GRAMÀTICA
ORTOGRAFIA
VOCABULARI
ESCRIVIM
PENSA
PRONOMS PERSONALS
No sé què voldran fer elles, però jo tinc classe de "zumba", i la mestra Yoana és estricta. Ella passa llista tots els dies. Quan acabe, aniré a buscar-vos.
Paco, jo me'n vaig al bosc a jugar amb les papallones i a mirar les flors. Si tu, Aurora i Thalía us voleu vindre, avisa'm i us esperaré.
Els pronoms personals són les paraules que usem per a substituir els noms o substantius i evitar-ne la repetició. Poden ser: -Forts: van separats del verb, és a dir, poden anar sols, com per exemple: jo, tu, ella, nosaltres, etc, -Febles: han d'anar sempre acompanyats d'un verb i poden situar-se davant o darrere del verb. En aquest cas (darrere del verb), s'hi uneixen mitjançant un guionet. Exemple: "Aniré a buscar-vos".
PRONOMS PERSONALS
Els pronoms personals poden ser:
- De primera persona, quan anomenen a la persona que parla. Exemple: jo, em, nosaltres...
- De segona persona, quan anomenen a la persona que escolta. Exemple: tu, us, vosaltres...
- De tercera persona, quan anomenen a l'ésser o objete de què es parla. Exemple: ella, lo, li...
1. Completa aquestes oracions amb un pronom personal fort.
- ........ solen discutir per qualsevol cosa.
- ........ intenta posar pau entre els alumnes.
- ........ vindrà demà a l'escola.
- ........ riem perquè ens fan gràcia els comentaris de Víctor.
- ........ coneix una altra persona que té el mateix nom.
2. Encercla els pronoms personals febles i indica a quina persona pertanyen.
- Vull parlar-vos de Nigèria.
- El mestre Israel volia donar-nos una sorpresa.
- Què us fa tanta gràcia?
- Us ensenyaré el meu selfie amb una rabosa.
- Et pensaves que no era veritat.
- Si us pareix bé, busqueu-lo al mapa i el trobareu.
3. Inventa't tres oracions: una amb un pronom feble de primera persona, una altra amb un pronom feble de segona persona i, l'última de tercera.
4. Respon.
- Per a què serveixen els pronoms personals?
- Què anomenen els pronoms personals de segona persona?
- El pronom personal ho és fort o feble? A quina persona pertany?
5. Substitueix les paraules destacades en cada oració pel pronom personal adequat.
- Julia no vol jugar mai amb Maia i amb mi.
- Demà tornaràs el llibre a la biblioteca.
- Luis i Ramón vindran a la festa d'aniversari.
- Vam regalar a Gisela un cactus.
- Éric i Paco no van trobar el nom del poble al plànol.
- Eugenia i jo buscarem a internet.
6. Canvia cada expressió pel pronom personal feble que corresponga.
- Thalía mira el jardí Thalía el mira.
- Els mestres estimen els alumnes Els mestres ........... estimen.
- Porten a nosaltres una sorpresa ......... porten una sorpresa.
- Vaig apuntar els deures en l'agenda .......... vaig apuntar en l'agenda.
LES GRAFIES G, J, TG I TJ
- Les grafies tg i tj només poden aparéixer entre vocals.
-S'escriu tj davant de a, o, u. Exemple: corretja, platja, politja. -S'escriu tg davant de e, i. Exemple: jutge, metge, massatgista.
- Però s'escriuen amb j i no amb g:
-Paraules com jersei, majestat, jeroglífic o Jesús. -Paraules que porten els grups -jecc- o -ject-: injecció, objecte.
GILET
LES GRAFIES G, J, TG I TJ
No et pots menjar els meus fruit rojos. Hi ha gent que atrets pel seu color i per la fam produïda pel viatge, se'ls ha empassat, i ha acabat malalt i acudint al metge. Allà li han posat una injecció i tot arreglat. Això sí, han jurat i perjurat que no ho tornaran a fer mai més.
- Les grafies g i j poden aparéixer a principi de paraula, després de consonants i entre vocals.
-S'escriu j davant de a, o, u. Exemple: jaqueta, joguet, juny. -S'escriu g davant de e, i. Exemple: gerani, gimnàs, gener.
En valencià, el so de la j de Jaume, es pot reproduir amb les grafies j, g, tj i tg.
1.Classifica les paraules del text que contenen el so j de Jaume.
Un equipatge molt especial
El mes de juny passat la meua cosina Gisela va viatjar al Congo. Però sabeu que por-tava a l'equipatge? En lloc de roba, portava joguets! I és que s'allotjava a casa del doctor Guillem, un metge voluntari que treballa en un hospital infantil, i volia corres-pondre a la seua generositat amb regals per als xiquets. Què bonic, veritat?
2.Completa amb g o j:
Un _ardiner _enovés ansie_ava trobar una pà_ina en Internet en què informar-se sobre el conreu dels _eranis de flors ro_es. Després de lle_ir-se la informació, el _ove pensava que _uny és l'època ideal per a obtenir l'ener_ia dels ra_os del sol.
3.Digues quines de les paraules següents no podries completar amb tg o tj i explica per què:
carrua_e allo_ament
_ira-sol me_e
corre_a forma_e
pe_ada tar_eta
4.Completa les paraules següents amb tg o tj:
passa_ers fe_e lle_or
pe_adareporta_epi_or
mi_anitju_e ju_ar
compana_eme_essaima_es
5.Observa el canvi de grafia i completa la taula:
6.Emplena els buits amb la grafia adequada:
- Vaig anar a l'ambulatori i em posaren una in_ecció.
- La meua iaia em va fer un _ersei de llana de tres colors.
- A Egipte hi ha moltes pedres escrites amb _eroglífics.
- Els camells fan tra_ectes molt llargs pel desert.
- Al cinema van pro_ectar la pel·lícula a les deu en punt.
- L'arquitecte va presentar el nou pro_ecte de l'escola en una reunió de tècnics.
7.Troba les errades i corregix-les en el quadern:
- El jove va dir: magestat, les taronjes que li ha portat el patje no són bones per a menjar.
- El reportatje del periodista sobre el viatje dels extranjers no entrava dins del projecte.
- Un jutje va jutjar un viatjant després d'escoltar l'informe de la metjessa.
- Jesús, el granjer, mai no barrega animals de distinta espècie.
- Un estudiós de geroglífics va assegurar que els ejipcis escrivien mitjançant imatges reflectides sobre les parets.
PARAULES COMPOSTES
Mireu aquella casa d'enllà, sembla un esclata-sang.
Esclata-sang és una paraula composta, formada pel verb esclatar i el substantiu sang. Les paraules compostes estan formades per dues o més paraules ja existents. Pèl-roig, paracaigudes i contacontes són paraules compostes.
Les paraules compostes porten guionet quan la primera paraula acaba en vocal, i la segona comença per r, s o x. Per exemple: esclata-sang, para-sol, para-xocs. També porten guionet quan una de les paraules és un punt cardinal, per exemple nord-africà, sud-oest.
1.Localitza sis paraules compostes en el text i digues quines paraules les formen.
I el guanyador és...
El portaveu de la revista de passatemps Trencaclosques va agafar l'obricartes i va obrir el sobre. Poc després, Fran, el fill del guardabosc, saltava d'alegria en escoltar el seu nom pels altaveus de la sala. Havia guanyat una visita al parc aquàtic Splash! Quina sort!
2.Relaciona i escriu les paraules compostes que has format.
aigua
verd
xocs
cama
para
llarg
boca
vent
auto
raons
obri
via
porta
neu
coll
equipatges
busca
llandes
para
moll
3. Classifica les paraules compostes de l'activitat 2 en una graella com aquesta.
4. Troba la paraula composta de cada sèrie.
- carabassa, carallarg, carassa, caravana
- parabrisa, paraulota, parador, parapent
- mitjana, mitjançant, mitjanit, mitjonet
- trencadís, trencagel, trencant, trencava
5. Busca'n el significat en el diccionari i completa les oracions.
picabaralla - picaporta - picamà
- A casa dels meus iaios, en lloc de timbre, encara hi ha un ............ .
- La veïna va usar el ............ i el morter per a fer allioli.
- Els jugadors van tindre una ................ molt forta.
LA POESIA: LA RIMA
La primavera
Et diré un secret molt fi, la primavera és aquí! Ha cantat una cançó, i ha florit el teu balcó. Fuig hivern,, vés a dormir, la primavera és aquí! Vés al teu palau de glaç, que ja som al mes de març.
Ramón Besora
LA POESIA: LA RIMA
Un poema és un text format per versos. Els versos es poden agrupar en estrofes. Segons el nombre de versos, les estrofes s'anomenen apariats o redolins (2 versos), tercets (tres versos), quartets (quatre versos), etc. Per a escriure un poema, cal tenir en compte la rima, la mesura dels versos, el ritme, l'ús de metàfores i comparacions, etc.
La rima és un recurs poètic que s'usa per a donar ritme i musicalitat als poemes. Pot ser:
- Consonant, si es repeteixen les vocals i les consonants a partir de l'última vocal tònica de cada vers.
- Assonant, si es repeteixen només les vocals.
1. Troba les deu diferències entre els dibuixos següents.
2. Localitza en cada grup de paraules les tres que tenen relació amb les de l'esquerra.
Valencià Unitat 6
israelgimenez
Created on November 30, 2019
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
Explore all templates
Transcript
GRAMÀTICA
ORTOGRAFIA
VOCABULARI
ESCRIVIM
PENSA
PRONOMS PERSONALS
No sé què voldran fer elles, però jo tinc classe de "zumba", i la mestra Yoana és estricta. Ella passa llista tots els dies. Quan acabe, aniré a buscar-vos.
Paco, jo me'n vaig al bosc a jugar amb les papallones i a mirar les flors. Si tu, Aurora i Thalía us voleu vindre, avisa'm i us esperaré.
Els pronoms personals són les paraules que usem per a substituir els noms o substantius i evitar-ne la repetició. Poden ser: -Forts: van separats del verb, és a dir, poden anar sols, com per exemple: jo, tu, ella, nosaltres, etc, -Febles: han d'anar sempre acompanyats d'un verb i poden situar-se davant o darrere del verb. En aquest cas (darrere del verb), s'hi uneixen mitjançant un guionet. Exemple: "Aniré a buscar-vos".
PRONOMS PERSONALS
Els pronoms personals poden ser:
1. Completa aquestes oracions amb un pronom personal fort.
2. Encercla els pronoms personals febles i indica a quina persona pertanyen.
3. Inventa't tres oracions: una amb un pronom feble de primera persona, una altra amb un pronom feble de segona persona i, l'última de tercera.
4. Respon.
5. Substitueix les paraules destacades en cada oració pel pronom personal adequat.
6. Canvia cada expressió pel pronom personal feble que corresponga.
LES GRAFIES G, J, TG I TJ
-S'escriu tj davant de a, o, u. Exemple: corretja, platja, politja. -S'escriu tg davant de e, i. Exemple: jutge, metge, massatgista.
- Però s'escriuen amb j i no amb g:
-Paraules com jersei, majestat, jeroglífic o Jesús. -Paraules que porten els grups -jecc- o -ject-: injecció, objecte.GILET
LES GRAFIES G, J, TG I TJ
No et pots menjar els meus fruit rojos. Hi ha gent que atrets pel seu color i per la fam produïda pel viatge, se'ls ha empassat, i ha acabat malalt i acudint al metge. Allà li han posat una injecció i tot arreglat. Això sí, han jurat i perjurat que no ho tornaran a fer mai més.
-S'escriu j davant de a, o, u. Exemple: jaqueta, joguet, juny. -S'escriu g davant de e, i. Exemple: gerani, gimnàs, gener.
En valencià, el so de la j de Jaume, es pot reproduir amb les grafies j, g, tj i tg.
1.Classifica les paraules del text que contenen el so j de Jaume.
Un equipatge molt especial
El mes de juny passat la meua cosina Gisela va viatjar al Congo. Però sabeu que por-tava a l'equipatge? En lloc de roba, portava joguets! I és que s'allotjava a casa del doctor Guillem, un metge voluntari que treballa en un hospital infantil, i volia corres-pondre a la seua generositat amb regals per als xiquets. Què bonic, veritat?
2.Completa amb g o j:
Un _ardiner _enovés ansie_ava trobar una pà_ina en Internet en què informar-se sobre el conreu dels _eranis de flors ro_es. Després de lle_ir-se la informació, el _ove pensava que _uny és l'època ideal per a obtenir l'ener_ia dels ra_os del sol.
3.Digues quines de les paraules següents no podries completar amb tg o tj i explica per què:
carrua_e allo_ament
_ira-sol me_e
corre_a forma_e
pe_ada tar_eta
4.Completa les paraules següents amb tg o tj:
passa_ers fe_e lle_or
pe_adareporta_epi_or
mi_anitju_e ju_ar
compana_eme_essaima_es
5.Observa el canvi de grafia i completa la taula:
6.Emplena els buits amb la grafia adequada:
7.Troba les errades i corregix-les en el quadern:
PARAULES COMPOSTES
Mireu aquella casa d'enllà, sembla un esclata-sang.
Esclata-sang és una paraula composta, formada pel verb esclatar i el substantiu sang. Les paraules compostes estan formades per dues o més paraules ja existents. Pèl-roig, paracaigudes i contacontes són paraules compostes.
Les paraules compostes porten guionet quan la primera paraula acaba en vocal, i la segona comença per r, s o x. Per exemple: esclata-sang, para-sol, para-xocs. També porten guionet quan una de les paraules és un punt cardinal, per exemple nord-africà, sud-oest.
1.Localitza sis paraules compostes en el text i digues quines paraules les formen.
I el guanyador és...
El portaveu de la revista de passatemps Trencaclosques va agafar l'obricartes i va obrir el sobre. Poc després, Fran, el fill del guardabosc, saltava d'alegria en escoltar el seu nom pels altaveus de la sala. Havia guanyat una visita al parc aquàtic Splash! Quina sort!
2.Relaciona i escriu les paraules compostes que has format.
aigua
verd
xocs
cama
para
llarg
boca
vent
auto
raons
obri
via
porta
neu
coll
equipatges
busca
llandes
para
moll
3. Classifica les paraules compostes de l'activitat 2 en una graella com aquesta.
4. Troba la paraula composta de cada sèrie.
5. Busca'n el significat en el diccionari i completa les oracions.
picabaralla - picaporta - picamà
LA POESIA: LA RIMA
La primavera
Et diré un secret molt fi, la primavera és aquí! Ha cantat una cançó, i ha florit el teu balcó. Fuig hivern,, vés a dormir, la primavera és aquí! Vés al teu palau de glaç, que ja som al mes de març.
Ramón Besora
LA POESIA: LA RIMA
Un poema és un text format per versos. Els versos es poden agrupar en estrofes. Segons el nombre de versos, les estrofes s'anomenen apariats o redolins (2 versos), tercets (tres versos), quartets (quatre versos), etc. Per a escriure un poema, cal tenir en compte la rima, la mesura dels versos, el ritme, l'ús de metàfores i comparacions, etc.
La rima és un recurs poètic que s'usa per a donar ritme i musicalitat als poemes. Pot ser:
1. Troba les deu diferències entre els dibuixos següents.
2. Localitza en cada grup de paraules les tres que tenen relació amb les de l'esquerra.