Línia del temps. Espanya 1902-39
CARLA FERNÁNDEZ I MARTA VILANOVA
La Restauració
Setmana Tràgica
Ferrer i Guàrdia
La Mancomunitat
1874 - 1931
Durant la Setmana Tràgica
1909
1909
El Noi de Sucre
Vaga de la Canadenca
Pistolerisme
1919
1902-1919
1916
Pacte de Sant Sebastià
Cop D'estat de Primo de Rivera
La guerra del Marroc
1930
1920-1926
1923
Casas Viejas
El vot femení
Bienni Reformista
Eleccions del 31
1931-1933
1933
1933
1931
INici
RESTAURACIÓ 3 grans etapes
Regnat d'Alfons XII (1874-85)
1874
1874-1876
1876-98
Regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902)
1885
1898-1923
1902
Regnat d'Alfons XIII (1902-31)
1923-1929
1921
1909
1931
1917
1931
Raó per la qual Espanya entra en crisi després de perdre Cuba, Filipines i Puerto Rico
Partits i Sindicats Opositors
Hi va haver-hi dos gran partits, un era el partit dinàstic, aquest partit era lleial a la corona i ho formaven el Partit Conservador i el Partit Liberal. Aquests dos partits van ser els que es van alternar en el poder mitjançant els mecanismes propis d'un sistema parlamentari.
Entra en crisi perquè van perdre la guerra contra els EEUU, va ser una crisi molt greu, ja que suposava la fi de l’Imperi Colonial Espanyol i també d’un dels principals pilars de l'economia del règim i es va interpretar com l’inici de l’enfonsament del sistema restauracionista.
INici
SETMANA TRÀGICA
La Setmana Tràgica va ser una setmana de 1909 on els ciutadans no volien anar a lluitar al Marroc, els ciutadans es manifestaven contra el govern fent barricades, profanant tombes, cremant esglésies, etc.
Vídeo de la Setmana Tràgica a 2 TVE Durada: 00:39''
INici
LA MANCOMUNITAT
La Mancomunitat va ser un projecte que impulsarà el nacionalisme català de la lliga regionalista (1923), amb l’objectiu de modernitzar el país.- Invertir en educació - Millorar la xarxa de transports- Impulsa un pla de lectura (crear biblioteques) - Volien que tots els pobles de Catalunya tinguéssin telèfon- Creen una Junta de museus i del servei de catalogació dels Monuments. Els líders de la Mancomunitat van ser: - Enric Prat de la Riba (1914 - 1917)que fou substituït després de la seva mort per: - Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1924)destituït després del cop d'estat de Primo de Rivera per:- Carlos de Lossada y Canterac (1924, mes de gener)Governador Militar i va ser president interí, substituit per: - Alfons Sala i Argemí (1924 - 1925)
Josep Puig i Cadafalch
Enric Prat de la Riba
Alfons Sala i Argemí
Carlos Losada y Canterac
INici
PISTOLERISME
Apareix el 1916, però no agafa importància fins el 1919 i perdura fins el 1923, són grups armats apliquen la llei del més fort pels carrers Hi ha dos bàndols: - Empresaris catalans i la burgesia, cansats de les vagues - Organitzacions obreres, sindicats que organitzen les vagues. Els amos de les fàbriques contracten sicaris per matar als liders anarcosindicalistes.
Vídeo sobre el Pistolerisme a betevé Durada: 04:47'
Veure
La llei de Martínez Anido
INici
La llei de Martínez Anido
Va ser ideada en la etapa del pistolerisme pel governador civil de Barcelona Severiano Martínez Anido. Va ser molt usada a l'Estat Espanyol, per a reprimir el moviment obrer i anarquista. Consisteix en que la policia tenia tota la llibertat a matar a qualsevol individu que creguin que estava fugint. Només en el mes de gener de 1921 es van produir 28 morts a Barcelona i relacionats directament amb la lluita social, dels quals 19 eren anarcosindicalistes.
Martínez Anido
INici
EL NOI DE SUCRE
Salvador Seguí Rubinat va ser popularment conegut com El noi del sucre. Va ser també un dels principals responsables de portar el sindicalisme a la seva etapa de plena maduresa. La ciutat de Barcelona va ser escenari entre 1902 (data de la vaga general convocada per les societats obreres anarquistes) i 1919 (l'any de la vaga de La canadenca) d'un intens procés d'evolució del sindicalisme en general i de l'anarquista en particular, i Salvador va ser un dels millors exponents del resultat final d'aquest procés com un dels seus més destacats protagonistes.
Vídeo sobre "El noi de Sucre" - CGT de Catalunya Durada: 02:03'
Salvador Seguí
INici
VAGA DE LA CANDENCA
Es produeix el 1919 formada per la CNT, és l’empresa que subministra la il·luminació a tota la ciutat, van estar 44 dies sense treballar, 6 setmanes sense cobrar, paralitza el 70% de la indústria catalana i deixa sense llum a tot el territori. Aquesta vaga aconsegueix: - la jornada de 8 hores diàries, (40 h a la setmana). - els líders acomiadats han de tornar a la feina - Reconeixement a la CNT
Vídeo sobre la Vaga de la Canadenca - Nació Digital Durada: 00:59''
INici
Guerra del Marroc
La guerra del Marroc va ser provocada pel prestigi militar i l’orgull nacional que volia ensenyar Espanya. L’ocupació del Marroc podia ser una compensació, cap a l’exèrcit espanyol, després de la pèrdua de Cuba. A això també s’hi suma que empreses i particulars havien fet gran negocis en mines i ferrocarrils. Per contra les tropes espanyoles no coneixen el territori, no tenen experiència en combat i anaven sense motivació. La intervenció militar va començar el 1909. Al 1921, el general Fernández Silvestre es va separar molt de Melilla. Això va causar que Espanya va perdre la batalla a Annual on van morir més de 10.000 soldats. Dies després les possessions espanyoles al Rif es van perdre. El que va provocar una inestabilitat al país i que uns s’acussesin als altres. Això va fer que al país obrís un debat sobre les responsabilitats del Desastre.
INici
Cop D'estat
Un cop d’estat és la usurpació del poder legal, vulnerant la legalitat institucional vigent. Sol estar liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris i, quasi sempre dut a terme pels militars. Quan aquests cops triomfen sovint el govern resultant esdevé una dictadura, que pot estendre’s més o menys en el temps. 1913: Imperi Otomà - Cop d'estat dels Joves Turcs 1922: Itàlia - Benito Mussolini triomfa amb la Marxa sobre Roma 1923: Espanya - Cop d'estat de Primo de Rivera
PRIMO RIVERA
Info
"Espanyolitzar Catalunya" - Sapiens.cat Durada: 01:18'
Raó del Cop D'estat
INici
Raó del Cop D'estat
Espanya es trobava en una situació de desgovern, davant d'aquesta situació, el Rei va recolzar el Cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera, que era el comandant de Barcelona, l'objectiu d'aquest cop d'estat era posar Espanya en ordre per després ser retornada a poble. No va especificar com retornaria el poder. Primo de Rivera al convertir-se en dictador d'Espanya va:- Dissoldre tots els ajuntaments - Derrogar la constitució - Va prohibir partits polítics Va promoure una nova campanya al Marroc per conservar l'excèrcit firme, Fent aquesta campanya va acabar amb la victòria espanyola en el desembarcament d'Alhucemas. La situació d'agitació era insostenible, ja que els grups d'esquerra anhelaven una república socialista, comunista o anarquista, segons els gustos, i una part de l'Exèrcit no estava d'acord amb moltes de les polítiques de Primo de Rivera, qui finalment dimitiria al gener de 1930.
PRIMO RIVERA
INici
Pacte de sant sebastià
Era un conveni polític entre els dirigents de l’oposició antimonàrquica espanyola i representants del republicanisme català, amb l’objectiu de coordinar l’acció comuna per a l’enderrocament del règim i la instauració de la República. L'assemblea va acordar la creació d’un comitè revolucionari i la recerca de la col·laboració del PSOE i la CNT; sobre la qüestió catalana, els reunits reconegueren la personalitat política de Catalunya, i van autoritzar l’elaboració d’un estatut d’autonomia que hauria d’ésser aprovat per les corts constituents.
INici
Eleccions del 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un acord de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.
EFEMÉRIDES Durada: 00:57''
Constitució del 1931
INici
Constitució del 1931
La Constitució de 1931 suposa un canvi important respecte al constitucionalisme espanyol anterior, en virtut que introdueix conceptes nous, així els drets no seran només individuals, sinó que s'incorporen també els socials, econòmics i culturals. Es dóna una diferent dimensió a conceptes bàsics com l'empresa, la propietat i l'acció intervencionista de l'Estat.
Bienni reformista
INici
Amb l’aprovació de la Constitució de 1931, Niceto Alcalá Zamora va passar a ocupar la presidència de la República i Manuel Azaña va convertir-se en cap del govern. S’iniciava una nova etapa en la qual les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un ambiciós programa de reformes, que tenien com a objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola.
Reforma agrària
Reforma militar
Reforma religiosa
Reforma de l'Estat Centralista
Casas Viejas
INici
Localització:
Data:
11/01/1933
Els fets de Casas Viejas fou un episodi catalitzador de la caiguda del govern de Manuel Azaña. Va ser una revolta protagonitzada per un grup d'anarquistes de la CNT, que va decidir fer la revolució pel seu propi compte i implantar el comunisme llibertari,intentant destruir a l'alcalde on es trobaven un sergent i tres homes. Van ferir all sergent i un dels homes. Immediatament el govern, va enviar forces de la guàrdia civ que van entrar a trets al poble, van incendiar la casa on s'havien refugiat alguns dels dirigents de la insurrecció, entre ells el conegut com a Seisdedos, que va morir en l'incendi amb la seva filla, i després van procedir, a afusellar als sospitosos d'haver intervingut en els fets. Coneguts els fets en la resta d'Espanya, es va produir un gran escàndol periodístic i parlamentari.
Benalup-Casas Viejas
Morts:
26 morts
Casas Viejas en 1' Durada: 02:00'
INici
EL VOT FEMENÍ (Clara Campoamor)
Clara Campoamor va passar a la història per la seva defensa del drets de les dones. La gran defensora del sufragi universal femení a l’estat espanyol va néixer l’any 1888 a la ciutat de Madrid. Durant la seva lluita pel sufragi femení. Campoamor va defensar els sufragi universal femení durant els encesos debats parlamentaris al bienni progressista a Clara Campoamor la va abandonar el seu propi partit, però finalment va aconseguir una majoria simple al parlament gràcies als vots del PSOE i altres forces polítiques progressistes.
Línia del Temps Espanya (1902-1939)
Marta Vilanova
Created on March 23, 2020
Feta per Carla Fernández i Marta Vilanova
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Education Timeline
View
Images Timeline Mobile
View
Sport Vibrant Timeline
View
Decades Infographic
View
Comparative Timeline
View
Square Timeline Diagram
View
Timeline Diagram
Explore all templates
Transcript
Línia del temps. Espanya 1902-39
CARLA FERNÁNDEZ I MARTA VILANOVA
La Restauració
Setmana Tràgica
Ferrer i Guàrdia
La Mancomunitat
1874 - 1931
Durant la Setmana Tràgica
1909
1909
El Noi de Sucre
Vaga de la Canadenca
Pistolerisme
1919
1902-1919
1916
Pacte de Sant Sebastià
Cop D'estat de Primo de Rivera
La guerra del Marroc
1930
1920-1926
1923
Casas Viejas
El vot femení
Bienni Reformista
Eleccions del 31
1931-1933
1933
1933
1931
INici
RESTAURACIÓ 3 grans etapes
Regnat d'Alfons XII (1874-85)
1874
1874-1876
1876-98
Regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902)
1885
1898-1923
1902
Regnat d'Alfons XIII (1902-31)
1923-1929
1921
1909
1931
1917
1931
Raó per la qual Espanya entra en crisi després de perdre Cuba, Filipines i Puerto Rico
Partits i Sindicats Opositors
Hi va haver-hi dos gran partits, un era el partit dinàstic, aquest partit era lleial a la corona i ho formaven el Partit Conservador i el Partit Liberal. Aquests dos partits van ser els que es van alternar en el poder mitjançant els mecanismes propis d'un sistema parlamentari.
Entra en crisi perquè van perdre la guerra contra els EEUU, va ser una crisi molt greu, ja que suposava la fi de l’Imperi Colonial Espanyol i també d’un dels principals pilars de l'economia del règim i es va interpretar com l’inici de l’enfonsament del sistema restauracionista.
INici
SETMANA TRÀGICA
La Setmana Tràgica va ser una setmana de 1909 on els ciutadans no volien anar a lluitar al Marroc, els ciutadans es manifestaven contra el govern fent barricades, profanant tombes, cremant esglésies, etc.
Vídeo de la Setmana Tràgica a 2 TVE Durada: 00:39''
INici
LA MANCOMUNITAT
La Mancomunitat va ser un projecte que impulsarà el nacionalisme català de la lliga regionalista (1923), amb l’objectiu de modernitzar el país.- Invertir en educació - Millorar la xarxa de transports- Impulsa un pla de lectura (crear biblioteques) - Volien que tots els pobles de Catalunya tinguéssin telèfon- Creen una Junta de museus i del servei de catalogació dels Monuments. Els líders de la Mancomunitat van ser: - Enric Prat de la Riba (1914 - 1917)que fou substituït després de la seva mort per: - Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1924)destituït després del cop d'estat de Primo de Rivera per:- Carlos de Lossada y Canterac (1924, mes de gener)Governador Militar i va ser president interí, substituit per: - Alfons Sala i Argemí (1924 - 1925)
Josep Puig i Cadafalch
Enric Prat de la Riba
Alfons Sala i Argemí
Carlos Losada y Canterac
INici
PISTOLERISME
Apareix el 1916, però no agafa importància fins el 1919 i perdura fins el 1923, són grups armats apliquen la llei del més fort pels carrers Hi ha dos bàndols: - Empresaris catalans i la burgesia, cansats de les vagues - Organitzacions obreres, sindicats que organitzen les vagues. Els amos de les fàbriques contracten sicaris per matar als liders anarcosindicalistes.
Vídeo sobre el Pistolerisme a betevé Durada: 04:47'
Veure
La llei de Martínez Anido
INici
La llei de Martínez Anido
Va ser ideada en la etapa del pistolerisme pel governador civil de Barcelona Severiano Martínez Anido. Va ser molt usada a l'Estat Espanyol, per a reprimir el moviment obrer i anarquista. Consisteix en que la policia tenia tota la llibertat a matar a qualsevol individu que creguin que estava fugint. Només en el mes de gener de 1921 es van produir 28 morts a Barcelona i relacionats directament amb la lluita social, dels quals 19 eren anarcosindicalistes.
Martínez Anido
INici
EL NOI DE SUCRE
Salvador Seguí Rubinat va ser popularment conegut com El noi del sucre. Va ser també un dels principals responsables de portar el sindicalisme a la seva etapa de plena maduresa. La ciutat de Barcelona va ser escenari entre 1902 (data de la vaga general convocada per les societats obreres anarquistes) i 1919 (l'any de la vaga de La canadenca) d'un intens procés d'evolució del sindicalisme en general i de l'anarquista en particular, i Salvador va ser un dels millors exponents del resultat final d'aquest procés com un dels seus més destacats protagonistes.
Vídeo sobre "El noi de Sucre" - CGT de Catalunya Durada: 02:03'
Salvador Seguí
INici
VAGA DE LA CANDENCA
Es produeix el 1919 formada per la CNT, és l’empresa que subministra la il·luminació a tota la ciutat, van estar 44 dies sense treballar, 6 setmanes sense cobrar, paralitza el 70% de la indústria catalana i deixa sense llum a tot el territori. Aquesta vaga aconsegueix: - la jornada de 8 hores diàries, (40 h a la setmana). - els líders acomiadats han de tornar a la feina - Reconeixement a la CNT
Vídeo sobre la Vaga de la Canadenca - Nació Digital Durada: 00:59''
INici
Guerra del Marroc
La guerra del Marroc va ser provocada pel prestigi militar i l’orgull nacional que volia ensenyar Espanya. L’ocupació del Marroc podia ser una compensació, cap a l’exèrcit espanyol, després de la pèrdua de Cuba. A això també s’hi suma que empreses i particulars havien fet gran negocis en mines i ferrocarrils. Per contra les tropes espanyoles no coneixen el territori, no tenen experiència en combat i anaven sense motivació. La intervenció militar va començar el 1909. Al 1921, el general Fernández Silvestre es va separar molt de Melilla. Això va causar que Espanya va perdre la batalla a Annual on van morir més de 10.000 soldats. Dies després les possessions espanyoles al Rif es van perdre. El que va provocar una inestabilitat al país i que uns s’acussesin als altres. Això va fer que al país obrís un debat sobre les responsabilitats del Desastre.
INici
Cop D'estat
Un cop d’estat és la usurpació del poder legal, vulnerant la legalitat institucional vigent. Sol estar liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris i, quasi sempre dut a terme pels militars. Quan aquests cops triomfen sovint el govern resultant esdevé una dictadura, que pot estendre’s més o menys en el temps. 1913: Imperi Otomà - Cop d'estat dels Joves Turcs 1922: Itàlia - Benito Mussolini triomfa amb la Marxa sobre Roma 1923: Espanya - Cop d'estat de Primo de Rivera
PRIMO RIVERA
Info
"Espanyolitzar Catalunya" - Sapiens.cat Durada: 01:18'
Raó del Cop D'estat
INici
Raó del Cop D'estat
Espanya es trobava en una situació de desgovern, davant d'aquesta situació, el Rei va recolzar el Cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera, que era el comandant de Barcelona, l'objectiu d'aquest cop d'estat era posar Espanya en ordre per després ser retornada a poble. No va especificar com retornaria el poder. Primo de Rivera al convertir-se en dictador d'Espanya va:- Dissoldre tots els ajuntaments - Derrogar la constitució - Va prohibir partits polítics Va promoure una nova campanya al Marroc per conservar l'excèrcit firme, Fent aquesta campanya va acabar amb la victòria espanyola en el desembarcament d'Alhucemas. La situació d'agitació era insostenible, ja que els grups d'esquerra anhelaven una república socialista, comunista o anarquista, segons els gustos, i una part de l'Exèrcit no estava d'acord amb moltes de les polítiques de Primo de Rivera, qui finalment dimitiria al gener de 1930.
PRIMO RIVERA
INici
Pacte de sant sebastià
Era un conveni polític entre els dirigents de l’oposició antimonàrquica espanyola i representants del republicanisme català, amb l’objectiu de coordinar l’acció comuna per a l’enderrocament del règim i la instauració de la República. L'assemblea va acordar la creació d’un comitè revolucionari i la recerca de la col·laboració del PSOE i la CNT; sobre la qüestió catalana, els reunits reconegueren la personalitat política de Catalunya, i van autoritzar l’elaboració d’un estatut d’autonomia que hauria d’ésser aprovat per les corts constituents.
INici
Eleccions del 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un acord de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.
EFEMÉRIDES Durada: 00:57''
Constitució del 1931
INici
Constitució del 1931
La Constitució de 1931 suposa un canvi important respecte al constitucionalisme espanyol anterior, en virtut que introdueix conceptes nous, així els drets no seran només individuals, sinó que s'incorporen també els socials, econòmics i culturals. Es dóna una diferent dimensió a conceptes bàsics com l'empresa, la propietat i l'acció intervencionista de l'Estat.
Bienni reformista
INici
Amb l’aprovació de la Constitució de 1931, Niceto Alcalá Zamora va passar a ocupar la presidència de la República i Manuel Azaña va convertir-se en cap del govern. S’iniciava una nova etapa en la qual les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un ambiciós programa de reformes, que tenien com a objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola.
Reforma agrària
Reforma militar
Reforma religiosa
Reforma de l'Estat Centralista
Casas Viejas
INici
Localització:
Data:
11/01/1933
Els fets de Casas Viejas fou un episodi catalitzador de la caiguda del govern de Manuel Azaña. Va ser una revolta protagonitzada per un grup d'anarquistes de la CNT, que va decidir fer la revolució pel seu propi compte i implantar el comunisme llibertari,intentant destruir a l'alcalde on es trobaven un sergent i tres homes. Van ferir all sergent i un dels homes. Immediatament el govern, va enviar forces de la guàrdia civ que van entrar a trets al poble, van incendiar la casa on s'havien refugiat alguns dels dirigents de la insurrecció, entre ells el conegut com a Seisdedos, que va morir en l'incendi amb la seva filla, i després van procedir, a afusellar als sospitosos d'haver intervingut en els fets. Coneguts els fets en la resta d'Espanya, es va produir un gran escàndol periodístic i parlamentari.
Benalup-Casas Viejas
Morts:
26 morts
Casas Viejas en 1' Durada: 02:00'
INici
EL VOT FEMENÍ (Clara Campoamor)
Clara Campoamor va passar a la història per la seva defensa del drets de les dones. La gran defensora del sufragi universal femení a l’estat espanyol va néixer l’any 1888 a la ciutat de Madrid. Durant la seva lluita pel sufragi femení. Campoamor va defensar els sufragi universal femení durant els encesos debats parlamentaris al bienni progressista a Clara Campoamor la va abandonar el seu propi partit, però finalment va aconseguir una majoria simple al parlament gràcies als vots del PSOE i altres forces polítiques progressistes.