5. 2n La música vocal del Classicisme

EL CLASSICISME MUSICAL

1750

1827

Beethoven

J. S. Bach

LA MÚSICA VOCAL

MÚSICA RELIGIOSA

ÒPERA BUFA

ÒPERA SERIA

LA MÚSICA RELIGIOSA

El classicisme és la primera època artística en la qual la Música Sagrada pateix un retrocés en la seva producció.

Seguiran musicalitzant-se motets, oficis i misses, sent aquesta última forma la preferida, i també l'oratori.

Els textos: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus I Agnus Dei.

S'inclouran altres instruments en la seva composició, passant a un segon nivell l'òrgue de tubs.

La missa tindrà semblança amb els ambients operístics. Inclourà parts solistes, duos, tercets i quartets vocals amb caràcter moderat.

LA MÚSICA RELIGIOSA

A mitjan segle XVIII es requerixen grans masses corals per les obres.

Apareixen les Societats Corals. Independentment dels seus treballs al teatre organitzaven concerts de música exclusivament coral.

Naixen també les Societats corals de xiquets promogudes per nobles o per l'Església i recolzades per la nova classe burgesa. Algunes d'elles com l'Escolania de Montserrat o els Xiquetes Cantors de Viena subsistixen amb prestigi i èxit fins hui en dia.

LA MÚSICA RELIGIOSA

EL REQUIEM

La música en la missa de réquiem és lleugerament diferent de les altres misses, ja que es prescindix de les parts massa alegres (Credo, Gloria) per a una ocasió de dol.

Podem destacar el Rèquiem (K 626) de Mozart, obra mestra de la música clàssica i la seua última composició. És d'inspiració maçònica i catòlica a parts iguals, i en ell, Mozart es fa servix de la litúrgia com a vehicle d'expressió d'una creença individual.

LA MÚSICA RELIGIOSA

L'ORATORI

La Creació, Haydn

L'oratori La Creació no és una mera desfilada d'àries i cors, sinó que és el relat de la Creació com a drama global que s'inicia descrivint el caos en què es troba sumit l'Univers abans de la intervenció divina.

Després continua descrivint com la mà del creador va ordenant el caos i col·locant cada cosa al seu lloc, des del mar i la terra fins al més xicotet dels animals, fins a arribar a la seva obra més completa: l'ésser humà.

LA MÚSICA RELIGIOSA

L'ORATORI La Creació, Haydn

Primera part: (compte la Creació dels dies un, dos, tres i quatre)

"En el principio creó Dios los cielos y la tierra.Y la tierra estaba desordenada y vacía, y las tinieblas estaban sobre la faz del abismo, y el Espíritu de Dios se movía sobre la faz de las aguas. Y dijo Dios: Sea la luz; y fue la luz. Y vio Dios que la luz era buena; y separó Dios la luz de las tinieblas. Y llamó Dios a la luz Día, y a las tinieblas llamó Noche. Y fue la tarde y la mañana un día".

LA MÚSICA RELIGIOSA

L'ORATORI La Creació, Haydn

Primera part: (compte la Creació dels dies un, dos, tres i quatre)

00:01:45 Introducció: Caos: la representació del caos. Té un principi dramàtic i després un passatge central més esperançador, en Do M, representant que vinga la llum, que vinga el Déu creador i acabe en aquest estat tan tètric.

LA MÚSICA RELIGIOSA

L'ORATORI La Creació, Haydn

Primera part: (compte la Creació dels dies un, dos, tres i quatre)

00:08:39 Acompanyament Recitative "In the beginning". Veu de l'àngel Rafael, personatge del llibre apòcrif de Tobias, és l'àngel narrador que explica com Déu fa aparèixer la llum. Arranca amb una veu tènue i després entra un cor a sotto voce que representa l'esperit que flota. Després amb una fogonada musical en Do M, entra la llum.

Duo Adan i Eva. minut 1:30:33

Audicions música religiosa

n.67

n. 66

Lacrimosa, Requiem de Mozart.

Oratori La Creació, Haydn. Duo Adán i Eva

L'ÒPERA

El Classicisme va ser un dels períodes històrics més importants per al gènere operístic. S'eliminaran els excessos barrocs Es tendix a la naturalitat i apropament de l'argument al públic. Els teatres es van multiplicar, el públic va augmentar. Els compositors van trobar en l'òpera una de les seues formes favorites d'expressió.

En 1752 es va produir un canvi: una companyia ambulant d'òpera es va instal·lar a París i va presentar la famosa òpera bufa de Pergolesi La serva padrona.

L'ÒPERA BUFA

Pergolesi (1710-1736)

Rousseau i els Enciclopedistas van elogiar La serva padrona com a model de naturalitat i realisme. Als segles XIX i XX la música de Pergolesi va ser molt apreciada.

Ópera La Serva Padrona, Pergolossi

En dos actes. Estrenada en 1733 com intermedi d'una altra òpera gran de Pergolesi.

L'òpera seria: Gluck

1714-1787

En el prefaci de la seua òpera Orfeu i Eurídice (1762), primera òpera “reformada” exposa els principis de la reforma: La música serveix a la poesia. Ha d'expressa els estats anímics. La música caracteritza personatges i situacions. Apareix el Recitatiu Acompanyat en substitució del Recitatiu Sec acompanyat per les cordes. El cor i el ballet s'integren a l'acció argumental. L'obertura fa referència a l'acció de l'argument. No ha d'haver estils nacionals, la música ha de ser internacional.

L'òpera bufa

L'òpera seria

• Nou estil des de Nàpols (1720)

• Continua la tradució del Barroc

• Arguments dramàtics

• Històries còmiques

• Idioma: italià

• Llengua vernacla

• Gent del poble

• Déus i herois

• No hi ha virtuosisme, sinò fluïdessa i varietat en els estils cantats

• Recitatius i àries de caràcter molt vistuosístic

L'òpera bufa

L'òpera seria

Audicions òpera seria i bufa

n. 61

n.62

Minut 1:30

La Serva Padrona, Pergolessi. Stizzoso, mio stizzoso

Orfeo i Euridice, Gluck. Que faro senza Euridice.

Audicions òpera seriosa i bufa

n. 63

n. 64

n. 65

Don Giovanni, Mozart. Ària del Comendador

La Flauta mágica,Mozart. Ària de la reina de la noche

La Flauta mágica,Mozart. Duo Papageno i Papagena