LES PRIMERES CIVILITZACIONS

les primeres civilitzacions

EGIPTe, MESOPOTÀMIA i àsia

INDEX

QUÈ EN SABEM?

1. LA IMPORTÀNCIA DELS RIUS

2. L'APARICIÓ DE L'ESCRIPTURA

3. MESOPOTÀMIA

4. EGIPTE

5. LA SOCIETAT EGÍPCIA

6. LA RELIGIÓ EGÍPCIA

7. TOMBES

8. ÀSIA

QUÈ EN Sabem?

el creixent fèrtil

A partir del IV mil·lenni a.C., a la zona del Pròxim Orient coneguda com a Creixent Fèrtil, van sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes: Mesopotàmia i Egipte.

LA IMPORTÀNCIA DELS RIUS

EL CONTROL DELS RIUS ÈUFRATES, TIGRIS I NIL

A partir del IV mil·lenni a.C., el control dels rius Tigris i Eufrates, a Mesopotàmia, i del Nil, a Egipte, va permetre augmentar lasuperfície de la terra conreable. Al seu torn, l'increment de la producció agrícola va estimular el creixement de la població i el comerç.

L'APARICIÓ DE L'ESCRIPTURA

ESCRIPTURA CUNEÏFORME I ESCRIPTURA JEROGLÍFICA

A les ciutats mesopotàmiques, vers el 3000 a.C., i més tard a Egipte, es va iniciar la pràctica de l'escriptura, que va adoptar una forma cuneïforme i jeroglífica, respectivament. Els primers escrits van ser anotacions per controlar els sistemes d'irrigació, fixar la propietat de la terra i comptabilitzar el volum de les collites, les transaccions comercials i la recaptació d'impostos.

MESOPOTÀMIAels primers imperis

• 3. babilònia

Situada a la regió de Caldea fou una de les ciutats més cèlebres de l'antiguitat. Cap al 1900 a.C. va imposar el seu govern a tota Mesopotàmia, i d'aquesta manera es va crear el primer Imperi babilònic. Hammurabi en va ser el fundador. Aquest imperi va durar aproximadament fins el 1600 a.C.

• 1. sumer

Fou l'origen de la civilització mesopotàmica. Cap al 5.000 a.C. van sorgir les primeres ciutats-Estat. entre les quals va destacar la ciutat d'Ur. Eren freqüents els enfrontaments entre ciutats a causa de l'aigua i la necessitatdenoves terres

• 2. imperi accad

Cap el 2.300 a.C. el rei d'Accad va conquerir i unificar sota un sol tron les diverses ciutats esta sumèries. La seva hegemonia va durar poc i va ser compartida amb les ciutats d'Ur i Uruk.

Els assiris, arribats de les muntayes del nord, van establir cap al 1800 a.C, l'imperi assiri. Aquest imperi va dominar sobre tots els pobles del Pròxim Orient (egipcis, hebreus, fenicis...). Els assiris van introduir l'ús dels carros de guerra tirats per cavalls i les armes de ferro.

• 4. assíria

CULTURA i ART MESOPOTÀMIC

EGIPTEUN REGAL DEL RIU NIL

Egipte és un ampli desert travessat per un gran riu, el Nil, que neix a les plujoses terres del gran llac Tanganyika. A les terres d'Egipte es distingeixen dues regions: el Baix Egipte, una extensa vall al delta, i l'Alt Egipte.

Vers el 3000 a.C., el rei Narmer va unificar el Baix i l'Alt Egipte i es va coronar faraó de tots dos regnes.

EGIPTESOCIETAT I ECONOMIA

EGIPTELA RELIGIÓ

Els antics habitants de la vall del Nil creien que l'Univers i la vida de les persones estaven regits pels déus, que dominaven els elements naturals com l'aigua, l'aire i el foc. Adoraven molts déus (politeisme), que sovint es representaven amb cos humà i cap d'animal.

Per als egipcis, els éssers humans estaven formats per un cos i una ànima (ka). Creien que, quan el cos moria, el ka accedia a la vida d'ultratomba en el regne d'Osiris.

com s'accedia a la vida d'ultratomba?

• 3. EL SARCÒFAG

El rostre del difunt era cobert amb una màscara. Després, la mòmia es dipositava en un sarcòfag amb forma humana, juntament amb un exemplar del Llibre dels morts.

• 1. LA MOMIFICACIÓ

Consistia a extreure alguns òrgans del difunt i emplenar i cobrir el seu cos amb un mineral (natró) durant 40 dies. Passat aquest temps, el cos es netejava, s'hi introduïa serradura dins i es ruixava amb olis. Finalment, es lligava amb benes.

• 5. L'AIXOVAR FUNERARI

A l'interior de les tombes es col·locaven ofrenes (aliments, mobiliari...) i figuretes de servidors (ushebtis, «els qui responen»), que cobraven vida en el més enllà i suplien el difunt en les seves feines.

• 2. ELS VASOS CANOPIS

Algunes de les vísceres del difunt, un cop rentades i embalsamades, es guardaven en uns vasos per mantenir la idea d'unitat del cos.

• 4. TRASLLAT A LA TOMBA

Després dels funerals, es col·locava el sarcòfag en una barca funerària i es traslladava en processó fins a la tomba, que havia de quedar ben segellada perquè perdurés intacta tota l'eternitat.

• 6. EL JUDICI D'OSIRIS

Osiris sotmetia el difunt a un judici davant del Tribunal dels Morts. Si el superava, entrava al seu regne; si fracassava, era devorat per un animal.

TOMBES PER A LA IMMORTALITAT

Les grans construccions egípcies van ser els temples i les tombes, tots dos de dimensions colossals. La seva monumentalitat pretenia expressar la grandesa i el poder dels déus i els faraons.

• 1. EL TEMPLE EGIPCI

• 2. LA MASTABA

• 4. L'HIPOGEU

• 3. LA PIRÀMIDE

LES PRIMERES CIVILITZACIONS A... L'ÍNDIA I XINA

Tauleta d'argila amb un text administratiu procedent de la ciutat d'Uruk, cap al 3.400 - 3.300 a.C. Aparentment, la tauleta enregistra una quantitat de 29.086 mesures d'ordi (uns 100.000 litres) rebudes al llarg de 37 mesos per Kushim. "Kushim" podria ser el títol genèric d'un funcionari o el nom concret d'un individu. Font: Yuval Noah HARARI. De animales a Dioses. Ed. Debate, Barcelona, 3a ed. 2014, pàg. 143.

MOMIFICACIÓ i vasos canopis

El sarcòfag i trasllat a la tomba

l'aixovar funerari i el judici d'osiris