Modernisme

La literatura catalana del

Modernisme

Llengua catalana i literatura prof. Montserrat Capdevila

Índex

1. Context històric

2. Modernisme i societat

3. Ideologia i estètica

4. Etapes i corrents

5. Poesia modernista: Joan Maragall

6. L'Escola Mallorquina

7. Teatre modernista: Santiago Rusiñol

8. La narrativa modernista: Víctor Català

9. Webgrafia-Bibliografia

Cronologia política i social

1880-1915

Exposició Universal de Barcelona 1888

Primer de maig a Catalunya 1890

1898 Espanya perd Cuba, Puerto Rico i Filipines

1889Construcció de la Torre Eiffel a París

1881-1884A l'Avenç es comença a utilitzar el terme Modernista

Les Bases de Manresa

1892

1892-1899

Les Festes modernistes de Sitges

Cronologia política, social i cultural

1895

Els germans Lumière presenten el cinematògraf

Inauguració d'Els Quatre Gats

1897

Etapa modernista de Gaudí

1900-1914

1880-1915

1901

Fundació de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia

1906

Creació de Solidaritat Catalana

1909

Setmana Tràgica

Modernisme i societat

A les acaballes del segle XIX, una generació d'intel·lectuals i artistes va irrompre amb força en el panorama cultural català.

La modernització de la cultura catalana

El Modernisme en el context internacional

Època de tensions socials

La ruptura entre l'artista i la societat

ideologia i estètica

Impuls modernitzadorCap al 1892 un grup de joves intel·lectuals i artistes va irrompre en el panorama cultural catala al voltant de la revista l'Avenç.

"Si Catalunya vol seguir el camí que li correspon, deu agafar nous procediments en la creació de l'obra d'art, procediment que estiguin en consonància amb el medi que la volti, procurant influir sobre ell per millorar-lo".

Festes Modernistes de SitgesTertúlies i altres manifestacions culturals tenen clara voluntat de trencar amb el passat i obrir-se a tot allò modern i innovador.

Jaume Brossa. Viure del passat (adaptacio)

Etapes del modernisme

1900-1912: etapa de consolidació i final del moviment

1892 - 1900: etapa de tempteig i gestació.

Les Festes modernistes de Sitges: 1892-1899

Són uns anys de tempteig i proclames; d'actituds. El terme "modernisme" i "modernista" designa més una postura que una estètica concreta. La voluntat de ser modern i de modernitzar el país, porta els joves a organitzar-se en revistes i actes públics. Les revistes esdevenen plataformes per fer sentir la seva veu.

De tornada del seu sojorn a París, Santiago Rusiñol compra uns habitatges (el Cau Ferrat) arran de mar a Sitges i s'hi 'instal·la temporalment. Des d'allà organitza unes trobades dirigides als joves artistes, conegudes com les Festes modernistes de Sitges que obtingueren un gran ressò.

S'anomena el segon modernisme català. El modernisme s'estableix com a moviment. Perd bona part de l'agressivitat que l'ha caracteritzat en la primera etapa, ja que la burgesia accepta i fins i tot assimila ni que sigui estèticament el moviment Aquesta etapa està emmarcada per la publicació de la revista Joventut (1900-1906).

corrents del modernisme

L'esteticisme

El regeneracionisme

El feminisme

El vitalisme

Gèneres

teatre

Poesia

narrativa

Poesia ModernistA

Joan Maragall

POESIA

Dins del Modernisme hi conviuen diferents corrents poètics:

Prerafaelitisme

Simbolisme

La modernització del gènere poètic respecte a l'encarcarament de les produccions arcaitzants de tema i to jocfloralescs es va produir gràcies a les traduccions dels grans poetes europeus comteporanis i clàssics, a la integració de la poesia amb altres manifestacions artístiques (el cant coral, el teatre, l'opera) i a la creació de revistes de contingut literari i plàstic, entre les quals destaquen Pèl&Ploma, Catalònia o Joventut.

Vitalisme

Parnassianisme i classicisme

Escola Mallorquina

Joan Maragall (Barcelona, 1860 – 1911) el gran poeta del Modernisme

La teoria de la paraula viva Concepte expressat als articles Elogi de la paraula (1903) i Elogi de la poesia (1909) en què fa una defensa d'arrel romàntica de l'emoció i de la sinceritat en el procés d'elaboració del poema a través de la inspiració. El poeta, segons Maragall, havia de retornar la intensitat perduda al llenguatge desgastat per l'ús quotidià. El primer article coincideix amb la publicació de Visions & Cants el 1903.

A finals del segle XIX i inicis del XX la paraula del poeta és escoltada com a veritable i profunda, el poeta parla sobre la realitat i n'esdevé una mena d'"oracle" o intèrpret. En aquest sentit, Maragall, poeta plenament modernista, tindrà el prestigi i la influència que la poesia i els poetes han tingut al llarg dels segle XIX i primer terç del XX.

Joan Maragall. Biografia

• El 1903 fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès i hi llegí el discurs Elogi de la paraula.

• El 1860 neix a Barcelona. Fill d'industrial tèxtil, no va voler continuar el negoci familiar.

• El 1904 és proclamat mestre en Gai Saber.

• Va convèncer el seu pare d'estudiar dret i va exercir com a advocat fins que va passar a fer de periodista al Diario de Barcelona i a l'Avenç.

• El 1909, arran de la Setmana Tràgica, públicà una sèrie d'articles polèmics a La Veu de Catalunya, crítics amb el paper de la burgesia catalana durant el conflicte.

• Autor d'un gran nombre d'articles i assaig, i una interessant correspon-dència amb Unamuno.

• El 1911 morí a Barcelona.

Joan Maragall. Obres principals

• És autor de poemes clàssics com "La vaca cega", "Cant espiritual", "Oda a Espanya" i "L'oda nova a Barcelona", entre d'altres.

• La seva obra poètica és relativament breu, i està constituïda per cinc llibres:

Poesia

Obra poètica

Assaig

• Poesies (1895)
• Visions i Cants (1900)
• Disperses (1904)
• Enllà (1905)
• Seqüències (1911)

• Elogi de la paraula
• Elogi de la poesia

• El comte Arnau

Escola Mallorquina

Característiques

• Els primers anys de segle es recupera el concepte d'"Escola Mallorquina", que anteriorment només havia estat utilitzat amb un sentit estrictament geogràfic, per a definir l'obra de Maria Antònia Salvà, Miquel Costa i Llobera, Miquel dels Sants Oliver, Joan Alcover (1854-1926) i Gabriel Alomar, que definitivament connectaven amb la modernització cultural en contacte amb els poetes i artistes barcelonins, especialment Rusiñol, Gaudí i Carner.

Miquel Costa i Llobera

Joan Alcover

Gabriel Alomar

Maria Antònia Salvà

Desolació

El pi de Formentor

Talaiots

TEATRE ModernistA

Santiago Rusiñol

Teatre

El teatre modernista es caracteritza, com el moviment modernista en general, per la seva actitud d'obertura a Europa i la seva voluntat de modernitzar-se. Els modernistes se sentiren especialment atrets per aquest gènere per dos motius:

• El teatre els servia com a plataforma pública per comunicar les seves idees;
• El teatre era un lloc ideal per posar a prova el seu concepte d'art total, un art fet de la síntesi de diverses expressions artístiques: música, poesia, pintura.

Per això trobem que molts intel·lectuals modernistes conrearen també, a part d'altres, aquest gènere. Víctor Català, Josep Pous i Pagès, Joan Puig i Ferreter, Santiago Rusiñol i Prudenci Bertrana, doncs, a més de ser novel·listes o poetes eren bons dramaturgs.

Corrents del teatre modernista

Teatre vitalista o regeneracionista

Teatre simbolista o esteticista

* Prengué com a model l'escriptor belga Maurice Maeterlinck (1862 - 1949).

* Renovació important gràcies a la influència d'Henrik Ibsen (1828-1906)Henrik Ibsen (1828-1906).

* Es va allunyar de la crítica social, i es preocupà més per la creació d'atmosferes poètiques i per crear una ambientació màgica i fascinant.

* Teatre d'idees, teatre polític amb voluntat regeneracionista.

* Intentà treballar d'una manera diferent els recursos escènics com el so, la imatge i el moviment, i es replantejà les tècniques dramàtiques de la interpretació, de l'escenografia i de la distribució de la llum.

* Drames realistes plantejaven situacions socials conflictives i de revolta davant les injustícies, concretades en l'enfrontament entre l'individu i la societat.

* Les figures més representatives són Santiago Rusiñol, Apel·les Mestres i Adrià Gual.

* Joan Puig i Ferrater.

Santiago Rusiñol i Prats

(Barcelona 1861-Aranjuez 1931)

"Dramaturg, poeta, novel·lista, pintor i agitador cultural, encarna la figura de l'artista total, lliurat completament a "l'art per l'art" i un dels líders del Modernisme a Catalunya".

Biografia

Obra

Més informació

Vídeo

Santiago Rusiñol. Biografia

• Provinent de l'alta burgesia catalana i representant de l'anomenada bohèmia daurada, visqué durant un temps a París.

• Neix a Barcelona el 1861. És un dels personatges més emblemàtics i polifacètics del Modernisme.

• Fou membre destacat del grup Els quatre Gats.

• Dramaturg, poeta, novel·lista, pintor i activista cultural.

• Organitzà les Festes Modernistes a Sitges.

• Molt relacionat amb els artistes de l'època: Ramon Casas, Picasso, etc.

• El 1931 morí a Aranjuez mentre pintava els jardins.

Santiago Rusiñol. Obra

• El teatre de Rusiñol comprèn, en priner lloc, obres de caire simbolista, com L'alegria que passa (1891) i El jardí abandonat (1900).

• En segon lloc, presenta un vessant més proper al teatre de denúncia, amb peces com L'heroi (1903) sobre les guerres colonials.

Obres humorístiques

Obres costumistes

• L'auca del senyor Esteve (novel·la 1907 i adaptació teatral 1917)

• Els Jocs florals de Canprosa (1902)

Joan Puig i Ferreter

(La Selva del Camp, Baix Camp 1882 - París, 1956)

"Dramaturg, escriptor i polític. Tot i ser un important dramaturg del modernisme i un gran renovador de les tècniques narratives, tot sovint ha estat oblidat".

Biografia

Obra

Més informació

narrativa ModernistA

Víctor Català

Narrativa

La prosa viu un moment esplendorós durant el Modernisme.Els autors es desentenen de l'objectivitat realista i naturalista i creen una prosa expressiva, plena de recursos poètics i lingüístics en general, tant des d'una òptica esteticista com des de plantejaments regeneracionistes.

El regeneracionisme

L'esteticisme

El conte i la novel·la modernistes expresen les tensions entre l'individu, especialmente l'artista, i la societat. Destaquen:

Art sublim i decadent. Destaquen:

Miquel de Palol

Santiago Rusiñol

Joaquim Ruyra

Prudenci Bertrana

Josep Pous i Pagès

Raimon Casellas

Josep Maria Folch i Torres (1880-1950)

És conegut, sobretot, com a autor d'una de les versions més populars d'Els pastorets, com a escriptor per a infants i com a ànima de la revista En Patufet, que va ocupar durant gran part de la seva vida i que va contribuir a la formació de molts petits lectors catalans. Tanmateix en l'època modernista va escriure novel·les, com ara Aigua avall (1907) o Joan Endal (1909), que contraposen el determinisme del medi obrer amb la força de voluntat individual i que representen un nivell important d'aprofundiment psicològic.

Víctor català

" El que a mi em temptà fou el vigor del clarobscur [...] que veig en l'ànima esquerpa del poble terrassà, en aquesta immensa pedrera de la que tantes estàtues es poden treure, tant més potents quant més cantelludes"

Víctor Català

Víctor Català. Biografia

• Caterina Albert i Paradís (l’Escala, l'Empordà, 1869 - 1966) –o Víctor Català, nom de ploma amb què va signar les seves obres– és una autora excepcional i de llarga trajectòria, un clàssic de la literatura moderna. Va conrear gèneres i disciplines artístiques diverses, poesia, teatre, pintura i dibuix, però és en la narrativa que excel·leix.

• La seva carrera, força traumàtica i plena d’incidents, travessa tota la primera meitat del segle XX.

• Entre 1902 i 1951 publica set volums de narracions i un de proses, a banda de monòlegs teatrals i poemes.
• Morí a l'Escala el 1966.

Vídeo

Víctor Català. Obra

• La infanticida i el naixement del pseudònim. És un monòleg teatral d'una cruesa extrema que explica, en primera persona, el drama d'una noia jove que davant la pressió social llença al molí la criatura que acaba d'infantar. L'argument va crear un gran escàndol.

• Escriu els llibres de narracions Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907) on hi planteja relats curts caracteritzats per la cruesa i la violència, i que accentuen els elements més foscos i tràgics de la vida rural.

• L'obra fonamental és Solitud, publicada per fascicles a la revista Joventut entre 1904 i 1905.
• Les crítiques dels noucentistes a l'estètica i a la ideologia modernistes i el rebuig que manifesten envers l'estètica rural fan que iniciï un llarg silenci.
• El 1918 reapareix amb l'obra Un film (3000 metres): una novel·la molt allunyada del ruralisme i influïda per les tècniques del cinema.

Solitud

El feminisme de Víctor Català

La lectura de tota l'obra de Caterina Albert (Drames rurals, Solitud, Mare balena, Vida mòlta...) permet veure com el subjecte femení és al centre de la seva obra. Així, a Solitud, la vida de la Mila, la seva protagonista, ressegueix els desitjos i els temors i els conflictes interns a què s'ha afrontar davant les condicions de vida que se li ofereixen. I la seva revolta. Tot i que l'escriptora fa defugir el terme feminista, la seva vida i la seva actitud davant la literatura la situa a l'avantguarda de la presa de consciència que de forma tènue postulen part de les dones més cultivades o més avançades de la Península, com Emilia Pardo Bazán. La seva obra, moderna i avançada es va relacionar, de seguida, amb l'escriptora sarda Grazia Deledda, premi Nobel de literatura als anys vint. La figura i l'obra de Caterina Albert ha estat i és inspiradora de la literatura de les escriptores de tot el segle XX: de Mercè Rodoreda a Montserrat Roig.

Etapes narratives

Caterina Albert versus Víctor Català

Solitud

Els símbols: Sant Ponç

Tema i estructura

Publicada per fascicles a la revista Joventut entre 1904 i 1905

Els símbols: La natura

Els personatges

Añadir subtítulo

Nombre Autor

+ info

Bibliografia

• Llengua catalana i literatura. Batxillerat. Ed. La Galera
• Llengua catalana i literatura LIT B. Ed. Vicenç Vives
• Trama. Literatura. Batxillerat. Ed. Teide

Webgrafia

• Blog de literatura catalana: del Modernisme a finals del segle XX https://litecatalana.wordpress.com/modernisme-2/
• El Modernisme http://batxillerat.blogspot.com/2005/02/el-modernisme.html
• Lletra https://lletra.uoc.edu/ca/genere/la-poesia-modernista/detall
• Cervantes virtual. Joan Maragall http://www.cervantesvirtual.com/portales/joan_maragall/
• Quin drama. Teatre modernista. https://sites.google.com/site/projectequindrama/3-continguts/3-3-el-teatre-modernista.
• La prosa modernista (lletra UOC) https://lletra.uoc.edu/ca/genere/la-prosa-modernista/detall
• Dossier de Solitud http://literaturacatalanalasedeta.blogspot.com/2017/09/dossier-de-solitud.html
• Víctor Català-Caterina Albert https://lletra.uoc.edu/ca/autora/victor-catala-caterina-albert.pdf
• Solitud http://litcatmmp.blogspot.com/p/solitud.html

Moltes gràcies!