EL MILLOR DE 1997
QUIMI PORTET
Hoquei sobre pedres (Chrysalis)
Hem hagut d’esperar
10 anys, però ha
valgut la pena. El
segon treball en
solitari de Quimi
Portet va aparèixer
quasi per sorpresa i
ens va enlluernar per
la frescor que transmetia. El secret de l’eterna joventut el
té Quimi Portet, que en aquest disc ens fa rodar per la
seva vida musical des de Kul de Mandril a El Último de la
Fila passant per Los Burros, amb cançons com “Tros de
ruc”, “Montserrat” o “La Rambla”, que es convertiran –i
n’estem convençuts– en clàssics de final de segle.
ADRIÀ PUNTÍ
Pepalallarga i… (Picap)
Adrià Puntí, geni i
figura? El que és clar és
que el polifacètic ex-
Umpah-pah ha sabut
portar al seu terreny
unes cançons fosques i
intenses, que dubtem
que haguessin pogut
entrar al seu anterior grup. Cada cançó manté
un interès constant i un ritme de vegades frenètic, on no hi
ha espai per relaxar-se. No hi ha catximbes festives, sinó
temes musicalment densos i sofisticats, on la mà mestra de
Quimi Portet es nota a cada racó d’un disc imprescindible
per l’evolució del rock en català.
SOPA DE CABRA
La nit dels anys (Música Global)
El retorn a casa de Sopa de Cabra
va ser entre amics i oferint la seva
música des d’un altre vessant, més
íntim i despullat.
Van repetir l’experiència d’un disc en directe, però en aquest
cas acústic, els Sopa van estrenar dues cançons inèdites,
“Pell de lluna” i “La nit dels anys” i van revisitar les seves
composicions històriques com “L’Empordà” o “El boig de la
ciutat”, donant-lis un alè que justifica de sobres la seva
vàlua com a referents indiscutibles del rock en català.
ZITZÀNIA
La peixera dels tòtils (Música Global)
Zitzània va intentar traslladar tota
la màgia del seu directe en un disc que no destaca
precisament per la frescor i espontaneïtat de la seva primera
maqueta Orquídies i ortopèdies, sinó per la indefinició que
transmeten alguns dels temes del disc. Tot i així, el disc
serà recordat com un revulsiu del nou rock contemporani
català. La peixera dels tòtils ha marcat un abans i un després
en la vida de Zitzània.
ELS PETS
Bondia (Discmedi)
La cançó que obre el
disc i que dóna títol a
l’últim treball dels de
Constantí s’ha convertit
en tot un himne
generacional. I la culpa
la tenen Els Pets que en
aquest disc s’han
superat a si mateixos i
han fabricat un disc ple
d’històries quotidianes, amb una base musical que cada cop
s’acosta més al so de les illes britàniques. Pop d’alta qualitat
i eclecticisme musical per un disc d’or, i no per les 50.000
còpies venudes, sinó pel seu contingut.
JA T'HO DIRÉ
Un ram de locura (Música Global)
La maduresa musical
dels menorquins ja no
hauria de sorprendre
ningú, i prova d’això
és Un ram de locura,
un títol que defineix el seu
contingut: pop, soul, funk, ritmes llatins i mediterranis, i
la una secció de vents que omple unes cançons plenes de
bojeria illenca. Tot i que el discurs musical de Ja T’Ho Diré
a aquestes alçades no sorprèn excessivament, la qualitat
de les cançons en la seva composició i interpretació el fa
indispensable.
GOSSOS
Gossos (Magna Music)
La maduresa musical
dels manresans es nota
i molt en aquest tercer
treball on demostren un
cop més que la seva
proposta estilística va
més enllà del típic
conjunt de pop acústic.
En aquest cas ens
trobem davant uns
Gossos en plena evolució i experimentació, tot i que encara
trobem temes en la línia dels dos anteriors treballs, el
concepte general del disc és digne d’una banda que no s’ha
aïllat sinó que s’obre d’orelles.
RAIMON
Recitals al Palau (Picap)
Nou disc en directe del cantant de Xàtiva, Raimon, on
recopila de manera excepcional tots els seus grans èxits.
A diferència dels seus anteriors directes en què la
reivindicació prenia el paper protagonista, aquí ens
trobem davant un Raimon que sap ser intimista quan cal
però que també pot treure tota la seva força i energia si
convé. El millor disc de cançó de l’any.
BRAMS
Al Liceu (Al·leluia Records)
Els Brams sempre ha estat un
grup de directe, i per comprovar-ho només cal escoltar
Brams al Liceu, un compacte de més de 70 minuts amb les
cançons més emblemàtiques de la formació de Berga. El
disc aporta frescor i revisa en clau ska temes antics, a més
d’incloure la històrica “Sant Jordi 1985”. Un disc
indispensable per conèixer en ‘Titot’ i la seva banda en la
seva salsa, o sigui, en directe.
WHISKYN'S
Lila (Discmedi)
Han de ser un dels revulsius d’aquest any. En el tercer
treball de Whiskyn’s, Lila, cada cançó és un món diferent
que s’unifica en el concepte general que s’amaga sota un
mateix color. Whiskyn’s s’han superat a si mateixos en
aquest disc gràcies en part a les mans mestres de Joan
Reig i Marc Grau que s’han encarregat de la producció del
disc. Construeixen el seu futur a l’ombra d’Els Pets.
LLUÍS LLACH
Nu (Picap)
Per celebrar els trenta anys dedicats a
la cançó, Llach presenta l’espectacle
Nu, que, gravat en directe, es converteix
en aquest disc. Es tracta d’un recull
de cançons significatives de l’autor,
que surt a l’escenari sense l’acompanyament de cap
músic. El piano –i ocasionalment la guitarra– tocat pel
mateix Llach és l’únic instrument que embolcalla la seva
veu. Cal destacar la inclusió d’un tema inèdit: “Al teatre”.
ROGER MAS
Les flors del somni (Picap)
El disc de debut de Roger Mas ja beu del seu
entorn natural i dels seus referents, els primers
discos de Pau Riba i Sisa. Mas prova de transmetre
la seva relació íntima i espiritual amb la natura
—totes les cançons tenen sobrenoms de flors—
o en estats modificats de la consciència. El jo com
a fonament de la pròpia obra, ja amb primeres
joies, com “Llums de colors” i “Un sol sol”.
MARC GRAU
Instrumental (Discmedi)
Primer i únic disc en solitari de Marc Grau, guitarrista de Sisa, El Último de la Fila i Els Pets, reconegut per ser el productor de referència del 'rock català' dels anys 90. Al disc reflecteix els dos
vessants de la seva
personalitat musical, la de
productor i la de guitarrista.
TOMEU PENYA
De tot cor (Picap)
La cançó romàntica i la balada
són els signes d'identitat de
l'últim treball d'estudi de Tomeu
Penya. El cantant mallorquí ha
decidit deixar de banda les seves
sonoritats més festives i lleugeres
per practicar a fons l'ofici de
cantant romàntic amb tots els
tòpics que això comporta. La
sensibilitat es converteix en
sensibleria i les ca nçons d'amor no tenen res a envejar als guions
de les fotonovel·les. I és que, per
desgràcia. els camins de l'amor
són infinits.
TRALLA
Com l'olor de la terra molla (Actual)
La derivació de Tralla cap al món
de la cançó d'autor i les noves
músiques els va d'allò més bé.
Sense abandonar del tot els sons
tradicionals, els de Santa Coloma
de Farners basteixen un univers
musicat amb referències que van
des del món de la rumba fins a
Madredeus . Un altre aspecte
positiu és la veu de la cantant,
Mirna Vilasís, que cada vegada
abandona més les impostacions
operístiques. Un bon disc per
arribar una mica més lluny d'on
els va deixar el primer.
MOLTES GRÀCIES!
SI TENS SUGGERIMENTS
FES-LOS ARRIBAR AQUÍ
El millor de 1997
Grup Enderrock
Created on July 28, 2020
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Winter Presentation
View
Hanukkah Presentation
View
Vintage Photo Album
View
Nature Presentation
View
Halloween Presentation
View
Tarot Presentation
View
Vaporwave presentation
Explore all templates
Transcript
EL MILLOR DE 1997
QUIMI PORTET
Hoquei sobre pedres (Chrysalis)
Hem hagut d’esperar 10 anys, però ha valgut la pena. El segon treball en solitari de Quimi Portet va aparèixer quasi per sorpresa i ens va enlluernar per la frescor que transmetia. El secret de l’eterna joventut el té Quimi Portet, que en aquest disc ens fa rodar per la seva vida musical des de Kul de Mandril a El Último de la Fila passant per Los Burros, amb cançons com “Tros de ruc”, “Montserrat” o “La Rambla”, que es convertiran –i n’estem convençuts– en clàssics de final de segle.
ADRIÀ PUNTÍ
Pepalallarga i… (Picap)
Adrià Puntí, geni i figura? El que és clar és que el polifacètic ex- Umpah-pah ha sabut portar al seu terreny unes cançons fosques i intenses, que dubtem que haguessin pogut entrar al seu anterior grup. Cada cançó manté un interès constant i un ritme de vegades frenètic, on no hi ha espai per relaxar-se. No hi ha catximbes festives, sinó temes musicalment densos i sofisticats, on la mà mestra de Quimi Portet es nota a cada racó d’un disc imprescindible per l’evolució del rock en català.
SOPA DE CABRA
La nit dels anys (Música Global)
El retorn a casa de Sopa de Cabra va ser entre amics i oferint la seva música des d’un altre vessant, més íntim i despullat. Van repetir l’experiència d’un disc en directe, però en aquest cas acústic, els Sopa van estrenar dues cançons inèdites, “Pell de lluna” i “La nit dels anys” i van revisitar les seves composicions històriques com “L’Empordà” o “El boig de la ciutat”, donant-lis un alè que justifica de sobres la seva vàlua com a referents indiscutibles del rock en català.
ZITZÀNIA
La peixera dels tòtils (Música Global)
Zitzània va intentar traslladar tota la màgia del seu directe en un disc que no destaca precisament per la frescor i espontaneïtat de la seva primera maqueta Orquídies i ortopèdies, sinó per la indefinició que transmeten alguns dels temes del disc. Tot i així, el disc serà recordat com un revulsiu del nou rock contemporani català. La peixera dels tòtils ha marcat un abans i un després en la vida de Zitzània.
ELS PETS
Bondia (Discmedi)
La cançó que obre el disc i que dóna títol a l’últim treball dels de Constantí s’ha convertit en tot un himne generacional. I la culpa la tenen Els Pets que en aquest disc s’han superat a si mateixos i han fabricat un disc ple d’històries quotidianes, amb una base musical que cada cop s’acosta més al so de les illes britàniques. Pop d’alta qualitat i eclecticisme musical per un disc d’or, i no per les 50.000 còpies venudes, sinó pel seu contingut.
JA T'HO DIRÉ
Un ram de locura (Música Global)
La maduresa musical dels menorquins ja no hauria de sorprendre ningú, i prova d’això és Un ram de locura, un títol que defineix el seu contingut: pop, soul, funk, ritmes llatins i mediterranis, i la una secció de vents que omple unes cançons plenes de bojeria illenca. Tot i que el discurs musical de Ja T’Ho Diré a aquestes alçades no sorprèn excessivament, la qualitat de les cançons en la seva composició i interpretació el fa indispensable.
GOSSOS
Gossos (Magna Music)
La maduresa musical dels manresans es nota i molt en aquest tercer treball on demostren un cop més que la seva proposta estilística va més enllà del típic conjunt de pop acústic. En aquest cas ens trobem davant uns Gossos en plena evolució i experimentació, tot i que encara trobem temes en la línia dels dos anteriors treballs, el concepte general del disc és digne d’una banda que no s’ha aïllat sinó que s’obre d’orelles.
RAIMON
Recitals al Palau (Picap)
Nou disc en directe del cantant de Xàtiva, Raimon, on recopila de manera excepcional tots els seus grans èxits. A diferència dels seus anteriors directes en què la reivindicació prenia el paper protagonista, aquí ens trobem davant un Raimon que sap ser intimista quan cal però que també pot treure tota la seva força i energia si convé. El millor disc de cançó de l’any.
BRAMS
Al Liceu (Al·leluia Records)
Els Brams sempre ha estat un grup de directe, i per comprovar-ho només cal escoltar Brams al Liceu, un compacte de més de 70 minuts amb les cançons més emblemàtiques de la formació de Berga. El disc aporta frescor i revisa en clau ska temes antics, a més d’incloure la històrica “Sant Jordi 1985”. Un disc indispensable per conèixer en ‘Titot’ i la seva banda en la seva salsa, o sigui, en directe.
WHISKYN'S
Lila (Discmedi)
Han de ser un dels revulsius d’aquest any. En el tercer treball de Whiskyn’s, Lila, cada cançó és un món diferent que s’unifica en el concepte general que s’amaga sota un mateix color. Whiskyn’s s’han superat a si mateixos en aquest disc gràcies en part a les mans mestres de Joan Reig i Marc Grau que s’han encarregat de la producció del disc. Construeixen el seu futur a l’ombra d’Els Pets.
LLUÍS LLACH
Nu (Picap)
Per celebrar els trenta anys dedicats a la cançó, Llach presenta l’espectacle Nu, que, gravat en directe, es converteix en aquest disc. Es tracta d’un recull de cançons significatives de l’autor, que surt a l’escenari sense l’acompanyament de cap músic. El piano –i ocasionalment la guitarra– tocat pel mateix Llach és l’únic instrument que embolcalla la seva veu. Cal destacar la inclusió d’un tema inèdit: “Al teatre”.
ROGER MAS
Les flors del somni (Picap)
El disc de debut de Roger Mas ja beu del seu entorn natural i dels seus referents, els primers discos de Pau Riba i Sisa. Mas prova de transmetre la seva relació íntima i espiritual amb la natura —totes les cançons tenen sobrenoms de flors— o en estats modificats de la consciència. El jo com a fonament de la pròpia obra, ja amb primeres joies, com “Llums de colors” i “Un sol sol”.
MARC GRAU
Instrumental (Discmedi)
Primer i únic disc en solitari de Marc Grau, guitarrista de Sisa, El Último de la Fila i Els Pets, reconegut per ser el productor de referència del 'rock català' dels anys 90. Al disc reflecteix els dos vessants de la seva personalitat musical, la de productor i la de guitarrista.
TOMEU PENYA
De tot cor (Picap)
La cançó romàntica i la balada són els signes d'identitat de l'últim treball d'estudi de Tomeu Penya. El cantant mallorquí ha decidit deixar de banda les seves sonoritats més festives i lleugeres per practicar a fons l'ofici de cantant romàntic amb tots els tòpics que això comporta. La sensibilitat es converteix en sensibleria i les ca nçons d'amor no tenen res a envejar als guions de les fotonovel·les. I és que, per desgràcia. els camins de l'amor són infinits.
TRALLA
Com l'olor de la terra molla (Actual)
La derivació de Tralla cap al món de la cançó d'autor i les noves músiques els va d'allò més bé. Sense abandonar del tot els sons tradicionals, els de Santa Coloma de Farners basteixen un univers musicat amb referències que van des del món de la rumba fins a Madredeus . Un altre aspecte positiu és la veu de la cantant, Mirna Vilasís, que cada vegada abandona més les impostacions operístiques. Un bon disc per arribar una mica més lluny d'on els va deixar el primer.
MOLTES GRÀCIES!
SI TENS SUGGERIMENTS
FES-LOS ARRIBAR AQUÍ