EL MILLOR DE 2009
QUIMI PORTET
Viatge a Montserrat (Música Global)
L’astre baixa de la pàtria celestial per
engegar una travessa terrenal que ens
guiarà fins al santuari montserratí. Viatge
a Montserrat és una expedició solemne
i sentimental, on ens retrobem amb
santuaris i verges —tan anecdòtiques
com poètiques—, i Portet demostra
de nou que la seva música segueix el
seu propi corrent ètic i estètic.
ELS AMICS DE LES ARTS
Bed & Breakfast (Nómada 57/
El quartet barceloní comença el seu
tercer disc llampant amb la cançó més
‘amanelada’ que tenen, “Jean-Luc”,
perquè així els moderns i saberuts
diguin allò de ‘Manel ja ho feien...’.
Però el fet és que Els Amics de les
Arts van començar abans, són amics
de tothom i tenen moltes històries
de peu de carrer per explicar, com
demostra aquest magnífic Bed &
Breakfast.
MAZONI
Eufària 5 Esperança 0 (Bankrobber)
El bisbalenc Jaume Pla (Mazoni) consolida el seu projecte musical amb un disc que,
tot i haver estat definit com el més complex i menys comercial de la seva carrera, ha
estat el que li ha permès arribar amb més força fins al gran públic.
PEP BOTIFARRA
Te'n cantaré més de mil (Temps Record)
Amb el segon disc com a solista, el cantaor de Xàtiva Pep Gimeno ‘Botifarra’ ha assolit
definitivament una popularitat que va més enllà dels cercles de la música tradicional i
del folk per esdevenir una mena d’emblema de la societat civil valenciana. Un motiu
d’orgull. I això que ell, això de fer carrera de cantant, no ho veia gaire clar
GERARD QUINTANA
Deterratenterrat (Música Global)
On és el rocker de
Sopa de Cabra? On és tota aquella
transcendència a la qual ens havia
acostumat? El
reencarnat canta ‘Ja no queda res
sagrat’, i les notes alegres de Xavi
Lloses i el gamberrisme de l’amic
i ara productor Albert Pla fan de
Deterratenterrat un disc que és tot
un redescobriment de com la vida
d’un artista pot fer un tomb cap a la
llum cantant l’entorn, la quotidianitat,
l’aquí i l’ara.
JOAN MIQUEL OLIVER
Bombón mallorquín (Discmedi)
Nom de gelat estiuenc per a un disc quasi perfecte per
gaudir-ne a casa sota una manteta. Oliver ens convida a assaborir de nou un
gelat d’infantesa, el Bombón mallorquín.
ANNA ROIG I L'OMBRE DE TON CHIEN
Anna Roig i L'Ombre de Ton Chien (Satélite K)
La jove Anna Roig obre la porta del
seu món des del primer tema (“Mon
monde”) d’aquest disc de debut, ple
d’una creativitat fresca. L’il·lusionisme
plana en cada nota de piano, en cada
xiuxiueig, tot desprenent la màgia de
cada compàs.
AT VERSARIS
A cada passa (Propaganda pel Fet!)
Afirma un dels mestres de cerimònies
d’At Versaris (l’MC Pau Llonch) que
el rap no s’escolta amb llibret. Aquesta
és la primera instrucció per escoltar
A cada passa; els no avesats hauran de
parar atenció per no perdre’s cap de
les idees que plouen de les lletres del
nou digipack dels bacelonins.
EL PETIT DE CAL ERIL
… i les sargantanes al sol (Bankrobber)
La clau del petit Eril és
l’originalitat d’unes cançons en què
es combina la saviesa i senzillesa del
cant popular de Xesco Boix o Ara
Va de Bo —algunes peces, com “Els
gats 2” o “L’elefant”, semblen gairebé
de cançó per a infants: fins i tot hi
canten els seus nebots— amb una
instrumentació entre el pop i l’indie
folk anglosaxó i el ressò de l’obra de
Joan Miquel Oliver i Roger Mas.
PEP SALA
Anatomia de la relativitat (L'Indi Music)
Pep Sala publica l’anatomia de la
seva teoria musical, demostrant que
les cançons no són les mateixes per
a tots els espectadors. Anatomia de
la relativitat són onze temes que ens
permeten desxifrar la seva hipòtesi
apresa durant tants anys de pràctica
i d’experiència de fer cançons.
MARIA COMA
Linòleum (Amniòtic Records)
Les esperances dipositades en el debut
de l’anunciada Hanne Hukkelberg o Björk
catalana s’han convertit en les dotze cançons
de Linòleum, un treball que engega des dels
llençols de “Dormint” per seguir somiant i
destapant el seu univers líricament naïf i
musicalment experimental.
ÉLENA
Un cafè, setanta matins (Music Bus)
Élena reapareix amb un tercer disc en
català, després d’haver-ne gravat dos
en anglès. El grup liderat per Helena
Miquel —amb una veu ara suau ara
trencadissa— interpreta els somnis i
l’amor en deu cançons on boniques
melodies embolcallen i teixeixen un
món ple de sensacions agradables i
tan quotidianes com les dels llençols
nets o la flaire matinal del cafè
PASCAL COMELADE
Friki serenata (Discmedi)
Només una Friki serenata comeladiana podia incloure la
versió pop minimalista del “Perquè vull” d’Ovidi Montllor i,
en el mateix track list, l’estàndard nord-americà “Ramblin’
Rose”. Pascal Comelade du a la solapa aquesta identitat
fronterera, que acompanyada del seu so màgic no deixa
de sorprendre’ns i, alhora, de sonar estranyament familiar.
SENIOR I EL COR BRUTAL
L'experiència gratificant (Malatesta Records)
Impactant debut, amb bones instrumentacions, que projecta
una enjogassada visió irònica de la vida quotidana amb
algun agraït punt de bogeria inclòs. Amb el tema “El signe
dels temps” van guanyar el Premi Ovidi Montllor a la Millor
Cançó 2009. Senior i el Cor Brutal parteixen del pop-rock
per anar mutant encisadorament.
EL NOTA
Anem a fer-ho fàcil (Propaganda pel Fet!)
Després d’escoltar els dos primers
discos d’At Versaris ja vam arribar a
la conclusió que el hip-hop en català
no era un repte quimèric. Ara, amb
el primer disc d’El Nota, constatem
que no només és possible, sinó que
a més a més és inevitable. L’audició
dels quinze talls d’aquest CD haurien
de generar dimissions en massa entre
les hosts de filòlegs que han propagat
la idea que el català no és una llengua
viva fora de les aules i l’alta literatura.
MOLTES GRÀCIES!
SI TENS SUGGERIMENTS
FES-LOS ARRIBAR AQUÍ
El millor de 2009
Grup Enderrock
Created on July 29, 2020
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Urban Illustrated Presentation
View
Historical Presentation
View
KPOP Presentation
View
Snow Presentation
View
Corporate Christmas Presentation
View
Scary Eighties Presentation
View
Memories Presentation
Explore all templates
Transcript
EL MILLOR DE 2009
QUIMI PORTET
Viatge a Montserrat (Música Global)
L’astre baixa de la pàtria celestial per engegar una travessa terrenal que ens guiarà fins al santuari montserratí. Viatge a Montserrat és una expedició solemne i sentimental, on ens retrobem amb santuaris i verges —tan anecdòtiques com poètiques—, i Portet demostra de nou que la seva música segueix el seu propi corrent ètic i estètic.
ELS AMICS DE LES ARTS
Bed & Breakfast (Nómada 57/
El quartet barceloní comença el seu tercer disc llampant amb la cançó més ‘amanelada’ que tenen, “Jean-Luc”, perquè així els moderns i saberuts diguin allò de ‘Manel ja ho feien...’. Però el fet és que Els Amics de les Arts van començar abans, són amics de tothom i tenen moltes històries de peu de carrer per explicar, com demostra aquest magnífic Bed & Breakfast.
MAZONI
Eufària 5 Esperança 0 (Bankrobber)
El bisbalenc Jaume Pla (Mazoni) consolida el seu projecte musical amb un disc que, tot i haver estat definit com el més complex i menys comercial de la seva carrera, ha estat el que li ha permès arribar amb més força fins al gran públic.
PEP BOTIFARRA
Te'n cantaré més de mil (Temps Record)
Amb el segon disc com a solista, el cantaor de Xàtiva Pep Gimeno ‘Botifarra’ ha assolit definitivament una popularitat que va més enllà dels cercles de la música tradicional i del folk per esdevenir una mena d’emblema de la societat civil valenciana. Un motiu d’orgull. I això que ell, això de fer carrera de cantant, no ho veia gaire clar
GERARD QUINTANA
Deterratenterrat (Música Global)
On és el rocker de Sopa de Cabra? On és tota aquella transcendència a la qual ens havia acostumat? El reencarnat canta ‘Ja no queda res sagrat’, i les notes alegres de Xavi Lloses i el gamberrisme de l’amic i ara productor Albert Pla fan de Deterratenterrat un disc que és tot un redescobriment de com la vida d’un artista pot fer un tomb cap a la llum cantant l’entorn, la quotidianitat, l’aquí i l’ara.
JOAN MIQUEL OLIVER
Bombón mallorquín (Discmedi)
Nom de gelat estiuenc per a un disc quasi perfecte per gaudir-ne a casa sota una manteta. Oliver ens convida a assaborir de nou un gelat d’infantesa, el Bombón mallorquín.
ANNA ROIG I L'OMBRE DE TON CHIEN
Anna Roig i L'Ombre de Ton Chien (Satélite K)
La jove Anna Roig obre la porta del seu món des del primer tema (“Mon monde”) d’aquest disc de debut, ple d’una creativitat fresca. L’il·lusionisme plana en cada nota de piano, en cada xiuxiueig, tot desprenent la màgia de cada compàs.
AT VERSARIS
A cada passa (Propaganda pel Fet!)
Afirma un dels mestres de cerimònies d’At Versaris (l’MC Pau Llonch) que el rap no s’escolta amb llibret. Aquesta és la primera instrucció per escoltar A cada passa; els no avesats hauran de parar atenció per no perdre’s cap de les idees que plouen de les lletres del nou digipack dels bacelonins.
EL PETIT DE CAL ERIL
… i les sargantanes al sol (Bankrobber)
La clau del petit Eril és l’originalitat d’unes cançons en què es combina la saviesa i senzillesa del cant popular de Xesco Boix o Ara Va de Bo —algunes peces, com “Els gats 2” o “L’elefant”, semblen gairebé de cançó per a infants: fins i tot hi canten els seus nebots— amb una instrumentació entre el pop i l’indie folk anglosaxó i el ressò de l’obra de Joan Miquel Oliver i Roger Mas.
PEP SALA
Anatomia de la relativitat (L'Indi Music)
Pep Sala publica l’anatomia de la seva teoria musical, demostrant que les cançons no són les mateixes per a tots els espectadors. Anatomia de la relativitat són onze temes que ens permeten desxifrar la seva hipòtesi apresa durant tants anys de pràctica i d’experiència de fer cançons.
MARIA COMA
Linòleum (Amniòtic Records)
Les esperances dipositades en el debut de l’anunciada Hanne Hukkelberg o Björk catalana s’han convertit en les dotze cançons de Linòleum, un treball que engega des dels llençols de “Dormint” per seguir somiant i destapant el seu univers líricament naïf i musicalment experimental.
ÉLENA
Un cafè, setanta matins (Music Bus)
Élena reapareix amb un tercer disc en català, després d’haver-ne gravat dos en anglès. El grup liderat per Helena Miquel —amb una veu ara suau ara trencadissa— interpreta els somnis i l’amor en deu cançons on boniques melodies embolcallen i teixeixen un món ple de sensacions agradables i tan quotidianes com les dels llençols nets o la flaire matinal del cafè
PASCAL COMELADE
Friki serenata (Discmedi)
Només una Friki serenata comeladiana podia incloure la versió pop minimalista del “Perquè vull” d’Ovidi Montllor i, en el mateix track list, l’estàndard nord-americà “Ramblin’ Rose”. Pascal Comelade du a la solapa aquesta identitat fronterera, que acompanyada del seu so màgic no deixa de sorprendre’ns i, alhora, de sonar estranyament familiar.
SENIOR I EL COR BRUTAL
L'experiència gratificant (Malatesta Records)
Impactant debut, amb bones instrumentacions, que projecta una enjogassada visió irònica de la vida quotidana amb algun agraït punt de bogeria inclòs. Amb el tema “El signe dels temps” van guanyar el Premi Ovidi Montllor a la Millor Cançó 2009. Senior i el Cor Brutal parteixen del pop-rock per anar mutant encisadorament.
EL NOTA
Anem a fer-ho fàcil (Propaganda pel Fet!)
Després d’escoltar els dos primers discos d’At Versaris ja vam arribar a la conclusió que el hip-hop en català no era un repte quimèric. Ara, amb el primer disc d’El Nota, constatem que no només és possible, sinó que a més a més és inevitable. L’audició dels quinze talls d’aquest CD haurien de generar dimissions en massa entre les hosts de filòlegs que han propagat la idea que el català no és una llengua viva fora de les aules i l’alta literatura.
MOLTES GRÀCIES!
SI TENS SUGGERIMENTS
FES-LOS ARRIBAR AQUÍ