RODOLF SIRERA
EL VERÍ DEL TEATRE
3.a )análisi de l'obra
3.B) CONTEXTUALITZACIÓ DE L'OBRA
a)respecte al conmtingut o la temática
A)RESPECTE AL CONTEXT DE L'OBRA
A)RESPECTE AL CONTEXT ANTERIOR I POSTERIOR
B) RESPECTE A LA FORMA
1. Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal el verí del teatre?
L’obra té un emmarcament ficcional de caire marcadament realista: així trobem marcadors
espaciotemporals ja en la primera acotació (París, 1784) i en l’espai de l’escenari, un palau rococó,
estil propi d’aquella època.
Al text es fan referències a Diderot1, l’Enciclopèdia, Racine -referent del teatre francés del segle
23 XVII-, Rousseau i Xenofont.
PARIS 1978, PALAU ROCOCÓ,DIDEROT, RACINE, ROSSEAU,L'ENCICLOPÈDIA
2. Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en l'argument de l'obra.L’obra en vídeo
3. Quines característiques presenta el personatge (criat-marquès, Gabriel)? Evoluciona el personatge al llarg de l'obra?
GABRIEL Gabriel de Beaumont, comediant, és l’actor pompós i triomfador que es veurà dominat pel poder que el Marqués exerceix sobre ell, amb l’ús de medicines que capgiren el seu enteniment i l’obliguen a actuar d’una determinada manera. El verí del teatre acaba sent un joc de suspens on el Marqués empra la disfressa i la mentida per a manipular Gabriel i també a nosaltres, el públic.
CRIAT-MARQUÉS El Marqués vol presenciar un esdeveniment real que contradiu el teatre concebut com a gènere artístic. Experimentarà pel seu plaer amb les reaccions d’una víctima, Gabriel, acorralada i sotmesa. Deliberadament està inspirat en el marqués de Sade, ja que a l’inici de l’obra ens deixa el
dubte amb el seu nom: «El senyor MARQUÉS de...».
La seua aparença externa està marcada per la simulació des del primer moment. El pas de criat a marqués està marcat per un canvi de veu. La seua posició social li permet aconseguir allò que vol i que li provoca plaer.
FER AL·USIONS ALS ASPECTES QUE PODEM VORE EN EL FRAGMENT
4. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d'aquesta obra?
VORE VIDEO
El verí del teatre presenta diverses lectures: la verinosa creació artística, les relacions humanes desiguals de poder, els límits de la convenció artística (entre la realitat i la ficció que hui enllaçaria amb les snuff4 m ovies), la dramatització de diverses teories sobre la interpretació teatral (metateatre) o el mal i la transgressió impune i amoral.
1. Analitza les característiques del tractament de l'acció en El verí del teatre.
L’acció es presenta sense divisions formals explícites. Hi ha una interacció continuada entre dues persones dramàtiques.
Les seqüències es dedueixen de la interacció escènica i de la informació que es comparteix entre els personatges i el públic
1. El Marqués es fa passar per criat
2. Descobriment del motiu de la trobada i primera representació de Gabriel 3. Suposat enverinament i segona representació de l’actor
4. Descobriment de tota la veritat
Un únic espai escenogràfic amb una alteració rellevant al final de l’obra . En general, es recrea un
espai que genera sensació d’angoixa.
El pas del temps és explicitat en les acotacions: “Avanç inexorable del capvespre”(metafòricament relacionat amb la proximitat de la Revolució Francesa i amb la mort del mateix Gabriel); “Sonen sis campanades” . També en la baixada de la intensitat de la il·luminació, que es pot relacionar amb l’engany del Marqués.
Acció continuada i lineal amb alguna retrospecció inicial que justifica la situació. La durada de l’acció coincideix amb la de la representació. Com que no es torna a sentir el rellotge podem determinar que transcurre menys d’una hora entre el principi i el final del discurs.
2. Veiem un engany o un efecte sorpresa en aquest fragment d'El verí del teatre? Juguen un paper destacat aquests recursos en l'obra?
Sorpreses: - Gabriel s’assabenta que el criat era el marqués fent de criat. - Gabriel s’assabenta que el marqués li ha donat el verí i no l’antídot. Així Gabriel s’adona de
tot el pla del marqués: veure la seua mort
Enganys: - El marqués es fa passar per criat. - El marqués explica les motivacions de la cita la palau: una suposada prova per a un text
escrit pel mateix Gabriel. - Despreś de la prova Gabriel creu que ha estat enverinat amb el vi que li ha oferit el
marqués. - El marqués fa creure a Gabriel que s’està jugant la vida i li proposa una segona
dramatització del text per tal de donar-li un antídot. - Gabriel pensa equivocadament que el marqués li ha donat l’antídot després de la segona
escenificació.
Raona la resposta amb el comentari d'altres exemples d'enganys o d'efectes sorpresa presents en l'obra.
1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'El verí del teatre?
Aquesta obra és una de les obres més representatives de Rodolf Sirera. Es va publicar l’any 1978, any en què es va proclamar la Constitució Espanyola. Per tant, podem afirmar que el context històric d’escriptura de l’obra és un context de canvi i d’obertura política i social: arribada del règim democràtic i de l’estat de les autonomies. En aquest sentit, es va incentivar la producció literària teatral i es va renovar l’escena valenciana. En l’àmbit teatral, en aquells moments es podia parlar especialment del teatre independent, creacions col·lectives que desafiaven la censura. D’altres dramaturgs valencians remarcables, coetanis a Rodolf Sirera, són el mateix germà de l’autor Josep Lluís Sirera o Manuel Molins, per exemple.
Recordem que l’any 1983 s’aprova la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià que afavoreix la normalització del teatre en valencià i la professionalització dels dramaturgs –molts d’ells, com Sirera, seran guionistes de sèries molt conegudes.
2. Situa aquesta obra en la trajectòria de Sirera (etapes, blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc, o diferències respecte a altres etapes.
De les quatre etapes en què s’ha dividit l’extensa producció de Rodolf Sirera, El verí del teatre se situa en la segona (1977-1985), en què s’adapta al nou context social –la transició democràtica-, experimenta amb noves formes, models i gèneres; a més, innova amb el meta teatre i els temes són més íntims.
En la seua primera etapa (1969-1977) lluitava contra el franquisme i feia teatre independent; la seua primera obra estrenada va ser La Pau (retorna a Atenes). Comença a escriure obres amb el seu germà, col·laboració que durarà fins que Josep Lluís mor el 2015 , i comença també a escriure trilogies.
Durant la tercera etapa (1986-1994) es consolida i reflexiona. Es dedica al guió televisiu però deixa d’escriure teatre, encara que és molt reconegut amb premis.
En l’última etapa (1999-2020) segueix fent guions televisius i torna a escriure teatre i a connectar amb el públic. L’any 2019 estrena Dinamarca, escrita junt al seu germà.
TÉ QUATRE ETAPES, PERÓ L'OBRA ÉS DE LA SEGONA 1977-1985
3. Quines característiques generals presenta el gènere teatral en el context de l'escriptura d'El verí del teatre?
En l’àmbit cultural, la llibertat i obertura polítiques fan que hi haja una gran efervescència teatral, tant de teatre publicat com representat i que es note clarament la influència del teatre que arriba de l’estranger. Des dels anys 60 conviu el teatre textual (publicat en llibre) i el gestual i visual. En aquest últim, les companyies teatrals que havien sorgit als anys 60 (Els Joglars, Els Comediants...) fan un teatre molt espectacular, que ja no parteix d’un text prèviament escrit sinó que és creació col·lectiva pròpia, incorporant música i dansa; fins als anys 80 guanyen popularitat i reconeixement però a partir d’aquest moment decau la seua importància.
En el teatre contemporani a El verí del teatre es nota un interès per les problemàtiques lligades a l’individu i el seu món personal, amb temes com les relacions amoroses o la incomunicació de les persones, que són temes que s’allunyen de la realitat social del moment, i reflexions sobre el propi teatre (metateatre); és un teatre inspirat en els models del realisme, del teatre de l’absurd i l’èpic..
En el teatre actual sí que predominen temes socials com les migracions, la violència de gènere o la crisi econòmica i social.
Aquesta obra s’adscriu clarament a l’anomenat teatre de text, en el qual importa sobre totes les coses el text com a construcció literària.
4. Quins altres autors o autores de teatre destaquen en el context d'escriptura d'El verí del teatre (mínim 2)?
L’obra de Manuel de Pedrolo (1918-1990) és una de les més extenses i diverses de la literatura del segle XX. Molt conegut com a novel·lista (és l’autor del famós Mecanoscrit del segon origen), la seua aportació teatral és molt notable, ja que contribuí decisivament a la renovació del teatre de postguerra amb una sèrie d’obres inspirades en el teatre de l’absurd,sobretot durant la dècada dels cinquanta. En aquest model es presenten situacions aparentment irreals, absurdes, amb personatges estranys que no responen al comportament normal de la societat, però que serveixen per a reflexionar sobre l’existència en clau simbòlica.
J. M. Benet i Jornet ha escrit sobretot teatre realista i innovador, amb elements del teatre èpic, fet que permet que les obres tinguen una gran càrrega ideològica i filosòfica i es faça una denúncia social. La seua obra més famosa és Berenàveu a les fosques , una de les obres en català més representades. Recordem que ha escrit molts guions televisius, alguns d’ells en col·laboració amb Sirera (Nissaga de poder).
Aporta algunes dades sobre l'escriptura d'aquests altres autors o autores (títols destacats, característiques).D’entre la gran quantitat de dramaturgs contemporanis a Sirera podem anomenar ............
1. Quines característiques presenta el teatre amb anterioritat al context d'escriptura d'El verí del teatre? Quines diferències trobem en el teatre entre aquests dos períodes?
La diferència principal entre el teatre anterior i l’obra que comentem és que aquesta ja naix en llibertat. A més, El verí del teatre opta per la innovació i el metateatre, fet que el diferencia dels estils teatrals anteriors.
La repressió cultural de la dictadura va abocar el nostre teatre a una situació de proscripció i de desmantellament a causa de la prohibició, fins a 1946, de fer representacions teatrals en llengües distintes del castellà, l’exili i la marginació dels escenaris de molts dramaturgs, la desconnexió amb l’escena internacional contemporània i la prohibició expressa de traduir obres estrangeres, que perdurà fins als anys 50. 1946,permeté una certa recuperació cultural amb el manteniment de formes dramàtiques tradicionals com el sainet, la comèdia de costums o el melodrama lacrimogen i sentimental. L’any 1955 es fundà l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), institució que va contribuir decisivament a la represa del teatre, tot connectant-lo amb els corrents del teatre estranger contemporani. Amb l’objectiu de normalitzar el teatre, l’ADB representà els clàssics i l’obra d’alguns dels nostres autors, com ara Salvador Espriu, Joan Brossa i Manuel de Pedrolo. 50 la reflexió moral i ideològica sobre els efectes de la guerra en la realitat social de la postguerra europea, explicada mitjançant una trama sentimental.
Al llarg dels anys 60, sorgiren altres propostes renovadores en el marc del moviment anomenat “teatre independent”. Aquest moviment s’inicia a Catalunya i a poc a poc s’estengué arreu d’Espanya durant els 70 i primeries dels 80. Nasqué de la necessitat de connectar amb el públic i d’articular unes xarxes de distribució que consolidaren el teatre en la nostra llengua. En un primer moment, era un fenomen de grups amb vocació itinerant que viatjaven pels pobles i oferien els seus muntatges al marge del circuit oficial. Així mateix, tenien una nova manera d’entendre la producció estètica, la funció dels dramaturgs, els actors i els directors, a més de la voluntat d’emprar nous llenguatges. Aquest teatre respon a una nova sensibilitat estètica, que fa servir el gènere com a instrument de presa de consciència política i social, de redreçament cultural.
2. Quins autors o autores destaquen en el teatre / la dramatúrgia amb anterioritat al context d'escriptura d'El verí del teatre (mínim 2)? Quines semblances, novetats o diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor del fragment?
Durant la primera part del franquisme es van prohibir quasi totes les manifestacions culturals en la nostra llengua, amb algunes excepcions vinculades al teatre religiós o popular. A poc a poc, es va permetre la representació de clàssics com ara Àngel Guimerà Santiago Rusiñol o dramaturgs populars com Eduard Escalante. A grans trets, fins els anys 70 trobarem la convivència de diferents influències. Les més innovadores són les propostes que venen de la mà del teatre de l’absurd (amb models com Samuel Beckett o Eugène Ionesco) o del teatre èpic (amb el referent clar de Bertolt Brecht).
Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany...
RODOLF SIRERA EL VERÍ DEL TEATRE
martnzcarmen
Created on June 14, 2020
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Vintage Advent Calendar
View
Professional Advent Calendar
View
Interactive Event Microsite
View
January School Calendar
View
Genial Calendar 2026
View
Annual calendar 2026
View
School Calendar 2026
Explore all templates
Transcript
RODOLF SIRERA
EL VERÍ DEL TEATRE
3.a )análisi de l'obra
3.B) CONTEXTUALITZACIÓ DE L'OBRA
a)respecte al conmtingut o la temática
A)RESPECTE AL CONTEXT DE L'OBRA
A)RESPECTE AL CONTEXT ANTERIOR I POSTERIOR
B) RESPECTE A LA FORMA
1. Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal el verí del teatre?
L’obra té un emmarcament ficcional de caire marcadament realista: així trobem marcadors espaciotemporals ja en la primera acotació (París, 1784) i en l’espai de l’escenari, un palau rococó, estil propi d’aquella època. Al text es fan referències a Diderot1, l’Enciclopèdia, Racine -referent del teatre francés del segle 23 XVII-, Rousseau i Xenofont.
PARIS 1978, PALAU ROCOCÓ,DIDEROT, RACINE, ROSSEAU,L'ENCICLOPÈDIA
2. Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en l'argument de l'obra.L’obra en vídeo
3. Quines característiques presenta el personatge (criat-marquès, Gabriel)? Evoluciona el personatge al llarg de l'obra?
GABRIEL Gabriel de Beaumont, comediant, és l’actor pompós i triomfador que es veurà dominat pel poder que el Marqués exerceix sobre ell, amb l’ús de medicines que capgiren el seu enteniment i l’obliguen a actuar d’una determinada manera. El verí del teatre acaba sent un joc de suspens on el Marqués empra la disfressa i la mentida per a manipular Gabriel i també a nosaltres, el públic.
CRIAT-MARQUÉS El Marqués vol presenciar un esdeveniment real que contradiu el teatre concebut com a gènere artístic. Experimentarà pel seu plaer amb les reaccions d’una víctima, Gabriel, acorralada i sotmesa. Deliberadament està inspirat en el marqués de Sade, ja que a l’inici de l’obra ens deixa el dubte amb el seu nom: «El senyor MARQUÉS de...». La seua aparença externa està marcada per la simulació des del primer moment. El pas de criat a marqués està marcat per un canvi de veu. La seua posició social li permet aconseguir allò que vol i que li provoca plaer.
FER AL·USIONS ALS ASPECTES QUE PODEM VORE EN EL FRAGMENT
4. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d'aquesta obra?
VORE VIDEO
El verí del teatre presenta diverses lectures: la verinosa creació artística, les relacions humanes desiguals de poder, els límits de la convenció artística (entre la realitat i la ficció que hui enllaçaria amb les snuff4 m ovies), la dramatització de diverses teories sobre la interpretació teatral (metateatre) o el mal i la transgressió impune i amoral.
1. Analitza les característiques del tractament de l'acció en El verí del teatre.
L’acció es presenta sense divisions formals explícites. Hi ha una interacció continuada entre dues persones dramàtiques. Les seqüències es dedueixen de la interacció escènica i de la informació que es comparteix entre els personatges i el públic 1. El Marqués es fa passar per criat 2. Descobriment del motiu de la trobada i primera representació de Gabriel 3. Suposat enverinament i segona representació de l’actor 4. Descobriment de tota la veritat
Un únic espai escenogràfic amb una alteració rellevant al final de l’obra . En general, es recrea un espai que genera sensació d’angoixa.
El pas del temps és explicitat en les acotacions: “Avanç inexorable del capvespre”(metafòricament relacionat amb la proximitat de la Revolució Francesa i amb la mort del mateix Gabriel); “Sonen sis campanades” . També en la baixada de la intensitat de la il·luminació, que es pot relacionar amb l’engany del Marqués. Acció continuada i lineal amb alguna retrospecció inicial que justifica la situació. La durada de l’acció coincideix amb la de la representació. Com que no es torna a sentir el rellotge podem determinar que transcurre menys d’una hora entre el principi i el final del discurs.
2. Veiem un engany o un efecte sorpresa en aquest fragment d'El verí del teatre? Juguen un paper destacat aquests recursos en l'obra?
Sorpreses: - Gabriel s’assabenta que el criat era el marqués fent de criat. - Gabriel s’assabenta que el marqués li ha donat el verí i no l’antídot. Així Gabriel s’adona de tot el pla del marqués: veure la seua mort
Enganys: - El marqués es fa passar per criat. - El marqués explica les motivacions de la cita la palau: una suposada prova per a un text escrit pel mateix Gabriel. - Despreś de la prova Gabriel creu que ha estat enverinat amb el vi que li ha oferit el marqués. - El marqués fa creure a Gabriel que s’està jugant la vida i li proposa una segona dramatització del text per tal de donar-li un antídot. - Gabriel pensa equivocadament que el marqués li ha donat l’antídot després de la segona escenificació.
Raona la resposta amb el comentari d'altres exemples d'enganys o d'efectes sorpresa presents en l'obra.
1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'El verí del teatre?
Aquesta obra és una de les obres més representatives de Rodolf Sirera. Es va publicar l’any 1978, any en què es va proclamar la Constitució Espanyola. Per tant, podem afirmar que el context històric d’escriptura de l’obra és un context de canvi i d’obertura política i social: arribada del règim democràtic i de l’estat de les autonomies. En aquest sentit, es va incentivar la producció literària teatral i es va renovar l’escena valenciana. En l’àmbit teatral, en aquells moments es podia parlar especialment del teatre independent, creacions col·lectives que desafiaven la censura. D’altres dramaturgs valencians remarcables, coetanis a Rodolf Sirera, són el mateix germà de l’autor Josep Lluís Sirera o Manuel Molins, per exemple.
Recordem que l’any 1983 s’aprova la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià que afavoreix la normalització del teatre en valencià i la professionalització dels dramaturgs –molts d’ells, com Sirera, seran guionistes de sèries molt conegudes.
2. Situa aquesta obra en la trajectòria de Sirera (etapes, blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc, o diferències respecte a altres etapes.
De les quatre etapes en què s’ha dividit l’extensa producció de Rodolf Sirera, El verí del teatre se situa en la segona (1977-1985), en què s’adapta al nou context social –la transició democràtica-, experimenta amb noves formes, models i gèneres; a més, innova amb el meta teatre i els temes són més íntims. En la seua primera etapa (1969-1977) lluitava contra el franquisme i feia teatre independent; la seua primera obra estrenada va ser La Pau (retorna a Atenes). Comença a escriure obres amb el seu germà, col·laboració que durarà fins que Josep Lluís mor el 2015 , i comença també a escriure trilogies. Durant la tercera etapa (1986-1994) es consolida i reflexiona. Es dedica al guió televisiu però deixa d’escriure teatre, encara que és molt reconegut amb premis. En l’última etapa (1999-2020) segueix fent guions televisius i torna a escriure teatre i a connectar amb el públic. L’any 2019 estrena Dinamarca, escrita junt al seu germà.
TÉ QUATRE ETAPES, PERÓ L'OBRA ÉS DE LA SEGONA 1977-1985
3. Quines característiques generals presenta el gènere teatral en el context de l'escriptura d'El verí del teatre?
En l’àmbit cultural, la llibertat i obertura polítiques fan que hi haja una gran efervescència teatral, tant de teatre publicat com representat i que es note clarament la influència del teatre que arriba de l’estranger. Des dels anys 60 conviu el teatre textual (publicat en llibre) i el gestual i visual. En aquest últim, les companyies teatrals que havien sorgit als anys 60 (Els Joglars, Els Comediants...) fan un teatre molt espectacular, que ja no parteix d’un text prèviament escrit sinó que és creació col·lectiva pròpia, incorporant música i dansa; fins als anys 80 guanyen popularitat i reconeixement però a partir d’aquest moment decau la seua importància. En el teatre contemporani a El verí del teatre es nota un interès per les problemàtiques lligades a l’individu i el seu món personal, amb temes com les relacions amoroses o la incomunicació de les persones, que són temes que s’allunyen de la realitat social del moment, i reflexions sobre el propi teatre (metateatre); és un teatre inspirat en els models del realisme, del teatre de l’absurd i l’èpic.. En el teatre actual sí que predominen temes socials com les migracions, la violència de gènere o la crisi econòmica i social.
Aquesta obra s’adscriu clarament a l’anomenat teatre de text, en el qual importa sobre totes les coses el text com a construcció literària.
4. Quins altres autors o autores de teatre destaquen en el context d'escriptura d'El verí del teatre (mínim 2)?
L’obra de Manuel de Pedrolo (1918-1990) és una de les més extenses i diverses de la literatura del segle XX. Molt conegut com a novel·lista (és l’autor del famós Mecanoscrit del segon origen), la seua aportació teatral és molt notable, ja que contribuí decisivament a la renovació del teatre de postguerra amb una sèrie d’obres inspirades en el teatre de l’absurd,sobretot durant la dècada dels cinquanta. En aquest model es presenten situacions aparentment irreals, absurdes, amb personatges estranys que no responen al comportament normal de la societat, però que serveixen per a reflexionar sobre l’existència en clau simbòlica.
J. M. Benet i Jornet ha escrit sobretot teatre realista i innovador, amb elements del teatre èpic, fet que permet que les obres tinguen una gran càrrega ideològica i filosòfica i es faça una denúncia social. La seua obra més famosa és Berenàveu a les fosques , una de les obres en català més representades. Recordem que ha escrit molts guions televisius, alguns d’ells en col·laboració amb Sirera (Nissaga de poder).
Aporta algunes dades sobre l'escriptura d'aquests altres autors o autores (títols destacats, característiques).D’entre la gran quantitat de dramaturgs contemporanis a Sirera podem anomenar ............
1. Quines característiques presenta el teatre amb anterioritat al context d'escriptura d'El verí del teatre? Quines diferències trobem en el teatre entre aquests dos períodes?
La diferència principal entre el teatre anterior i l’obra que comentem és que aquesta ja naix en llibertat. A més, El verí del teatre opta per la innovació i el metateatre, fet que el diferencia dels estils teatrals anteriors.
La repressió cultural de la dictadura va abocar el nostre teatre a una situació de proscripció i de desmantellament a causa de la prohibició, fins a 1946, de fer representacions teatrals en llengües distintes del castellà, l’exili i la marginació dels escenaris de molts dramaturgs, la desconnexió amb l’escena internacional contemporània i la prohibició expressa de traduir obres estrangeres, que perdurà fins als anys 50. 1946,permeté una certa recuperació cultural amb el manteniment de formes dramàtiques tradicionals com el sainet, la comèdia de costums o el melodrama lacrimogen i sentimental. L’any 1955 es fundà l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), institució que va contribuir decisivament a la represa del teatre, tot connectant-lo amb els corrents del teatre estranger contemporani. Amb l’objectiu de normalitzar el teatre, l’ADB representà els clàssics i l’obra d’alguns dels nostres autors, com ara Salvador Espriu, Joan Brossa i Manuel de Pedrolo. 50 la reflexió moral i ideològica sobre els efectes de la guerra en la realitat social de la postguerra europea, explicada mitjançant una trama sentimental. Al llarg dels anys 60, sorgiren altres propostes renovadores en el marc del moviment anomenat “teatre independent”. Aquest moviment s’inicia a Catalunya i a poc a poc s’estengué arreu d’Espanya durant els 70 i primeries dels 80. Nasqué de la necessitat de connectar amb el públic i d’articular unes xarxes de distribució que consolidaren el teatre en la nostra llengua. En un primer moment, era un fenomen de grups amb vocació itinerant que viatjaven pels pobles i oferien els seus muntatges al marge del circuit oficial. Així mateix, tenien una nova manera d’entendre la producció estètica, la funció dels dramaturgs, els actors i els directors, a més de la voluntat d’emprar nous llenguatges. Aquest teatre respon a una nova sensibilitat estètica, que fa servir el gènere com a instrument de presa de consciència política i social, de redreçament cultural.
2. Quins autors o autores destaquen en el teatre / la dramatúrgia amb anterioritat al context d'escriptura d'El verí del teatre (mínim 2)? Quines semblances, novetats o diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor del fragment?
Durant la primera part del franquisme es van prohibir quasi totes les manifestacions culturals en la nostra llengua, amb algunes excepcions vinculades al teatre religiós o popular. A poc a poc, es va permetre la representació de clàssics com ara Àngel Guimerà Santiago Rusiñol o dramaturgs populars com Eduard Escalante. A grans trets, fins els anys 70 trobarem la convivència de diferents influències. Les més innovadores són les propostes que venen de la mà del teatre de l’absurd (amb models com Samuel Beckett o Eugène Ionesco) o del teatre èpic (amb el referent clar de Bertolt Brecht).
Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany...