ORACIONS SIMPLES I COMPOSTES

Paula Gabarda Murgui

L'ORACIÓ

SIMPLE I COMPOSTA

Quan veieu aquest símbol, punxeu al damunt i l'enllaç vos portarà a unes activitats digitals.

Valencià

Índex

L'oració simple

L'oració juxtaposada

Identificació de les subordinades substantives, adjectives i adverbials.

L'oració composta

L'oració coordinada i tipus

Tipus d'oració composta

L'oració subordinada i tipus

L'oració simple

És aquella que té un subjecte i un predicat. Té, per tant, només un verb.

• Lluís vindrà demà.
• Serà el teu amic.

L'oració composta

És aquella que té més d'un predicat. Té, per tant, més d'un verb. Cada "oració", s'anomena "proposició".

• Joan descansa i Maria corre.
• Nosaltres caminàvem mentre llegies.
• El xic que vingué era el seu germà.
• Qui vinga demà portarà la compra.

Tipus d'oracions compostes

Subordinades

Juxtaposades

Coordinades

Hi ha una proposició principal i una o més subordinades. Estan unides per nexes subordinants. Si les separem, una o més d'una no tindrà sentit.

• Nosaltres caminàvem mentre llegies.
• El xic que vingué era el seu germà.
• Qui vinga demà portarà la compra.

No estan unides per cap nexe, tan sols per comes, o punt i coma.

• Pere treballava, Maria cantava.
• Estic cansat, demà no aniré a ta casa.

Estan al mateix nivell sintàctic. Estan unides per nexes coordinants. Si les separem, es transformen en oracions simples.

• Pere treballava, però Maria cantava.
• Estic cansat i demà no aniré a ta casa.

Faciletes... no tenen subtipus!

Fàcils, però has de saber-te els noms

Difícils...

Tipus de COORDINADES

Indiquen unió entre els elements que relacionen.

1. COPULATIVES

La professora escolta i els alumnes exposen.

S'expressa una continuïtat, una successió entre les oracions que enllacen; poden expressar acumulació o suma.

2. CONTINUATIVES

Els ho ha advertit, a més els ho ha prohibit.

Expressa una alternança, una opció entre dues possibilitats. Una opció exclou l'altra.

3. DISJUNTIVES

T'escriuré o bé et telefonaré.

Per a veure tots els nexes coordinants punxeu ací.

nexes

Tipus de COORDINADES

Es diferencien perquè es repeteixen les conjuncions. També indiquen alternança.

4. DISTRIBUTIVES

Manel ni fa ni deixa fer.

Expressen una oposició entre els elements que uneixen. La segona oració mostra una idea que s'oposa a la primera, que és un problema.

5. ADVERSATIVES

Treballa molt però no té mai diners.

Indiquen una equivalència, la segona clarifica el significat de la primera, diu el mateix contingut però de manera distinta.

6. EXPLICATIVES

Ell es quedà a casa, és a dir, no volgué eixir.

Tipus de SUBORDINADES

Una oració subordinada és aquella que depén de d'una altra oració anomenada principal.

1. Sempre va introduïda per un nexe subordinant.
2. Realitza una funció sintàctica dins de la principal.
3. No té sentit complet. No pot funcionar sense la principal.

Adjectives o de relatiu

Adverbials

Substantives

Equivalen a un substantiu.

Equivalen a un adverbi.

Equivalen a un adjectiu (no sempre fàcil d'identificar).

He vingut per on he volgut

Joan volia que vinguera Pere.

Aquell xic que va vindre era molt simpàtic.

Identificació de subordinades substantives

• L'oració subordinada substantiva equival a un substantiu, i pot ser substituïda per "això", "eixa cosa", "eixe fet", "aquella persona", o un nom comú o propi.

• Va introduïda pels nexes subordinants: QUE, QUI, QUÈ, ON, SI, QUIN, QUINA, QUINS, QUINES, QUAN, QUANT, COM.

• Alguns EXEMPLES:
• Espere que vingues demà.
• No sé on viurem demà.
• No sé si vindrà demà.
• Digues quin cotxe has comprat.

FUNCIONS de les subordinades substantives

• de SUBJECTE: Qui vinga ha de pagar (Eixa persona, Joan, ell, ha de pagar)

És el subjecte perquè concorda en persona i número amb el verb principal.

• de CD: Jo no sabia que ell havia vingut (no sabia eixa cosa, eixe fet, això)

És el CD perquè si ho passem a passiva fa de Subjecte Pacient; també perquè és substituït pel pronom feble "ho".

• de CI: Jo diré el secret a qui vinga (Jo dire el secret a eixa persona, a Joan)

És el CI perquè va precedit per la preposició "a" o "per a" i és substituït pel pronom "li".

FUNCIONS de les subordinades substantives

• d'ATRIBUT: Joan és qui vol el cotxe (Joan és eixa persona/ ell) És l'Atribut perquè és el predicat d'una oració en què el verb és "ser", "estar", "paréixer" o "semblar". Pot ser substituïda pel pronom feble "ho" o "el, la, els, les".

• de CRV: Maria pensa en qui vol (Maria pensa en eixa persona, en Joan). És el CRV perquè va amb un verb que necessita una preposició.

Identificació de subordinades adjectives o de relatiu

• L'oració subordinada adjectiva o de relatiu equival a un adjectiu, (no sempre fàcil d'identificar).

• Davant del pronom "que" relatiu (nexe) que la introdueix anirà l'antecedent (element que aquest substitueix).

• Va introduïda pels pronoms relatius: QUE, QUI, QUÈ, ON, EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS.

Subordinades adverbials pròpies

Indiquen el lloc on es fa l'acció de la proposició principal.

1. LLOC

Anirem per on dius.

2. TEMPS

Indiquen el temps on es fa l'acció de la proposició principal.

Mentre discutíeu Joan treballava.

Indiquen la manera com es fa l'acció de la proposició principal.

3. MODE

Corria com si el perseguira un lleó.

Subordinades adverbials impròpies

Indiquen la finalitat o la intenció per la qual es fa l'acció de la proposició principal.

4. FINALS

Duré les fotocòpies perquè les repartisquen.

Indiquen la causa o el motiu pel qual es fa l'acció de la proposició principal.

5. CAUSALS

Duré les fotocòpies perquè estan preparades.

Indiquen la conseqüència que es desprén de manera lògica de l'acció de la proposició principal.

6. CONSECUTIVES

Coneixem la realitat, de manera que no es tractes com xiquets.

Indiquen una comparança amb la proposició principal.

7.COMPARATIVES

És tan alt com son pare.

Indiquen la conndició que s'ha de complir perquè es realitze l'acció de la proposició principal.

8. CONDICIONALS

Anirem de vacances si s'acaba l'estat d'alarma.

Subordinades adverbials impròpies

Indiquen OPOSICIÓ o CONTRARIETAT respecte a l'oració principal.

9. CONCESSIVES

El ritme de la cançó és bo, encara que la lletra és dolenta.

Paula Gabarda Murgui

Gràcies i ànim!

Valencià