EL MILLOR DE 1994
ELS PETS
Brut natural (Discmedi)
El rock es combina amb l’àcid jazz,
la rumba i el reggae en un disc que
inclou peces com “Jo vull ser rei”
o “Pantalons curts i genolls pelats”,
una cançó que marcarà tendència
en l’obra posterior de la banda.
SAU
Junts de nou per primer cop (EMI)
Junts de nou per primer cop arriba després d’un any sabàtic en què els dos músics van
voler marcar un punt i a part. El resultat és un treball marcada-ment pop que es va mantenir durant sis
setmanes entre els més venuts de l’Estat espanyol. Amb producció detallista de la mà del mateix Sala
i de l’enginyer de so Keith Bessey, inclou col·laboracions sonades com la del baixista Pino Palladino
(habitual col·laborador de Phil Collins o Eagles) i una versió de Stephen Stills (“El preu de la llibertat”).
SOPA DE CABRA
Al·lucinosi (BMG/Ariola)
Després de l’ensopegada de Mundo
infierno, Sopa de Cabra es tanca en un mas
per gravar un disc bàsic. Un retorn a
l’essència rockera, amb grans peces
(“Mala sang”, “De l’univers”) i temes
de Pau Riba, Sisa i Bob Dylan.
UMPAH-PAH
Bordell (BMG/Ariola)
Després del festejat Bamboo Avenue (Salseta Discos, 1992), a Umpah-Pah els van sortir pretendents amb la vista posada al mercat espanyol
i van gravar un grapat de cançons en
català i castellà distribuïdes en dos àlbums publicats alhora. Bordell,
disc amb portada de Toulouse-Lautrec, bessó de l’hispanòfil Triquiñuelas
al óleo (RCA / BMG-Ariola, 1994), mostrava un grup en creixement i,
sobretot, un Adrià Puntí desbocat com a lletrista amb rauxa, inventor
d’una manera de dir el català en un context de rock’n’roll, i com a intèrpret
d’expressivitat espaiosa.
SUI GENERIS
Al Mariscal (Picap)
Tercer disc de la formació
gironina Sui Generis. El van gravar en
directe el 29 i el 30 d'abril del 1994 al pub Mariscal, a l'Estartit (Alt
Empordà). Cançons pròpies, versions de Beatles, Queen, Bob Dylan,... ) i improvisacions. Hi ha rock'n'roll, country i blues; però, per sobre d'això, hi ha una festa.
GRA FORT
Pinten bastos (Uràntia Records)
El grup per excel·lència de Corbera d'Ebre va enregostrat el seu segon LP aconseguint un so molt més professional que en el seu disc de debut. Tretze cançons clares, directes, sense pèls a la llengua i amb una música contundent. Musicalment tenen el detall d'introduir la gralla com a instrument musical. Paco Cortiella, Enric Gironès i Xavi Papiol es van saber aixecar després de la mort del seu anterior graller, Tono Pellisa, amb un treball fet amb cura i detall.
BARRI BAIX
Pork-no (On the Rocks)
Varietat. Amb aquesta paraula
podríem definir el primer treball
discogràfic dels gironins Barri
Baix, on cada cançó és una nova
forma d'entendre el rock que
prediquen.
Especialment recomanable, la
v ersió del "Come as you are" de
Nirvana, enregistrada amb
l'autèntic baix d'en Kurt Cobain.
BIG MAMA
El blues de la inflació (Discmedi)
El Blues de la inflació és el resultat d'un
experiment acústic, senzill i intens. Un disc
formidable i honest, sentit i
emocionant com n'hi ha pocs. Un autèntic
viatge pel blues més pur, guiat per la veu
t trecada i plena de sentiment de Big Mama,
que recorda molts cops el timbre de veu de la
gran Bessie Smith.
BARS & NEGU GORRIAK
La diplomàcia de la rebel·lia (Discmedi)
El productor Marc Grau acura el so
que acabarà definint el grup de la
cantant Montse Llaràs. Rock’n’roll,
country i blues amb clara inspiració
nord-americana. Inclou l’èxit més
rellevant del grup, “Foc al cor”.
OCULTS
Viure més (Al·leluia Records)
Ocults es van guanyar definitivament
el reconeixement amb
A contravent.
Viure més, el seu cinquè disc,
evoluciona a partir d'aquelles
línies. És un treball
ple de perles i d'originalitat, de
ritmes xocants i melodies
sorprenents. Per ballar, per
escoltar… i per llegir entre línies. Un disc ple de molt bones idees,
però massa disperses.
GOSSOS
Gossos (Jercar)
Amb unes cançons fresques i divertides, els manresans entren de manera espectacular dins d’un panorama musical saturat de les velles glòries. Peluts i joves, comencen una nova era del rock català amb el seu pop acústic. L’absència de bateria i guitarres elèctriques els diferencien de la resta de grups i els catapulten cap a un futur prometedor. Cançons com “Rere teu” o “Manolo” marquen el que serà el seu segell distintiu.
DIGIT-ARTS
El sentit de la raó (Uràntia Records)
Per poder enregistrar un disc al seu gust, Dígit Arts van decidir muntar el seu propi estudi. I per poder pagar l’estudi van tornar a tocar per a turistes a la costa, aquest cop amb el nom de Coconuts. Dues cançons van cridar l’atenció de l’oient no iniciat en els treballs del grup. Una era “Dalí”, on rescataven la veu de l’insigne artista recitant uns versos de Joan Salvat-Papasseit. L’altra, “Dienanmen”, amb la col·laboració de Lluís Llach, amb qui Trayter havia treballat a la mescla de la cançó “Marona”, del disc Un pont de mar blava (Picap, 1993).
QUICO EL CÉLIO...
Es cantava i es canta (Tram)
Els Quicos es mostren com un dels
grups d’arrel de referència gràcies
a una proposta fresca i de qualitat.
“De la Terra de l’Ebre” significa tota
una declaració d’intencions.
URBÀLIA RURANA
Rom i cafè (Tram)
Un disc dedicat a les músiques festives. En ell Urbàlia pretén unes sonoritats més lleugeres i radiables. És, sens dubte, el seu disc més popular pel que fa a l'origen dels materials. Inclou els temes amb els quals el grup es va llançar al ball de plaça l'any 1991 i que encara avui són peces habituals del grup com «Cervera ja no és Cervera», «Cercaviles de Bocairent», «Polca Serra d'Espadà» o la peça que més s'ha tocat en els correfocs valencians: el «Ball dels Dimonis de Massalfassar».
TOMEU PENYA
Una aclucada d'ull (Blau)
Tot i que havia publicat nou discos,
“Illes dins un riu”, versió dels Bee
Gees, esdevé l’èxit comercial més
gran de la carrera de Tomeu Penya.
Un treball que demostra l’atracció
del mallorquí pel rock i el country.
MOLTES GRÀCIES!
SI TENS SUGGERIMENTS
FES-LOS ARRIBAR AQUÍ
El millor de 1994
Grup Enderrock
Created on July 27, 2020
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Winter Presentation
View
Hanukkah Presentation
View
Vintage Photo Album
View
Nature Presentation
View
Halloween Presentation
View
Tarot Presentation
View
Vaporwave presentation
Explore all templates
Transcript
EL MILLOR DE 1994
ELS PETS
Brut natural (Discmedi)
El rock es combina amb l’àcid jazz, la rumba i el reggae en un disc que inclou peces com “Jo vull ser rei” o “Pantalons curts i genolls pelats”, una cançó que marcarà tendència en l’obra posterior de la banda.
SAU
Junts de nou per primer cop (EMI)
Junts de nou per primer cop arriba després d’un any sabàtic en què els dos músics van voler marcar un punt i a part. El resultat és un treball marcada-ment pop que es va mantenir durant sis setmanes entre els més venuts de l’Estat espanyol. Amb producció detallista de la mà del mateix Sala i de l’enginyer de so Keith Bessey, inclou col·laboracions sonades com la del baixista Pino Palladino (habitual col·laborador de Phil Collins o Eagles) i una versió de Stephen Stills (“El preu de la llibertat”).
SOPA DE CABRA
Al·lucinosi (BMG/Ariola)
Després de l’ensopegada de Mundo infierno, Sopa de Cabra es tanca en un mas per gravar un disc bàsic. Un retorn a l’essència rockera, amb grans peces (“Mala sang”, “De l’univers”) i temes de Pau Riba, Sisa i Bob Dylan.
UMPAH-PAH
Bordell (BMG/Ariola)
Després del festejat Bamboo Avenue (Salseta Discos, 1992), a Umpah-Pah els van sortir pretendents amb la vista posada al mercat espanyol i van gravar un grapat de cançons en català i castellà distribuïdes en dos àlbums publicats alhora. Bordell, disc amb portada de Toulouse-Lautrec, bessó de l’hispanòfil Triquiñuelas al óleo (RCA / BMG-Ariola, 1994), mostrava un grup en creixement i, sobretot, un Adrià Puntí desbocat com a lletrista amb rauxa, inventor d’una manera de dir el català en un context de rock’n’roll, i com a intèrpret d’expressivitat espaiosa.
SUI GENERIS
Al Mariscal (Picap)
Tercer disc de la formació gironina Sui Generis. El van gravar en directe el 29 i el 30 d'abril del 1994 al pub Mariscal, a l'Estartit (Alt Empordà). Cançons pròpies, versions de Beatles, Queen, Bob Dylan,... ) i improvisacions. Hi ha rock'n'roll, country i blues; però, per sobre d'això, hi ha una festa.
GRA FORT
Pinten bastos (Uràntia Records)
El grup per excel·lència de Corbera d'Ebre va enregostrat el seu segon LP aconseguint un so molt més professional que en el seu disc de debut. Tretze cançons clares, directes, sense pèls a la llengua i amb una música contundent. Musicalment tenen el detall d'introduir la gralla com a instrument musical. Paco Cortiella, Enric Gironès i Xavi Papiol es van saber aixecar després de la mort del seu anterior graller, Tono Pellisa, amb un treball fet amb cura i detall.
BARRI BAIX
Pork-no (On the Rocks)
Varietat. Amb aquesta paraula podríem definir el primer treball discogràfic dels gironins Barri Baix, on cada cançó és una nova forma d'entendre el rock que prediquen. Especialment recomanable, la v ersió del "Come as you are" de Nirvana, enregistrada amb l'autèntic baix d'en Kurt Cobain.
BIG MAMA
El blues de la inflació (Discmedi)
El Blues de la inflació és el resultat d'un experiment acústic, senzill i intens. Un disc formidable i honest, sentit i emocionant com n'hi ha pocs. Un autèntic viatge pel blues més pur, guiat per la veu t trecada i plena de sentiment de Big Mama, que recorda molts cops el timbre de veu de la gran Bessie Smith.
BARS & NEGU GORRIAK
La diplomàcia de la rebel·lia (Discmedi)
El productor Marc Grau acura el so que acabarà definint el grup de la cantant Montse Llaràs. Rock’n’roll, country i blues amb clara inspiració nord-americana. Inclou l’èxit més rellevant del grup, “Foc al cor”.
OCULTS
Viure més (Al·leluia Records)
Ocults es van guanyar definitivament el reconeixement amb A contravent. Viure més, el seu cinquè disc, evoluciona a partir d'aquelles línies. És un treball ple de perles i d'originalitat, de ritmes xocants i melodies sorprenents. Per ballar, per escoltar… i per llegir entre línies. Un disc ple de molt bones idees, però massa disperses.
GOSSOS
Gossos (Jercar)
Amb unes cançons fresques i divertides, els manresans entren de manera espectacular dins d’un panorama musical saturat de les velles glòries. Peluts i joves, comencen una nova era del rock català amb el seu pop acústic. L’absència de bateria i guitarres elèctriques els diferencien de la resta de grups i els catapulten cap a un futur prometedor. Cançons com “Rere teu” o “Manolo” marquen el que serà el seu segell distintiu.
DIGIT-ARTS
El sentit de la raó (Uràntia Records)
Per poder enregistrar un disc al seu gust, Dígit Arts van decidir muntar el seu propi estudi. I per poder pagar l’estudi van tornar a tocar per a turistes a la costa, aquest cop amb el nom de Coconuts. Dues cançons van cridar l’atenció de l’oient no iniciat en els treballs del grup. Una era “Dalí”, on rescataven la veu de l’insigne artista recitant uns versos de Joan Salvat-Papasseit. L’altra, “Dienanmen”, amb la col·laboració de Lluís Llach, amb qui Trayter havia treballat a la mescla de la cançó “Marona”, del disc Un pont de mar blava (Picap, 1993).
QUICO EL CÉLIO...
Es cantava i es canta (Tram)
Els Quicos es mostren com un dels grups d’arrel de referència gràcies a una proposta fresca i de qualitat. “De la Terra de l’Ebre” significa tota una declaració d’intencions.
URBÀLIA RURANA
Rom i cafè (Tram)
Un disc dedicat a les músiques festives. En ell Urbàlia pretén unes sonoritats més lleugeres i radiables. És, sens dubte, el seu disc més popular pel que fa a l'origen dels materials. Inclou els temes amb els quals el grup es va llançar al ball de plaça l'any 1991 i que encara avui són peces habituals del grup com «Cervera ja no és Cervera», «Cercaviles de Bocairent», «Polca Serra d'Espadà» o la peça que més s'ha tocat en els correfocs valencians: el «Ball dels Dimonis de Massalfassar».
TOMEU PENYA
Una aclucada d'ull (Blau)
Tot i que havia publicat nou discos, “Illes dins un riu”, versió dels Bee Gees, esdevé l’èxit comercial més gran de la carrera de Tomeu Penya. Un treball que demostra l’atracció del mallorquí pel rock i el country.
MOLTES GRÀCIES!
SI TENS SUGGERIMENTS
FES-LOS ARRIBAR AQUÍ