Valencià Unitat 6

PENSA

ESCRIVIM

VOCABULARI

ORTOGRAFIA

GRAMÀTICA

Els pronoms personals són les paraules que usem per a substituir els noms o substantius i evitar-ne la repetició. Poden ser: -Forts: van separats del verb, és a dir, poden anar sols, com per exemple: jo, tu, ella, nosaltres, etc, -Febles: han d'anar sempre acompanyats d'un verb i poden situar-se davant o darrere del verb. En aquest cas (darrere del verb), s'hi uneixen mitjançant un guionet. Exemple: "Aniré a buscar-vos".

PRONOMS PERSONALS

Paco, jo me'n vaig al bosc a jugar amb les papallones i a mirar les flors. Si tu, Aurora i Thalía us voleu vindre, avisa'm i us esperaré.

No sé què voldran fer elles, però jo tinc classe de "zumba", i la mestra Yoana és estricta. Ella passa llista tots els dies. Quan acabe, aniré a buscar-vos.

• De primera persona, quan anomenen a la persona que parla. Exemple: jo, em, nosaltres...
• De segona persona, quan anomenen a la persona que escolta. Exemple: tu, us, vosaltres...
• De tercera persona, quan anomenen a l'ésser o objete de què es parla. Exemple: ella, lo, li...

Els pronoms personals poden ser:

PRONOMS PERSONALS

• Vull parlar-vos de Nigèria.
• El mestre Israel volia donar-nos una sorpresa.
• Què us fa tanta gràcia?
• Us ensenyaré el meu selfie amb una rabosa.
• Et pensaves que no era veritat.
• Si us pareix bé, busqueu-lo al mapa i el trobareu.

• ........ solen discutir per qualsevol cosa.
• ........ intenta posar pau entre els alumnes.
• ........ vindrà demà a l'escola.
• ........ riem perquè ens fan gràcia els comentaris de Víctor.
• ........ coneix una altra persona que té el mateix nom.

1. Completa aquestes oracions amb un pronom personal fort.

3. Inventa't tres oracions: una amb un pronom feble de primera persona, una altra amb un pronom feble de segona persona i, l'última de tercera.

2. Encercla els pronoms personals febles i indica a quina persona pertanyen.

6. Canvia cada expressió pel pronom personal feble que corresponga.

• Thalía mira el jardí Thalía el mira.
• Els mestres estimen els alumnes Els mestres ........... estimen.
• Porten a nosaltres una sorpresa ......... porten una sorpresa.
• Vaig apuntar els deures en l'agenda .......... vaig apuntar en l'agenda.

• Julia no vol jugar mai amb Maia i amb mi.
• Demà tornaràs el llibre a la biblioteca.
• Luis i Ramón vindran a la festa d'aniversari.
• Vam regalar a Gisela un cactus.
• Éric i Paco no van trobar el nom del poble al plànol.
• Eugenia i jo buscarem a internet.

• Per a què serveixen els pronoms personals?
• Què anomenen els pronoms personals de segona persona?
• El pronom personal ho és fort o feble? A quina persona pertany?

5. Substitueix les paraules destacades en cada oració pel pronom personal adequat.

4. Respon.

• Però s'escriuen amb j i no amb g:

-Paraules com jersei, majestat, jeroglífic o Jesús. -Paraules que porten els grups -jecc- o -ject-: injecció, objecte.

-S'escriu tj davant de a, o, u. Exemple: corretja, platja, politja. -S'escriu tg davant de e, i. Exemple: jutge, metge, massatgista.

• Les grafies tg i tj només poden aparéixer entre vocals.

GILET

LES GRAFIES G, J, TG I TJ

En valencià, el so de la j de Jaume, es pot reproduir amb les grafies j, g, tj i tg.

-S'escriu j davant de a, o, u. Exemple: jaqueta, joguet, juny. -S'escriu g davant de e, i. Exemple: gerani, gimnàs, gener.

• Les grafies g i j poden aparéixer a principi de paraula, després de consonants i entre vocals.

No et pots menjar els meus fruit rojos. Hi ha gent que atrets pel seu color i per la fam produïda pel viatge, se'ls ha empassat, i ha acabat malalt i acudint al metge. Allà li han posat una injecció i tot arreglat. Això sí, han jurat i perjurat que no ho tornaran a fer mai més.

LES GRAFIES G, J, TG I TJ

3.Digues quines de les paraules següents no podries completar amb tg o tj i explica per què:

corre_a forma_e

_ira-sol me_e

carrua_e allo_ament

pe_ada tar_eta

Un _ardiner _enovés ansie_ava trobar una pà_ina en Internet en què informar-se sobre el conreu dels _eranis de flors ro_es. Després de lle_ir-se la informació, el _ove pensava que _uny és l'època ideal per a obtenir l'ener_ia dels ra_os del sol.

El mes de juny passat la meua cosina Gisela va viatjar al Congo. Però sabeu que por-tava a l'equipatge? En lloc de roba, portava joguets! I és que s'allotjava a casa del doctor Guillem, un metge voluntari que treballa en un hospital infantil, i volia corres-pondre a la seua generositat amb regals per als xiquets. Què bonic, veritat?

Un equipatge molt especial

2.Completa amb g o j:

1.Classifica les paraules del text que contenen el so j de Jaume.

• Vaig anar a l'ambulatori i em posaren una in_ecció.
• La meua iaia em va fer un _ersei de llana de tres colors.
• A Egipte hi ha moltes pedres escrites amb _eroglífics.
• Els camells fan tra_ectes molt llargs pel desert.
• Al cinema van pro_ectar la pel·lícula a les deu en punt.
• L'arquitecte va presentar el nou pro_ecte de l'escola en una reunió de tècnics.

6.Emplena els buits amb la grafia adequada:

5.Observa el canvi de grafia i completa la taula:

mi_anitju_e ju_ar

pe_adareporta_epi_or

passa_ers fe_e lle_or

compana_eme_essaima_es

4.Completa les paraules següents amb tg o tj:

• El jove va dir: magestat, les taronjes que li ha portat el patje no són bones per a menjar.
• El reportatje del periodista sobre el viatje dels extranjers no entrava dins del projecte.
• Un jutje va jutjar un viatjant després d'escoltar l'informe de la metjessa.
• Jesús, el granjer, mai no barrega animals de distinta espècie.
• Un estudiós de geroglífics va assegurar que els ejipcis escrivien mitjançant imatges reflectides sobre les parets.

7.Troba les errades i corregix-les en el quadern:

Esclata-sang és una paraula composta, formada pel verb esclatar i el substantiu sang. Les paraules compostes estan formades per dues o més paraules ja existents. Pèl-roig, paracaigudes i contacontes són paraules compostes.

Mireu aquella casa d'enllà, sembla un esclata-sang.

PARAULES COMPOSTES

Les paraules compostes porten guionet quan la primera paraula acaba en vocal, i la segona comença per r, s o x. Per exemple: esclata-sang, para-sol, para-xocs. També porten guionet quan una de les paraules és un punt cardinal, per exemple nord-africà, sud-oest.

equipatges

llandes

moll

raons

via

neu

vent

llarg

xocs

verd

obri

busca

para

auto

porta

coll

boca

para

cama

aigua

El portaveu de la revista de passatemps Trencaclosques va agafar l'obricartes i va obrir el sobre. Poc després, Fran, el fill del guardabosc, saltava d'alegria en escoltar el seu nom pels altaveus de la sala. Havia guanyat una visita al parc aquàtic Splash! Quina sort!

I el guanyador és...

2.Relaciona i escriu les paraules compostes que has format.

1.Localitza sis paraules compostes en el text i digues quines paraules les formen.

• A casa dels meus iaios, en lloc de timbre, encara hi ha un ............ .
• La veïna va usar el ............ i el morter per a fer allioli.
• Els jugadors van tindre una ................ molt forta.

picabaralla - picaporta - picamà

5. Busca'n el significat en el diccionari i completa les oracions.

• carabassa, carallarg, carassa, caravana
• parabrisa, paraulota, parador, parapent
• mitjana, mitjançant, mitjanit, mitjonet
• trencadís, trencagel, trencant, trencava

4. Troba la paraula composta de cada sèrie.

3. Classifica les paraules compostes de l'activitat 2 en una graella com aquesta.

Ramón Besora

La primavera

Et diré un secret molt fi, la primavera és aquí! Ha cantat una cançó, i ha florit el teu balcó. Fuig hivern,, vés a dormir, la primavera és aquí! Vés al teu palau de glaç, que ja som al mes de març.

LA POESIA: LA RIMA

• Consonant, si es repeteixen les vocals i les consonants a partir de l'última vocal tònica de cada vers.
• Assonant, si es repeteixen només les vocals.

La rima és un recurs poètic que s'usa per a donar ritme i musicalitat als poemes. Pot ser:

Un poema és un text format per versos. Els versos es poden agrupar en estrofes. Segons el nombre de versos, les estrofes s'anomenen apariats o redolins (2 versos), tercets (tres versos), quartets (quatre versos), etc. Per a escriure un poema, cal tenir en compte la rima, la mesura dels versos, el ritme, l'ús de metàfores i comparacions, etc.

LA POESIA: LA RIMA

2. Localitza en cada grup de paraules les tres que tenen relació amb les de l'esquerra.

1. Troba les deu diferències entre els dibuixos següents.