La Plaça del diamant

Mercè Rodoreda

La plaça del Diamant

ÍNDEX

Sèrie RTVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-plaza-del-diamante/plaza-del-diamante-capitulo-1/4652445/?pais=ES&pais=ES

1. Autora: vida 2. La plaça del Diamant: temàtica i forma 2.1 Elements narratius 2.2 Simbologia

3. La plaça del Diamant: contextualització 3.1 Context cultural i històric 3.2 L'obra en trajectòria de l'autora 3.3 La novel.la de postguerra: autors i corrents literariss. La novel.la psicològica 3.4 La novel.la actual : autors i corrents 3.5 Autores postguerra/contemporànies 4. Influències 5. Estil

• Temàtica
• Argument
• Estructura
• Personatges
• Temps i Espai
• Narrador/ Tècnica narrativa

1.- Autora

VIDA

(1908- 1983 )

Mercè Rodoreda

Aprenentatge:Infantesa/ Joventut(1908-1938)

• Naix a Barcelona ( barri de Sant Gervasi ) el 1908 i mor a Girona el 1983.
• Infàntesa solitària: de classe humil (pare comptable i mare, mestressa de casa) i sense estudis (només de 7 a 10 anys escola), autodidacta .
• El seu avi li fa tindre sentiment catalanista, per la lectura, el cinema i les flors. La seua mort li marca la seua adolescència i vida, ja que:

Infantesa/ Joventut(1908-1938)

• El seu oncle matern , Joan Gurguí, 14 anys més que ella, s'instal.la a sa casa (austeritat i ordre) i es casa el 1928 ( 20 anys).
• Té un fill (Jordi que té una malaltia mental)
• Aquests dos fets la marcaran vitalment i ho reflexa en les obres.
• Se separa d'ell amb 28 anys i se'n va amb sa mare i el seu fill. Ja havia començat a escriure (catarsi: llibertat).
• Inicia col·laboracions als diaris i revistes.
• Treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i fés membre de la Institució de les Lletres Catalanes.
• El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili (31 anys), deixant el seu fill amb sa mare.

Infantesa/ Joventut(1908-1938)

• El deixa amb 28 anys i se'n va amb sa mare i el seu fill. Ja havia començat a escriure (catarsi: llibertat).
• Inicia col·laboracions als diaris i revistes.
• Treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i fés membre de la Institució de les Lletres Catalanes.
• El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili a França (31 anys), deixant el seu fill amb sa mare.

Maduresa(1939-1971)

• S'instal·la amb altres escriptors catalans (Pere Calders, Quart, Armand Obiols, Agustí Bartra... ) al castell de Roissy-en-Brie (prop de París).
• Inicia una relació sentimental amb Armand Olbiols (home casat). Durarà fins la mort d’Olbiols.
• Quan esclata la 2a Guerra Mundial (1940) han de fugir (recorrerà: França, Ginebra...).
• Continua escrivint i publicant obres. Esdevindrà Mestra en lo Gai Saber.

31

Maduresa (1939-1971)

• Acabada la guerra (1946), comença Colometa (l'acaba el 1960)
• Al 1953, lloguen un pis a Ginebra: malalties, soledat, crisi
• Al 1954: Vint -i-dos contes
• Al 1962: edició La plaça del diamant

31

Vellesa (1971-1983)

• Quan mor Olbiols (1971), decideix tornar a Catalunya.
• 1980 rep el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes (1r premi concedit a un dona).
• Mor a Girona el 13 d’abril de 1983 d’un càncer.

31

2. La Plaça del diamant

Anàlisi : temàtica i forma

(1908- 1983 )

Mercè Rodoreda

2.1. Elements narratius

• Temàtica
• Argument
• Estructura
• Personatges
• Temps
• Espai
• Narrador

A) Respecte al contingut o la temàtica:

Temàtica

Temàtica

Tema principal de l'obra:

– Història d'opressió i d'alliberament d'una dona que confronta el lector amb qüestions sobre l'existència, la mort i l'amor. 1.- La maduració i presa de consciència de la protagonista 2.- Amor 3.- Pas del temps ( també interioritzat ) - La guerra i les seves conseqüències. – El conflicte polític i social. – El problema de la identitat (com sobreviure en una societat que li imposa l'autoanul·lació). - Soledat - Sexe ( dolor, mort i perill.; lligat a la reproducció dolorosa ) - La maternitat (li nega la realització com a persona; només per reproduir ).

Temes secundaris:

MADURACIÓ I PRESA DE CONSCIÈNCIA

AMOR

TEMPS INTERIORITZAT

Es relaten els fets segons la importància per a la protagonista, de manera subjectiva...tal com solem recordar les coses. El temps interioritzat provoca que la distribució dels fets per capítols no siga simètrica ni equilibrada. Per exemple: durant els huit primers capítols transcorre un any mentre que el capítol IX sols nou mesos. El temps psicològic, en canvi, és aquell de què som conscients en funció del que fem o deixem de fer i està directament relacionat amb les nostres emocions. S'accelera quan gaudim i estem immer­ gits en experiències intenses i s'allarga i sembla infinit quan esperem o patim. Té a veure, doncs, no amb la dinàmica de l'Univers, sinó amb la nostra percepció.

Argument

– Narra la història del festeig, casament, viduïtat i 2n casament de Natàlia durant un període de temps de devers 25 anys (de 1925-30 a 1950-55, aproximadament) que:

Comença:

abans de la proclamació de la II República (1931)

Continua:

amb la Guerra Civil (1936-39)

Acaba:

amb la postguerra . Ocupació de Barcelona

Estructura

divisió per procés evolutiu de Natàlia i fets històrics

1-6: Identitat i alteritat 7-24: Coloms i maternitat

Personatges

• Es caracteritzen per la recerca de la seua identitat i per la llibertat
• Protagonista sempre dones que mostren una gran força interior com és el cas de Natàlia (Colometa).
• (Proust) anàlisi detallada dels sentiments dels personatges a través dels records que els provoquen els objectes .
• És possible superar l’ oblit causat pel pas del temps mitjançant la memòria.
• Abandonament de L’ ACCIÓ (FER), a favor de l’ observació , de l’ evolució psicològica del personatge.
• El protagonista (Natàlia) passa a ser un antiheroi.
• Desplaçament del narrador , suplantat per reaccions dels personatges.
• El lector es converteix en confident involuntari de l’ angoixa del personatge .
• Natàlia , la dona . Ésser sol i oprimit per la societat . Lluita contra el sotmetiment tradicional de l’ home .

Temps

Temps històric : des de 1928 fins finals del 50

1 any

9 mesos

14- abril- 1931

1 any i mig

18 de juliol 1936

Final de la guerra,; ocupació de Barcelona (26- gener- 1939 )

inconcreció temporal

POSTGUERRA: domini d'inconcreció temporal " "Quan jo feia una colla de mesoss que treballava a casa de l'adroguer de les veces, potser tretze, potser quinze " (cap. XXXVIII). "I aquesta por em va dos o tres anys. Potser més, potser menys, perquè hi ha coses que s'esborren " (cap. XLII)

Indicis del pas del temps:"Els fills s'han fet grans: Toni ha de fer el servei militar (cap. XLVI) i Rita es casa (cap. XLVIII).

ESDEVENIMENTS HISTÒRICS

Espai

Macroespai:

• Barcelona, sobretot Vila de Gràcia

Microespais:

• La Plaça del Diamant: inici i final de l'obra
• Carrer Gran de Gràcia: la protagonista mira els aparadors (cap. V); és el carrer que ha de travessar per a enfrontar-se amb la seua vida vella (cap. XLIX).
• Antic Café Monumental (carrer Gran de Gràcia, 25): on van a fer el vermut (cap.. III) i on celebren la festa dels casament de Colometa i Quimet (cap. VI).
• Smart: cinema a la cantonada del qual ven castanyes la senyora Enriqueta (cap. IV)
• Parc Güell: trobada Quimet- Colometa (cap. II).
• Montjuïc:on van a fer gana abans del dinar el dia del casament (cap. V)
• Els Josepets: església on van a beneir el ram Diumenge de Rams (cap. V)

B) Respecte a la FORMA:

Narrador/ Veu narrativa

• Segons la diegèsi (història) és un Narrador homodiegètic, en concret autodiegétic (personatge- protagonista) o en altres paraules: Intern - protagonista
• Segons la participació és intradiegètic, ja que participa en el relat. Però de tota manera, hi ha una distància respecte als fets narrats perquè la narradora relata el passat des del present (no és una crònica coetània); això imposa un cert distanciament, ja que no es pot afirmar que personatge i narradora siguen exactament la mateixa persona ( narra l’enorme evolució que experimenta Natàlia).

• La Focalització o punt de vista del narrador és INTERNA- FIXA ( tot passa pel punt de vista d'un sol personatge ) .

Tècnica narrativa

Monòleg autobiogràfic

DEFINICIÓ Tècnica narrativa que consisteix d'un locutor solitari que recorda el propi passat i el narra seguint un ordre cronològic (D. Cohn).Respon a una voluntat narrativa i descriptiva vinculada al desig de justificació i autoafirmació que pretén el narrador amb la lectura del seu passat. És pronunciat en un ací i ara per la qual cosa parlem de monòleg però fa la sensació d'haver estat pensat a consciència. Més aviat, acaba semblant un relat. I això és el Monòleg autobiogràfic: fusió del monòleg, des del punt de vista d'un personatge, i un relat sotmés a la cronologia dels esdeveniments.

1. No hi ha referència del marc espaciotemporal de l'enunciació (no sabem des de quin lloc i moment la narradora Natàlia conta els seus records.)
2. Els records són expressats en passat, amb referències puntuals al present de l'enunciació
3. Seguix un ordre cronològic sense referències temporals.
4. Memòria col.lectiva i selectiva: records, obsesssions en funció del relat
5. Sobreentesos i al.lusions indirectes que mostren complicitat amb el narratari
6. Focalització interna fixa: la visió del món està filtrada per la percepció de la colometa
7. Narrador autodiegètic (personatge protagonista
8. Efecte retòric del llenguatge de la veu narrativa (exclamacions, lèxic valoratiu, figures literàries,etc)

TRETS (segons Laura Bolo)

4. Memòria col.lectiva i selectiva: record de la història col·lectiva de la societat en què viu (República, Guerra civil i postguerra).5. Tanmateix no es tracta d'un monòleg interior en sentit estricte, ja que, com assenyala Laura Bolo, el discurs de Natàlia té un caràcterdeliberat, és a dir, es tracta d'una narració en primera persona voluntària i estructurada cronològicament, tret que l'allunya del caràcter involuntari i simultani propi dels monòlegs interiors. La narradora compta amb un destinatari implícit i còmplice, que no és concretat en l'obra, però el lector hi nota la presència. 8.La imitació de la llengua popular no arriba a la inclusió de vulgarismes ni barbarismes i la llengua de Natàlia no s'allunya mai de la correcció gramatical. Rodoreda aconsegueix el to col·loquial amb el predomini de les oracions juxtaposades i coordinades i una tendència a l'ús del polisíndeton i a la repetició del pronom relatiu que. A banda, hi trobem frases i expressions fetes, preferència per paraules conegudes i populars i la inclusió de l'estil directe i l'estil indirecte (a voltes lliure). Amb aquests recursos, aconsegueix un llenguatge molt expressiu (en ocasions còmic) i al mateix temps poètic, amb l'ús de metàfores, símbols i altres recursos propis de la poesia.

• AUTORELAT: resumeix els pensaments perquè seria impossible de recordar fil per randa tot allò que va sentir i viure anys enrere. "" em vaig espantar "/ " En el seu últim llibre, Stephen Hawking expressa amb claredat i agudesa les seues brillants idees científiques. És com el discurs narrativitzat ( constitueix un resum narratiu d’un acte de parla. Aquest estil o forma discursiva no intenta capturar ni reproduir les paraules usades originàriament, sinó reduir a la mínima expressió la intervenció verbal d’un personatge. Es tracta d’una tècnica en què el narrador esmenta un acte verbal, especificant-ne o no el contingut.
• ORATIO QUASI OBLIQUA: "i va dir que només li faltava aquesta "/ "I va ser aquell dia que vaig dir-me que s'havia acabat ".

2.2.- Simbologia

Dinàmics: evolucionen i no tenen sempre la mateixa significació

coloms, embut, flors, món vegetal, cargol de mar, nines de l'aparador d'hule

Estàtics: valor unívoc

cintes, quadre llagostes, fusta, balances i ganivet

Altres estàtics

que posa la mare de Quimet per tota la casa o el que empaqueta els pastissos. Simbolitza: caràcter decoratiu assignat a les dones

Llaços:

penjat a casa Sra. Enriqueta.Simbolitza : el sexe que mata a la dona i per tant, el domini del mascle. Símbol sexual

Quadre llagostes:

Fusta

té referents bíblics. Quimet és fuster com Sant Josep. Natàlia és comparada amb la mare de Déu.

Altres

Flors

contrapunt al dolor i angoixa de Colometa. Es refugia per viure el seu somni als parcs de la ciutat. Simbolitzen pau, equilibri, vida que es regenera.

infantesa i joventut. Pèrdua del temps de felicitat.

Nines

simbolitza vellesa. Amb el pas del temps, es torna un referent trist, decadent.

Aparador d'hule

3. La Plaça del diamant

Contextualització

(1908- 1983 )

Mercè Rodoreda

C) Contextualització històrica i literària i l’ubicació de l’obra dins de la trajectòria autor/a:

3.- La Plaça del diamant

3.1 Context cultural i històric

• Mercè Rodoreda publica La plaça del Diamant en 1962.
• Durant l'etapa de postguerra estricta (1939-1959) amb la dictadura franquista, el mercat literari és pràcticament inexistent : desaparició de gran nombre d'editorials, depuració dels fons editorials i la censura i l'exili exterior o interior de la major part dels escriptors.
• Les iniciatives i les publicacions de l'exili , junt amb la tasca duta a terme en la clandestinitat, seran les encarregades de mantenir la continuïtat.
• Als anys 60, el règim franquista comença a relaxar la censura literària sobre el contingut de les obres i també sobre les llengües de l’estat. Això permet, entre altres, la creació d’una mínima infraestructura editorial: revistes, premis com a incentius ( Premi de Sant Jordi, premi Víctor Català de contes) i creació d'editorials: Edicions 62, el Club dels novel.listes) .
• Pel que fa a la narrativa , els tres grans corrents de la postguerra són la novel·la psicològica (a la qual s’adscriu aquesta novel·la), el realisme objectivista i la literatura fantàstica, l’humor i ironia.

3.- La Plaça del diamant

3.2. L'obra en la trajectòria de l'autora

1939-71: Exili i retorn

71 -83: Després del retorn

1932-38: preguerra

(1938)

(1962)

(1980)

(1966)

(1980)

(1974)

(pòstuma 1986)

(1967)

• Vint-i-dos contes

(1958)

ETAPES

OBRA MERCÈ RODORDA

maduresa

• Exili a SuÍssa. Perìode de dolor, tristesa i pessimisme
• Domini estilístic i estructural
• Temàtica de heroïnes que conten des de la maduresa i manifesten la pèrdua de joventut.
• El pas del temps fa els protagonistes infeliços, abocats a la solitud i incomprensió.
• Veus narratives adequades a la seua concepció psicològica
• Presència de símbols
• Estructura oberta

1932-38

1971-1983

1939-71

aprenentatge

vellesa

• Recreació de mons fantàstics

• Relacions home-dona antagòniques
• Les dones protagonistes frustades

3.- La Plaça del diamant

3.3 La novel.la de postguerra: autors i corrents

La novel·la és el gènere que troba majors dificultats amb la censura en la postguerra perquè s'adreça a un públic majoritari.Es ressent de la feblesa del circuit literari. Com a gènere que demana una dedicació continuada, acusa les dificultats de professionalització dels escriptors. La narrativa curta, en canvi, viurà una època d'auge relatiu perquè s'adequa millor a les circumstàncies d'escriptura i de publicació pròpies de l'època.

• La dispersió dels escriptors i la falta de vida cultural pública en català impedirà que hi haja grups de novel·listes que s’identifiquen a través d’un programa d’actuació o d’una estètica compartits.
• Cada autor adopta les influències literàries d’una manera personal fins que, en la dècada dels seixanta, s’imposa el Realisme compromés com a tendència literària dominant.

Per tant, els corrents estètics que es donen en la novel·la en el període que va de la postguerra als anys setanta són:

Corrents de novel.la postguerra (fins 70 )

• Testimonial: Joaquim Amat Piniella K.L. Reich. Experiències traumàtiques viscudes pels escriptors de la guerra i l’exili que intenten fixar i entendre allò viscut , i transmetre-ho a generacions futures). Antecedent: novel.la de camp de concentració
• D'influència existencialista: Josep Iborra, **Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas. Mª Aurèlia Campany Necessiteu morir. Amb temes com la inevitabilitat de la mort i el sentit de la llibertat.
• Catòlica: Blai Bonet. Joan Sales Incerta glòria. Densa preocupació per la condició humana i el seu sentit religiós.Interessa els conflictes espirituals i metafísics.
• **Psicològica: **M.Rodoreda/ **Llorenç Villalonga L'hereva de donya Obdúlia. Èmfasi en el món interior dels personatges.Ús del monòleg i estil indirecte lliure pr accedir al món interior.
• Realisme Vuitencista: Enric Valor L'ambició d'Aleix. Recreació de la novel.la del SXIX , prenent com model bàsic el realista i naturalista, però amb noves referències.
• **Realisme compromés: Maria Beneyto La dona forta / **Josep Mª Espinàs Combat de nit. Denúncia del franquisme, identificació amb els problemes, les injustícies que pateixen les persones humils, oprimides i oblidades i el retrat de la societat en el present
• **De gènere: polícíaca: Manuel de Pedrolo Joc brut, amb la voluntat d'ampliar el públic lector.

Pàg 246 a 249 ( Llibre text Santillana) Pàg 50-52.- Essencial ( Santillana)

3.3. Altres autors

3.- La Plaça del diamant

La novel.la psicològica

• Interès per l’exploració de la vida psicològica dels personatges. Narrador intern , que no intervé en el curs del relat i , de vegades, és suplantat per les reaccions i actituds dels personatges, amb la qual cosa, canvia el punt de vista narratiu ( la narradora Natàlia narra el món interior de la protagonista Colometa ).

• Aquesta narració del món interior fa ús de diferents tècniques o mecanismes:
• l’autorelat (la narradora resumeix els pensaments/sentiments del personatge)
• “l’oratio quasi obliqua” (un estil indirecte amb aparença d’estil directe )
• el monòleg autoreportat (citació dels pensaments del personatge) o el monòleg autobiogràfic ( locutor solitari que recorda el propi passat i el narra seguint un ordre cronològic).

. Els fets històrics són importants en relació a l'impacte i importància en la vida de la protagonista i per això podem parla d'un temps interioritzat. La plaça del Diamant presenta una visió subjectivada de la realitat enfront de la visió objectiva pròpia de la narrativa realista.

La novel·la també és INICIÀTICA: – Apareix un itinerari vital que implica un creixement personal que comporta un canvi. – Procés: • Inici: una situació inicial determinada (ex: innocència). • Final: s’arriba fins a una altra situació (ex: maduresa) on s’ha millorat personalment o s’ha canviat en la manera de fer i/o de pensar. La novel.la també segueix unn patró poètic: novel.la POÈTICA.

3.- La Plaça del diamant

3.4 La novel.la actual : autors i corrents

- Arribada de la democràcia presenta un canvi molt significatiu en la consideració legal i social de la nostra llengua i literatura. La persecució i la censura deixarà pas a la presència pública i diversificada i a una normalització progressiva. - Generació dels 70: grup d'escriptors joves que s'identifiquen a la revolta social i estètica que provenens d'Europa i dels Estats Units, com el maig del 68 o el moviment hippie. Narrativa actual En la primera etapa ( fins 80) destaca l'aportació del corrent estètic "textualisme", amb una novel.la experimental que reduïx al mínim la història i dóna importància al relat i acte narratiu ( entre d'altres Amadeu Fabregat). En la segona etapa ( dels 80 endavant), etapa marcada per la postmodernitat i conviuen diversitat de tendències, les més definides la novel.la història, de gènere i metaficcional

Pàg 270 (Llibre text Santillana)

Corrents de novel.la actual (des dels 70 fins S.XX )

1ª ETAPA: (anys 70. Últims anys del franquisme i transició democràtica)

• Textualisme: Amadeu Fabregat Carn fresca. De caràcter experimental que reduïx al mínim la història i dóna importància al relat i a l'acte narratiu. Importància del discurs o forma per damunt de l'argument

2ª ETAPA: anys 80, 90 i inici SXX. Moltes propostes, les més definides:

• Novel.la històrica: **Jaume Cabré, **Carme Riera. Josep Lozano Crim de Germania. Redescobrir la història que el franquisme havia ocultat.
• Literatura de gènere: Ferran Torrent. Isabel Clara Simó La innocent. Conseqüència de l'ampliació del mercat literari, a causa del procés de normalització. Sobretot conreu de novel.la ciància-ficció, policíaca, de terror i eròtica.
• Narrativa metaficcional: Sergi Pàmies. **Quim Monzó.El perquè de tot plegat . Reflexió sobre la literatura i les seues convencions; relació entre la ficció -realitat.

Pàg 270 a 273 ( Llibre text Santillana) Pàg 59-60.- Essencial ( Santillana)

3.- La Plaça del diamant

3.5 Autores postguerra/ contemporànies obra/posterior

4.- Influències

La metamorfosi de l’ànima.– Procés d’alienació de la Natàlia. – Rodoreda, sobre la seva obra: " La volia molt kafkiana, absurda, és clar, amb molts coloms."

La metamorfosi: Tracta d’un noi que un dia es desperta convertit en un escarabat. Destaca el tema de l’individu enfront de la societat.

FRAN FAFKALa metamorfosi

Rodoreda, sobre l’obra:• Si Voltaire no hagués escrit Candid és possible que La plaça del Diamant no hagués vist mai la llum de sol.

Càndid o l’optimisme: novel·la filosòfica que explica la peripècia vital d’un home que passa moltes dificultats i que conclou amb aquest final.

VOLTAIRECandid

– Rodoreda, sobre l’obra: "És possible que el final de la meva novel·la vingui del cèlebre monòleg d’Ulisses. Però seria més encertat de buscar la font del capítol XXIIIè de La plaça, el de la mort de la mare d’en Quimet, en algun dels contes de Dublinesos.

Ulisses: Vida de Leopold Bloom en un dia qualsevol.Dublinesos: contes sobre la vida de la classe mitjana de Dublin. Empra el monòleg interior.

JAMES JOYCE Ulisses

Bernat Metge:– Rodoreda: "Si no hagués llegit Bernat Metge no se m’hauria acudit mai de fer fer a la Colometa la descripció física del seu flamant marit." Bernat Metge fa descriure a Orfeu les gràcies de la seva estimada.

Lo somni: debat filosòfic entre el propi Metge, Tirèsies i Orfeu. Es tracten els temes de la immortatlitat de l’ànima i la defensa a les dones.

BERNAT METGE Lo somni

Novalis:– Carme Arnau diu que per a Novalis: "la flor és un símbol de l’amor i de l’harmonia i s’identifica amb la infantesa i, també, en definitiva, amb l’estat edènic. "

Novalis fou poeta alemany. Primer autor que va emprar el terme de la “flor blava” que simbolitza la naturalesa, la puresa..

NOVALIS

Teoria de l’existencialisme (Jean Paul Sartre)– El tret fonamental és la possessió de la llibertat com a fonament, que l’home només pot oblidar per mala fe. – No estem predeterminats abans de néixer, sinó que som nosaltres qui creem el nostre propi destí per lliure voluntat. • Nosaltres som responsables del que fem nosaltres mateixos.

JEAN PAUL SARTRE Teoria de l'existencialisme

La Bíblia:– En Quimet parla del dimoni. – Quadre de les llagostes: Apocalipsi. – Sermó de mossèn Joan : creació home i dona.

LA BÍBLIA

5.- Estil

Llenguatge literari

Oralitat

. Llenguatge literari (artificiositat)

– Comparacions:• se’m va posar com un gall de panses, La casa (...) semblava els encants, tens els pulmons com un colador, es va posar content com un ocell, les venes se li inflaven com serps... – Metàfores: • la meva casa que havia estat un cel, mentre em dedicava a la gran revolució amb els coloms, em vaig haver de fer un cor de fusta, vaig fer un crit d’infern...

• Oralitat: (col·loquialismes)

– Frases fetes: li va pujar la sang al cap, fer les maletes, no en tenia ni cinc, estava muntat a l’antiga, fer un nen, tenia pell de gallina... – Onamatopeies: pataplaf, xim xim, pam pam, crec crec, ring ring... – Hipocorístics: Quimet, Cintet...