Subordinades Substantives

Morfosintaxi Oracions subordinades substantives

Tema 7

Tipus d'oracions

Oracions subordinades

Unió de dues oracions en què una d'elles, la subordinada, depèn d'una oració principal.Les oracions subordinades realitzen una determinada funció sintàctica respecte l'oració principal.S'uneixen a través de nexes subordinants (conjunció, infinitiu, pronoms relatius (o indefinits)). Cal recordar que la conjució de les subordinades substantives no té CAP antecedent a l'OP.

Va demanar al professor

que li explicàs la lliçó.

OP

O.Sub. - CD de l'O. Principal

Oracions subordinades substantives

Equivalen a un sintagma nominal (SN) o sintagma preposicional (SPrep). Fa la mateixa funció que faria un substantiu en una oració simple.Pot fer qualsevol funció sintàctica que faria un SN: S, CD, CI, Atr., CRV, CN.

M'agrada moltíssim

que sigui tan educat.

Exemples

OSub amb funció de Subjecte

OP

M'agrada moltíssim

la seva educació.

OP

SN - Subjecte

Com podem saber si una oració és subordinada substantiva?

Substituint l'O.Sub. per un SN o un SPrep.

Va confirmar que vindria a la festa.

Va confirmar la seva assistència.

SN

Ell vol això/totes aquestes coses.

Ell vol viatjar per tot Europa.

SN

Aquesta organització dona recursos als qui més ho necessiten.

Aquesta organització dona recursos als necessitats.

SPrep

En la majoria de casos, podreu substituir l'O.Sub. pel SN "això" o pel SPrep "d'això".

Com podem saber quina funció sintàctica fa l'oració subordinada substantiva?

Veient la funció sintàctica que fa el SN o SPrep pel qual l'hem substituït en l'oració simple.

Va confirmar la seva assistència.

Va confirmar que vendria a la festa.

SN - CD

Va confirmar que vendria a la festa.

O.Sub. - CD

Substantives completivesSubstantives d'infinitiu Substantives interrogatives Substantives de relatiu

Tipus de subordinades substantives

Tipus de subordinades substantives

Substantives completives. Introduïdes per la conjunció "que".

M'ha explicat que no troba les claus del cotxe.

CD

Substantives d'infinitiu. Introduïdes per un infinitiu (a vegades precedit de preposició).

Es vanta de tenir amics influents.

CRV

Substantives de relatiu. Relatiu indefinit (qui, que..), precedits per preposició / determinant.

Les novel·les gòtiques són el que més li agrada.

Atribut

Substantives interrogatives. Introduïdes per nexes interrogatius (què, qui, com...).

No sabia què li esperava darrere la porta.

CD

Quin tipus són i quina funció fan aquestes subordinades substantives?

1. M'agrada que treballis.
2. Van deixar les claus a qui oferia més confiança.
3. Na Rosa desitja tornar amb ell.
4. En Pep sembla que menja poc.
5. Encara no sap qui vendrà a la festa.
6. Em vaig adonar que m'havia equivocat.
7. Té por de caure en terra.

Quin tipus són i quina funció fan aquestes subordinades substantives?

1. M'agrada que treballis. Completiva - Subjecte
2. Van deixar les claus a qui oferia més confiança. De relatiu - CI
3. Na Rosa desitja tornar amb ell. D'infinitiu - CD
4. En Pep sembla que menja poc. Completiva - Atribut
5. Encara no sap qui vendrà a la festa. Interrogativa - CD
6. Em vaig adonar que m'havia equivocat. Completiva - CRV
7. Té por de caure en terra. D'infinitiu - CN

Substantives completives

Van introduïdes per la conjunció "que" (aquest "que" no té cap funció sintàctica dins la subordinada)

Vull que venguis a la meva festa!No m'agrada que em respongui d'aquesta manera! Tenc ganes que acabi el confinament! La Bea sembla que estigui enfadada. Pregam als passatgers que es fermin el cinturó.

Exemples

Quines funcions sintàctiques pot fer una subordinada substantiva completiva?

Subjecte CD Atribut CRV CN

Li agrada que el despertin amb música.

M'ha dit que arribarà tard.

Ell sembla que no vendrà.

Es refia que li deixaràs els apunts.

Tenc ganes que s'acabi el confinament.

Procés que podem seguir per detectar una subordinada substantiva completiva i la seva funció sintàctica

En Joan m'ha confessat que no sabia nedar.

En Joan m'ha confessat això.

SN

O.Subordinada

Es pot substituir per un SN, per tant, podem afirmar que es tracta d'una O.Sub.Substantiva.

En Joan m'ha confessat que no sabia nedar.

Va introduïda per la conjunció que, per tant, podem confirmar que es tracta d'una substantiva completiva.

En Joan m'ha confessat que no sabia nedar.

O. S. Substantiva Completiva - CD

BÀSIC!

La conjunció "que" no pot portar cap preposició al davant. Això s’anomena caiguda de preposició. Afecta el CRV i el CN.

Ell s'acostuma a tot. CRV Ell s'acostuma que li facin tot. CRV *caiguda de preposició* Té molt d'interès en la història d'Europa. CN Té molt d'interès que estudiï història. CN *caiguda de preposició*

Exemples