REPTE 4

REPTE 4

AVI, M'AGRADA NAVEGAR AMB TÚ

En aquesta ocasió, us propose la història d'en Manel i el seu avi Pep, els quals surten a navegar amb el vaixell de l'avi. En el temps que dura el viatge, en Manel descobreix moltes coses que abans no sabia...

No era la primera ocasió que navegava en el vaixell de l’avi Pep, però sí que era el primer cop que podia accedir al petit espai on estava situat el timó. La emoció era tan gran, que inclús jo, que mai m’havia marejat anant en vaixell, aquell matí tenia sensacions estranyes a l’estòmag.

El meu avi sempre agafava el timó amb força, però no donava aquesta sensació, ja que el feia girar sobre sí mateix amb una facilitat i suavitat extraordinària.

-Avi, el timó és el que indica la direcció del vaixell? —Vaig preguntar intrigat—-Jeje, no benvolgut Manel…—Va contestar-me l’avi— El timó simplement fa que vaixell giri cap una direcció o un altra. Realment, els aparells que indiquen la direcció cap on volem anar són aquests:

-Quins aparells més complicats! —Vaig respondre sorprès —Des de fora només et veia com feies girar el timó, però no sabia que també feies servir aquestes pantalles. Per a què les fas servir avi? —Vaig preguntar tot interessat—.

-Precisament, les vaig servir per a orientar-me en el mar i veure quina és la direcció més adequada per arribar al nostre destí. També les faig servir per localitzar els punts o possibles obstacles que ens puguem trobar durant la navegació. Amb aquests aparells seriem capaços d’anar a qualsevol lloc de la Terra!

-I com és possible això? Que hi han mapes dintre d’aquestes pantalles avi? —Vaig preguntar innocentment—. -No exactament, encara que tens part de raó, Manel. —Va contestar l’avi—. Mira, puja dalt d’aquest tamboret i agafa el timó ben fort amb les dues mans, mentre jo et contaré una història:

Els essers humans no sempre han disposat d’aquestes eines tan avançades per a orientar-se en la Terra, en canvi, des de sempre, des d’els inicis dels temps, sí que han tingut la necessitat de desplaçar-se d’un lloc a un altre. Degut a aquesta necessitat d’anar descobrint nous llocs i espais, els essers humans van anar ideant fórmules per dominar l’orientació espacial.

Al principi, s’orientaven mitjançant la posició de les estreles o els accidents geogràfics que s’anaven trobant, és el que s’anomena navegació de cabotatge. D’aquesta manera, reconeixent el territori, i la localització dels accidents geogràfics, van anar creant els primers mapes. Uns segles més tard, i gràcies al desenvolupament tecnològic de finals de l’Edat Mitjana i inicis de la Edat Moderna, el que s’anomena “l’època dels descobriments”, els humans van anar creant utensilis cada vegada més complexos per facilitar aquesta orientació. Entre ells destacaren la brúixola o l’astrolabi…

Per orientar-se i localitzar un punt en un mapa, els geògrafs han creat el que anomenem: Coordenades Geogràfiques, és a dir una sèrie de línies imaginàries anomenades meridians i paral·lels. Els meridians travessen la Terra de Nord a Sud , mentre que els paral·lels la travessen de Oest a Est. El meridià de referència o meridià Zero, l’anomenem Meridià de Greenwich i al paral·lel més important li diuen Equador”

-Mira, precisament, tinc un llibre aquí en aquest calaix on t’ho puc explicar més detingudament. —Va dir el meu avi mentre obria un calaix de sota el timó i agafava un gruixut llibre envellit— Vols mirar-ho amb mi?—Em va preguntar— -Sí! —Vaig contestar entusiasmat— L’avi Pep va parar el motor del vaixell i vam començar a fullejar el llibre.”

El llibre que estan mirant Manel i el seu avi, el teniu al quadern d'activitats! Feu-li una ullada! Ah, i no s'oblideu de demanar la vostra insignia quan completeu l'activitat!