Les quatre grans cròniques

Les quatre grans cròniques

i Anselm Turmeda

Índex

• Introducció

• Les quatre grans cròniques

• Jaume I

• Bernat Desclot

• Ramon Muntaner

• Pere el Cerimoniós

• Resum cròniques

• Activitats i enllaços

CRÒNICA

Les cròniques medievals són obres escrites en prosa, tenen gènere informatiu que explica uns fets reals amb predomini de l’objectivitat i intenta justificar la política duta a terme pels mateixos reis.

La historiografia catalana medieval té quatre textos fonamentals: les cròniques.

crònica

CRÒNICA

Sabeu què és?

Actualment...

Antigament...

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

Característiques

- Quatre grans cròniques de la literatura medieval

- Prestigi llengua catalana.

- Finalitat i intenció: didàctica i moralitzadora.

Característiques

- Finalitat didàctica

- Patriotisme i heroisme.

- Trets lingüístics.

- Trets literaris.

Jaume I

- Montpeller, 1208 - València, 1276. - Crònica personal del seu regnat.

Per què destaca?

El llibre dels fets

- Hi ha molts esdeveniments de la seva vida: batalles, conquestes, etc. En destaquen els episodis militars de la conquesta de Mallorca i Valencia. -Escrit en 1ª persona (Nos majestàtic) - To verídic: llenguatge popular (refranys, dites...) i llengua pròpia dels personatges (català, castellà, aragonès, francès i àrab).

- Crònica personal del regnat de Jaume I: es presenta com un model de cavaller. - Jaume I és qui selecciona els episodis i en dicta el text. És la crònica més llarga. - Força trets orals (llengua oral). -Providencialisme. Per voluntat divina

El llibre dels fets

amb la conquesta de Múrcia

El llibre dels fets

El llibre dels fets

Fragments. El llibre dels fets

Fragments. El llibre dels fets

Fes exercici del llibre pàg. 155. Expressió

Bernat Desclot

- ?, 1240 - ?, 1288. - Bernat Desclot era un pseudònim. - Era funcionari de la cancelleria.

Per què destaca?

Bernat Desclot

- Redacta en 3a persona. - Tots els membres reials són presentats amb esperit cavalleresc. El monarca actua com un personatge de la novel·la artúrica. - Recrea diàlegs extensos entre personatges. - Descriu amb detall batalles, conquestes, etc. -Presenta trets dialectals del Rosselló

Crònica del rei En Pere

- Redactada per Bernat Escrivà (tresorer reial). - Parla de quatre reis, tot i que se centra en Pere el Gran. I bàsicament relata la conquesta de Sicília i la invasió dels francesos. - És objectiva i amb molta informació.

Crònica del rei En Pere

- Fou tresorer reial amb Pere el Gran i cambrer reial amb Alfons II, fet que li dona l'oportunitat d'obtenir informació de primera mà. - L'escriu en to objectiu i distant però a la vegada relata amb molta precisió i utilitza gran dramatisme en els detalls.

- Aquesta crònica està dividida en 168 capítols diferenciats en tres blocs: 1. Recull de fets prèvis a Jaume I 2. Regnat de Jaume I 3. Regnat de Pere el Gran. La part més extensa des del cap. 74 al 168

Crònica del rei En Pere

- Fou tresorer reial amb Pere el Gran i cambrer reial amb Alfons II, fet que li dona l'oportunitat d'obtenir informació de primera mà. - L'escriu en to objectiu i distant però a la vegada relata amb molta precisió i utilitza gran dramatisme en els detalls.

- Aquesta crònica està dividida en 168 capítols diferenciats en tres blocs: 1. Recull de fets prèvis a Jaume I 2. Regnat de Jaume I 3. Regnat de Pere el Gran. La part més extensa des del cap. 74 al 168

Bernat Desclot

Bernat Desclot

Qui és Pere el Gran?

Qui és Pere el Gran?

Fes exercici del llibre pàg. 155. Expressió

Crònica del rei en Pere

Ramon Muntaner

- Peralada, 1265 — Eivissa, 1336 - Partícep en moltes campanyes militars dels reis catalans. - La crònica recull el moment de màxima expansió pel Mediterrani.

Per què destaca?

Crònica

- Destaca per la qualitat literària i l'ús de formes populars. - La seva presència és constant dins del text: manté un diàleg amb els oïdors ("què us direts?"). Sovint planteja (i respon) dubtes que poden tenir els qui l'escolten. Recurs per mantenir l'atenció del relat. - Vol que el lector sigui partícep de totes les seves experiències.

- Considerada la crònica més apassionada. - Relata tot allò que ha viscut en vida (comença dient que només explicarà allò que ha vist). - Mostra un gran patriostisme cap a la nació i la llengua catalana.

Crònica

Els capítols brutals dels almogàvers capitanejats per Roger de Flor subministren l'esquema narratiu per a l'estada de Tirant Lo Blanc a Constantinoble.

La crònica de Muntaner inclou els capítols de les conquestes de Mallorca, València, Sicília, Sadenya i els comtats de Neopàtria i Neàpolis a Grècia.

Crònicade Ramon Muntaner

Crònicade Ramon Muntaner

MATA DE JONC

Crònicade Ramon Muntaner

Trencavent

Fes exercicis del llibre pàg. 154 Comprensió, relació, expressió.

Crònica de Ramon Muntaner

Crònica de Ramon Muntaner

Pere III

- Balaguer, 1319 - Barcelona, 1387. - Rei de Catalunya-Aragó entre 1336 i 1387. -El seu regnat va estar marcat pels conflictes socials i polítics.

Per què destaca?

Crònica de Pere el Cerimoniós

- El monarca es presenta més aviat com un príncep renaixentista i no com un cavaller medieval. -Mostra la crueltat de les seves accions a l'hora de fer justícia. -Explica 50 anys del seu regnat. -Està dividida segons els fets més importants del seu regnat. -Bernat Descoll li fa d'escrivà i l'acaba el seu fill Joan el caçador, per això l'estil no és uniforme. -Escriu en to formal, correcte i acurat. -Hi apareixen altres llengües: occità, castellà i aragonès.

- Escrita el s. XIV. Es autobiogràfica. - En 1a persona, en plural majestàtic perquè pren com a referència la crònica de Jaume I, el seu besavi. - No és tant una narració, sinó l'explicació del seu regnat. Es un recull de fets documentats amb documents de la Cancelleria i reflexions personals i pensaments. -És la menys extensa de totes.

Crònica. Parts destacades

- Les negociacions entre el rei Pere i el regne de Castella i també l'aliança amb Venècia. -La guerra amb Castella: la Guerra dels dos Peres. -També hi ha un apèndix amb diferents esdeveniments desordenats, entre els quals, alguns són posteriors a la seva mort.

- Parla del regnat del seu pare Alfons III el Benigne.-La seva pujada al tron i reflexions amb els seus oncles. -Com va confiscar el regne de Mallorca. -Les Unions formades a l'Aragó i a València contra Pere.

Qui va ser Pere III el Cerimoniós?

Qui va ser Pere III el Cerimoniós?

Qui va ser Pere III el Cerimoniós?

Fes exercici pàg. 155. Expressió

Crònica de Pere III

Repassem amb el video !

Exercici: Troba l'error d'aquesta presentació

Resumim.Trets en comú:

- Objectiu: deixar constància per escrit de les gestes dels reis amb la intenció de justificar la monarquia i fer-ne propaganda.

- Escrites entre els segles XIII i XIV.

- Valor didàtic: el rei era un model a seguir per tots els súbdits.

- Redactades en llengua vulgar (català) perquè el poble entengui i conegui les accions polítiques del rei.

- To heroic i patriòtic: exaltació del rei i de la dinastia, cohesió de la nació.

- Providencialisme: voluntat de Déu en les cròn¡ques dels monarques.

Tenim força clars els trets en comú de les cròniques però...

Activitat 1

i les diferències?

sabries dir quines particularitats té cadascuna? detalla-les.

Activitat 2

Treballa les activitats corresponents: exercicis 42, 43, 44 i l'eximpli. (fotocòpies) Respon el test del llibre, pàg. 156

Activitat 3

Parlem d'Anselm Turmeda

Anselm Turmeda

Es trasllada a Lleida, i estudia teologia, física i astrologia. Cap al 1370 es trasllada a Bolonya, on resideix durant deu anys i on aprofundeix en l'estudi de la teologia. Probablement també fa alguna estada breu a Tarragona i a París.

1355 ¿? 1423 ¿?

Anselm Turmeda neix a Palma, cap al 1355, probablement fill d'una família d'artesans. A Mallorca s'instrueix en gramàtica, lògica i teologia, i ingressa a l'orde dels franciscans.

Anselm Turmeda

Aquest és el fet més interessant de la seva biografia, i és un element literari que es repeteix en tota la seva obra, escrita des de Tunis com a mallorquí arabitzat. A més de les raons que ell mateix dona, la seva conversió es pot entendre com a un exemple de la crisi espiritual que viu la societat medieval de finals de l'edat mitjana.

En algun moment entre 1384 i 1389 es converteix a l'islamisme. Colpit per aquesta revelació, el mallorquí abandona la vida de frare franciscà i es trasllada a Tunis, on es converteix a l'islam.

Anselm Turmeda

Ell, però, mai més es mou de Tunis, on mor en una data desconeguda després de 1423.

La seva obra, escrita en la seva totalitat a Tunis, està íntimament lligada amb els esdeveniments que marquen la seva biografia. Tot i que conté influències àrabs evidents, pertany a l'univers cultural mallorquí i cristià.

Durant la seva vida com a musulmà, rep diverses cartes de personalitats cristianes com el governador de Mallorca, el papa Benet XIII d'Avinyó, i el rei Alfons V el Magnànim, que el conviden a tornar al cristianisme i el perdonen.

Anselm Turmeda

El mateix any escriu el Llibre de bons amonestaments que en la seva major part és una adaptació d'un llibre italià ja existent, però compté passatges originals de l'autor, un d'ells el conegut poema "Elogi dels diners". Aquest llibre, conegut popularment com a "El Fra Anselm", és la seva obra més divulgada. És una sàtira i crítica, especialment a l'Església catòlica

1398 Cobles de la divisió del regne de Mallorquesun llarg poema narratiu de tipus al·legòric que narra la situació política de l'illa.

Anselm Turmeda

Disputa de l'ase és una narració satírica d'una gran agilitat expressiva, amb una estructura inspirada en els apòlegs àrabs. En aquesta obra, el mateix autor discuteix amb un ase sobre la superioritat dels homes sobre els animals. "Frare Anselm" exposa dinou raons, però totes són refutades per l'ase. Finalment, però, el frare aconsegueix convèncer l'ase, el rei lleó i tota la resta de bèsties, amb l'argument que el fill de Déu s'encarna en home i no en animal.

Turmeda escriu textos d'astrologia, profecies, temes de política i religió. El 1418 escriu la seva obra més extensa, Disputa de l'ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals,

Anselm Turmeda

Turmeda representa, segurament, l'únic cas en l'època medieval d'un escriptor en una llengua europea i en llengua àrab que és considerat un clàssic en ambdues literatures.

Turmeda també té bibliografia escrita en llengua àrab, aquesta cultura el venera, és considerat un santó. 1420 La seva obra més destacada és Tuhfat al-arib fi ar-radd ala ahl as-salib. On tracta de la refutació dels sequaços de la Creu.

Activitat

Anselm Turmeda

Exercici del llibre ENLLAÇ pàg. 152-153 Comprensió