cèl·lula
Dani G i Alicia
index
- Descobriment del la cel·lula
- FUNCIONS VITALS DE LA CÈL.LULA
- cèl·lules procariotes i ecuariotes
- cèl·lules animals i vegetals
- organització interna dels éssers vius
- com se cagen les cèl·lules
descobriment de la cèl·lula
El primer a observar cèl·lules (i en anomenar-les així) va ser el científic anglès Robert Hooke, qui en 1665, i usant un microscopi primitiu, va descriure i dibuixar les cèl·lules mortes d'una làmina de suro. Però el primer a observar cèl·lules vives va ser l'holandès Antony van Leeuwenhoek .
ÉSSERS UNICEL·LULARS I PLURICEL·LULARS
Els organismes unicel·lulars estan formats per una cèl·lula, en canvi els organismes pluricel·lulars estan formats per un conjunt cèl·lules juntes especialitzades en determinades funcions.
éssers vius pluricel·lulars
éssers vius unicel·lulars
cèl·lules procariotes i eucariotes
Les cèl.lules es classifiquen segons si tenen nucli o no en tenen:Les cèl.lules sense nucli son procariotes i solen estar als organismes unicel.lulars,a més son simples i petites.Les cèl.lules amb nucli s'anomenen eucariotes i poden estar tant en unicel.lulars com pluricel.lulars, a més son majors i complexes.
CÈL.LULES ANIMALS
i VEGETALS
La cèl·lula animal és eucariota. El regne animal està compost per éssers pluricel·lulars. La cèl·lula animal es caracteritza per ser la unitat més petita que realitza totes les funcions necessàries per mantenir el bon funcionament.
La cèl·lula vegetal és eucariota. La cèl·lula vegetal forma part dels organismes que integren el regne plantae, sent la principal característica la capacitat de fabricar el seu propi aliment.
Parte 4
diferencia
Cèl·lula Vegetal
Diferències
Cèl·lula Animal
si
no
Centirols
si
no
Cloroplasts
si
no
Vacúols
ORGANITZACIÓ INTERNA DELS ÉSSERS VIUS
Tots els aparells i sistemes de l'organisme han de funcionar coordinadament perquè l'ésser viu estigui equilibrat : cèl·lula: és la part viva més petita que forma part de l'ésser viu.teixit: conjunt de cèl·lules que fan la mateixa funció.òrgan: format per diversos teixits que treballen conjuntament per a realitzar una funciósistema o aparell: format per diversos òrgans que realitzen la mateixa funció
COM S’ALIMENTEN LES CÈL·LULES
Les cèl·lules autòtrofes poden fabricar o sintetitzar aliments a partir de compostos orgànics amb ajuda de l'energia solar. Les heterótrofs necessiten fer servir aliments orgànics que ja van passar pel procés de fabricació , i només així poden sintetitzar el seu aliment.
LES CÈL·LULES MARE
Les cèl·lules mare tenen el potencial de convertir-se en molts tipus diferents de cèl·lules en el cos i serveixen com un sistema de reparació per a l'organisme. Hi ha dos tipus: embrionàries i adultes. ... Les cèl·lules mare del propi teixit serveixen per regenerar teixits com os, muscul, pell ...
ELS MICROBIS
Els microbis són éssers vius, que tal com el nom indica (la paraula microbi deriva de el grec "micro", petit i "bio", vida), no són visibles a simple vista sinó que només es poden veure amb l'ajuda de un microscopi.
REPRODUCCIÓ CEL·LULAR
Es coneix com a reproducció cel·lular o divisió cel·lular a l'etapa en la qual cada cèl·lula es divideix per formar dues cèl·lules filles diferents. Aquest és un procés que es dóna en totes les formes de vida i que garanteix la perpetuïtat de la seva existència.
EL MICROSCOPI OPTIC
Els microscopis de Leeuwenhoek constaven d'una sola lent petita i convexa muntada sobre una planxa amb un mecanisme per a subjectar el material que s'anava a examinar (la mostra). Aquest ús d'una única lent convexa es coneix com a microscopi simple
LA CEL·LULA
és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l'element de menor mida que es pot considerar vivent.[1] D'aquesta manera, es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixin: si només en tenen una, són unicel·lulars (com per exemple els protozous o els bacteris, organismes microscòpics); si en tenen més, són pluricel·lulars. En aquests últims, el nombre de cèl·lules és variable
les cel·lules procariotes
les cel·lules eucariotes
Les cèl·lules eucariotes són les que tenen nucli definit (posseeixen nucli veritable) gràcies a una membrana nuclear, al contrari de les procariotes que manquen d'aquesta membrana nuclear, per la qual cosa el material genètic es troba dispers en elles
són un tipus d'organismes unicel·lulars caracteritzats per no disposar de nucli cel·lular diferenciat, és a dir, el seu ADN no està confinat a l'interior d'una membrana, sinó que està en una regió irregular del citoplasma anomenada nucleoide,[1] contraposant-se així als eucariotes.
les funcions vitals
nutriciò
Nutrició: és la funció per què les cèl·lules capten l'energia i la matèria de l'entorn per a desenvolupar-se i poder fer les altres funcions vitals. Hi ha dos tipus, la nutrició autòtrofa i la hetertrofa.
nutriciò autotrofa
Nutrició autòtrofa: és realitzada per les cèl·lules que capten matèria inorgànica de l'exterior per formar la seua pròpia matèria orgànica. L'energia utilitzada és la que prové del Sol i es realitza per un procés anomenat fotosíntesi. Aquesta nutrició és la que realitzen les plantes, les algues i alguns bacteris.
relaciò
Relació: és la funció per la qual les cèl·lules capten estímuls de l'exterior i emeten les respostes adequades als mateixos estímuls. Els estímuls poden ser:
Químics (canvis en la salinitat)
Lluminosos (canvis en la llum)
Térmics (canvis en la temperatura)
Tàctils (canvis de presió)
Les respostes solen ser de moviment, de secreció de substàncies, etc.
Com per exemple, per al moviment les cèl·lues poden realitzar-ho mitjançant:
PRESENTACIO SUPER GUQAY DE EN DANI I N'ALICIA
tgarcia
Created on January 13, 2020
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
Explore all templates
Transcript
cèl·lula
Dani G i Alicia
index
descobriment de la cèl·lula
El primer a observar cèl·lules (i en anomenar-les així) va ser el científic anglès Robert Hooke, qui en 1665, i usant un microscopi primitiu, va descriure i dibuixar les cèl·lules mortes d'una làmina de suro. Però el primer a observar cèl·lules vives va ser l'holandès Antony van Leeuwenhoek .
ÉSSERS UNICEL·LULARS I PLURICEL·LULARS
Els organismes unicel·lulars estan formats per una cèl·lula, en canvi els organismes pluricel·lulars estan formats per un conjunt cèl·lules juntes especialitzades en determinades funcions.
éssers vius pluricel·lulars
éssers vius unicel·lulars
cèl·lules procariotes i eucariotes
Les cèl.lules es classifiquen segons si tenen nucli o no en tenen:Les cèl.lules sense nucli son procariotes i solen estar als organismes unicel.lulars,a més son simples i petites.Les cèl.lules amb nucli s'anomenen eucariotes i poden estar tant en unicel.lulars com pluricel.lulars, a més son majors i complexes.
CÈL.LULES ANIMALS
i VEGETALS
La cèl·lula animal és eucariota. El regne animal està compost per éssers pluricel·lulars. La cèl·lula animal es caracteritza per ser la unitat més petita que realitza totes les funcions necessàries per mantenir el bon funcionament.
La cèl·lula vegetal és eucariota. La cèl·lula vegetal forma part dels organismes que integren el regne plantae, sent la principal característica la capacitat de fabricar el seu propi aliment.
Parte 4
diferencia
Cèl·lula Vegetal
Diferències
Cèl·lula Animal
si
no
Centirols
si
no
Cloroplasts
si
no
Vacúols
ORGANITZACIÓ INTERNA DELS ÉSSERS VIUS
Tots els aparells i sistemes de l'organisme han de funcionar coordinadament perquè l'ésser viu estigui equilibrat : cèl·lula: és la part viva més petita que forma part de l'ésser viu.teixit: conjunt de cèl·lules que fan la mateixa funció.òrgan: format per diversos teixits que treballen conjuntament per a realitzar una funciósistema o aparell: format per diversos òrgans que realitzen la mateixa funció
COM S’ALIMENTEN LES CÈL·LULES
Les cèl·lules autòtrofes poden fabricar o sintetitzar aliments a partir de compostos orgànics amb ajuda de l'energia solar. Les heterótrofs necessiten fer servir aliments orgànics que ja van passar pel procés de fabricació , i només així poden sintetitzar el seu aliment.
LES CÈL·LULES MARE
Les cèl·lules mare tenen el potencial de convertir-se en molts tipus diferents de cèl·lules en el cos i serveixen com un sistema de reparació per a l'organisme. Hi ha dos tipus: embrionàries i adultes. ... Les cèl·lules mare del propi teixit serveixen per regenerar teixits com os, muscul, pell ...
ELS MICROBIS
Els microbis són éssers vius, que tal com el nom indica (la paraula microbi deriva de el grec "micro", petit i "bio", vida), no són visibles a simple vista sinó que només es poden veure amb l'ajuda de un microscopi.
REPRODUCCIÓ CEL·LULAR
Es coneix com a reproducció cel·lular o divisió cel·lular a l'etapa en la qual cada cèl·lula es divideix per formar dues cèl·lules filles diferents. Aquest és un procés que es dóna en totes les formes de vida i que garanteix la perpetuïtat de la seva existència.
EL MICROSCOPI OPTIC
Els microscopis de Leeuwenhoek constaven d'una sola lent petita i convexa muntada sobre una planxa amb un mecanisme per a subjectar el material que s'anava a examinar (la mostra). Aquest ús d'una única lent convexa es coneix com a microscopi simple
LA CEL·LULA
és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l'element de menor mida que es pot considerar vivent.[1] D'aquesta manera, es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixin: si només en tenen una, són unicel·lulars (com per exemple els protozous o els bacteris, organismes microscòpics); si en tenen més, són pluricel·lulars. En aquests últims, el nombre de cèl·lules és variable
les cel·lules procariotes
les cel·lules eucariotes
Les cèl·lules eucariotes són les que tenen nucli definit (posseeixen nucli veritable) gràcies a una membrana nuclear, al contrari de les procariotes que manquen d'aquesta membrana nuclear, per la qual cosa el material genètic es troba dispers en elles
són un tipus d'organismes unicel·lulars caracteritzats per no disposar de nucli cel·lular diferenciat, és a dir, el seu ADN no està confinat a l'interior d'una membrana, sinó que està en una regió irregular del citoplasma anomenada nucleoide,[1] contraposant-se així als eucariotes.
les funcions vitals
nutriciò
Nutrició: és la funció per què les cèl·lules capten l'energia i la matèria de l'entorn per a desenvolupar-se i poder fer les altres funcions vitals. Hi ha dos tipus, la nutrició autòtrofa i la hetertrofa.
nutriciò autotrofa
Nutrició autòtrofa: és realitzada per les cèl·lules que capten matèria inorgànica de l'exterior per formar la seua pròpia matèria orgànica. L'energia utilitzada és la que prové del Sol i es realitza per un procés anomenat fotosíntesi. Aquesta nutrició és la que realitzen les plantes, les algues i alguns bacteris.
relaciò
Relació: és la funció per la qual les cèl·lules capten estímuls de l'exterior i emeten les respostes adequades als mateixos estímuls. Els estímuls poden ser: Químics (canvis en la salinitat) Lluminosos (canvis en la llum) Térmics (canvis en la temperatura) Tàctils (canvis de presió) Les respostes solen ser de moviment, de secreció de substàncies, etc. Com per exemple, per al moviment les cèl·lues poden realitzar-ho mitjançant: