l'Edat Moderna
Intruducció Edat Moderna
Els avanços en la navegació van permetre als marins portuguesos i castellans trobar noves rutes per a comerciar. Molts d’ells buscaven vies per arribar a les Índies, uns territoris asiàtics rics en espècies com el pebre o la canyella.El navegant Cristòfol Colom, va pensar que podria arribar a Àsia travessant l’oceà Atlàntic, i va demanar ajuda a Isabel de Castella per a intentar-ho. Una vegada va aconseguir la confiança dels reis de Catòlics, Colom va partir cap a l’oceà desconegut amb els vaixells, la tripulació i els materials rebuts dels Reis Catòlics. Després de 70 dies de navegació, el 12 d’octubre de 1492, el navegant va trobar un Nou Món: Amèrica. Colom va tornar tres vegades a Amèrica, però sempre va pensar que era a les Índies. Per això denominava indis els seus habitants.
Ampliació d'informació
A continuació visualitza el següent vídeo del Descobriment d'Amèrica. Recorda utilitzar la fulla "Cornell" per a extraure les idees principals.
Fitxa Cornell
2. ELS REIS CATÒLICS
ELS REIS CATÒLICS
El matrimoni en 1469 entre Fernando d'Aragó i Isabel de Castella suposa l'inici d'un nou període en la història d'España, caracteritzat per la creació de l'Estat modern i la consolidació del poder reial. Durant el regnat dels Reis Catòlics s'assisteix a la unificació davall una mateixa corona de tres dels quatre regnes cristians de la península Ibèrica i del regne islàmic de Granada. Ja no eren reis medievals.
A continuació visualitza el següent vídeo dels "Reis Catòlics". Recorda utilitzar la fulla "Cornell" per a extraure les idees principals.
Fitxa Cornell
Ampliació informació
2. ELS REIS CATÒLICS
ELS REIS CATÒLICS
Els Reis Catòlics van ser el primer gran exemple de monarquia autoritària. El seu poder es va consolidar en reduir el de la noblesa. Així, van organitzar una administració pròpia que controlava els seus territoris i un exèrcit modern que els protegia. A més, els Reis Catòlics van finalitzar la Reconquesta amb la presa de Granada el 1492, i van expandir les seues relacions i territoris a l’estranger casant els seus fills amb els principals hereus d’Europa. La reina Isabel mor el 26 de novembre de 1504. Ferran el Catòlic es disposa a governar a Castella en nom de la seua filla. Però Felipe I no està d’acord i entra en conflicte amb Ferran. Finalment és reconegut com a Rei amb Joana I. El regnat de Joana I (filla dels Reis Catòlics) i Felip I, fill dels Habsburg, va durar molt poc degut a la mort de Felip I el 25 de septiembre de 1506. Aquesta mort proclama a Carles I, fill de Joana i Felip, Rei.
Ampliació informació
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit
3. IMPERI DE CARLES I
Amb Carles I arriba a Espanya una nova dinastia en 1516, la
Casa d'Àustria. El nét dels Reis Catòlics acumularà una enorme quantitat de territoris, al reunir-se en la seua persona l'herència de quatre de les principals monarquies europees: Castella, Aragó, Borgonya i Àustria. Estos territoris aniran ampliant-se gràcies a la conquista dels nous territoris americans i el pes del rei a Europa creixerà quan accedisca a la corona imperial alemanya convertint-se en l'emperador Carles V en 1519. A estos Estats, allunyats entre si no sols espacialment, sinó també pels seus idiomes i costums, només els unia tindre un mateix rei. Encara que es van respectar les lleis i institucions de cada territori, en els que el poder real estava representat per un virrei o regent, hi ha una clara tendència al enfortiment de la monarquia autoritària.
Ampliació informació
A continuació visualitza el següent vídeo de "Carles V". Recorda utilitzar la fulla "Cornell" per a extraure les idees principals.
Fitxa Cornell
3. IMPERI DE CARLES I
El regne de Castella era el més ric i uniforme dels territoris i prompte
es va convertir en el centre de l'Imperi. Era el lloc on el rei podia fer gala d'un major poder, que li permetia recaptar les quantioses sumes que necessitava per a la seua política imperial. A Castella el moviment comuner va intentar defendre les llibertats de les ciutats castellanes enfront del poder real, però va ser sofocat amb rapidesa. En el regne
d'Aragó va haver-hi un moviment paral·lel en Valencia i Mallorca, conegut amb el nom de Germanies. La idea de l'emperador era crear un gran imperi catòlic europeu reconegut per tots els sobirans, en el que ell, fóra el cap polític i militar i el Papa la guia espiritual. Els principals opositors per a la consecució del seu objectiu van ser:
3. Els recels del Papat, que veia disminuïts tant el seu poder religiós com el polític.
1. França, que veia com quedava cercada pels territoris de l'emperador Carles.
2. L'oposició dels prínceps alemanys, que no acceptaven que el poder imperial retallara la seua independència i autoritat, raó per la qual van adoptar amb rapidesa la reforma religiosa predicada per Luter.
4. L'avanç de l'Imperi otomà, que hi havia reunificat de nou l'Islam imposant el seu domini en el Mediterrani oriental i avançant les seues conquistes pels Balcans
3. IMPERI DE CARLES I
IMPERI DE CARLES I
En 1556, Carles I va abdicar i va dividir els seus territoris en dos:
al seu germà Fernando li va donar Àustria i el títol imperial; al seu fill Felipe II, els regnes hispans, els territoris italians i americans a ells lligats, els Països Baixos i el Franco Comtat. Els seus territoris van formar el gran imperi de la monarquia hispànica, encara que mai va
portar el títol d’emperador. El 1561 el rei va fixar la capital a Madrid. Igual que son pare, Felip II va defensar amb duresa el catolicisme. A més dels conflictes amb turcs i protestants, també es va enfrontar a països europeus com França i Anglaterra. Felip II va morir el 1598.
Ampliació informació
4. LA DECADÈNCIA POLÍTICA
AMPLIACIÓ INFORMACIÓ
Durant el segle XVII se succeeixen en el tron espanyol Felip III (1598-1621) , Felip IV (1621-1665) i Carles II (1665-1700) , que van ser testimonis de la crisi de l'Imperi dels Àustria.
Les males collites, les contínues guerres, la pesta i l’emigració a Amèrica van reduir la població a la península i van provocar una crisi demogràfica i agrària. A més, el ric comerç amb Amèrica ja no era suficient per a pagar les despeses de la monarquia. Les monarquies no es van preocupar tant per l’imperi, i van delegar el govern en mans de nobles de la seua confiança, anomenats privats. Va ser el cas del duc de Lerma, privat de Felip III, i del comte duc d’Olivares, privat de Felip IV.
AMPLIACIÓ INFORMACIÓ
La monarquia va perdre en la guerra dels Trenta Anys el territoris de Portugal i Holanda, i el seu domini a Europa. La mort de Carles II sense descendència va suposar un canvi dinàstic a Espanya, que a partir d’aquest moment estaria governada per la Casa de Borbó.
5. ELS BORBÓ
Felip V
El regnat del primer Borbó
Felip V
Guerra de Successió a la Corona d'Espanya (1701-1713)
5. ELS BORBÓ
Felip V
El segle XVIII es va caracteritzar per importants canvis tant a nivell polític com ideològic i de costums que van arribar a Espanya procedents d'Europa. El signe visible del canvi és l'arribada d'una nova dinastia procedent de França, els Borbó. El regnat del primer Borbó espanyol, Felip V (1700- 1746) , es va iniciar amb la guerra de Successió a la Corona d'Espanya (1701-1713) .
Esta guerra va ser una contesa europea, però també una guerra civil, perquè Castella va recolzar Felipe V d'Anjou, mentre que
Aragó va recolzar l'arxiduc Carles. La guerra va finalitzar amb el Tractat d'Utrecht, pel qual es reconeixia Felipe V rei d'Espanya, però, com a contrapartida, Espanya perdia tots els seus territoris europeus i Gran Bretanya ocupava Menorca i Gibraltar, encara que es conservava l'imperi colonial americà.
Els Àustries Majors
Espanya dels Borbons
Es va mantenir l’estructura social estamental que hi havia a l’edat mitjana. Hi havia privilegiats, el rei, la noblesa i el clergat, i noprivilegiats, la resta de la població. No obstant, l’estament de no privilegiats hi havia grans diferències. També van aparèixer alguns personatges que actuaven al marge de la llei, com els bandolers, els pirates i els corsaris.
6. LA SOCIETAT A L’EDAT MODERNA
Economia i societat
A continuació visualitza els següents vídeos: - Els orígnes de l'Edat Moderna - Com es va crear l'Imprempta Recorda utilitzar la fulla "Cornell" per a extraure les idees principals.
Fitxa Cornell
A continuació visualitza el següent vídeo: - El Protestantisme - l'Humanisme Recorda utilitzar la fulla "Cornell" per a extraure les idees principals.
7. L’HUMANISME i EL RENAIXEMENT
L’HUMANISME
L’humanisme va ser un moviment intel·lectual que va néixer a
Itàlia durant el segle XV i es va escampar per tot Europa a la primera meitat del segle XVI. Aquesta corrent de pensament es va caracteritzar pel renaixement de la cultura clàssica grecollatina i per la preocupació per l’ésser humà. Estaven convençuts que el coneixement faria millors les persones. Es va començar a passar d’una actitud teocèntrica, segons la qual la idea
de Déu ho fonamentava tot, a una actitud antropocèntrica, segons la qual el centre de tot era l’ésser humà.
Fitxa Cornell
L'HUMANISME
7. L’HUMANISME i EL RENAIXEMENT
EL RENAIXEMENT
SEGLE XVI
EL RENAIXEMRNT
El renaixement seria, doncs, l'art sorgit a Itàlia el segle XV i estès
per tota Europa el segle XVI, i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguitat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalesa com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la filosofia humanista.
8. L’ART BARROC
Pintura barroca
Pintura, escultura i arquitectura Barroca
El barroc va ser un estil artístic nascut a Itàlia al final del segle XVI que es va estendre per Europa durant el segle XVII. Es van continuar utilitzant elements de l’art renaixentista (cúpules, columnes, perspectiva ...), però va desaparèixer l’equilibri propi del Renaixement.En el món de la pintura, el cos humà i la seua sensualitat perden protagonisme, passant a un estil més formal i religiós. Tot açò, degut a la contrareforma que estava succeint.
Escultura Barroca
Arquitectura Barroca
9. LA REFORMA i LA CONTRAREFORMA
LA REFORMA
LA REFORMA
A l’inici del segle XVI, l’Església cristiana semblava més preocupada pel luxe que no pas per la religió. Entre part del clergat hi
havia un alt índex de corrupció. Martí Luter afirmava que l’autèntic missatge cristià es trobava en la lectura de la Bíblia. Aquest pensament es va estendre per Europa central, septentrional i Anglaterra. Van
aparèixer diverses tendències: luterana, calvinista i anglicana.
LA CONTRAREFORMA
LA CONTRAREFORMA
La Contrareforma és la resposta del catolicisme del segle XVI al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants. Consisteix en una sèrie de canvis a l'església catòlica per fer front a Les crítiques de l'època i enfortir-se davant les altres confessions. La seva màxima plasmació va tenir lloc durant el Concili de Trento. La Contrareforma va donar lloc a més ordes religiosos basats en l'ascetisme, en la predicació propera i en la renúncia al luxe. Proposava una religió més espiritual, amb un paper central de la pregària. Es va reforçar també el lideratge del Papa com a cap de l'església.
A continuació visualitza el següent vídeo: - La Reforma i la Contrareforma Recorda utilitzar la fulla "Cornell" per a extraure les idees principals.
Fitxa Cornell
Alhora que s’ampliaven els horitzons geogràfics, també ho feien
els coneixements científics i tècnics. D’altra banda, els escriptors i intel·lectuals van canviar la seva actitud respecte el món. És l’humanisme.
10. AVANÇOS CIENTÍFICS I TÈCNICS
1480
1450
1610
1609
1480
MICROSCOPIGalileo Galilei
TELESCOPI ASTRONÒMICGalileo Galilei
PARACAIGUDESLeonardo da Vinci
ASTROLABIMartín Behaim
IMPREMTAJohanes Gutemberg
El microscopi és un instrument que permet augmentar extraordinàriament la imatge de la mostra a observar,[1] fent visible allò que no es veu a ull nu.
aparell que permet de reduir notablement la velocitat d'un cos dins l'atmosfera, especialment en un descens o una caiguda
És un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.
Una impremta o premsa d’impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos.
Alhora que s’ampliaven els horitzons geogràfics, també ho feien
els coneixements científics i tècnics. D’altra banda, els escriptors i intel·lectuals van canviar la seva actitud respecte el món. És l’humanisme.
10. AVANÇOS CIENTÍFICS I TÈCNICS
1731
1643
1769
1752
PARACAIGUDESBenjamin Franklin
MÀQUINA DE VAPORJames Watt
SEXTANTJonh Hadley
BARÒMETREEvangelista Torricelli
Un parallamps és un instrument de protecció envers el llamp inventat l'any 1752 per Benjamin Franklin que té per objecte esdevenir l'element amb més possibilitats de rebre l'impacte del llamp en una àrea determinada.
Instrument de mesura que permet mesurar angles entre dos objectes tals com dos punts d'una costa o un astre -tradicionalment el Sol- i l'horitzó.
Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica;
Un baròmetre és un instrument de mesura utilitzat en física i meteorologia, que serveix per a mesurar la pressió atmosfèrica.
EMPREMTES DEL PASSAT
Jordi Hidalgo Pascua
Created on July 30, 2020
EDAT MITJANA I EDAT MODERNA
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Smart Presentation
View
Practical Presentation
View
Essential Presentation
View
Akihabara Presentation
View
Flow Presentation
View
Dynamic Visual Presentation
View
Pastel Color Presentation
Explore all templates
Transcript
EDAT MITJANA
PROJECTE 4 LES EMPREMTES DEL PASSAT
EDAT MITJANA i EDAT MODERNA. ALUMNES DE 5è de PRIMÀRIA
EDAT MODERNA
EIX CRONOLÒGIC
EIX CRONOLÒGIC
Index
Edat Mitjana
Edat Moderna
EDAT MITJANA
REPÀS DEL CURS ANTERIOR
Edat Mitjana
2. Com es vivia a Europa?
1. Quant va durar l’edat mitjana?
3. L’arribada dels visigots i dels musulmans
4. Els nous regnes cristians
5. Una època de guerra i convivència
1. Quant va durar l’edat mitjana?
Baixa edat mitjana
Alta edat mitjana
Des del segle XII, es va desenvolupar el comerç i van sorgir grans ciutats, anomenades burgs. Ací es va originar un nou grup social, la burgesia, format pels comerciants i els artesans. Al final d’aquest període, els avanços científics i les exploracions van impulsar un gran desenvolupament cultural i el descobriment d’Amèrica el 1492. Aquest fet assenyala el final de l’edat mitjana. El burg medieval s’organitzava al voltant d’una església o una catedral, i la plaça del mercat.
Aquesta etapa va començar el segle v. Després de la caiguda de Roma, el territori europeu va quedar organitzat en regnes fundats pels pobles germànics. Aquests pobles vivien de l’agricultura i la ramaderia. La societat estava formada per uns pocs nobles, propietaris de les terres, i una majoria de camperols que les treballaven. Aquesta organització social es coneix com a sistema feudal. El noble vivia al castell, que vigilava les seues terres, i els camperols vivien als pobles del voltant.
Les invasions dels pobles germànics van provocar la caiguda de l’Imperi romà i l’inici del període medieval a Europa, que es va estendre entre els segles v i xv. Al llarg de l’edat mitjana, els pobles germànics van crear regnes amb trets culturals comuns, i que es consideraven cristians. Els cristians creuen en un únic déu, predicat per Jesús de Natzaret, i en un llibre sagrat: la Bíblia. Per a estudiar millor aquest llarg període de deu segles, els historiadors solen dividir-lo en dues etapes:
2. Com es vivia a Europa?
1. A vanvi de terres els nobles es convertien en vassals del Rei
Piràmide Social
2. El clero es dedicava a la cura dels malalts i l'ensenyament. (tenia molt de poder)
Als regnes cristians europeus es va desenvolupar un sistema d’organització política, social i econòmica basat en la possessió de feus o grans extensions de terres. En el sistema feudal la societat es dividia en grups anomenats estaments, entre els quals hi havia grans desigualtats. Els nobles i el clero eren els estaments privilegiats, perquè rebien terres del rei o d’un altre noble, a canvi de la seua fidelitat i de suport militar. Els camperols i els burgesos eren els no privilegiats, ja que no posseïen terres i pagaven impostos.
4. Els camperols no tenien privilegis i vivien en condicions molt dures
3. Els burgesos eres artesans i comerciants
3. L’arribada dels visigots i dels musulmans
Què va ser el regne visigot de Toledo?
Els visigots van ser un dels pobles germànics que va envair una part de l’Imperi romà i es van instal·lar a Hispània. A causa del seu contacte amb Roma i amb la població hispanoromana, els visigots van adoptar la llengua llatina i el cristianisme. Els regnes cristians formats pels pobles germànics a Europa van créixer durant l’edat mitjana. Així, a mitjan segle vi, els visigots van fundar a Hispània el regne de Toledo. No obstant això, una nova cultura va posar fi al regne visigot al començament del segle VIII: l’islam.
A continuació visualitza el següent vídeo dels visigots. Recorda utilitzar la fulla "Cornell" per a extraure les idees principals.
3. L’arribada dels visigots i dels musulmans
Què va ser al-Àndalus?
L’islam és la religió dels musulmans. Aquests creuen en un únic déu, Al·là, i en el seu profeta Mahoma. El seu llibre sagrat és l’Alcorà. Després de la mort de Mahoma, un imperi islàmic es va estendre des de l’Índia fins al nord d’Àfrica, i l’any 711, va arribar a la península Ibèrica. Els musulmans van véncer el regne visigot i van crear al-Àndalus, un gran territori des del sud peninsular fins a les muntanyes del nord.
Si vols ampliar informació pots visualitzar aquest vídeo.
4. Els nous regnes cristians
Com es van formar els regnes cristians?
Després de la invasió musulmana, alguns nobles visigots van fugir a les muntanyes del nord de la península Ibèrica. Allí, juntament amb els pobladors asturs, van iniciar un procés de més de set segles de durada durant el qual els regnes cristians van avançar cap al sud i van ocupar els territoris andalusins. Va ser l’anomenada Reconquesta. En aquest procés van sorgir els anomenats regnes cristians, que van experimentar una complexa evolució.
5. Una època de guerra i convivència
Quines cultures hi convivien?
Les tres cultures més esteses a la península Ibèrica en l’edat mitjana eren els musulmans, els cristians i els jueus. Les tres es respectaven perquè compartien una gran religiositat, creien en un sol déu i tenien un llibre sagrat.
Per què va acabar la convivència?
A pesar de la convivència durant segles, també va haver-hi moments de tensió entre les tres grans cultures, provocats en molts casos pel desconeixement, i en d’altres pels interessos econòmics i polítics. Amb el temps va créixer especialment la desconfiança dels cristians cap als musulmans i els jueus, als quals van arribar a acusar en molts casos de contagiar malalties i d’empobrir els cristians. Aquesta desconfiança i el procés de la Reconquesta van posar fi a la convivència de les tres cultures:
EDAT MODERNA
EDAT MODERNA
2. ELS REIS CATÒLICS
1. INTRODUCCIÓ EDAT MODERNA
4. LA DECADÈNCIA POLÍTICA
3. IMPERI DE CARLES I
6. LA SOCIETAT A L’EDAT MODERNA
5. ELS BORBÓ
7. L’HUMANISME i RENAIXEMENT
8. L’ART BARROC
9. LA REFORMA i LA CONTRAREFORMA
10. AVANÇOS CIENTÍFICS I TÈCNICS
EIX CRONOLÒGIC
EIX CRONOLÒGIC
Intruducció en l'Edat Moderna
més
Vídeo de l'Edat Moderna
Vídeo introductori de l'Edat Moderna
Intruducció Edat Moderna
Els avanços en la navegació van permetre als marins portuguesos i castellans trobar noves rutes per a comerciar. Molts d’ells buscaven vies per arribar a les Índies, uns territoris asiàtics rics en espècies com el pebre o la canyella.El navegant Cristòfol Colom, va pensar que podria arribar a Àsia travessant l’oceà Atlàntic, i va demanar ajuda a Isabel de Castella per a intentar-ho. Una vegada va aconseguir la confiança dels reis de Catòlics, Colom va partir cap a l’oceà desconegut amb els vaixells, la tripulació i els materials rebuts dels Reis Catòlics. Després de 70 dies de navegació, el 12 d’octubre de 1492, el navegant va trobar un Nou Món: Amèrica. Colom va tornar tres vegades a Amèrica, però sempre va pensar que era a les Índies. Per això denominava indis els seus habitants.
Ampliació d'informació
A continuació visualitza el següent vídeo del Descobriment d'Amèrica. Recorda utilitzar la fulla "Cornell" per a extraure les idees principals.
Fitxa Cornell
2. ELS REIS CATÒLICS
ELS REIS CATÒLICS
El matrimoni en 1469 entre Fernando d'Aragó i Isabel de Castella suposa l'inici d'un nou període en la història d'España, caracteritzat per la creació de l'Estat modern i la consolidació del poder reial. Durant el regnat dels Reis Catòlics s'assisteix a la unificació davall una mateixa corona de tres dels quatre regnes cristians de la península Ibèrica i del regne islàmic de Granada. Ja no eren reis medievals.
A continuació visualitza el següent vídeo dels "Reis Catòlics". Recorda utilitzar la fulla "Cornell" per a extraure les idees principals.
Fitxa Cornell
Ampliació informació
2. ELS REIS CATÒLICS
ELS REIS CATÒLICS
Els Reis Catòlics van ser el primer gran exemple de monarquia autoritària. El seu poder es va consolidar en reduir el de la noblesa. Així, van organitzar una administració pròpia que controlava els seus territoris i un exèrcit modern que els protegia. A més, els Reis Catòlics van finalitzar la Reconquesta amb la presa de Granada el 1492, i van expandir les seues relacions i territoris a l’estranger casant els seus fills amb els principals hereus d’Europa. La reina Isabel mor el 26 de novembre de 1504. Ferran el Catòlic es disposa a governar a Castella en nom de la seua filla. Però Felipe I no està d’acord i entra en conflicte amb Ferran. Finalment és reconegut com a Rei amb Joana I. El regnat de Joana I (filla dels Reis Catòlics) i Felip I, fill dels Habsburg, va durar molt poc degut a la mort de Felip I el 25 de septiembre de 1506. Aquesta mort proclama a Carles I, fill de Joana i Felip, Rei.
Ampliació informació
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit
3. IMPERI DE CARLES I
Amb Carles I arriba a Espanya una nova dinastia en 1516, la Casa d'Àustria. El nét dels Reis Catòlics acumularà una enorme quantitat de territoris, al reunir-se en la seua persona l'herència de quatre de les principals monarquies europees: Castella, Aragó, Borgonya i Àustria. Estos territoris aniran ampliant-se gràcies a la conquista dels nous territoris americans i el pes del rei a Europa creixerà quan accedisca a la corona imperial alemanya convertint-se en l'emperador Carles V en 1519. A estos Estats, allunyats entre si no sols espacialment, sinó també pels seus idiomes i costums, només els unia tindre un mateix rei. Encara que es van respectar les lleis i institucions de cada territori, en els que el poder real estava representat per un virrei o regent, hi ha una clara tendència al enfortiment de la monarquia autoritària.
Ampliació informació
A continuació visualitza el següent vídeo de "Carles V". Recorda utilitzar la fulla "Cornell" per a extraure les idees principals.
Fitxa Cornell
3. IMPERI DE CARLES I
El regne de Castella era el més ric i uniforme dels territoris i prompte es va convertir en el centre de l'Imperi. Era el lloc on el rei podia fer gala d'un major poder, que li permetia recaptar les quantioses sumes que necessitava per a la seua política imperial. A Castella el moviment comuner va intentar defendre les llibertats de les ciutats castellanes enfront del poder real, però va ser sofocat amb rapidesa. En el regne d'Aragó va haver-hi un moviment paral·lel en Valencia i Mallorca, conegut amb el nom de Germanies. La idea de l'emperador era crear un gran imperi catòlic europeu reconegut per tots els sobirans, en el que ell, fóra el cap polític i militar i el Papa la guia espiritual. Els principals opositors per a la consecució del seu objectiu van ser:
3. Els recels del Papat, que veia disminuïts tant el seu poder religiós com el polític.
1. França, que veia com quedava cercada pels territoris de l'emperador Carles.
2. L'oposició dels prínceps alemanys, que no acceptaven que el poder imperial retallara la seua independència i autoritat, raó per la qual van adoptar amb rapidesa la reforma religiosa predicada per Luter.
4. L'avanç de l'Imperi otomà, que hi havia reunificat de nou l'Islam imposant el seu domini en el Mediterrani oriental i avançant les seues conquistes pels Balcans
3. IMPERI DE CARLES I
IMPERI DE CARLES I
En 1556, Carles I va abdicar i va dividir els seus territoris en dos: al seu germà Fernando li va donar Àustria i el títol imperial; al seu fill Felipe II, els regnes hispans, els territoris italians i americans a ells lligats, els Països Baixos i el Franco Comtat. Els seus territoris van formar el gran imperi de la monarquia hispànica, encara que mai va portar el títol d’emperador. El 1561 el rei va fixar la capital a Madrid. Igual que son pare, Felip II va defensar amb duresa el catolicisme. A més dels conflictes amb turcs i protestants, també es va enfrontar a països europeus com França i Anglaterra. Felip II va morir el 1598.
Ampliació informació
4. LA DECADÈNCIA POLÍTICA
AMPLIACIÓ INFORMACIÓ
Durant el segle XVII se succeeixen en el tron espanyol Felip III (1598-1621) , Felip IV (1621-1665) i Carles II (1665-1700) , que van ser testimonis de la crisi de l'Imperi dels Àustria.
Les males collites, les contínues guerres, la pesta i l’emigració a Amèrica van reduir la població a la península i van provocar una crisi demogràfica i agrària. A més, el ric comerç amb Amèrica ja no era suficient per a pagar les despeses de la monarquia. Les monarquies no es van preocupar tant per l’imperi, i van delegar el govern en mans de nobles de la seua confiança, anomenats privats. Va ser el cas del duc de Lerma, privat de Felip III, i del comte duc d’Olivares, privat de Felip IV.
AMPLIACIÓ INFORMACIÓ
La monarquia va perdre en la guerra dels Trenta Anys el territoris de Portugal i Holanda, i el seu domini a Europa. La mort de Carles II sense descendència va suposar un canvi dinàstic a Espanya, que a partir d’aquest moment estaria governada per la Casa de Borbó.
5. ELS BORBÓ
Felip V
El regnat del primer Borbó
Felip V
Guerra de Successió a la Corona d'Espanya (1701-1713)
5. ELS BORBÓ
Felip V
El segle XVIII es va caracteritzar per importants canvis tant a nivell polític com ideològic i de costums que van arribar a Espanya procedents d'Europa. El signe visible del canvi és l'arribada d'una nova dinastia procedent de França, els Borbó. El regnat del primer Borbó espanyol, Felip V (1700- 1746) , es va iniciar amb la guerra de Successió a la Corona d'Espanya (1701-1713) .
Esta guerra va ser una contesa europea, però també una guerra civil, perquè Castella va recolzar Felipe V d'Anjou, mentre que Aragó va recolzar l'arxiduc Carles. La guerra va finalitzar amb el Tractat d'Utrecht, pel qual es reconeixia Felipe V rei d'Espanya, però, com a contrapartida, Espanya perdia tots els seus territoris europeus i Gran Bretanya ocupava Menorca i Gibraltar, encara que es conservava l'imperi colonial americà.
Els Àustries Majors
Espanya dels Borbons
Es va mantenir l’estructura social estamental que hi havia a l’edat mitjana. Hi havia privilegiats, el rei, la noblesa i el clergat, i noprivilegiats, la resta de la població. No obstant, l’estament de no privilegiats hi havia grans diferències. També van aparèixer alguns personatges que actuaven al marge de la llei, com els bandolers, els pirates i els corsaris.
6. LA SOCIETAT A L’EDAT MODERNA
Economia i societat
A continuació visualitza els següents vídeos: - Els orígnes de l'Edat Moderna - Com es va crear l'Imprempta Recorda utilitzar la fulla "Cornell" per a extraure les idees principals.
Fitxa Cornell
A continuació visualitza el següent vídeo: - El Protestantisme - l'Humanisme Recorda utilitzar la fulla "Cornell" per a extraure les idees principals.
7. L’HUMANISME i EL RENAIXEMENT
L’HUMANISME
L’humanisme va ser un moviment intel·lectual que va néixer a Itàlia durant el segle XV i es va escampar per tot Europa a la primera meitat del segle XVI. Aquesta corrent de pensament es va caracteritzar pel renaixement de la cultura clàssica grecollatina i per la preocupació per l’ésser humà. Estaven convençuts que el coneixement faria millors les persones. Es va començar a passar d’una actitud teocèntrica, segons la qual la idea de Déu ho fonamentava tot, a una actitud antropocèntrica, segons la qual el centre de tot era l’ésser humà.
Fitxa Cornell
L'HUMANISME
7. L’HUMANISME i EL RENAIXEMENT
EL RENAIXEMENT
SEGLE XVI
EL RENAIXEMRNT
El renaixement seria, doncs, l'art sorgit a Itàlia el segle XV i estès per tota Europa el segle XVI, i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguitat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalesa com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la filosofia humanista.
8. L’ART BARROC
Pintura barroca
Pintura, escultura i arquitectura Barroca
El barroc va ser un estil artístic nascut a Itàlia al final del segle XVI que es va estendre per Europa durant el segle XVII. Es van continuar utilitzant elements de l’art renaixentista (cúpules, columnes, perspectiva ...), però va desaparèixer l’equilibri propi del Renaixement.En el món de la pintura, el cos humà i la seua sensualitat perden protagonisme, passant a un estil més formal i religiós. Tot açò, degut a la contrareforma que estava succeint.
Escultura Barroca
Arquitectura Barroca
9. LA REFORMA i LA CONTRAREFORMA
LA REFORMA
LA REFORMA
A l’inici del segle XVI, l’Església cristiana semblava més preocupada pel luxe que no pas per la religió. Entre part del clergat hi havia un alt índex de corrupció. Martí Luter afirmava que l’autèntic missatge cristià es trobava en la lectura de la Bíblia. Aquest pensament es va estendre per Europa central, septentrional i Anglaterra. Van aparèixer diverses tendències: luterana, calvinista i anglicana.
LA CONTRAREFORMA
LA CONTRAREFORMA
La Contrareforma és la resposta del catolicisme del segle XVI al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants. Consisteix en una sèrie de canvis a l'església catòlica per fer front a Les crítiques de l'època i enfortir-se davant les altres confessions. La seva màxima plasmació va tenir lloc durant el Concili de Trento. La Contrareforma va donar lloc a més ordes religiosos basats en l'ascetisme, en la predicació propera i en la renúncia al luxe. Proposava una religió més espiritual, amb un paper central de la pregària. Es va reforçar també el lideratge del Papa com a cap de l'església.
A continuació visualitza el següent vídeo: - La Reforma i la Contrareforma Recorda utilitzar la fulla "Cornell" per a extraure les idees principals.
Fitxa Cornell
Alhora que s’ampliaven els horitzons geogràfics, també ho feien els coneixements científics i tècnics. D’altra banda, els escriptors i intel·lectuals van canviar la seva actitud respecte el món. És l’humanisme.
10. AVANÇOS CIENTÍFICS I TÈCNICS
1480
1450
1610
1609
1480
MICROSCOPIGalileo Galilei
TELESCOPI ASTRONÒMICGalileo Galilei
PARACAIGUDESLeonardo da Vinci
ASTROLABIMartín Behaim
IMPREMTAJohanes Gutemberg
El microscopi és un instrument que permet augmentar extraordinàriament la imatge de la mostra a observar,[1] fent visible allò que no es veu a ull nu.
aparell que permet de reduir notablement la velocitat d'un cos dins l'atmosfera, especialment en un descens o una caiguda
És un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.
Una impremta o premsa d’impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos.
Alhora que s’ampliaven els horitzons geogràfics, també ho feien els coneixements científics i tècnics. D’altra banda, els escriptors i intel·lectuals van canviar la seva actitud respecte el món. És l’humanisme.
10. AVANÇOS CIENTÍFICS I TÈCNICS
1731
1643
1769
1752
PARACAIGUDESBenjamin Franklin
MÀQUINA DE VAPORJames Watt
SEXTANTJonh Hadley
BARÒMETREEvangelista Torricelli
Un parallamps és un instrument de protecció envers el llamp inventat l'any 1752 per Benjamin Franklin que té per objecte esdevenir l'element amb més possibilitats de rebre l'impacte del llamp en una àrea determinada.
Instrument de mesura que permet mesurar angles entre dos objectes tals com dos punts d'una costa o un astre -tradicionalment el Sol- i l'horitzó.
Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica;
Un baròmetre és un instrument de mesura utilitzat en física i meteorologia, que serveix per a mesurar la pressió atmosfèrica.