La literatura trobadoresca
On i quan s'origina la literatura trobadoresca?
La literatura trocadoresca es desenvolupa a Occitània entre els segles XII i XIII
Context social:
- Feudalisme
- Aparició de la burgesia
- Consolidació de les llengues vernàcules
Cliqueu a sobre el mapa per obrir l'enllaç
La batalla de Muret
- Corona d'Aragó
- Comtat de Tolosa
- Comtat de Comenge
- Comtat de Foix
VS..
La Batalla de Muret, miniatura de Grandes Chroniques de France.
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.[1] Simó de Montfort va guanyar la batalla, en la qual va morir Pere el Catòlic. La batalla de Muret va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana i aragonesa en aquesta regió.
Muret
Qui eren els trobadors ?
Els trobadors eren els AUTORS que, durant els segles XII i XIII, van compondre la lletra i la música de les seves poesies en llengua occitana.
I s'adreçaven a :
Majoritàriament provenien de:
Miniatura del còdex Manesse, el cançoner de Minnesäng més celebrat (c.1300-1340, Heidelberg, Biblioteca Universitària, Cod. Pal. germ. 848, f. 249v). Representa el Minnesänger Herr Konrad von Altstettenv
Al 1150 Guilhem de Peitieu és el primer que parla de la seva activitat artística com a "trobar" i aviat la denominació "trobador" es va generalitzar en oposició al terme "poeta", reservat per als autors de lírica llatina.
La literatura trobadoresca és:
- La primera manifestació culta d'exigència artística
- Escrita en llengua vernacla (occità i, més endavant, també català).
- Una de les bases més importants de la lírica europea
- De caràcter oral. La recopilació dels poemes trobadorescos en CANÇONERS comença al s.XIII, i a Catalunya, la majoria, són posteriors al s.XV
El cançoner
La poesia dels trobadors ens ha arribat a través de més d’un centenar de manuscrits diversos, anomenats cançoners. Són manuscrits destinats exclusivament a difondre la lírica trobadoresca. Si voleu saber com s'elaboraven els cançoners i d'altres manuscrits, feu clic aquí.
Abans de la invenció de la impremta, a la segona meitat del segle XV, les còpies a mà d’escrits i llibres (els manuscrits) eren l’únic sistema per conservar i transmetre el coneixement i funcionaven com a complement de la memorització, que tenia un paper molt més destacat que en l’actualitat.
Cançoner Sg (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 146), f. 22/34r.
El cançoner, les parts
Els cançoners consten de tres parts:
- "Vida", on s'explica la biografia del trobador
- "Razo", on s'exposen les raons que han dut el trobador a escriure l'obra
- Composició, els poemes amb la música correponent*
*Cal tenir present que els cançoners no sempre recollien la transcripció musical de l'obra poètica. De fet, els casos on es recullen pentagrames són una minoria.
Cançoner Sg (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 146), f. 22/34r.
Les "vidas" i "razos"
A més de l’obra –poesia i melodia- dels trobadors, alguns cançoners contenen "vidas" i "razos", és a dir, petites biografies (vida) o narracions sobre l’origen d’una poesia (razos) escrites en prosa i elaborades en part com un marc referencial pels primers "lectors". Recordem que la lírica trobadoresca neix per ésser cantada i no llegida.
Se’n conserven unes 225 i són majoritàriament anònimes, però es pensa que una bona part van ser elaborades pels dos únics autors coneguts de "vidas" i "razos": Uc de Saint Circ (1175-1237) i Miquel de la Tor (fl. 1260-1340?).
La crítica recent ha destacat sobretot el paper introductori i pedagògic respecte dels trobadors i la seva obra; tanmateix, també n’han reivindicat el paper com a possible font històrica sobre els trobadors —tot i que les dades que proporcionen s’han de prendre amb cautela.
Miniatura del trobador Bartolomeo Zorzi que el representa tancat a una presó (Cançoner A f. 172). El seu empresonament és una informació que apareix a la seva vida, i no pas a la seva obra poètica
Les "vidas" i "razos"
No sempre es pot delimitar clarament què és una "vida" i què una "razo" a causa dels nombrosos trets que tenen en comú. Totes dues tipologies aprofiten elements de la biografia del trobador, inspirant-se en fets històrics, però també —i, a vegades, fonamentalment— en la informació que es podia deduir dels poemes, sovint presa literalment i completada amb la imaginació del creador de la "vida" o la "razo".
Tot i les semblances, però, les "vidas" acostumen a ser més breus (van des de les 27 paraules de la vida de Bertran d’Alamanon fins les 200 de la de Guillem de Cabestany) i són narrativament més senzilles que les "razos".
Miniatura del trobador Bartolomeo Zorzi que el representa tancat a una presó (Cançoner A f. 172). El seu empresonament és una informació que apareix a la seva vida, i no pas a la seva obra poètica
La utilitat de les "vidas" i les "razos" era doble:
- Proporcionar eines al públic per comprendre una peça o obra
- Enriquir i singularitzar la figura del trobador
Les "vidas" i "razos", comparativa:
VIDAS
RAZOS
- Més extenses i complexes que les "vidas"
- Admet citacions de la peça a la qual fa referència
- Fusiona l'element biogràfic amb l'intepretatiu. A vegades creen una espècie de conte independent.
- Breus i més senzilles que les "razos"
- Estil formulari: presenten el trobador i el seu lloc d'origen, el lloc on va morir, etc.
- Presenten el caràcter del trobador
- Parlen de les característiques de l'obra del trobador i del seu caràcter com a trobador
Miniatura del trobador Bartolomeo Zorzi que el representa tancat a una presó (Cançoner A f. 172). El seu empresonament és una informació que apareix a la seva vida, i no pas a la seva obra poètica
Els motius dels trobadors
La seva tasca literària era:
- Un ornament de la personalitat
- Una arma política
- Una professió per viure
A pesar de la diferència social:
- Se solien considerar com a iguals (compartien la mateixa activtat
- Però eren conscients del lloc que ocupava cadascú a la marcada jerarquia feudal.
Ser trobador soposava un prestigi
Guilhem de Peitieu, miniatura del cançoner K (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 12473, f. 128r).
- Aconsellaven els senyors i gaudien de la seva confiança
- Durant el s.XII van estar molt ben considerats. A partir del s.XII decreixen a causa de les múltipes guerres que va patir la regió d'Occitània (guerra de Muret).
La formació dels trobadors
- Els trobadors treballaven lentament: escrivien uns 10 poemes l'any.
- Havien estudiat el trivi (gramàtica, lògica i retòrica) i el quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia)*
- Tenien coneixements de tractats de poètica grecs i llatins i de composició musical
- Seguien els tractats de poètica i l'art de trobar del seu temps (Razos de trobar de Ramón Vidal de Besalú, s.XIII)
Guilhem de Peitieu, miniatura del cançoner K (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 12473, f. 128r).
*Junts, el trivi i el quadrivi comprenien les set arts liberals (basades en les habilitats del pensament), tan distingides de les arts pràctiques com la medicina i l'arquitectura.
Trobadors famosos de procedència social diversa:
Un exemple de trobador noble és el català Guerau de Cabrera (? - 1180). A part de practicar l'art de trobar, va ser vescompte de Girona i Urgell.
Es coneixen més de 350 trobadors, però alguns van ser, a més, personatges realment importants. És el cas de:
En canvi, també van ser molt reconeguts com a trobadors, tot i provenir de la classe humil:
- Guillem IX d''Aquitània (1071 - 1127), el primer trobador conegut
- El papa Climent IV
- Ricard Cor de Lleó, rei d'Anglaterra (que abans de presidir la cort anglesa va ser duc d'Aquitània i Compte de Poitiers
- Marcabrú (1110 - 1150 aprox)
- Bernat de Ventadorn (1135 - dècada 1190)
Les Trobairitz
La revolució que va representar la irrupció dels trobadors a la cultura europea medieval adquireix un caire encara més extraordinari, pel que té aquest fenomen de simbòlic i d’enigmàtic, amb l’aparició d’un grup minoritari però molt significatiu: les dones trobadores o trobairitz.
Com comenta Angelica Rieger, catedràtica de filologia romànica, el terme "trobairitz" «no es utilizado por las propias trovadoras y tampoco se encuentra ni en los textos relativos a ellas (…), ni en las obras de los trovadores. (…) Sin embargo, "trobairitz" es un término auténtico: proviene de la única novela medieval occitana en verso conservada, Flamenca».
Castelhoza al cançoner I (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 854, f. 125r).
Les trobairitz van ser de les primeres, a l’Europa occidental, que van abraçar el món del discurs literari vernacle, on el llenguatge no es limita als intercanvis de la vida quotidiana, sinó que aspira a ser escoltat i conservat més enllà de l'àmbit domèstic.
Tilde Sankovitch
El perfil de les Trobairitz
La majoria eren dames de la cort, algunes de la noblesa, a les quals se’ls demanava que fossin ben instruïdes (ben "ensenhadas"), és a dir formades en lectura, escriptura, versificació, música, cant i cortesia.
Gaudien d'una exquisida educació i de la vida a la cort, on eren testimonis directes de la lírica trobadoresca, a més de receptores privilegiades, com a objecte principal del cant trobadoresc. Aquests factors podrien haver contribuït a l’aparició de dames protectores i mecenes de la lírica trobadoresca i, un pas més enllà, a l’aparició de dames que van compondre lírica elles mateixes.
La comtessa de Dia al cançoner K (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 12473, f. 126v).
La figura del trobador, resum:
- "Trobar" = Compondre (música i lletra)
- Un trobador no és un poeta. Es considerava poeta el que escrivia en llatí.
- Persona culta amb habilitats literàries, poètiques i musicals
- Procedeix de la noblesa. Alguns trobadors (com Bernat de Ventadorn), eren d'origen humil però havien estat educats pel senyor del castell o per un trobador de rang superior.
- Prestigi social
Guilhem de Peitieu, miniatura del cançoner K (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 12473, f. 128r).
Els joglars
El joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres líriques al públic, la cort
El joglar era l"assaslariat" del trobador i l'encarregat de difondre la lletra i la música. Havia de ser hàbil amb:
- El cant
- La interpretació musical
- La teoria musical
- La memòria
Aquestes habilitats eren essencials per un joglar. Petrarca, sobre ells, en va dir el següent:
Persones de no gaire enginy però de memòria sorprenent, molt industriosos, i impúdics més enllà de qualsevol moderació
Pels camins medievals van vagar sempre cantants i instrumentistes ambulants, sols o en petits grups, que actuaven tan bon punt trobaven un públic que els garantís un plat a taula i un jaç de palla per dormir. Cantaven cançons de gesta heroiques i interminables en llengua vernacla, que entenia tothom, acompanyats d’una petita arpa o un orgue de maneta. També feien números de prestidigitació i malabarismes, i sovint els acompanyaven animals ensinistrats. Se’ls tenia per marginats socials, i sovint se’ls negava la protecció de les lleis i els sagraments de l’Església. Al mateix temps, a les corts de reis i nobles era imprescindible la figura del joglar, cantor de llegendes, que entretenia el seu auditori amb cançons i bromes.
Àlex Novials (text), José Enrique Ruiz-Domènec (assessorament). Revista Sàpiens
La literatura trobadoresca a Catalunya
4 causes de la introducció i la influència de la literatura trobadoresca a Catalunya:
- Afinitat lingüística
- Veïnatge geogràfic
- Política expansionista catalana
- Reconeixement personal i voluntat
La lírica trobadoresca d'Occitània, on s'havia originat, es va extingir a finals del segle XIII, però al territori català es va continuar conreant fins al segle XV per les condicions sociopolítiques particulars de la zona. Progressivament, la llengua que feien servir els trobadors es va anar impregnant de lèxic i expressions catalanes. La crítica ha considerat que fins a A. March no podem afirmar que la poesia catalana està escrita íntegrament en català.
Guillem de Berguedà, miniatura del cançoner I (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 854, f. 192v).
La temàtica de la literatura trobadoresca
El gran tema de la poesia trobadoresca és l’AMOR. En menor mesura la política i la guerra. El corpus de lírica amorosa és el més nombrós i aquest és el tema central de la "canso", el gènere trobadoresc més refinat i valorat pels mateixos trobadors.
Identitat literària i cultural trobadoresca:
- L'amor
- La guerra
- Trets formals
- Motius recorrents
Aquesta identitat forja la singularitat dels trobadors (cadascú procura destacar) i alhora fomenta el diàleg i l'entesa entre ells.
El déu d’amor tanca amb clau el cor de l’amant al «Roman de la Rose», compost en part com a resposta al·legòrica a la «fina amor» de l'ideari trobadoresc (Londres, British Library, Add. Ms. 42133, f. 15r).
La temàtica de la literatura trobadoresca: "Fina amors" o "Amor cortès"
Es tracta d'un amor perfecte i refinat, formulat com l’amor cap a una dama d’alta posició social, generalment casada amb un senyor feudal. Es tracta d'un amor sensual (no carnal), basat en la idealització extrema d’una dama inaccessible i en l’actitud sotmesa del trobador enamorat, capaç de passar per tot un procés d’aprenentatge pautat per ajustar el seu comportament i frenar les seves emocions, amb l’esperança de ser mereixedor dels favors de la dama.
- Amor abstracte, idealitzat
- Amor com a necessitat i valor suprem
- Més valuós el desig que la satisfacció
- La "mesura", ideal màxim de l'amor cortès
- La "distància", element necessari
- Amor adúlter (cap a una dona casada i de més rang
- Amor teòricament i legalment impossible
- El TRIANGLE AMORÓS
Jaufré Rudel al cançoner I (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 854, f. 121v)
La temàtica de la literatura trobadoresca: "Fina amors" o "Amor cortès"
El trobador es consagrava a la "domna", anomenada també "midons", que literalment vol dir "el meu senyor". Li oferia el seu sofriment, era cortès, fidel i en cantava les virtuts. Com a recompensa, el trobador esperava l'enriquiment espiritual i ser protagonista dels pensaments de la dama.
- "Largueza" (generositat moral), contraposat a "avareza"
- Discreció de la dama
- "Ensenhament", bona educació del trobador
- "Joi", alegria de viure quan es pensa en l'altre. Motivació i desig, exaltació interior.
Jaufré Rudel al cançoner I (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 854, f. 121v)
La temàtica de la literatura trobadoresca: "Fina amors" o "Amor cortès"
La metàfora feudal
Senyor (amo)
Dama (Midons)
Relació de poder
Trobador
Servent
Jaufré Rudel al cançoner I (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 854, f. 121v)
La temàtica de la literatura trobadoresca: "Fina amors" o "Amor cortès"
El triangle amorós:
Dama (Midons)
Guaita
Lausengiers
Trobador (Amant)
Marit (Gilós)
Jaufré Rudel al cançoner I (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 854, f. 121v)
La temàtica de la literatura trobadoresca: "Fina amors" o "Amor cortès"
Fases amoroses:
- Drutz: Amant
- Entenedor: Tolerat
- Suplicant: Pregador
- Fenhedor: Tímid
Jaufré Rudel al cançoner I (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 854, f. 121v)
La temàtica de la literatura trobadoresca: "Fina amors" o "Amor cortès"
Sentiments contradictoris:
Sensualitat i erotisme
Jaufré Rudel al cançoner I (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 854, f. 121v)
Els gèneres de la literatura trobadoresca:
- Cançó: Temàtica amorosa, el gèner més conreat
- Alba: Seria un subgènere de la cançó. Acomiadament dels enamorats quan neix el dia
- Sirventès: Temàtica bèl·lica. Pot ser una forma d'atac polític i social, un enaltiment de l'esperit feudal i militar o bé un atac personal i denigrador de l'enemic
- Pastorel·la: Diàleg de caràcter amorós entre una pastora i un cavaller que la vetlla
- Plany: Lamentació i elogi per la mort d'algú
- Tençó: debat sobre qüestions poètiques
- Balada: de temàtica diversa, d'influència formal popular, inclou un refrany al final de cada estrofa
L'estructura formal de la literatura trobadoresca:
Una poesia trobadoresca es compon d’un conjunt d’unitats mètriques, les estrofes o coblas, que es canten amb una mateixa melodia. Per tant, el càlcul estricte de la llargada dels versos i el rigorós control de les rimes esdevenen obligatoris; a aquest formalisme se sumen altres nivells de complexitat, com l’ús de la rima exclusivament consonant, els jocs de rimes internes i interestròfiques, la prohibició de l’ús d’una mateixa paraula en posició de rima, etc.
- Trobar ric (èmfasi en el virtuosisme formal)
- Trobar clus (voluntat hermètica)
- Trobar lleu ( voluntat de ser entenedor)
L'estructura formal de la literatura trobadoresca:
Mètrica:
Rima:
- Rima consonant (per tal de diferenciar-se de l'èpica, de rima assonant
- Rimes masculines i femenines (importància de la combinació pel seu caràcter musical i oral)
- Regles molt estrictes de versificació
- Art menor (per tal de diferenciar-se de l'èpica, art major).
- Pentasíl·labs, hexasíl·labs, heptasíl·labs
Per acabar...
Cançoneta lleu i plana - Maria del Mar Bonet musica Guillem de Bergadà
Llegenda del cor menjat - Vida de Guillem de Cabestany (s.XIII)
Webgrafia
(Cliqueu a sobre per obrir l'enllaç)
- Sílviacaballeria.blogspot.com
- Xtec - Poesia dels trobadors
- Mapa territori trobadoresc
- Web del El projecte "Troubadours and European Identity: The Role of Catalan Courts" (Recercaixa 2015ACUP 00127), dirigit per Miriam Cabré de la Universitat de Girona
Crèdits: Marc Roca i Costa
Literatura trobadoresca
marcroca77
Created on February 1, 2020
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
Explore all templates
Transcript
La literatura trobadoresca
On i quan s'origina la literatura trobadoresca?
La literatura trocadoresca es desenvolupa a Occitània entre els segles XII i XIII
Context social:
Cliqueu a sobre el mapa per obrir l'enllaç
La batalla de Muret
VS..
La Batalla de Muret, miniatura de Grandes Chroniques de France.
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.[1] Simó de Montfort va guanyar la batalla, en la qual va morir Pere el Catòlic. La batalla de Muret va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana i aragonesa en aquesta regió.
Muret
Qui eren els trobadors ?
Els trobadors eren els AUTORS que, durant els segles XII i XIII, van compondre la lletra i la música de les seves poesies en llengua occitana.
I s'adreçaven a :
Majoritàriament provenien de:
Miniatura del còdex Manesse, el cançoner de Minnesäng més celebrat (c.1300-1340, Heidelberg, Biblioteca Universitària, Cod. Pal. germ. 848, f. 249v). Representa el Minnesänger Herr Konrad von Altstettenv
Al 1150 Guilhem de Peitieu és el primer que parla de la seva activitat artística com a "trobar" i aviat la denominació "trobador" es va generalitzar en oposició al terme "poeta", reservat per als autors de lírica llatina.
La literatura trobadoresca és:
El cançoner
La poesia dels trobadors ens ha arribat a través de més d’un centenar de manuscrits diversos, anomenats cançoners. Són manuscrits destinats exclusivament a difondre la lírica trobadoresca. Si voleu saber com s'elaboraven els cançoners i d'altres manuscrits, feu clic aquí.
Abans de la invenció de la impremta, a la segona meitat del segle XV, les còpies a mà d’escrits i llibres (els manuscrits) eren l’únic sistema per conservar i transmetre el coneixement i funcionaven com a complement de la memorització, que tenia un paper molt més destacat que en l’actualitat.
Cançoner Sg (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 146), f. 22/34r.
El cançoner, les parts
Els cançoners consten de tres parts:
*Cal tenir present que els cançoners no sempre recollien la transcripció musical de l'obra poètica. De fet, els casos on es recullen pentagrames són una minoria.
Cançoner Sg (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 146), f. 22/34r.
Les "vidas" i "razos"
A més de l’obra –poesia i melodia- dels trobadors, alguns cançoners contenen "vidas" i "razos", és a dir, petites biografies (vida) o narracions sobre l’origen d’una poesia (razos) escrites en prosa i elaborades en part com un marc referencial pels primers "lectors". Recordem que la lírica trobadoresca neix per ésser cantada i no llegida.
Se’n conserven unes 225 i són majoritàriament anònimes, però es pensa que una bona part van ser elaborades pels dos únics autors coneguts de "vidas" i "razos": Uc de Saint Circ (1175-1237) i Miquel de la Tor (fl. 1260-1340?).
La crítica recent ha destacat sobretot el paper introductori i pedagògic respecte dels trobadors i la seva obra; tanmateix, també n’han reivindicat el paper com a possible font històrica sobre els trobadors —tot i que les dades que proporcionen s’han de prendre amb cautela.
Miniatura del trobador Bartolomeo Zorzi que el representa tancat a una presó (Cançoner A f. 172). El seu empresonament és una informació que apareix a la seva vida, i no pas a la seva obra poètica
Les "vidas" i "razos"
No sempre es pot delimitar clarament què és una "vida" i què una "razo" a causa dels nombrosos trets que tenen en comú. Totes dues tipologies aprofiten elements de la biografia del trobador, inspirant-se en fets històrics, però també —i, a vegades, fonamentalment— en la informació que es podia deduir dels poemes, sovint presa literalment i completada amb la imaginació del creador de la "vida" o la "razo".
Tot i les semblances, però, les "vidas" acostumen a ser més breus (van des de les 27 paraules de la vida de Bertran d’Alamanon fins les 200 de la de Guillem de Cabestany) i són narrativament més senzilles que les "razos".
Miniatura del trobador Bartolomeo Zorzi que el representa tancat a una presó (Cançoner A f. 172). El seu empresonament és una informació que apareix a la seva vida, i no pas a la seva obra poètica
La utilitat de les "vidas" i les "razos" era doble:
Les "vidas" i "razos", comparativa:
VIDAS
RAZOS
Miniatura del trobador Bartolomeo Zorzi que el representa tancat a una presó (Cançoner A f. 172). El seu empresonament és una informació que apareix a la seva vida, i no pas a la seva obra poètica
Els motius dels trobadors
La seva tasca literària era:
A pesar de la diferència social:
Ser trobador soposava un prestigi
Guilhem de Peitieu, miniatura del cançoner K (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 12473, f. 128r).
La formació dels trobadors
Guilhem de Peitieu, miniatura del cançoner K (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 12473, f. 128r).
*Junts, el trivi i el quadrivi comprenien les set arts liberals (basades en les habilitats del pensament), tan distingides de les arts pràctiques com la medicina i l'arquitectura.
Trobadors famosos de procedència social diversa:
Un exemple de trobador noble és el català Guerau de Cabrera (? - 1180). A part de practicar l'art de trobar, va ser vescompte de Girona i Urgell.
Es coneixen més de 350 trobadors, però alguns van ser, a més, personatges realment importants. És el cas de:
En canvi, també van ser molt reconeguts com a trobadors, tot i provenir de la classe humil:
Les Trobairitz
La revolució que va representar la irrupció dels trobadors a la cultura europea medieval adquireix un caire encara més extraordinari, pel que té aquest fenomen de simbòlic i d’enigmàtic, amb l’aparició d’un grup minoritari però molt significatiu: les dones trobadores o trobairitz.
Com comenta Angelica Rieger, catedràtica de filologia romànica, el terme "trobairitz" «no es utilizado por las propias trovadoras y tampoco se encuentra ni en los textos relativos a ellas (…), ni en las obras de los trovadores. (…) Sin embargo, "trobairitz" es un término auténtico: proviene de la única novela medieval occitana en verso conservada, Flamenca».
Castelhoza al cançoner I (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 854, f. 125r).
Les trobairitz van ser de les primeres, a l’Europa occidental, que van abraçar el món del discurs literari vernacle, on el llenguatge no es limita als intercanvis de la vida quotidiana, sinó que aspira a ser escoltat i conservat més enllà de l'àmbit domèstic.
Tilde Sankovitch
El perfil de les Trobairitz
La majoria eren dames de la cort, algunes de la noblesa, a les quals se’ls demanava que fossin ben instruïdes (ben "ensenhadas"), és a dir formades en lectura, escriptura, versificació, música, cant i cortesia.
Gaudien d'una exquisida educació i de la vida a la cort, on eren testimonis directes de la lírica trobadoresca, a més de receptores privilegiades, com a objecte principal del cant trobadoresc. Aquests factors podrien haver contribuït a l’aparició de dames protectores i mecenes de la lírica trobadoresca i, un pas més enllà, a l’aparició de dames que van compondre lírica elles mateixes.
La comtessa de Dia al cançoner K (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 12473, f. 126v).
La figura del trobador, resum:
Guilhem de Peitieu, miniatura del cançoner K (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 12473, f. 128r).
Els joglars
El joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres líriques al públic, la cort
El joglar era l"assaslariat" del trobador i l'encarregat de difondre la lletra i la música. Havia de ser hàbil amb:
Aquestes habilitats eren essencials per un joglar. Petrarca, sobre ells, en va dir el següent:
Persones de no gaire enginy però de memòria sorprenent, molt industriosos, i impúdics més enllà de qualsevol moderació
Pels camins medievals van vagar sempre cantants i instrumentistes ambulants, sols o en petits grups, que actuaven tan bon punt trobaven un públic que els garantís un plat a taula i un jaç de palla per dormir. Cantaven cançons de gesta heroiques i interminables en llengua vernacla, que entenia tothom, acompanyats d’una petita arpa o un orgue de maneta. També feien números de prestidigitació i malabarismes, i sovint els acompanyaven animals ensinistrats. Se’ls tenia per marginats socials, i sovint se’ls negava la protecció de les lleis i els sagraments de l’Església. Al mateix temps, a les corts de reis i nobles era imprescindible la figura del joglar, cantor de llegendes, que entretenia el seu auditori amb cançons i bromes.
Àlex Novials (text), José Enrique Ruiz-Domènec (assessorament). Revista Sàpiens
La literatura trobadoresca a Catalunya
4 causes de la introducció i la influència de la literatura trobadoresca a Catalunya:
La lírica trobadoresca d'Occitània, on s'havia originat, es va extingir a finals del segle XIII, però al territori català es va continuar conreant fins al segle XV per les condicions sociopolítiques particulars de la zona. Progressivament, la llengua que feien servir els trobadors es va anar impregnant de lèxic i expressions catalanes. La crítica ha considerat que fins a A. March no podem afirmar que la poesia catalana està escrita íntegrament en català.
Guillem de Berguedà, miniatura del cançoner I (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 854, f. 192v).
La temàtica de la literatura trobadoresca
El gran tema de la poesia trobadoresca és l’AMOR. En menor mesura la política i la guerra. El corpus de lírica amorosa és el més nombrós i aquest és el tema central de la "canso", el gènere trobadoresc més refinat i valorat pels mateixos trobadors.
Identitat literària i cultural trobadoresca:
Aquesta identitat forja la singularitat dels trobadors (cadascú procura destacar) i alhora fomenta el diàleg i l'entesa entre ells.
El déu d’amor tanca amb clau el cor de l’amant al «Roman de la Rose», compost en part com a resposta al·legòrica a la «fina amor» de l'ideari trobadoresc (Londres, British Library, Add. Ms. 42133, f. 15r).
La temàtica de la literatura trobadoresca: "Fina amors" o "Amor cortès"
Es tracta d'un amor perfecte i refinat, formulat com l’amor cap a una dama d’alta posició social, generalment casada amb un senyor feudal. Es tracta d'un amor sensual (no carnal), basat en la idealització extrema d’una dama inaccessible i en l’actitud sotmesa del trobador enamorat, capaç de passar per tot un procés d’aprenentatge pautat per ajustar el seu comportament i frenar les seves emocions, amb l’esperança de ser mereixedor dels favors de la dama.
Jaufré Rudel al cançoner I (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 854, f. 121v)
La temàtica de la literatura trobadoresca: "Fina amors" o "Amor cortès"
El trobador es consagrava a la "domna", anomenada també "midons", que literalment vol dir "el meu senyor". Li oferia el seu sofriment, era cortès, fidel i en cantava les virtuts. Com a recompensa, el trobador esperava l'enriquiment espiritual i ser protagonista dels pensaments de la dama.
Jaufré Rudel al cançoner I (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 854, f. 121v)
La temàtica de la literatura trobadoresca: "Fina amors" o "Amor cortès"
La metàfora feudal
Senyor (amo)
Dama (Midons)
Relació de poder
Trobador
Servent
Jaufré Rudel al cançoner I (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 854, f. 121v)
La temàtica de la literatura trobadoresca: "Fina amors" o "Amor cortès"
El triangle amorós:
Dama (Midons)
Guaita
Lausengiers
Trobador (Amant)
Marit (Gilós)
Jaufré Rudel al cançoner I (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 854, f. 121v)
La temàtica de la literatura trobadoresca: "Fina amors" o "Amor cortès"
Fases amoroses:
Jaufré Rudel al cançoner I (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 854, f. 121v)
La temàtica de la literatura trobadoresca: "Fina amors" o "Amor cortès"
Sentiments contradictoris:
Sensualitat i erotisme
Jaufré Rudel al cançoner I (s. XIII, París, Bibliothèque national de France, fr. 854, f. 121v)
Els gèneres de la literatura trobadoresca:
L'estructura formal de la literatura trobadoresca:
Una poesia trobadoresca es compon d’un conjunt d’unitats mètriques, les estrofes o coblas, que es canten amb una mateixa melodia. Per tant, el càlcul estricte de la llargada dels versos i el rigorós control de les rimes esdevenen obligatoris; a aquest formalisme se sumen altres nivells de complexitat, com l’ús de la rima exclusivament consonant, els jocs de rimes internes i interestròfiques, la prohibició de l’ús d’una mateixa paraula en posició de rima, etc.
L'estructura formal de la literatura trobadoresca:
Mètrica:
Rima:
Per acabar...
Cançoneta lleu i plana - Maria del Mar Bonet musica Guillem de Bergadà
Llegenda del cor menjat - Vida de Guillem de Cabestany (s.XIII)
Webgrafia
(Cliqueu a sobre per obrir l'enllaç)
Crèdits: Marc Roca i Costa