EL MILLOR DE 2012
ROGER MAS I LA COBLA SANT JORDI CIUTAT DE BARCELONA
Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona (Satélite K)
Fa uns quants anys, l’atreviment d’unir el pop
o la cançó d’autor amb la cobla hauria estat
titllat d’esperpèntic per gran part de la crítica
musical del país. Per sort, el país canvia i les
orelles dels catalans estan més obertes que
mai. Bona prova és aquest disc de Roger Mas,
en què el de Solsona revisita gran part de la
seva obra amb la complicitat de la Cobla Sant
Jordi.
SÍLVIA PÉREZ CRUZ
11 de novembre (Universal)
No és cap risc afirmar que, a data d’avui, no
hi ha cap veu als Països Catalans que iguali
o superi la de Sílvia Pérez Cruz. En el seu cant
hi ha quelcom profund, ancestral, gairebé
místic. Els periodistes ens hem de rendir a
l’evidència: és impossible d’explicar. S’ha de
sentir, amb l’oïda i amb la pell. Flamenc, jazz,
cançó... Res se li resisteix.
MISHIMA
L'amor feliç (The Rest Is Silence)
Amb títol inspirat en un clàssic del francès George Brassens, el
grup barceloní Mishima ha publicat un sisè disc –el tercer que fa
a les ordres del productor gadità Paco Loco– que ha suposat el seu
esclat definitiu de popularitat a l’anomemat mainstream.
THE NEW RAEMON
Tinieblas, por fin (BCore Disc)
Sovint s’ha fet servir l’adjectiu ‘tenebrós’ per referir-se a Ramón
Rodríguez (The New Raemon) i el caràcter tan melancòlic i trist que
respiren les seves composicions. Ell mateix s’ha autobatejat en clau
irònica com ‘Dramón Rodríguez’, i no n’hi ha per menys. La seva nova
referència incideix encara més en aquest aspecte, sempre amb
altes dosis d’ironia i emprant un títol sarcàstic que cal llegir com
una referència òbvia a l’actual context social i econòmic
QUIMI PORTET
Oh My Love (Música Global)
A Oh My Love Quimi Portet flirteja amb l’unviers
de la cançó de base rockera –com ha demostrat en apassionats
directes– deixant anar la bèstia enverinada per glosar amb ironia
les mediocritats i els punts febles d’una societat atrotinada. El disc
vol ser escoltat més que sentit, amb peces d’instrumentació bàsica
com “Tinc una bèstia dintre meu” i “Vida interior d’un lluç” i altres
de rockeres com “Fem el ximple i “Ràdio infern”.
TXARANGO
Benvinguts al llarg viatge (Discmedi)
Partint dels ritmes càlids
de la música jamaicana i llatina, però molt a prop de la cançó-pop,
la banda liderada per Alguer Miquel deixa en aquest àlbum temes
que ja són clàssics corejats pel públic com “Un pam de nas”, “Vola”,
“La dansa del vestit” o “Pren el carrer”. Un grup creatiu, apassionat,
amb discurs elaborat i propi i un futur immens per endavant
JOAN DAUSÀ
Jo mai mai (Cameo)
Va guanyar el premi per votació popular del Sona 9
2010, però no ha estat fins al 2012 que Joan Dausà
ha debutat de manera oficial. Ho ha fet amb un disc
carregat de malenconia, a mig camí entre el pop i la
cançó d’autor i enregistrat per Santos Berrocal i
Floren Ferrer.
VERY POMELO
Ràdio Clotxa (Chesapik)
La clotxa és un plat de pagès de la Ribera d’Ebre:
un pa rodó farcit d’arengades, tomàquets, cebes i
alls. Fent honor als orígens, els de Flix presenten
una colla de reflexions gens acadèmiques. Música
radical i fronterera d’arrel rockera, mediterrània i
catalana.
ANTÒNIA FONT
Vostè és aquí (Robot Innocent)
Vostè és aquí trenca totes les convencions d’un disc
de pop: conté 40 peces que van del minut als dos
minuts i mig, gestades durant la gira de Lamparetes
(Discmedi, 2011). Joan Miquel Oliver s’atreveix
a plasmar en aquest nou treball les inquietuds que
no cabien als discos formals d’Antònia Font.
ELS AMICS DE LES ARTS
Espècies per catalogar (Discmedi)
El nou treball del quartet de pop-folk explora sense
por camins diferents dels que havien transitat fins
ara Els Amics de les Arts. Pop narratiu entès de forma
àmplia i sense complexos, amb un punt d’ironia.
MINE!
La fi del món (Música Global)
La sisena referència del quartet barceloní és un disc
de ressons apocalíptics, en què el grup trenca els
seus esquemes sonors a través d’un intens treball
de producció que s’ha allargat fins a dotze mesos.
Un àlbum de pop-rock inquiet i valent.
LOVE OF LESBIAN
La noche eterna. Los días no vividos(Music Bus)
En temps de crisi, el grup de Santi Balmes aposta
per un treball doble i a més conceptual. Els dies i
les nits que no han viscut els darrers anys per culpa
de les gires inacabables es transformen en un grapat
de cançons carregades de la particular èpica de
Love of Lesbian. Fusta de clàssic.
LA BRIGADA
Incerta glòria (The Indian Runners)
El clàssic de Joan Sales Incerta glòria ha inspirat el
grup de Vilanova per donar forma al seu tercer CD.
L’àlbum és un àcid retrat de la generació que ja ha
superat la trentena i està immersa en una societat
d’eterna crisi. The Kinks i Ray Davies són influències
bàsiques d’un disc que mira cap als setanta.
PAU VALLVÉ
De bosc (Amniòtic Records)
El músic i compositor barceloní ha deixat enrere els
moments foscos de 2010 (Música Global, 2010) amb
un nou disc auster, directe i vitalista. Vallvé va a la
seva, sense fer cas de les dinàmiques del mercat
ni les tendències del moment.
ISAAC ULAM
Murtra (Bankrobber)
El bandautor de Blanes torna a la palestra amb una
col·lecció de temes més lluminosos, expansius i
oberts que superen el seu revelador primer treball,
En els prats més llunyans (autoeditat, 2008).
MOLTES GRÀCIES!
SI TENS SUGGERIMENTS
FES-LOS ARRIBAR AQUÍ
El millor de 2012
Grup Enderrock
Created on July 29, 2020
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Urban Illustrated Presentation
View
Historical Presentation
View
KPOP Presentation
View
Snow Presentation
View
Corporate Christmas Presentation
View
Scary Eighties Presentation
View
Memories Presentation
Explore all templates
Transcript
EL MILLOR DE 2012
ROGER MAS I LA COBLA SANT JORDI CIUTAT DE BARCELONA
Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona (Satélite K)
Fa uns quants anys, l’atreviment d’unir el pop o la cançó d’autor amb la cobla hauria estat titllat d’esperpèntic per gran part de la crítica musical del país. Per sort, el país canvia i les orelles dels catalans estan més obertes que mai. Bona prova és aquest disc de Roger Mas, en què el de Solsona revisita gran part de la seva obra amb la complicitat de la Cobla Sant Jordi.
SÍLVIA PÉREZ CRUZ
11 de novembre (Universal)
No és cap risc afirmar que, a data d’avui, no hi ha cap veu als Països Catalans que iguali o superi la de Sílvia Pérez Cruz. En el seu cant hi ha quelcom profund, ancestral, gairebé místic. Els periodistes ens hem de rendir a l’evidència: és impossible d’explicar. S’ha de sentir, amb l’oïda i amb la pell. Flamenc, jazz, cançó... Res se li resisteix.
MISHIMA
L'amor feliç (The Rest Is Silence)
Amb títol inspirat en un clàssic del francès George Brassens, el grup barceloní Mishima ha publicat un sisè disc –el tercer que fa a les ordres del productor gadità Paco Loco– que ha suposat el seu esclat definitiu de popularitat a l’anomemat mainstream.
THE NEW RAEMON
Tinieblas, por fin (BCore Disc)
Sovint s’ha fet servir l’adjectiu ‘tenebrós’ per referir-se a Ramón Rodríguez (The New Raemon) i el caràcter tan melancòlic i trist que respiren les seves composicions. Ell mateix s’ha autobatejat en clau irònica com ‘Dramón Rodríguez’, i no n’hi ha per menys. La seva nova referència incideix encara més en aquest aspecte, sempre amb altes dosis d’ironia i emprant un títol sarcàstic que cal llegir com una referència òbvia a l’actual context social i econòmic
QUIMI PORTET
Oh My Love (Música Global)
A Oh My Love Quimi Portet flirteja amb l’unviers de la cançó de base rockera –com ha demostrat en apassionats directes– deixant anar la bèstia enverinada per glosar amb ironia les mediocritats i els punts febles d’una societat atrotinada. El disc vol ser escoltat més que sentit, amb peces d’instrumentació bàsica com “Tinc una bèstia dintre meu” i “Vida interior d’un lluç” i altres de rockeres com “Fem el ximple i “Ràdio infern”.
TXARANGO
Benvinguts al llarg viatge (Discmedi)
Partint dels ritmes càlids de la música jamaicana i llatina, però molt a prop de la cançó-pop, la banda liderada per Alguer Miquel deixa en aquest àlbum temes que ja són clàssics corejats pel públic com “Un pam de nas”, “Vola”, “La dansa del vestit” o “Pren el carrer”. Un grup creatiu, apassionat, amb discurs elaborat i propi i un futur immens per endavant
JOAN DAUSÀ
Jo mai mai (Cameo)
Va guanyar el premi per votació popular del Sona 9 2010, però no ha estat fins al 2012 que Joan Dausà ha debutat de manera oficial. Ho ha fet amb un disc carregat de malenconia, a mig camí entre el pop i la cançó d’autor i enregistrat per Santos Berrocal i Floren Ferrer.
VERY POMELO
Ràdio Clotxa (Chesapik)
La clotxa és un plat de pagès de la Ribera d’Ebre: un pa rodó farcit d’arengades, tomàquets, cebes i alls. Fent honor als orígens, els de Flix presenten una colla de reflexions gens acadèmiques. Música radical i fronterera d’arrel rockera, mediterrània i catalana.
ANTÒNIA FONT
Vostè és aquí (Robot Innocent)
Vostè és aquí trenca totes les convencions d’un disc de pop: conté 40 peces que van del minut als dos minuts i mig, gestades durant la gira de Lamparetes (Discmedi, 2011). Joan Miquel Oliver s’atreveix a plasmar en aquest nou treball les inquietuds que no cabien als discos formals d’Antònia Font.
ELS AMICS DE LES ARTS
Espècies per catalogar (Discmedi)
El nou treball del quartet de pop-folk explora sense por camins diferents dels que havien transitat fins ara Els Amics de les Arts. Pop narratiu entès de forma àmplia i sense complexos, amb un punt d’ironia.
MINE!
La fi del món (Música Global)
La sisena referència del quartet barceloní és un disc de ressons apocalíptics, en què el grup trenca els seus esquemes sonors a través d’un intens treball de producció que s’ha allargat fins a dotze mesos. Un àlbum de pop-rock inquiet i valent.
LOVE OF LESBIAN
La noche eterna. Los días no vividos(Music Bus)
En temps de crisi, el grup de Santi Balmes aposta per un treball doble i a més conceptual. Els dies i les nits que no han viscut els darrers anys per culpa de les gires inacabables es transformen en un grapat de cançons carregades de la particular èpica de Love of Lesbian. Fusta de clàssic.
LA BRIGADA
Incerta glòria (The Indian Runners)
El clàssic de Joan Sales Incerta glòria ha inspirat el grup de Vilanova per donar forma al seu tercer CD. L’àlbum és un àcid retrat de la generació que ja ha superat la trentena i està immersa en una societat d’eterna crisi. The Kinks i Ray Davies són influències bàsiques d’un disc que mira cap als setanta.
PAU VALLVÉ
De bosc (Amniòtic Records)
El músic i compositor barceloní ha deixat enrere els moments foscos de 2010 (Música Global, 2010) amb un nou disc auster, directe i vitalista. Vallvé va a la seva, sense fer cas de les dinàmiques del mercat ni les tendències del moment.
ISAAC ULAM
Murtra (Bankrobber)
El bandautor de Blanes torna a la palestra amb una col·lecció de temes més lluminosos, expansius i oberts que superen el seu revelador primer treball, En els prats més llunyans (autoeditat, 2008).
MOLTES GRÀCIES!
SI TENS SUGGERIMENTS
FES-LOS ARRIBAR AQUÍ