Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

Infografia John Locke

Adri Avellaneda

Created on May 22, 2020

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Advent Calendar

Tree of Wishes

Witchcraft vertical Infographic

Halloween Horizontal Infographic

Halloween Infographic

Halloween List 3D

Magic and Sorcery List

Transcript

John Locke

"Cap coneixement humà pot anar més enllà de la seva experiencia"

Biografía

Epistemologia

Biografia

John Locke és considerat un dels pares del liberalisme i de l'empirisme. Va néixer el 29 d'agost de 1632 en Wrington (Anglaterra) i va passar els seus primers anys a la Westminster School i en la Christ Church d'Oxford. En 1658 va exercir de tutor i de professor de Grec i Retòrica.

Va destacar especialment pels seus estudis de filosofia política. Aquest home polifacètic va estudiar en la Universitat d'Oxford, on es va doctorar en 1658. Encara que la seva especialitat era la medicina i va mantenir relacions amb prestigiosos científics de l'època, John Locke va anar també diplomàtic, teòleg, economista, professor de grec antic i de retòrica, i va aconseguir renom pels seus escrits filosòfics, en els quals va establir les bases del pensament polític liberal.

Epistemologia

Orígen i límit del coneixement

Idees

Qualitats

Orígen i límits del coneixement

Orígen: tot coneixement prové de l'experiència i l'home al néixer té la seva ment en blanc (tabula rasa) i, per tant, no té cap coneixement o contingut innat

Límit: el nostre coneixement està limitat per la pròpia experiència. No podem anar més enllà del coneixement sensible i només podem tenir certesa d'allò que confirma l'experiència.

Tres tipus de coneixement: - Coneixement intuïtiu: Grau de certesa absoluta. Aquest coneixement entèn que no pot ser dubtable sense caure en contradicció lògica. D'aquesta manera, no cal que la ment s'esforci en cap mena de demostració. - Coneixement demostratiu: La ment no coneix de forma immediata i cal fer un esforç. Per això, cal l'ús de raonaments i demostracions, que no sempre són evidents. - Coneixement sensible: a través de les sensacions coneixem el món, la realitat. Però per Locke, aquest món només és la causa “desconeguda” de les nostres idees i sensacions que és el que coneixem pròpiament. Per tant, el món no el coneixem directament, sinó mediàticament.

Idees

Idea: «Tot allò que la ment percep en si mateixa, o tot allò que és objecte immediat de percepció, de pensament o d'enteniment»

Locke classifica les idees en dos grans grups: – Idees simples: Són aquelles que no es poden descompondre en més senzilles, una mena de partícules bàsiques del coneixement. Són captades passivament per la ment. No poden ser fabricades ni destruides per l'enteniment. En diferencia de tres tipus segons com arriben a la ment: a) Idees de sensació: provenen de l'experiència exterior i captades a través dels sentits externs. b) Idees de reflexió: provenen de l'experiència interior i són el resultat dels sentits interns. c) Idees que s'assoleixen a través de la sensació i la reflexió: són aqueslles captades simultanïament per la sensació i la reflexió. – Idees complexes: Són idees elaborades per l'enteniment activament a partir d'idees simples. Locke també distingueix tres tipus d'idees complexes: a) Modes: són abstraccions que combinen conjunts d'idees simples i es refereixen a coses que subsisteixen en altres coses. b) Substàncies: idees complexes que combinen idees simples que es refereixen a coses particulars que subsisteixen per si mateixes. c) Relacions: són el resultat de comparar i/o relacionar idees simples entre elles.

Qualitats

Qualitat: «Potència per produir qualsevol idea en la ment [resideix en la cosa]»

Locke estableix tres tipus de qualitats: – Qualitats primàries: són qualitats que tenen les coses del món realment i són, per tant, objectives. Produeixen idees que representen el món tal i com és. – Qualitats secundàries: són qualitats que no tenen pròpiament els objectes del món, sinó que representen els efectes que les qualitats primàries provoquen en els nostres sentits. Així són subjectives, i les idees que produeixen refereixen als nostres sentits, a nosaltres mateixos. – Qualitats terciàries : són aquelles que quan operen sobre altres cossos n’alteren les qualitats primàries, de manera que poden fer produir en nosaltres unes idees diferents de les que ens produïen abans.