Conjuncions i adverbis

Conjuncions

i adverbis

Les conjuncions

Què són?

Les conjuncions són paraules invariables que serveixen per a unir uns altres mots i, fins i tot, oracions. "Vam anar amb Marta i Pere a la festa" "Estic cansada perquè he treballat molt." "Si no vens hui, crec que faré peix per a sopar."

I/O

Les conjuncions I i 0 es mantenen inalterables encara que la paraula següentcomence pel mateix so: "El Ministeri d’Economia i Hisenda." "Hem de parlar amb Voro i Irene." "Ha convidat deu o onze persones a la reunió."

LA CONTRAPOSICIÓ

Hi ha algunes conjuncions que indiquen contrarietat pel que fa al significat de dues oracions: "Marc jugava a pilota, però en realitat volia ballar." "No volia eixe jersei, sinó l'altre." "Vaig estudiar molt mentre que tu no vas fer absolutament res."

SINÓ / SI NO

SINÓ Usem aquesta conjunció per tal d'afirmar del segon membre allò que es nega del primer: "No m’ho ha dit ella sinó el seu germà." SI NO Conjuntament amb l'adverbi no, usem aquesta conjunció per fer una condicional negativa: "Si no et trobes bé, no vingues."

MENTRE(S), MENTRE(S) QUE MENTRESTANT

MENTRE(S)Aquesta conjunció expressa simultaneïtat i és substituïble per alhora que:"Mentre tu prepares l’ensalada, jo pare taula." MENTRE(S) QUEÉs una conjunció que adquireix un valor opositiu entre ambdues oracions:"Joan treballa amb molta dedicació, mentre que Eva es limita a complir estrictament l’horari."MENTRESTANTÉs un adverbi i, per tant, el trobarem sol entre comes o entre un punt i una coma. Té el mateix valor que la conjunció mentre(s).

NO OBSTANT AIXÒ

Hi ha locucions adverbials que també indiquen contrarietat com ara:- No obstant això- Això no obstant - Altrament- Així i tot- Amb tot- TanmateixRECORDEU! 1) Encara que estiga acceptat per l'AVL, és preferible no posar "no obstant" a soles: sempre anirà acompanyat de això o d'un altre sintagma: "No obstant la insistència de l'oposició, la llei s'aprovà per majoria." 2) Aquestes locucions necessiten sempre una coma al darrere.

LA CONDICIÓ

L'expressió de la condició la formulem amb la conjunció condicional per excel·lència: SI Si no arribes a temps, avisa’m. Si vingueres, podríem passar-nos-ho molt bé. RECORDEU! La formació del condicional en valencià la fem de tres formes diferents que ja vam veure en els verbs.

LA CONDICIÓ

Addicionalment, tenen un valor condicional les locucions conjuntives següents:- EN CAS QUE (Pots demanar un certificat en cas que el necessites.) - A CONDICIÓ QUE (Ens deixaran entrar a la sala a condició que no fem fotografies.) - NOMÉS QUE (Només que done una explicació, li ho perdonarà.) - SOLS QUE (Sols que ho diguera, li hauríem anat darrere.) - SEMPRE QUE* (Li ho donaré sempre que no m’ho demane.) * Alerta a no usar sempre i quan!

Els obstacles

Les conjuncions concessives

Introdueixen una oració que indica un obstacle per al que s’enuncia en l’oració principal, encara que que no impedeix la seua realització.

Els obstacles

ENCARA QUE- Encara que li ho prometes, no et creurà. - Jo ja ho sabia, encara que no m’ho havia dit ningú. També tenen un valor concessiu les conjuncions següents: - a pesar que - malgrat que - ni que - per bé que - bé que - si bé - tot i que - per més que - mal que

Expressió de la causa

Les conjuncions causals introdueixen una altra oració que assenyala el motiu pel qual es produeix l'oració anterior. Vam suspendre l’excursió perquè feia molt mal oratge.El xiquet plora perquè té son. També tenen un valor causal les locucions ja que, com que, vist que, atés que, per tal com, donat que o puix que, i totes són commutables entre elles.

Degut a

Encara que a hores d'ara l'AVL haja acceptat l'ús de degut a com a conjunció causal, és recomanable emprar aquelles que siguen més genuïnes:- GRÀCIES A- A CAUSA DE- PER CULPA DESuspengueren el concert per culpa de la pluja.

Com que

Per tal de fer comparacions causals hem d'emprar la conjunció com que: Com que vam arribar tard, la porta estava tancada.No obstant això, l'ús de com per a expressar causa també està acceptada, però no és preferible des del punt de vista formal.

Perquè, per què i per a què

PERQUÈ

PER QUÈ

1) CAUSAHe vingut perquè he volgut. 2) FINALITATTanca la porta perquè no entre ningú. 3) SUBSTANTIU No he entés mai el perquè de la seua decisió.

PER A QUÈ

1) INTERROGATIVESMai vaig saber per què tenia tanta pressa. 2) RELATIU PREP.+QUÈJa saps el motiu per què (=pel qual) va vindre Joan?

1) INTERROGATIVAPer a què has portat res? Si tenim el rebost ple!

Per si encara en teniu dubtes

PER QUÈ O PER A QUÈ

A continuació teniu un vídeo bastant il·lustratiu que us pot ajudar a entendre una mica millor la diferència entre el PER QUÈ i el PER A QUÈ!

La posterioritat

La posterioritat la podem marcar amb les següents conjuncions:- Després que- Tot seguit que- Tan prompte com - Així que- Des que = d’ençà que- Tan bon punt- A penes- Tot just que

Doncs

La conjunció doncs expressa la conseqüència que es deriva d’allò que s’indica en l’oració principal. Dius que tens calor? Doncs lleva’t la jaqueta, home! Aquesta conjunció és commutable per les construccions per tant, per això o per consegüent (consegüentment). ALERTA! No utilitzeu la conjunció doncs amb valor causal, atés que és un calc del castellà.He fet aquest pastís, doncs volia veure't feliç..

perquè atés que ja que

Els adverbis

Què són?

Són paraules invariables que complementen el verb, l’adjectiu o un altre adverbi i els classifiquem segons la idea que expressen en: - Lloc- Temps - Manera - Ordre - Afirmació - Negació

Adverbis acabats en -ment

Bé vs. ben

BEN S’utilitza davant del participi perquè el modifica i de vegades pot formar part del verb. - Això està ben fet.

BÉL'usem darrere de verb: -Estic bé. - El casament isqué bé.

VS

Malament vs. mal

MALAMENT S’utilitza darrere del verb: - Ho ha fet malament. - S'ha alçat molt malament aquest matí

MALS’utilitza davant del participi perquè el modifica. De vegades pot formar part del verb. - Ha malvenut el pis. - Està bastant mal fet.

VS

Ja n'hi ha prou! ;)